El departament de Llengua i Literatura. Valencià està format pel següent professorat:


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "El departament de Llengua i Literatura. Valencià està format pel següent professorat:"

Transcripción

1 INTRODUCCIÓ El departament de Llengua i Literatura. Valencià està format pel següent professorat: Joan Ramon Guijarro Perfecte Ripoll Sílvia Pastor Cèsar Moreno Sandra López Maria Roig Antonio Cutillas Laura Valdevira Justificació En començar aquest curs ens plantejam una sèrie d objectius fonamentals com són: fomentar el domini bàsic de l'ús oral habitual del valencià entre l'alumnat de tota l'etapa i el gust per la lectura, tasca que ens sembla imprescindible per aconseguir l'assoliment dels coneixements fonamentals relacionats amb la llengua que s'haurà d'haver obtingut en finalitzar l'educació Secundària Obligatòria, la qual cosa no vol dir que deixem de banda els aspectes de la llengua escrita, com veurem més endavant. És per aquesta raó que consideram primordial el fet d insistir en l'aspecte de la llengua oral al 1r cicle, a fi que en arribar al 2n cicle puguem aprofundir en altres aspectes lingüístics i ens puguem dedicar a corregir i perfeccionar l'ús de la llengua escrita. En aquest sentit cobren una importància cabdal les proves orals a nivell de departament i fora de l aula que l any passat ja iniciàrem (sense obviar les diferents activitats d avaluació oral que ja es fan dins de l aula). Pel que fa a la lectura, element de pràctica habitual a classe, serà també objecte de treball individual de l'alumnat, ja que els oferirem la possibilitat d'escollir entre algunes obres, sempre adequades a cada curs, a l'hora de realitzar les lectures obligatòries o voluntàries i els treballs corresponents; així fomentarem el criteri personal a l'hora de comentar el tipus de literatura que els sembla més interessant, afavorint així l'intercanvi d'opinions i el debat sobre el tema. Així mateix, la lectura serà un instrument interessant per treballar els temes de lèxic, també inclosos en el nostre currículum. També cal destacar la introducció, a diferent nivell en tota l'etapa, de qüestions de tipus sociolingüístic, dialectològic i històric, per tal que l'alumnat entenga l'origen del valencià i el sàpiga situar, com una llengua més, dins el context lingüístic europeu. Aquest és un aspecte molt important per poder combatre tot tipus de prejudicis lingüístics i perquè comprenguen la necessitat i la utilitat de dominar la pròpia llengua o, si més no, la llengua del lloc on viuen; i més si tenim en compte que

2 el nostre centre té una gran part d alumnes no valencianoparlants i cada any rep una allau de nouvinguts de diferents punts del món que no coneixen la nostra realitat. Per aconseguir tots aquests objectius, consideram que és molt útil que els professors de llengua fem feina de manera coordinada, si més no en el tractament igual de l ortografia i la importància de la lectura per al desenvolupament intel lectual de l alumne/a. b) Contextualització L IES Sant Vicent està ubicat a la població de Sant Vicent del Raspeig amb uns habitants, és el primer dels cinc instituts que exixteixen a la localitat, i el que únicament hi havia a l antic pla d estudis, on es podia estudiar BUP i COU. Aquest fet ha creat una tendència per part de les famílies a voler inscriure els seus fills al nostre centre. Malgrat tot, tenim adscrits tres col legis de primària: CEIP Bec de l Àguila, CEIP, Raspeig i CEIP Miguel Hernández. El primer i l últim porten dues línies d ensenyament, pel que fa al programa lingüístic, PEV i PIP; el CEIP Raspeig aporta dues aules de PIP. De moment, el nostre institut és l únic que continua amb la línia de PEV, fet important per al posterior desenvolupament de la nostra matèria: als alumnes de PEV el nivell de llengua és més alt que als de PIP, per tant, haurem de tenirho present a l hora de marcar uns objectius i usar una metodologia. L extracte social dels nostres alumnes es podria catalogar en un nivell mitjà, la qual cosa és rellevant perquè una majoria tenen un ventall cultural molt ampli i els facilita l adquisició de molts coneixements.

3 2.OBJECTIUS a).distribució per cicles dels objectius generals d etapa OBJECTIUS GENERALS DE L ESO 1. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià i en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se i per a organitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l ús del llenguatge i alhora respectar les distintes formes d expressió. 2. Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per tal d enriquir les seues possibilitats de PRIMER CICLE 1.1. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat i autonomia tant en valencià com en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzantlos com a vehicle de comunicació i d organització del propi pensament i com a vehicle de comunicació i obertura a altres cultures Reconéixer el contingut explícit i implícit en missatges orals i escrits d ús habitual Reflexionar sobre els processos implicats en l ús del llenguatge que permeten la comunicació i el respecte a altres formes d expressió Interpretar i produir amb propietat i autonomia missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per a assimilar l entorn de manera reflexiva i crítica, i enriquir les SEGON CICLE 1.1. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià, en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzantlos per a comunicarse, organitzar el propi pensament, com a instrument d adaptació social i com a vehicle de comunicació i obertura a altres formes d entendre la realitat Interpretar el contingut explícit i implícit en missatges orals i escrits d ús habitual Reflexionar sobre els processos implicats en l ús del llenguatge i en els mecanismes de la llengua que permeten la comunicació i el respecte a distintes formes d expressió Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per a desenvolupar l actitud reflexiva i el sentit

4 4. CONTINGUTS 4.1. Continguts de primer curs La comunicació Elements de la comunicació. a) Elements lingüístics de la situació de comunicació: Emissor i destinatari. Lloc i temps de la comunicació lingüística. b) Elements contextuals: Emissor-destinatari. Temps i lloc de la comunicació lingüística. c) Elements informatius: Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes ). Temes i subtemes. Coherència del contingut informatiu. d) Les funcions del llenguatge. La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, prescriure, predir, qüestionar, divertir, recrear, expressar-se Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals narrativa, descriptiva i conversacional. a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius. La narració en els gèneres literaris: en vers: poesia narrativa. en prosa: llegenda, rondalla, conte i novel la. La narració en els gèneres no literaris: àmbit privat: la carta, l avís, el relat de fets àmbit públic: la notícia, l anunci b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius. La descripció en la narració: en vers: poesia naturalista, endevinalla en prosa: conte, rondalla, novel la La descripció en els textos dialogats: el teatre: caracterització de personatges, d ambients l acudit, el còmic, els jocs populars c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos conversacionals. La conversació escrita: en vers: poesia dialogada, textos dramàtics en vers en prosa: conte, rondalla, novel la, acudit en teatre: comèdia, tragèdia, drama amb imatges: auca, còmic La conversació oral: la conversa cara a cara, telefònica 4. CONTINGUTS 4.1. Continguts de primer curs

5 La comunicació Elements de la comunicació. a) Elements lingüístics de la situació de comunicació: Emissor i destinatari. Lloc i temps de la comunicació lingüística. b) Elements contextuals: Emissor-destinatari. Temps i lloc de la comunicació lingüística. c) Elements informatius: Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes ). Temes i subtemes. Coherència del contingut informatiu. d) Les funcions del llenguatge. La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, prescriure, predir, qüestionar, divertir, recrear, expressar-se Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals narrativa, descriptiva i conversacional. a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius. La narració en els gèneres literaris: en vers: poesia narrativa. en prosa: llegenda, rondalla, conte i novel la. La narració en els gèneres no literaris: àmbit privat: la carta, l avís, el relat de fets àmbit públic: la notícia, l anunci b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius. La descripció en la narració: en vers: poesia naturalista, endevinalla en prosa: conte, rondalla, novel la La descripció en els textos dialogats: el teatre: caracterització de personatges, d ambients l acudit, el còmic, els jocs populars c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos conversacionals. La conversació escrita: en vers: poesia dialogada, textos dramàtics en vers en prosa: conte, rondalla, novel la, acudit en teatre: comèdia, tragèdia, drama amb imatges: auca, còmic La conversació oral: la conversa cara a cara, telefònica Llengua i societat La varietat lingüística. Usos formals i informals de la llengua. La variació lingüística. La lleialtat lingüística. La normalització lingüística. La riquesa de la llengua. La varietat popular.

6 La varietat literària. La varietat estàndard. Els barbarismes i els estrangerismes. El valencià als mitjans de comunicació orals i escrits. Els registres lingüístics. El valencià a les institucions. La diversitat lingüística. Els usos discriminatoris de la llengua. El sexisme lingüístic. Alternatives davant els temes i les formes d expressió en els usos discursius verbals i no verbals que denoten discriminació social, racial, sexual Estudi de la llengua Fonètica i ortografia. Sons i grafies. L alfabet i els dígrafs. Nocions bàsiques d accentuació i puntuació. L apòstrof. Normes ortogràfiques. Ortografia del discurs. Ortografia de l oració. Ortografia de la paraula. Pronúncia i escriptura. L alfabet. Les vocals. Els diftongs. La síl laba. L hiat. L accent tònic i l accent gràfic. L accent diacrític. La dièresi. L apostrofació. Les contraccions. Els dígrafs. Els fonemes /p/ i /b/, /t/ i /d/ i /k/ i /g/. Els fonemes /b/ i /v/. Els fonemes /s/ i /z/. Les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig. Les grafies l, ll i l l. Les grafies m, n i l aplec mp. Ús del guionet. Ús del punt. Ús de la coma. Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius. Ús dels signes d interrogació i d exclamació. Ús de les majúscules. La correcció ortogràfica. Morfosintaxi. Classes de paraules. Els determinants, el gènere i el nombre. Estructura de l oració simple. La concordança. L oració: categories, estructures i funcions. El substantiu (I): classificació. El substantiu (II): formació del femení i del plural.

7 L adjectiu (I): els graus. L adjectiu (II): formació del femení i del plural. Els determinants referidors (I): articles i demostratius. Els determinants referidors (II): els possessius. Els determinants quantitatius (I): els indefinits. Els determinants quantitatius (II): els numerals. El verb (I): els verbs regulars. El verb (II): els verbs irregulars. El verb (III): els temps verbals. La preposició (I): les preposicions febles. La preposició (II): les proposicions fortes. Les conjuncions coordinants. Les conjuncions subordinants. L adverbi (I): els adverbis de manera. L adverbi (II): els adverbis de lloc. L adverbi (III): els adverbis de temps. L adverbi (IV): els adverbis d afirmació, de negació i de dubte. Les locucions adverbials. Els pronoms personals (I): forts. Els pronoms personals (II): febles. L oració simple. Tipus d oracions simples. La concordança. Lèxic. Estructura de la paraula. Vulgarismes i barbarismes. L estructura dels mots: arrel i morfemes. La derivació (I): els prefixos. La derivació (II): els sufixos. Les sigles. La composició. Les locucions. Les frases fetes. Les onomatopeies. Els castellanismes. Els barbarismes. Els neologismes. Topònims i gentilicis. La sinonímia. L antonímia. La monosèmia. La polisèmia. L homonímia. Els camps semàntics. Hipònims i hiperònims. Ús de: avant, abans, avanç/ aparat, aparell/ sobre tot, sobretot/ medi, mig, mitjà/ data, dada/ metge, mèdic/ només, no més/ quan, quant/ perquè, per què, per a què/ conte, compte, comte/ potser, pot ser/ El diccionari de definicions. El diccionari de sinònims.

8 Text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació. TEXT NARRATIU Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins del domini cognitiu dels fets. a) Forma d expressar els elements que configuren l acció narrativa: Línia argumental. Personatges: tipus i caracterització. Lloc dels fets narrats. Època dels fets narrats. Tipus de seqüències que s insereixen en l estructura narrativa (descripcions, diàlegs ). b) Tècniques narratives: Tipus de narrador. El temps de l acció narrada. c) El gènere narratiu (I): l auca. Característiques. Tipus. Estructura. Recursos visuals i recursos textuals (la rima, els redolins, les figures retòriques ). L ús de l auca. d) El gènere narratiu (II): la rondalla. Característiques. Tipus. Estructura. Recursos textuals (fórmules d inici i tancament, la veu del narrador, l ordre dels fets, locucions, frases fetes, expressions col loquials, la personificació ). La rondalla com a eina de transmissió de valors. Autors i títols de rondalles. e) El gènere narratiu (III): el conte Característiques. Tipus. Estructura interna i externa. Recursos textuals (l època i la durada, l ordre dels fets, tipus de personatges i d espais, tipus de narrador ). Autors de contes. f) Característiques de morfosintaxi: Classes de paraules predominants i la seua funció. Classes d oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives, dubitatives, desideratives, afirmatives, negatives). Funció dels signes de puntuació en el relat: el punt, la coma, els dos punts, els guionets Els temps verbals: els pretèrits i el futur. g) Característiques del vocabulari: Els camps semàntics dels tipus de contes i rondalles. Les qualitats dels personatges. Ús dels augmentatius i diminutius. Les comparacions. TEXT DESCRIPTIU Estructura descriptiva: assenyalar les característiques dels objectes, dels llocs o de les persones en la seua dimensió i situació espacial. a) La descripció: La descripció física i psíquica de persones.

9 La descripció d objectes. Usos, funcions i localització. La descripció d espais. Elements centrals i complementaris. b) La descripció en: La narració. Els textos teatrals. Els anuncis. Els llibres de viatges. c) Estructura del gènere descriptiu: Parts del text. Ordre en què es presenten els elements i les seues característiques. Tipus de seqüències que s insereixen en l estructura descriptiva (nucli, elements bàsics, complementaris ). d) Tècniques descriptives: L ordre en la presentació dels elements. La fitxa descriptiva. Banc de dades. La descripció en la narració i en la poesia. e) Tipus de descripcions: General / detallada. Objectiva / subjectiva. Realista / deformada (caricatura, ironia, paròdia ). f) Característiques de morfosintaxi: Identificació dels mots clau. L adjectivació. El sintagma preposicional. L aposició. L oració subordinada adjectiva. Recursos literaris: la comparació, la metàfora, l enumeració (asíndeton i polisíndeton). Els connectors espacials, enumeratius i d ordre. Classes d oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, afirmatives, negatives). Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes g) Característiques del vocabulari: Els camps lèxics: els colors, les formes, els materials Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials). Significat de determinades paraules en funció del context. Els vocabularis especialitzats. TEXT DIALOGAT Estructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua intenció comunicativa i el tema sobre el qual es parla. a) Forma d expressar els elements que configuren l acció dialogada: Els elements de la comunicació. Els textos orals i escrits. Els textos dialogats literaris i no literaris. Les converses en la narració i els textos teatrals. b) Tècniques per a expressar els diàlegs: La conversa oral i escrita.

10 L estil directe i l indirecte. c) El gènere dialogat (I): el còmic Característiques. Tipus. Estructura. Recursos: el llenguatge textual (les bafarades i el cartutx, les onomatopeies). Llenguatge icònic (vinyetes, enquadraments i perspectives; detalls; joc de llums i ombres; caracterització de personatges). Llenguatge topogràfic (mida dels quadres, del text del narrador, disposició de les bafarades per a la seua lectura). Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra). Procediments retòrics de la imatge (repetició, hipèrbole ). La descripció de personatges, d espais i de conflictes en un còmic. Autors de còmics. d) El gènere dialogat (II): la conversa. Característiques. Tipus de converses: preparada i improvisada, monogràfica i especialitzada, directa i telefònica, pública i privada, formal i informal. Estructura: les parts d una conversa. Recursos de l estil directe i de l indirecte. e) El text dialogat (III): el text teatral. Característiques. Tipus de textos: el monòleg, la comèdia, la tragèdia i el drama. Estructura. Recursos: Pla textual: diàlegs, rèpliques. Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d actuació. Pla de representació: actes i escenes. La retòrica de la dramatització (onomatopeia, exageració, contrast, exclamació, interrogació ). Autors i obres de teatre. f) Característiques de morfosintaxi: Tipus de preguntes d una conversa: obertes, hipotètiques i tancades. Tipus d oracions interrogatives: directes / indirectes, generals / parcials. Classes de paraules predominants i la seua funció (pronoms interrogatius, conjuncions ). Funció dels signes d interrogació, admiració, els guionets i les cometes. g) Característiques del vocabulari: Fórmules d inici, manteniment i tancament d una conversa (oral i escrita). Significat de determinades paraules en funció del context verbal. Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs Llenguatges específics (identificar els llenguatges d algunes activitats socials que puguen aparéixer en el text). Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu). Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions ). Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions ). Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (ràdio, muntatges audiovisuals, dramatització, cançons).

11 Tècniques de treball Iniciació a l ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta. a) Situació de lectura funcional: Per a extraure informació sobre un tema determinat. Per a confrontar dades. b) Situació de lectura recreativa: Lectura amb finalitat recreativa. c) Iniciació a l ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta: La localització de la informació. La identificació dels llibres. La classificació de llibres en una biblioteca. La identificació de l autor d un llibre. El diccionari. Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes i de refranys. El vocabulari. Tècniques de treball (I). Anàlisi (lectura i anotacions). Síntesi (esquemes i resums). Paraules clau. El subratllat. Idees principals i secundàries. L exemple. L esquema. El resum. L examen. La memorització Literatura Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius. Anàlisi dels seus trets més característics. Els gèneres literaris. La narrativa juvenil: els protagonistes. La descripció en la narració. Jesús Cortés. Els diàlegs en la novel la. Joan Pla Les rondalles. Enric Valor. El paisatge en la narració. Josep Franco. Les faules. Isop i La Fontaine. El conte literari. Ernest Martínez Ferrando. La poesia. Teodor Llorente. El teatre. Pasqual Alapont. El Misteri d Elx. El llenguatge literari. Recursos lingüístics més importants. Els versos. Mètrica i rima. En la paraula (onomatopeia, al literació). En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora). De canvi de sentit (comparació, metàfora). De pensament (lítote, hipèrbole). Accent rítmic (ritme del vers). Pla textual: diàlegs, rèpliques.

12 Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d actuació. Pla de representació: actes. Viure la literatura. La biblioteca. Presentació d un escriptor. Personatges de pel lícula. Fitxar un conte. Els llibres per fora. La biblioteca pública. La Fira del Llibre. La Biblioteca Valenciana. El teatre religiós: el Misteri d Elx Continguts de segon curs La comunicació Elements de la comunicació. a) Elements lingüístics de la situació de comunicació: Emissor i destinatari. Lloc i temps de la comunicació lingüística. b) Elements contextuals: Temps i lloc de la comunicació lingüística. c) Elements informatius: Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes ). Temes i subtemes. Coherència del contingut informatiu. d) Les funcions del llenguatge. La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, opinar, convéncer, prescriure, predir, qüestionar, divertir, recrear, expressar-se Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals narrativa, explicativa i argumentativa. a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius. La narració en els gèneres literaris: en vers: poesia narrativa. en prosa: novel la. La narració en els gèneres no literaris: àmbit privat: la carta. àmbit públic: l anunci. b) Els gèneres explicatius. Característiques generals. Tipus de textos explicatius. L explicació en els textos expositius: el mural. L explicació en els textos instructius: les regles d un joc. L explicació en els textos predictius: l horòscop i la predicció meteorològica. L explicació en els textos literaris i científics. c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius. La carta de protesta.

13 Llengua i societat La venda per telèfon. L assemblea i l acta de reunió. L assaig. La família romànica. Les llengües romàniques. La varietat lingüística. La llengua i els dialectes. Les varietats orientals i occidentals. Les característiques del valencià. Els subdialectes del valencià. La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua. Els registres lingüístics. El llenguatge estàndard. La varietat popular: el llenguatge col loquial. El llenguatge tècnic o científic. El llenguatge literari. La situació lingüística del valencià. El valencià i la societat valenciana del segle XX Situació del valencià abans de la Guerra Civil. Les Normes Ortogràfiques de Castelló, El valencià durant la postguerra. El valencià a les institucions. L Acadèmia Valenciana de la Llengua.

14 Estudi de la llengua Fonètica i Ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I). Ús de l accent gràfic i de la dièresi en combinacions vocàliques. La puntuació. El guionet. Pronúncia i escriptura. L ortografia. L alfabet. Les vocals. Els diftongs i els triftongs. L accent tònic i l accent gràfic. L apòstrof. L accent diacrític. La dièresi. Lletres i dígrafs La separació de síl labes. Els fonemes /b/ i /p/. Els fonemes /t/ i /d/. Els fonemes /k/ i /g/. Els fonemes /s/ i /z/. Les grafies g, j, tg, tj, x, tx, ig. Les grafies l, ll. Les grafies r, rr. Les grafies m, n, ny i l aplec mp. La grafia h. Ús del guionet. Ús del punt. Ús dels signes d interrogació i d exclamació. Ús de la coma. Ús del guió, les cometes i els parèntesis. Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius. Ús de les majúscules. Ús de les abreviatures més freqüents.

15 La correcció ortogràfica. Morfosintaxi. Pronoms personals tònics. Interrogatius. El adverbi. L oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d oracions. Les categories gramaticals. Els pronoms personals tònics. Els pronoms febles. La combinació de pronoms febles. L adverbi (I): els adverbis de manera. L adverbi (II): els adverbis de lloc. L adverbi (III): els adverbis de temps. L adverbi (IV): els adverbis d afirmació, de negació i de dubte. El verb (I): els verbs regulars. El verb (II): els temps verbals (l infinitiu, el gerundi i el participi). El verb (III): els temps verbals (el present, l imperfet, el futur i el condicional). El verb (IV): els verbs irregulars. La preposició (I): les preposicions febles. La preposició (II): les preposicions fortes. L oració: categories, estructures i funcions. L oració simple. L estructura del subjecte. L estructura del predicat. L atribut. El predicat verbal. El complement directe i l indirecte. El complement circumstancial. El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les proposicions. La modalitat de l oració (I): les oracions actives i passives. La modalitat de l oració (II): les oracions atributives i predicatives. La modalitat de l oració (III): les oracions negatives i interrogatives. La modalitat de l oració (IV): les oracions imperatives i exclamatives.

16 Lèxic. Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. Dialectalismes. La polisèmia Els mots contraris. Adjectius amb contraris diferents per a cada accepció. Els homònims. Els diversos significats d un mot: les accepcions. El context: selecció d un dels significats d un mot. Sentit propi i sentit figurat. Els mots sinònims. La precisió del significat Sinonímia i antonímia. Els sinònims dialectals. L argot i el llenguatge especialitzat. L argot i els grups socials. Hiperonímia i hiponímia. Els camps lèxics. Endevinalles, refranys i frases fetes. Mots tècnics. Diccionaris especialitzats. La derivació: els prefixos. La derivació: els sufixos. Els diccionaris de definicions. Els diccionaris d equivalències, de sinònims i antònims. Text. Les propietats textuals en la narració, l exposició i l argumentació. TEXT NARRATIU Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins del domini cognitiu dels fets. a) Característiques. El tema, les idees secundàries o subtemes. L argument. Tipus de narrador (intern i extern).

17 Punt de vista del narrador. Els personatges. Tipus i caracterització. b) El gènere narratiu literari en prosa (I): la novel la Característiques. Tipus. Estructura externa i interna. El temps narrat i el temps narratiu. L espai real i l espai imaginari. Tipus de novel les. Autors de novel les. c) El gènere narratiu (II): les cartes. Característiques. La carta formal i la carta informal: Estructura. Recursos. Les abreviatures i les sigles. Les cartes i la literatura. El gènere epistolar. Les cartes i els diaris personals. Les cartes i la novel la. Les cartes i la poesia. Autors de textos que incloguen cartes: Agustín Fernández, Glòria Llobet, Ovidi Montllor d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema. Característiques. Tipus. Poemes i cançons. Estructura interna i externa. La mesura dels versos. La rima. Les figures retòriques. Autors de poemes: Miquel Duran, Carles Salvador, Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Josep Ballester Autors de cançons: Rafael Estrada, Ovidi Montllor, Al Tall, Serrat e) Característiques de la morfosintaxi:

18 Classes d oracions utilitzades i la seua funció. Els connectors. Tipus i funcions. Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació. Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació. f) Característiques del vocabulari: Els camps semàntics. Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llengua. TEXT EXPOSITIU Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les característiques de temes diversos. a) L explicació en un text expositiu: el mural. Estructura. Recursos gràfics i textuals. L esquema. Els mots clau. Els signes gràfics. El mapa conceptual. b) L explicació en un text instructiu: les instruccions d un joc Característiques. Estructura. Recursos lingüístics: ordres i prohibicions. c) L explicació en un text predictiu: Les prediccions en la narració. La predicció científica: l informe meteorològic. La predicció fantàstica: l horòscop. d) Característiques de morfosintaxi: La nominalització. Les perífrasis d obligació, imminència i probabilitat. Els connectors explicatius, enumeratius i d ordre. Les oracions imperatives i dubitatives.

19 e) Característiques del vocabulari: Monosèmia i polisèmia. Els neologismes. La derivació i la composició. Els camps semàntics. Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics TEXT ARGUMENTATIU Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de l emissor sobre els esmentats conceptes i els arguments que donen suport a les manifestacions. a) Els textos i la situació de comunicació: Relació existent entre els interlocutors. Tipus de canal i de codi. Tipus de textos argumentatius. L adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal. b) Característiques de l argumentació: Tesi i arguments. Ordenació dels arguments. Idea principal o tema. Idees secundàries. Contingut ideològic. La conclusió. c) El text argumentatiu escrit: La carta d opinió. Característiques. Estructura. La lletra argumentativa d una cançó. d) El text argumentatiu oral: la venda per telèfon Característiques. Arguments i contraarguments. Recursos lingüístics i no lingüístics. e) El text argumentatiu oral i escrit: l acta de reunió. Característiques.

20 Estructura. Documents expositius administratius. Els nivells de llengua formal i informal. Tipus d actes de reunió. La síntesi o el resum. f) L argumentació i la literatura: L assaig. L aforisme. Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira g) Característiques de la morfosintaxi: Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius, adjectius ). La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal ). Les fórmules de tractament. Els connectors per ordenar idees i relacionar-les. Els connectors causals i explicatius. Classes d oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades, coordinades i subordinades). Les preguntes retòriques. Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes. h) Característiques del vocabulari: Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis, de l administració, del comerç ). Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les normes ortogràfiques ) Tècniques de treball L ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta. a) Situació de lectura funcional: Per a extraure informació sobre un tema determinat. Per a confrontar dades. b) Situació de lectura recreativa: Lectura amb finalitat recreativa. c) Ampliació de l ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:

21 La localització de la informació. El diccionari. Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes, refranys, especialitzats (de novel la negra, mèdic, informàtica, etc.). L enciclopèdia. El corrector de textos i els programes multimèdia d aprenentatge de la llengua. Introducció a Internet. Tècniques de treball (II). Anàlisi. Síntesi. Ampliació. El subratllat. Idees principals i secundàries. L exemple. L esquema. Tipus d esquema. El mural El mapa conceptual. El resum. L examen. La memorització. El treball monogràfic. Organització d una explicació. Presentació d instruccions. Presentació d opinions. Prendre notes i apunts Literatura Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius. Anàlisi dels seus trets més característics. a) Els gèneres literaris. Concepte de discurs literari en forma narrativa. Els gèneres literaris. Orígens dels gèneres literaris.

22 Els gèneres literaris actuals. b) La narrativa: estructura. L èpica, el conte i la novel la. Subgèneres narratius. Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i temps de l acció). Les tècniques narratives: Tipus de narrador (narrador extern, narrador protagonista, narrador personatge menor). L espai narratiu (obert, tancat ). El temps de l acció narrada. Obres destacades del gènere narratiu. La narrativa: la novel la i el conte. Autors de narrativa. La novel la negra. La novel la romàntica. El romanticisme a Europa. La novel la d aventures. Antecedents. Protagonistes. Temes. Autors. c) La poesia. Concepte de discurs literari en forma poètica. La poesia lírica i la poesia èpica. La poesia social. Autors. Obres destacades del gènere líric. Estructures formals de la poesia: el vers, l estrofa, el poema. Idea expressada en cada part o estrofa. Versos que expressen la idea principal i versos que la desenvolupen. Accent rítmic. Ritme del vers. Repeticions d estructures morfosintàctiques en llocs equivalents. Combinacions de paraules atenent l accent rítmic. El llenguatge literari: trets creatius. Procediments retòrics i estilístics: En la paraula (onomatopeia, rima, al literació).

23 En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora). De canvi de sentit (comparació, metàfora). De pensament (hipèrbole). La cançó. La Nova Cançó. Cantautors. d) L assaig. L assaig. Característiques. Estructura del text assagístic. Autors. Els aforismes. Joan Fuster. e) El teatre. Concepte de discurs literari en forma dramàtica. Origen del teatre. Aspectes de la tragèdia i de la comèdia. Elements constitutius del gènere: Pla textual: diàlegs, rèpliques. Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d actuació. Pla de la representació: actes. L espectacle teatral: L escenografia (decorats, objectes, mobles, vestuaris, efectes lluminosos, efectes sonors). Procediments retòrics de la representació dramàtica (onomatopeia, contrast, exageració). La tragèdia: característiques, autors. La comèdia: característiques, autors. Obres destacades del gènere dramàtic Continguts de tercer curs La comunicació Els mitjans de comunicació escrits: la premsa. a) Components situacionals del mitjà:

24 Tipus d emissor (particular, estatal). Característiques de l emissor (sociològiques, culturals i ideològiques). Tipus de destinatari (plural i indefinit). Circumstàncies de lloc i de temps. b) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i transmetre models culturals). c) La premsa en valencià. d) La premsa escrita: Les parts d un diari. La notícia. Característiques, estructura i recursos. El llenguatge periodístic. Llenguatges en interacció (verbal, escrit, icònic, topogràfic i tipogràfic). Funció del llenguatge icònic respecte del llenguatge verbal escrit (subratllar, completar, suggerir, simbolitzar). Funció del llenguatge verbal escrit respecte del llenguatge icònic (fixar significats, interpretar). Comprensió i producció de textos que pertanyen als gèneres narratius (conte, novel la, notícia, etc.), descriptius (descripció científica, literària, etc.) i conversacionals (entrevista, enquesta, teatre, etc.). a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius. La narració en els gèneres literaris: en vers: poesia èpica, poesia narrativa, l auca en prosa: conte, llegenda, rondalla, novel la La narració en els gèneres no literaris: didàctica: carta literària, assaig, epístola història: biografia, crònica, memòria periodisme: article, crònica, entrevista, reportatge b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius. La descripció en la narració: en vers: poesia íntima, naturalista, èpica en prosa: conte, rondalla, novel la La descripció en l exposició: la carta, l informe, l examen, l anunci text científic, normes i reglaments La descripció en els textos dialogats:

25 el text teatral. el guió cinematogràfic. l entrevista, la tertúlia, la publicitat radiofònica c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos conversacionals. La conversació escrita: en vers: textos dramàtics, sarsuela en prosa: conte, rondalla, novel la en teatre: comèdia, tragèdia, drama en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el guió el cinematogràfic i el còmic. La conversació oral: l entrevista, la tertúlia, el debat, l enquesta la conversa cara a cara, la conversa telefònica, la videoconferència els diàlegs teatrals i radiofònics Llengua i societat Origen i evolució de la llengua. Les llengües romàniques: enumeració, distribució geogràfica i relacions. L enorme importància del món romà. El llatí vulgar. La influència dels visigots i del món àrab. La llengua dels segles XII-XV. La Cancelleria Reial. La llengua dels segles XV-XIX. La substitució lingüística. La castellanització. Les llengües en contacte. La situació lingüística actual. El procés de normalització lingüística: etapes. Els fenòmens de contacte de les llengües. Classificació administrativa de les llengües.

26 Característiques sociològiques i socioculturals de les llengües en contacte. Conceptes bàsics sobre bilingüisme, diglòssia, normalització, minorització lingüística, desaparició de llengües. Monolingüisme i plurilingüisme. Els nivells d ús de la llengua: estàndard, col loquial, tècnic i literari Estudi de la llengua Fonètica i ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques. L accentuació diacrítica. Ortografia dels mots compostos. La puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes. El codi gràfic. Dificultats en la pronúncia i l escriptura de les vocals. L elisió i la sinalefa. L accentuació fònica i gràfica. L accent diacrític. L apostrofació. La dièresi. La síl laba. Separació de síl labes. Els dígrafs. L escriptura dels fonemes /s/ i /z/. Les grafies g, j, tg i tj. Les grafies x, ix i ig. Els signes de puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes. Ús de les majúscules. Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols. Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos. Morfosintaxi. El verb. Les perífrasis verbals. Els pronoms personals. Les preposicions. Les conjuncions. L oració composta: coordinació i subordinació. Les preposicions. Les conjuncions. Els verbs regulars i irregulars.

27 Els pronoms febles. Combinacions de pronoms. L oració: estructures i funcions. El sintagma nominal. El sintagma verbal. El sintagma adjectival. El sintagma adverbial. El sintagma preposicional. Les proformes i l el lipsi. El subjecte i el predicat. El complement directe. El complement indirecte. Les preposicions per i per a. El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les preposicions. L atribut i el complement predicatiu. El complement circumstancial. La modalització de l enunciat (I): la possibilitat i la probabilitat. Les perífrasis. La modalització de l enunciat (II): la necessitat, la voluntat i l obligació. Les perífrasis. L oració composta: les oracions coordinades i juxtaposades. L oració complexa (I): l oració substantiva. L oració complexa (II): l oració adjectiva. L oració complexa (III): oracions adverbials de lloc, temps, mode i quantitat. L oració complexa (IV): oracions adverbials causals i finals. L oració complexa (V): oracions adverbials consecutives, condicionals i concessives. Lèxic. Processos fonamentals en la formació de paraules: derivació i composició. Els neologismes. L estructura d un mot: morfemes i afixos. La sufixació: formació de noms, adjectius i verbs. La composició: substantius, adjectius i verbs compostos. L habilitació. Els topònims i els gentilicis. Els mots tabú.

28 Els eufemismes. Els manlleus d altres llengües. Préstecs i barbarismes. Els arcaismes. Els neologismes. Les onomatopeies. Les taxonomies: els hipònims i els hiperònims. Les locucions i les frases fetes. Els refranys. Els sinònims i els antònims. Els diccionaris de llengua: de definicions, d equivalències, de sinònims i antònims, ideològics, especialitzats Ús de: tastar, provar, emprovar / muscle, múscul / espatla, esquena / aleshores, a les hores / perquè, per què, per a què / quan, quant / tan, tant / sinó, si no / medi, mig, mitjà / El text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació. TEXT NARRATIU Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins del domini cognitiu dels fets. El tema. Idea principal o tema. Idees secundàries o subtemes. L argument. Forma d expressar els elements que configuren l acció narrativa. Argument. Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós). Les tècniques narratives. Tipus de narrador (intern i extern). Punt de vista del narrador (coneix la història des de fora o des de dins: en sap més, igual, menys que els seus personatges). Actitud del narrador respecte dels fets narrats (objectiva, subjectiva, humorística, irònica, crítica, respectuosa ). Els personatges. Tipus i caracterització (pel que fan, diuen, senten, pensen). L evolució psicològica dels personatges. La presentació dels personatges en el relat.

29 Les funcions dels personatges en el desenvolupament de l acció. El lloc dels fets narrats. Tipus d espais (reals, evocats, imaginaris ). La descripció d ambients. a) El temps de l acció i el temps de la narració. L època dels fets narrats (ambientació històrica). Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política ). L ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no cronològic). La durada dels fets (resum, el lipsi i extensió). b) El gènere narratiu (I): la notícia de premsa. Característiques. Tipus. Estructura externa: les parts de la notícia. Estructura interna: l ordre dels fets. Recursos textuals: models de redacció de titulars i peus de foto, la síntesi de l entrada o lead, la distribució de la informació, l ordre dels fets, les sis preguntes bàsiques del periodisme, les declaracions, la coreferència. La premsa: les seccions d un diari. La premsa en valencià. c) El gènere narratiu (II): el conte. Característiques. Tipus. Estructura interna. Recursos textuals: les veus de la narració. Tipus de narrador. L ordre de contar els fets. Narració interna i externa. Els nivells de llengua. Tipus de seqüències que s insereixen en l estructura narrativa (descripcions, diàlegs ). Diferents versions d un conte. Autors de contes. d) El gènere narratiu (III): la novel la. Característiques. Tipus. Estructura interna. Recursos textuals: Tipus de personatges. Tipus d espais. Història, trama, tema i argument. L ordre i la durada dels fets. Autors de novel les. e) Característiques de la morfosintaxi:

30 Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius, adjectius ). Classes d oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives, dubitatives, desideratives, afirmatives, negatives). Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes ). Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències dialogades (oracions sense verb conjugat, el lipsis, paraules de suport). Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació. Els connectors. Tipus i funcions. Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació. Funció dels signes de puntuació: el punt, la coma, els dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les cometes f) Característiques del vocabulari: Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials). Significat de determinades paraules segons el context verbal. Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatges dels oficis i de les professions, llenguatge de l esport, de la tècnica, de la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge de les finances, llenguatge jurídic ). Usos socials del llenguatge presents en el text. g) El llenguatge literari: trets creatius i estètics. Procediments retòrics i estilístics del text narratiu i descriptiu: En la paraula (onomatopeia, al literació). En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el lipsi, inversió, paral lelisme, estil directe i indirecte ). De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque, símbol ). De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al legoria ). TEXT DESCRIPTIU Estructura descriptiva: assenyalar les característiques d objectes, de llocs, de sentiments i de processos en la seua dimensió i situació espacial. a) La descripció de: Objectes. Llocs. Sentiments. Processos. b) Tipus de descripcions:

31 General /detallada. Objectiva/ subjectiva. Realista/ deformada c) Tècniques per a descriure: La narració. El text teatral. L anunci de premsa, ràdio i televisió. El text científic. El poema. Les cançons, els jocs populars, les endevinalles d) Estructura del gènere descriptiu: Els mots clau. L ordre en què es presenten els elements. Tipus de seqüències que s insereixen en l estructura descriptiva (nucli, elements bàsics, complementaris ). e) Característiques de morfosintaxi: El substantiu. Tipus. L adjectivació. El sintagma preposicional. L aposició. La nominalització. L oració subordinada adjectiva. Els temps verbals: l indicatiu. Els connectors espacials, enumeratius i d ordre. Les oracions adjectives, substantives i adverbials. Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes Recursos literaris: En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració). En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el lipsi, estil directe i indirecte ). De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, símbol). De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi ). f) Característiques del vocabulari:

32 Monosèmia i polisèmia. Topònims i gentilicis. Hipònims i hiperònims. Les sigles. Els neologismes. Els cultismes. La derivació i la composició. Els camps semàntics. Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics TEXT DIALOGAT Estructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua intenció comunicativa Elements lingüístics de la situació de comunicació: Elements contextuals: Característiques psicològiques i sociològiques de l emissor i destinatari. Relació existent entre els interlocutors (segons edat, coneixement mutu, determinats rols socials). Temps i lloc de la comunicació lingüística. Coherència del contingut informatiu. Tipus de canal i de codi. La situació de comunicació: formal i informal. Els registres lingüístics. a) Tècniques per a expressar els diàlegs: La conversa oral i escrita. L entrevista. El text teatral. L acudit. La narració. b) El gènere dialogat (I): l entrevista escrita. Característiques. Tipus d entrevista. Estructura. Parts.

33 Diferències entre l entrevista oral i escrita. El rol de l entrevistador. Característiques de morfosintaxi: Tipus de preguntes d una entrevista: obertes, hipotètiques i tancades. Tipus d oracions interrogatives: directes / indirectes, generals/ parcials. Funció dels signes d interrogació, d admiració, dels guionets i de les cometes. c) El gènere dialogat (II): el guió cinematogràfic. Característiques. El guió cinematogràfic: el guió tècnic, el guió literari i l storyboard. Estructura del text: Pla de la representació: parts del text (actes, situacions, escenes). Elements comuns i elements diferents en les parts del text. Pla textual (diàlegs, rèpliques, monòlegs ). Elements tècnics del llenguatge iconogràfic (color, il luminació, angulació, enquadrament, moviments de càmera ). Llenguatge verbal oral (ús dramàtic, entonació, veu, gestos, accions ). Llenguatge musical i sorolls. L articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge (tècniques d enllaçament cinematogràfic). L el lipsi com a procediment d economia discursiva. Procediments retòrics utilitzats pels llenguatges verbals i no verbals (repetició, contrast i hipèrbole, símbol ) i la seua funció en l assoliment de la intenció comunicativa. L adaptació de narració a cinema. Relació entre novel la i cinema. Formes adoptades pel discurs cinematogràfic (narrativa, descriptiva, literària ). El cinema en valencià. d) El gènere dialogat (III): el text teatral. Característiques. Estructura. Tipus de textos teatrals: la comèdia, la tragèdia i el drama. Recursos: Pla textual: diàlegs, rèpliques, monòleg i veu coral. Pla escènic: acotacions escèniques i d interpretació.

34 Pla de representació: actes i escenes. Autors de teatre i obres. L espectacle teatral: del llibre a la representació. Instruccions per a actuar i ser un bon espectador. e) Característiques de morfosintaxi: Oracions sense verb conjugat. Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes ). Les oracions enunciatives, exclamatives, interrogatives, dubitatives, desideratives, imperatives, afirmatives, negatives. Els temps verbals: imperatius i perífrasi d obligació. Les formes no personals: infinitius, gerundis i participis. Els connectors expositius i explicatius. Funció dels signes d interrogació, d exclamació i del guionet. f) Característiques del vocabulari: Llenguatges específics de la varietat d activitats socials que puguen aparéixer en el text: dels oficis, de les professions, de l esport, de la tècnica, de la ciència, jurídic, de diferents classes i grups socials, èpoques ). Fórmules d inici, manteniment i tancament d una entrevista escrita i una conversa. Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu). Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions ). Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions ). Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (sarsuela, cançons, playback ). Procediments retòrics i estilístics de l obra dramàtica: En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració). En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el lipsi, estil directe i indirecte ). De pensament (hipèrbole, ironia, antítesi) Tècniques de treball Tècniques de recerca d informació en suports tradicionals. Situació de lectura funcional: Per a extraure informació sobre un tema determinat.

35 Per a confrontar dades. Situació de lectura recreativa: Lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, històries d humor adequades als interessos dels lectors). Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o un projecte de treball en relació amb un tema concret: consulta de fitxers. Localitzar en l esmentada documentació la informació buscada. Recopilar la informació imprescindible i relacionar-la amb el tema de la tasca o del projecte de treball (elaborar fitxes i ordenar-ne la informació segons uns criteris determinats). Utilitzar la documentació eficaçment atenent la finalitat de la tasca o del projecte de treball que es desitja elaborar. Les fitxes: autors, obres, temes. Localització d informació en una biblioteca. Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes, de dubtes, de llatinismes i expressions clàssiques, especialitzat (de refranys, dret, administratiu, ciències, literatura). Prendre notes i apunts. Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I). La transmissió de la informació: claredat i correcció. Els correctors de textos. Programes informàtics de traducció. Recursos informàtics per a l aprenentatge de la llengua. Introducció als recursos ortotipogràfics Literatura Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental. a) La literatura medieval. Característiques generals. Ramon Llull. Les quatre grans cròniques. La literatura doctrinària: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda. La poesia: dels trobadors a Ausiàs March. b) El Segle d Or.

36 Característiques generals. Ausiàs March. Roís de Corella. La prosa humanista: Bernat Metge. La novel la cavalleresca: Curial e Güelfa. Tirant lo Blanc. La misogínia medieval: Jaume Roig, Isabel de Villena. c) Els segles XVI, XVII i XVIII. Característiques generals. La Decadència Renaixement i Barroc. Les cançons populars: Romanç de cec. El teatre (Lluís Milà i Joan Ferrandis d Herèdia), la poesia (Pere Serafí i Joan de Timoneda), la narrativa (Cristòfor Despuig). La Il lustració. La literatura popular. El teatre medieval: el Misteri d Elx Continguts de quart curs La comunicació Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió. Manifestacions del llenguatge de la imatge en interacció amb el llenguatge verbal (cartell, premsa, televisió, mapes, publicitat, cinema, dibuixos, diagrames). Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (televisió, publicitat, dramatitzacions, recital de poemes i cançons). a) Llenguatges en interacció: Llenguatge verbal escrit (títol, text del narrador, diàlegs). Llenguatge icònic (fotografies, enquadraments i perspectives; detalls; joc de llums i ombres; caracterització de personatges). b) Funció del llenguatge verbal respecte dels llenguatges no verbals (fixar significats, interpretar). Llenguatge iconogràfic (enquadrament, angulació, il luminació).

37 Llenguatge verbal oral (ús dramàtic; entonació, veu). Llenguatge musical i sorolls. c) La televisió i la ràdio: Canal (so, imatge). Llenguatges en interacció (verbal oral i escrit, musical, icònic, tipogràfic). Subgèneres informatius (el reportatge, la crònica, l enquesta, el comentari, la crítica, els col loquis, les tertúlies i els debats). d) La publicitat gràfica i la publicitat audiovisual. Tipus d imatges (fixes, mòbils). Elements tècnics (enquadrament, color, angulació, moviment, il luminació). Llenguatge topogràfic (mida dels anuncis, disposició del text denotatiu i connotatiu, l eslògan, logotips) Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra). Procediments retòrics de la imatge (repetició, contrast, hipèrbole, metonímia, sinècdoque, paral lelisme, analogia, metàfora, símbol). L articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge. L el lipsi com a procediment d economia discursiva. e) Components situacionals del mitjà: Tipus d emissor (particular, estatal). Característiques de l emissor (sociològiques, culturals i ideològiques). Tipus de destinatari (plural i indefinit). Circumstàncies de lloc i de temps. f) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i transmetre models culturals). Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte, novel la, assaig, cartes, diari personal, etc), expositius (exàmens, treballs d investigació, exposicions orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats, articles d opinió, reclamacions, etc.). a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius. La narració en els gèneres literaris: en vers: poesia lírica, poesia narrativa, la cançó, el cal ligrama, la poesia visual en prosa: conte, novel la, diari personal en teatre: diàlegs, monòlegs, converses (acudit, xat, conversa ) La narració en els gèneres no literaris:

38 didàctica: carta literària, assaig, aforisme història: biografia, memòria periodisme: article, carta al director, reportatge b) Els gèneres expositius. Característiques generals. Tipus de textos expositius. La descripció en l exposició: la carta, l examen, el treball d investigació, l anunci text científic especialitzat i divulgatiu. el fullet informatiu l exposició oral, la conferència i la ponència. El text instructiu: les normes i els consells. les regles de joc i de funcionament. El text predictiu: les hipòtesis i les prediccions. la predicció en la narració, en el diàleg i en l exposició. c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius. la carta al director, l escrit de protesta, les reclamacions, el pamflet, la pancarta l anunci publicitari (gràfic, àudio, audiovisual). el debat, l assemblea, el fòrum, el simposi, el col loqui el text literari: l assaig, l aforisme, l article d opinió, el dietari Llengua i societat Situació actual del valencià. La llengua del 1900 al Situació legal del valencià actualment. Els mitjans de comunicació audiovisuals i la normalització lingüística. Trets principals de les varietats lingüístiques. La divisió dialectal (oriental i occidental). Les varietats geogràfiques.

39 Estudi de la llengua Les característiques del valencià. El valencià septentrional i el castellonenc. El valencià aptixat. El valencià meridional i l alacantí. La varietat central. Les varietats balear i nord-occidental. El valencià i les institucions. El valencià, llengua de present i de futur. Fonètica i ortografia. Abreviatures, acrònims i sigles. Ús de correctors ortogràfics en processadors de textos. Les unitats de la llengua. El sistema vocàlic. Les vocals e i o obertes. El sistema consonàntic. Els fonemes oclusius. Fenòmens consonàntics. L escriptura dels numerals. Els signes de puntuació (II): ús de la barra obliqua, els claudàtors, l asterisc Ús de les majúscules i les minúscules. Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols. Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos. Ortografia dels homòfons. Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes. Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació, compaginació Morfosintaxi. Els relatius. Els pronoms personals àtons (II). Principals problemes morfològics i sintàctics. La concordança i l ordre. Les oracions compostes. Classificació. Les oracions subordinades substantives. Les oracions subordinades adjectives.

40 Les oracions subordinades adverbials. Les oracions de gerundi i de participi. Els pronoms relatius. Els pronoms febles. Combinacions de pronoms. La substitució de sintagmes per pronoms febles. Ús i caiguda de preposicions. La concordança i l ordre. Lèxic. Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes. Locucions i frases fetes. Les locucions. Les frases fetes. Els refranys. Monosèmia i polisèmia. L homonímia. Les abreviatures. Les sigles, els acrònims i els símbols. La sinonímia i l antonímia. Elements lèxics grecollatins. Les interferències amb altres llengües. La precisió del significat. Els nivells de llengua i de parla. Els diccionaris de llengua: de definicions, d equivalències, de sinònims i antònims, ideològics, especialitzats Text. Les propietats textuals en la narració, en l exposició i en l argumentació (II).Trets lingüístics. TEXT NARRATIU Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins del domini cognitiu dels fets. a) Característiques. El tema, les idees secundàries o subtemes. L argument. Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós). Tipus de narrador (intern i extern). Punt de vista del narrador.

41 Els personatges. Tipus i caracterització. L espai i el temps dels fets narrats. Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política ). b) El gènere narratiu literari en prosa (I): el diari personal. Característiques. Tipus. Estructura externa i interna. Recursos narratius. Recursos temporals: L ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no cronològic). La durada dels fets (resum, el lipsi i extensió). Autors de diaris personals i dietaris. c) El gènere narratiu literari dialogat (III): el teatre. Característiques. La conversació escrita: en vers: textos dramàtics. en prosa: conte, novel la, acudit, xat en teatre: comèdia, tragèdia, drama en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el còmic. La conversació oral: la tertúlia, el debat, l enquesta els diàlegs teatrals Estructura interna. Recursos textuals: estil directe i estil indirecte. Autors de teatre. d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema. Característiques. Tipus. Poemes i cançons. Estructura interna i externa. Recursos: les persones gramaticals. Recursos: les figures retòriques:

42 El gènere epistolar. En la paraula (onomatopeia, al literació). En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el lipsi, inversió, paral lelisme ). De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque, símbol ). De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al legoria ). Autors de poemes i de cançons. e) Característiques de la morfosintaxi: Classes d oracions utilitzades i la seua funció. Els connectors. Tipus i funcions. Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències dialogades. Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació. Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació. f) Característiques del vocabulari: Trets semàntics de les paraules. Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llenguatge. TEXT EXPOSITIU Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les característiques de temes diversos. a) L explicació de processos, fenòmens, projectes., instruccions i conflictes. b) Tipus d explicacions: General / detallada. Objectiva / subjectiva. Divulgativa / especialitzada. Científica / no científica o fantàstica. c) L explicació en la narració: L anunci de premsa, ràdio i televisió. El text científic. El fullet informatiu. L exposició oral. La ponència.

43 La conferència. d) L explicació en les instruccions: Les regles. Les normes, els consells, les lleis. e) L explicació en les prediccions: Les prediccions en la narració. Les hipòtesis. La predicció científica: l informe meteorològic. La predicció fantàstica: l horòscop. f) Estructura del gènere expositiu: La jerarquització de la informació. L ordre en què es presenten els elements. Tipus de seqüències que s insereixen en l estructura expositiva (nucli, elements bàsics, complementaris ). g) Característiques de morfosintaxi: La nominalització. La no-reiteració. Les perífrasis d obligació, imminència i probabilitat. Expressió de la condició. Els connectors explicatius, lògics, enumeratius i d ordre. Les oracions subordinades adjectives, substantives i adverbials. h) Característiques del vocabulari: Monosèmia i polisèmia. Les sigles, les abreviatures, els acrònims i els símbols. Els neologismes. Els cultismes. La derivació i la composició. Els camps semàntics. Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics TEXT ARGUMENTATIU Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de l emis-sor sobre els esmentats conceptes i els arguments que donen suport a les manifestacions.

44 a) Els textos i la situació de comunicació: Procés de legitimització de l emissor. Presència del receptor del text. Relació existent entre els interlocutors. Coherència del contingut argumentatiu. Tipus de canal i de codi. L adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal. Els registres lingüístics. b) Característiques de l argumentació: Tesi i arguments. Ordenació dels arguments. Estructures textuals diverses al servei de l argumentació. Idea principal o tema. Idees secundàries o subtemes. Contingut nocional i circumstàncies (informació històrica, artística, científica, política ). Contingut ideològic. Estructura seqüencial dominant. Tipus de seqüències que s insereixen en l estructura seqüencial dominant. c) Estructura de l argumentació: Assumpte. Introducció (exordium). Exposició dels fets (narratio). Exposició dels arguments (argumentatio). Conclusió (peroratio). d) Tipus d arguments: Identificació de situacions. De causa / de conseqüència. Fal làcies. Arguments amagats: sobreentesos i pressuposicions. e) Característiques de la morfosintaxi: Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius, adjectius ).

45 La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal ). Les fórmules de tractament. La impersonalització. La modalització. La interrogació retòrica. Els connectors per a ordenar idees i relacionar-les. Classes d oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades, coordinades i subordinades). Oracions adjectives especificatives i explicatives: valor pressuposicional. Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes ). Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les cometes. f) Característiques del vocabulari: Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials). Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis i de les professions, de la tècnica, de la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge de les finances, llenguatge jurídic ). Usos lingüístics sexistes. Usos socials del llenguatge presents en el text. g) Procediments retòrics i estilístics: Elements que apareixen en els textos connotatius i denotatius així com en el llenguatge icònic de la publicitat gràfica, àudio i audiovisual (cartell, pancarta, pintada ). Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les normes ortogràfiques ) En la frase (enumeració, encadenament lògic, anàfora, el lipsi, repetició, paral lelisme, ). De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, antítesi ). De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi ). h) Models de textos per a expressar els arguments: La conversa. L assemblea. El debat. El fòrum. La carta de protesta. La carta al director. La carta de reclamació.

46 La publicitat. L assaig. L aforisme. L article d opinió. i) Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Josep Vicent Marqués, Enric Sòria, Toni Mollà Tècniques de treball Tècniques d estudi. El treball monogràfic. La biblioteca: fitxer d autors i fitxer de matèries. Les fitxes: la fitxa bibliogràfica i la fitxa de contingut. L estructura i presentació d un treball escrit. El resum. El mapa conceptual. La lectura comprensiva. Test de velocitat lectora. Tècniques de recerca d informació en suports tradicionals. Situació de lectura funcional per a extraure informació sobre un tema i per a confrontar dades. Situació de lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, diaris adequades als interessos dels lectors). Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o un projecte de treball en relació amb un tema. Prendre notes i apunts. Tècniques de recerca d informació en suports informàtic (CD-ROM, Internet, etc.). Utilització de processadors de textos. El gènere epistolar. En la producció i revisió dels propis escrits. Per a transformar textos modificant-ne alguns dels elements: intenció comunicativa, situació de comunicació, estructura seqüencial de base Per a transportar textos Utilització de programes de disseny assistit per ordinador. Per a elaborar esquemes, mapes conceptuals

47 Per a maquetar. Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic per a buscar-hi informació ortogràfica, gramatical, etimològica, semàntica. Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic i d enciclopèdics per a resoldre problemes relacionats, bé amb les característiques de la llengua, bé amb accepcions o conceptes. Utilització de diccionaris especialitzats per a informar-se sobre un tema determinat (diccionaris de dubtes, llatinismes i expressions clàssiques), i vocabularis especialitzats (ciències, administratiu, informàtic, literatura, comerç ). Utilització del llenguatge escrit en la realització de tasques d aprenentatge: elaborar un guió previ a una exposició oral, a un comentari oral, a la redacció d un treball. Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura personal, tot servint-se de signes per a diferenciar les idees principals de les secundàries, així com per a indicar dades concretes d interés segons la finalitat de la lectura. Utilització de la tècnica del resum per a expressar per escrit el contingut d un text oral prèviament escoltat, l argument d un conte, d una novel la curta, d un relat, així com la informació més important continguda en textos no literaris adequats a les pròpies capacitats de comprensió lectora. Realització d un esquema a partir d un text llegit o escoltat, tot servint-se de claus i nombres per diferenciar les idees principals de les secundàries, distribuint adequadament l espai. Elaboració de mapes conceptuals, diagrames, taules de dades. Utilització del llenguatge escrit en la resolució de problemes quotidians; redactar una instància, elaborar un curriculum vitae, fer un organigrama que reflectisca una organització administrativa. Utilització del llenguatge escrit en l organització de la pròpia activitat. Preparar l agenda d activitats o tasques que s han de fer cada dia. Elaborar un pla de treball (personal o d equip) atenent la temporalització, l organització i els mitjans. Internet, CD-ROM, disquets i telefonia mòbil. Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II). Escriptura de dates, nombres i altres expressions numèriques. Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes. Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació, compaginació El codi gràfic al servei de la comunicació. La representació de la realitat: dibuixos, icones i símbols. La presentació de dades: quadres, taules i gràfiques. La informació jerarquitzada: els diagrames.

48 El treball monogràfic. La memòria. La ponència. L exposició oral Literatura Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental. a) La literatura del segle XIX: Característiques generals. El romanticisme a Europa. La Renaixença. Els Jocs Florals. Jacint Verdaguer. La Renaixença valenciana: postures renaixentistes (poetes de guant i poetes d espardenya). La poesia: Teodor Llorente. El teatre culte: Frederic Soler. El teatre popular: Eduard Escalante. Àngel Guimerà. b) El modernisme. Característiques generals. El modernisme a Europa. El modernisme: cronologia i característiques. Tendències modernistes. La narrativa modernista. El costumisme: Narcís Oller. Prudenci Bertrana. El teatre modernista a Europa: Henrik Ibsen. La poesia modernista: Joan Maragall. La generació del 1909.

49 L Escola Mallorquina. El teatre modernista: el teatre regeneracionista i el teatre esteticista. Santiago Rusiñol. c) La literatura del segle XX (I): El noucentisme. El dadaisme. El futurisme. Característiques generals. Els gèneres literaris. La poesia. Josep Carner. Carles Riba. L avantguardisme. Joan Salvat-Papasseit. La generació del Carles Salvador. d) La literatura del segle XX (II): La literatura i la societat durant la postguerra. La narrativa de postguerra. La novel la psicològica: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. La novel la realista: Enric Valor. El conte: Pere Calders. La poesia de postguerra: la poesia de tradició simbolista. Salvador Espriu. La poesia d avantguarda: Joan Brossa. El realisme històric: Pere Quart. Miquel Martí i Pol. La poesia valenciana: Vicent Andrés Estellés. La Nova Cançó: Joan Manuel Serrat. Raimon. Al Tall. e) La literatura del segle XX (III): Breu història de l assaig. Josep Pla. Joan Fuster. Manuel Sanchis Guarner. Joan Francesc Mira. El teatre de postguerra. Samuel Beckett. Josep M. de Segarra. Salvador Espriu. Joan Oliver.

50 El teatre valencià de postguerra: Martí Domínguez. Francesc de P. Burguera. El teatre independent. Grups de teatre. Dramaturgs actuals: Manuel Molins, Rodolf i Josep Lluís Sirera, Pasqual Alapont, Carles Alberola, Josep M. Benet i Jornet. 5. UNITATS DIDÀCTIQUES a) Organització de les unitats didàctiques 1r ESO UNITAT 1 OBJECTIUS 1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris. 2. Reconéixer els textos segons l àmbit d ús. 3. Reconéixer textos de la vida quotidiana, cartes, avisos 4. Relacionar els àmbits d ús amb la diversitat lingüística. 5. Entendre el concepte de llengua com a codi verbal. 6. Conéixer les llengües d Europa i les de l Estat espanyol. 7. Comprendre la noció de varietat diafàsica o registre, i també les diferències entre els registres col loquial, formal, parlat i escrit. 8. Produir cartes escrites a partir de models i de pautes.

51 9. Identificar les particularitats de les lletres del nostre l alfabet i reconéixer els dígrafs. 10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat. CONTINGUTS Conceptes Els textos de la vida quotidiana. Les classes de textos segons l àmbit d ús. La carta personal. Notes, avisos, instruccions i normes. La diversitat lingüística. El llenguatge i les llengües. Les llengües d Espanya. Els registres lingüístics. El registre col loquial. El registre formal. Usos orals i escrits. L alfabet i els dígrafs. Procediments Comprensió de textos orals. Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos de la vida quotidiana. Elaboració de resums de textos i identificació de l àmbit d ús corresponent. Elaboració de cartes personals a partir de pautes. Identificació de l estructura de textos de la vida quotidiana. Identificació dels registres emprats en un text. Producció de textos a partir de models. Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Valoració de la injustícia que suposa la desigualtat per raons de sexe. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Respecte per les llengües com a patrimoni de les diferents cultures. Valoració de la diversitat lingüística com a riquesa.

52 Respecte per l ús correcte de les normes ortogràfiques. CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació moral i cívica En l activitat 19 de la pàgina 10 es planteja una situació de desigualtat a partir d una frase extreta del text d Elias Cannetti. Es tracta que els alumnes reflexionen sobre aquest tema, és a dir, sobre la injustícia d aquestes situacions de desigualtat, i també sobre els drets de les dones. Els continguts de la diversitat lingüística i el reconeixement de les diferents llengües d Espanya poden ajudar els alumnes a estimar la pluralitat i a reconéixer els drets lingüístics de totes les cultures. CRITERIS D AVALUACIÓ Comprén textos de diferents àmbits d ús. Identifica textos de la vida quotidiana. Produeix cartes personals a partir de models i de pautes. Reconeix els àmbits d ús i la diversitat lingüística corresponent. Explica el concepte de llengua com a codi verbal. Coneix les llengües d Espanya. Distingeix els diferents tipus de registres lingüístics: col loquial i formal, parlat i escrit. Coneix la correspondència entre sons i lletres en el nostre alfabet. Usa correctament les lletres de l alfabet i reconéixer els dígrafs. Comprén textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.

53 COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars: COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS Competència en comunicació lingüística Ser conscient dels 1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2; p. 9: 1-12; principals tipus p. 10: 13-19; d interacció verbal. p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 12: 6, 7; 13: 10, 11, 12; p.14: Taller d escriptura; p. 17: 9, 10 Ser progressivament 1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2, 4; p. 9: 1-12 competent en l expressió i la comprensió dels missatges orals que s intercanvien en situacions comunicatives diverses. Adaptar la comunicació al context. 1, 2, 7 p. 7: 2, 4; p. 9: 1-12; p. 10: 13-19; p. 11: 4, 5; p. 12: 6, 7, 8, 9; p. 13: 10, 11, 12; p. 14: Taller d escriptura; p. 17: 9, 10; Aval. p. 21: 2

54 Utilitzar d una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l intercanvi comunicatiu en diferents situacions. Buscar, recopilar i processar informació. Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat. Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el 1, 2, 3, 4, 10 p. 7: 1-4; p. 9:1-12; p. 10: 13-19; p. 12: 6, 7, 8, 9; p. 17: 9, 10 1, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 11: 3; p. 15: 1, 2, 3; p. 16: 5; p. 18: 2, 3, 4, 5, 6 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 3, 5; p.12: 6, 7, 8, 9; 13: 10, 11, 12; p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7; Aval. p. 21: 2 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 1, 5; p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7 1, 4, 5, 6, 7, 10 p. 10: 13-19; p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p.14: 1-9; p. 17: 9, 10; p. 19: 1, 2, 3, 4 5, 6, 7 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16: 7, 8; p. 17: 9, 10

55 coneixement i l acció.

56 Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d ús del llenguatge. Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. Conéixer i aplicar d una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d una manera adient. Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa. Tenir en compte opinions diferents de la pròpia amb sensibilitat i un esperit crític. 7, 8, 9, 10 p. 20: 1-4; p. 18: 6; p. 19: 1, 2, 3, 4 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 p. 10: 13-19; p. 20: 1-4; p. 19: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10; Aval. p. 21: 1, 2, 4, 5, 6 8, 9 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 19: 1, 2, 3, 4 1, 2, 4, 5, 8, 10 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9, 10 1, 2, 5, 7, 8 p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9, 10 1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17: 10 Expressar 1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17:

57 adequadament quant al fons i a la forma les idees i les emocions personals. 10 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Comprendre i prendre decisions sobre el món físic: ús de recursos naturals, preservació del medi ambient i protecció 1, 5 p. 11: 3; p. 14: 6, 7 de la salut social i individual. Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i 1, 2 Investigació p. 9: I-II; p. 10: 16; p. 15: 1, 2, 3; p. 21: 6-10; Aval. p. 21: 7 1, 2 Investigació p. 9: I; p. 11: 3; p. 12: 9; p. 15: 1, 2, 3; p. 21: , 2 p. 21: 6-10

58 transferència d aquests llenguatges. Emprar les TIC com a eina en l ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. 1, 2 p. 21: 6-10

59 Comprendre la naturalesa i la manera d operar dels sistemes tecnològics, i de l efecte que aqueixos canvis tenen en el món personal i sociolaboral. Competència social i ciutadana Utilitzar el coneixement sobre l evolució i l organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment. Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania. Demostrar comprensió de l aportació que les diferents cultures han fet a l evolució i al progrés de la humanitat sense que això implique la pèrdua de la identitat local. 1, 2 p. 12: 9 1, 5 p. 10: 19; p. 11: 1 1, 5 p. 10: 19; p. 14: 6, 7 6 p. 15: 1, 2, 3, 4; p. 16: 5, 6, 7, 8

60 Acceptar que tant els conflictes com els valors i els interessos formen part de la convivència, i resoldre ls amb una actitud constructiva. Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees personals i escoltar les alienes. Competència cultural i artística Conéixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d enriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles. 1, 5 p. 11: 1 p.14: Taller d escriptura 6 p. 15: 1, 2, 3, 4; p. 16: 5, 6, 7, 8 Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal 1, 4 p. 15: 1; p. 21: 6-10 aprendre, de com s aprén, i de com es gestionen i es controlen d una manera eficaç els processos d aprenentatge,

61 optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics. 1, 2 Investigació p. 9: I-II

62 Ser capaç d obtenir informació ja siga individualment o en col laboració i transformar-la en coneixement propi, integrant-la amb els coneixements previs i amb l experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements i les capacitats adquirides en situacions semblants i contextos diversos. Autonomía i iniciativa personal Poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius, planificar projectes i dur-los a terme. Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les opcions i els plans personals en el marc de projectes individuals o col lectius responsabilitzant-se n, tant en l àmbit personal 1, 4 Investigació p. 9: I-II; p. 21: 6-10 p.14: Taller d escriptura 1, 5 p.12: 9; p. 14: 5, 6, 7

63 com social i laboral.

64 UNITAT 2 OBJECTIUS 1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de l àmbit periodístic. 2. Familiaritzar-se amb l estructura i els continguts d un diari. 3. Caracteritzar la notícia i identificar-ne els elements essencials. 4. Caracteritzar els mitjans de comunicació social i classificar-ne els diferents tipus. 5. Escriure notícies a partir de pautes o models. 6. Comprendre el concepte de substantiu. 7. Identificar les característiques morfològiques dels substantius. 8. Classificar els substantius. 9. Identificar els diftongs i el hiat. Descompondre una paraula en les síl labes corresponents. 10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat. CONTINGUTS Conceptes La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals. Les seccions d un diari. La notícia. Concepte de substantiu. Gènere i nombre del substantiu. Classes de substantius. La síl laba. Els diftongs i el hiat. El triftong.

65 Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos periodístics. Anàlisi de les seccions d un diari. Identificació de les parts d una notícia. Elaboració de notícies a partir de pautes. Localització d exemples de les diferents classes de substantius. Anàlisi morfològica dels substantius. Identificació dels diftongs i del hiat. Separació de les síl labes de les paraules. Actituds Interés per la lectura de la premsa escrita. Interés per la reflexió lingüística.

66 CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació per a la salut El text Alarma urgent! de la pàgina 24 pot servir per a plantejar una reflexió sobre els símptomes d algunes malalties importants i sobre la influència dels productes d alimentació en la propagació d algunes d aquestes malalties. Educació moral i cívica El text Orson Welles i el poder dels mitjans de comunicació de la pàgina 27 es pot utilitzar per a plantejar un debat a l aula sobre la influència dels mitjans de comunicació en la societat actual. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. Comprén textos de l àmbit periodístic. 2. Distingeix els continguts de les seccions d un diari. 3. Distingeix una notícia i n identifica els elements essencials. 4. Coneix els mitjans de comunicació social i els classifica en els diferents tipus. 5. Redactar notícies a partir de pautes o models. 6. Identifica els substantius d un text. 7. Identifica les característiques morfològiques dels substantius. 8. Classifica els substantius. 9. Identifica els diftongs i el hiat i descompon una paraula en les síl labes corresponents. 10. Comprénre textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

67 COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS Competència en comunicació lingüística Ser conscient dels 1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7 principals tipus d interacció verbal. Ser progressivament 1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7 competent en l expressió i la comprensió dels missatges orals que s intercanvien en situacions comunicatives diverses. Adaptar la comunicació al context. 1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 26: 17; p. 30: 1-7

68 Utilitzar d una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l intercanvi comunicatiu en diferents situacions. Buscar, recopilar i processar informació. Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d ús del llenguatge. Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. 1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 25: 1-8; p. 30: p. 25: 1-8 1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 25: 1-8; p. 27: 1-4; p. 30: 1-7; p. 36: 1-6 1, 2, 3, 4, 10 p. 28: 5-8; p. 29: 9-12; p. 30: 1-7; p. 36: 1-6 1, 2, 3, 4, 10 p. 26: 10-16; p. 28: 5-8; p. 29: 9-12; p. 30: 1-7 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 26: 10-16; p. 31: 1-4; p. 32: 5-11; p. 33: 12-17; p. 34: 2-9; p. 35: 1-5; p. 36: 1-6; Aval. p. 37: 1-6

69 Expressar adequadament quant al fons i a la forma les idees i les emocions personals. 10 p. 37: 10 Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 25: 1-8; informació en els Investigació p. 25: 1-3; esquemes previs de p. 26: 10-16; p. 28: 58; coneixement. p. 29: 9-12; p. 36: 1-6; Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d aquests llenguatges. Aval. p. 37: Investigació p. 25: p. 25: 8 Competència social i ciutadana Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les 1 p. 27: 1-4

70 diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col lectivament l enteniment.

71 Competència cultural i artística Conéixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d enriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles. Expressar-se mitjançant codis artístics i disposar d habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes. Conéixer, d una manera bàsica, les tècniques, els recursos i les convencions principals dels diferents llenguatges artístics, i també de les obres i les manifestacions més destacades del 10 p. 37: 7-9 1, 2 p. 23: 2 1, 2, 10 p. 23: 2; p. 37: 7-9

72 patrimoni cultural. Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 23: 3; Investigació p. 25: 1-3; aprendre, de com p. 26: 10-16; p. 30: 1-7; s aprén, i de com es gestionen i es controlen p. 36: 1-6; Aval. p. 37: 1-7 d una manera eficaç els processos d aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el 10 Investigació p. 25: 1-3 tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics. Ser capaç d obtenir 10 Investigació p. 25: 1-3 informació ja siga individualment o en col laboració i transformar-la en coneixement propi, integrant-la amb els coneixements previs i amb l experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements i les capacitats adquirides

73 en situacions semblants i contextos diversos.

74 Valorar l aprenentatge com un element que enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l esforç que requereix i de la perseverança en aquest esforç. 10 Investigació p. 25: 1-3 Autonomía i iniciativa personal Triar amb criteri propi. 1, 2 p. 23: 2 UNITAT 3 OBJECTIUS Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris. Distingir narracions literàries i no literàries i identificar l estructura d un text narratiu. Reconéixer i identificar el narrador com a element fonamental dels textos narratius. Analitzar els personatges, l espai i el temps d una narració. Comprendre el concepte d adjectiu. Identificar les característiques morfològiques dels adjectius. Classificar els substantius. Assimilar les regles de l accentuació gràfica. Identificar els diferents graus d obertura de les vocals. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherència i propietat.

75 CONTINGUTS Conceptes La narració: concepte i estructura. La narració literària. El narrador. Els personatges, l'espai i el temps. L adjectiu qualificatiu: concepte. El gènere i el nombre de l'adjectiu. El grau de l'adjectiu. Classes d'adjectius. L accentuació. L obertura de les vocals. Procediments Comprensió de textos orals. Lectura, anàlisi i interpretació de textos narratius. Elaboració de resums de textos narratius. Identificació del narrador en un text. Caracterització dels elements de la narració: personatges, espai, temps. Elaboració de textos narratius a partir de pautes. Localització d exemples de les diferents classes d adjectius. Anàlisi morfològica dels adjectius. Dictats. Exercicis d audició per a reconéixer els diferents graus d obertura de les vocals. Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Interés per la reflexió lingüística.

76

77 CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació per a la salut La biografia de Miquel Martí i Pol, que es reprodueix en la pàgina 39, es pot emprar per a plantejar les diverses reaccions que es poden tenir davant d una malaltia greu, i també la importància de la força de voluntat i de l ajuda dels familiars en aquests casos. Educació moral i cívica El text de Jesús Cortés reproduït en la pàgina 40 pot servir de punt de partida per a plantejar un debat sobre les relacions entre les diferents generacions, concretament entre avis i néts. El text de Roald Dahl que figura en la pàgina 46 es pot utilitzar per a plantejar un debat sobre la injustícia d unes situacions determinades, en què una persona es nega a comprendre els gustos i els punts de vista d una altra. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. Comprén i produeix textos de caràcter narratiu. 2. Classifica raonadament una narració en literària o no literària, i n analitza l estructura. 3. Identifica el tipus de narrador d un text i en transforma la persona narrativa. 4. Localitza en un text narratiu les indicacions de l espai i del temps. 5. Identifica els adjectius. 6. Identifica les característiques morfològiques dels adjectius. 7. Classifica els adjectius. 8. Aplica correctament les regles de l accentuació gràfica. 9. Reconeix els diferents graus d obertura de les vocals. 10. Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS

78 En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars: COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS Competència en comunicació lingüística Ser progressivament competent en l expressió i la comprensió dels missatges orals que s intercanvien en situacions comunicatives diverses. 1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 1-3; p. 41: 1-7; p. 42: 9-12; p. 43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 9-13; p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4; Aval. p. 53: 1-4

79 Utilitzar d una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l intercanvi comunicatiu en diferents situacions. Produir textos orals adequats a cada situació de comunicació. Buscar, recopilar i processar informació. Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat. Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l acció. Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d ús del llenguatge. 1, 10 p. 42: 15 1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p.43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13; p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4; Aval. p. 53: 1-4 1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7; p. 42: 8-14; p.43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13; p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4; Aval. p. 53: p. 39: 4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 39: 1-3; p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p. 43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13; p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4; Aval. p. 53: 1-4 p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p. 43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13; p. 45: 8-13; p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p.

80 Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. Expressar adequadament quant al fons i a la forma les idees i les emocions personals. 53: 4; Aval. p. 53: 1-7 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 44: 3; p. 47: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 48: 7, 8, 9, 10; p. 49: 12, 13, 14, 15; p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8; p. 51: 1, 2, 3, 4, 5; Aval. p. 53: 1-7 6, 7, 8, 9, 10 p. 47: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 48: 7, 8, 9, 10; p. 49: 12, 13, 14, 15; p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8; p. 51: 1, 2, 3, 4, 5; Aval. p. 53: 1-7 1, 10 p. 46: Taller d escriptura Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. 1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: , 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10

81 Emprar les TIC com a eina en l ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. Competència social i ciutadana Utilitzar el coneixement sobre l evolució i l organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment. Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania. Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col lectivament l enteniment. 1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: , 10 p. 53: 3; p. 46: Taller d escriptura 1, 10 p. 46: Taller d escriptura 1, 10 p. 46: Taller d escriptura

82 Competència cultural i artística Conéixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d enriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles. 2 p. 44: 3 Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 aprendre, de com s aprén, i de com es gestionen i es controlen d una manera eficaç els processos d aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Ser conscient d aquelles capacitats que entren en joc en l aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l ajuda de distintes estratègies i tècniques. Conéixer els diferents recursos i fonts per a la 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 53: 4; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10; Aval. p. 53: 7 p. 42: 13-14; p. 53: 5-10; Aval. p. 53: 7 1, 10 p. 42: 13-14; p. 53: 5-10

83 recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics.

84 Ser capaç d obtenir informació ja siga individualment o en col laboració i transformar-la en coneixement propi, integrant-la amb els coneixements previs i amb l experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements i les capacitats adquirides en situacions semblants i contextos diversos. Valorar l aprenentatge com un element que enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l esforç que requereix i de la perseverança en aquest esforç. 1, 10 p. 42: , 10 p. 42: UNITAT 4 OBJECTIUS

85 1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de diferents classes. 2. Reconéixer, comprendre i analitzar textos expositius. 3. Identificar, comprendre i analitzar textos descriptius. 4. Reconéixer els distints tipus de textos descriptius. 5. Produir textos descriptius i expositius a partir de models i pautes. 6. Identificar els determinants. 7. Analitzar els tres morfològics dels determinants. 8. Distingir els diferents tipus de determinants. 9. Aplicar de manera adequada les regles generals de la dièresi. 10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat. CONTINGUTS Conceptes L exposició: concepte. Fases en l elaboració d un text expositiu. L exposició oral. La descripció: concepte. Classes de descripcions. Fases en l elaboració d un text descriptiu. Els determinants: concepte. Adjectius demostratius. Adjectius possessius. Adjectius numerals. Adjectius indefinits. Regles generals de la dièresi. Procediments Audició i producció de textos orals de caràcter descriptiu i expositiu.

86 Lectura i interpretació de textos literaris. Elaboració de resums. Lectura comprensiva i anàlisi de textos descriptius i expositius. Redacció de textos descriptius i expositius. Localització de determinants. Anàlisi morfològica de diferents tipus de determinants. Comprovació de la concordança entre els determinants i els substantius que els acompanyen. Classificació dels determinants. Aplicació de les normes de la dièresi. Actituds Interés i gust per parlar en públic i reconeixement de la importància d expressar-se en un registre adequat a la situació comunicativa. Respecte per l ús correcte de les normes ortogràfiques. CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació moral i cívica El text El llenguatge dels colors de la pàgina 59 del llibre de text pot servir per a reflexionar sobre la diversitat de cultures. El text L equilibri de la naturalesa de la pàgina 61 del llibre de text pot servir per a reflexionar sobre els problemes del medi ambient. CRITERIS D AVALUACIÓ Comprén textos escrits de caràcter expositiu i descriptiu. Identifica textos expositius i n analitza l estructura. Reconeixr textos descriptius i n indica el tipus. Identifica les característiques lingüístiques pròpies dels textos descriptius i expositius.

87 Produeix textos descriptius i expositius a partir de models i pautes. Localitza els determinants d un text. Identifica les característiques morfològiques dels adjectius determinatius, així com també els substantius que acompanyen. Classifica els determinants. Aplica raonadament les regles de la dièresi. Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars: COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS Competència en comunicació lingüística Ser progressivament 1, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; competent en l expressió p. 58: 8-15 i la comprensió dels missatges orals que s intercanvien en situacions comunicatives diverses. Produir textos orals 1, 10 p. 55: 4 adequats a cada situació de comunicació. Buscar, recopilar i processar informació. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6;

88 p. 60: 7-11; p. 61: 12-15; p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10; p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6

89 Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat. Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l acció. Conéixer reflexivament el funcionament i les 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15; p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15; p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15; p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6

90 normes d ús del llenguatge. Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 58: 8-14; p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6 1, 10 p. 58: 8-14 Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de 2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: Taller d escriptura 2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: Taller d escriptura 2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: Taller d escriptura descodificació i transferència d aquests llenguatges. Emprar les TIC com a 2, 3, 4 p. 59: 3-4;

91 eina en l ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. p. 62: Taller d escriptura

92 Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9; p. 69: Avaluació de aprendre, de com coneixements, 7 s aprén, i de com es gestionen i es controlen d una manera eficaç els processos d aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Ser conscient d aquelles capacitats que entren en joc en l aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l ajuda de distintes estratègies i tècniques. Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics. Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d una 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9; p. 69: Avaluació de coneixements, 7 2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9 2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

93 mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d una manera racional i crítica, amb la informació disponible. Ser capaç d obtenir informació ja siga individualment o en col laboració i transformar-la en coneixement propi, integrant-la amb els coneixements previs i amb l experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements i les capacitats adquirides en situacions semblants i contextos diversos. Valorar l aprenentatge com un element que enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l esforç que requereix i de la perseverança en aquest esforç. 2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9 2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

94 Manejar de manera eficient un conjunt de recursos i tècniques de treball intel lectual amb manifestació de pensament estratègic. 2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

95 UNITAT 5 OBJECTIUS 1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris. 2. Distingir textos literaris i no literaris. 3. Reconéixer en un text literari l ús de llenguatge figurat. 4. Conéixer les figures retòriques principals. 5. Reconéixer els pronoms. 6. Conéixer els pronoms personals. 7. Distingir els distints tipus de pronoms. 8. Produir textos literaris a partir de models o pautes. 9. Aplicar correctament l apòstrof. 10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat. CONTINGUTS Conceptes El text literari. El llenguatge literari. Les figures retòriques. El pronom. Pronoms demostratius i possessius. Pronoms numerals i indefinits. Pronoms personals (febles).

96 L apostrofació. Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris Identificació dels elements de ficció i dels recursos artístics d un text. Lectura, anàlisi i interpretació de textos amb llenguatge figurat. Identificació dels recursos estilístics emprats en textos diversos. Producció de textos literaris a partir de models. Reconeixement dels pronoms en un text o oració. Classificació dels pronoms. Identificació del substantiu a què fa referència un pronom. Distinció entre articles i adjectius determinatius i pronoms. Reconeixement del gènere, nombre o persona dels pronoms. Aplicació de les regles de l apostrofació. Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Valoració d utilitzar correctament les normes ortogràfiques. Interés per la reflexió lingüística.

97 CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació moral i cívica El text Pete va a la universitat, reproduït en la pàgina 74 es pot fer servir per a plantejar una reflexió sobre la manera de relacionar-se amb els altres en l àmbit escolar. Els textos i les activitats reproduïts en les pàgines 86 i 87 es poden utilitzar per a fer un debat sobre el paper que la lectura acompleix en la vida dels alumnes. Educació ambiental Els poemes que es reprodueixen en la pàgina 79 tenen com a tema fonamental el paisatge mediterrani. A partir d aquests poemes es pot plantejar una reflexió sobre les característiques del paisatge del nostre entorn, el seu grau de conservació, etcètera. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. Es capac de comprendre textos literaris. 2. Justifica el caràcter literari d un text i distingeix els textos literaris dels no literaris. 3. Identifica i explica l ús de recursos del llenguatge figurat en textos literaris. 4. Coneix i identifica les figures retòriques principals. 5. Reconeix els pronoms en un text o en una oració. 6. Coneix i fa servir els pronoms personals adequadament. 7. Classifica els distints tipus de pronoms. 8. És capac de produir textos literaris a partir de pautes. 9. Aplica correctament les regles de l apostrofació. 10. Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS

98 En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars: COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS Competència en comunicació lingüística Ser progressivament 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1, 2, 4; p. 75: 1-7; competent en l expressió p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; i la comprensió dels p. 78: 5-8; p. 79: 9-10; missatges orals que p. 80: 1-5; p. 86: 1-4; s intercanvien en p. 87: 6, Avaluació de situacions comunicatives coneixements 1-6 diverses. Adaptar la comunicació al context. 1, 10 p. 73: 2, 4

99 Utilitzar d una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l intercanvi comunicatiu en diferents situacions. Produir textos orals adequats a cada situació de comunicació. Buscar, recopilar i processar informació. Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10; p. 80: 1-5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de coneixements 1-6 1, 10 p. 73: 2, 4 1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10; p. 80: 1-5; p. 85:5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de coneixements 1-6 5, 6, 7 p. 84: 1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10; p. 80: 1-5, Taller d escriptura; p. 81: 1, 2,

100 Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. Expressar adequadament quant al fons i a la forma les idees i les emocions personals. Matemàtica Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions Conéixer i manejar els elements matemàtics bàsics en situacions, reals o simulades, de la vida quotidiana. 3; p. 82: 4,5,6; p. 83: 7,8,9,10; p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de coneixements 1-6 5, 6, 7, 9 p. 81: 1, 2, 3; p. 82: 4,5,6, p. 83: 7,8,9,10; p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 87: Avaluació de coneixements 3-6 1, 8, 9, 10 p. 73: 3; p. 76: 16; p. 80: Taller d escriptura; p. 87: p. 87: 7 10 p. 87: 7

101 Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d aquests llenguatges. Emprar les TIC com a eina en l ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. 1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9 1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9 1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9 1, 10 p. 73: 2, 4 Competència social i ciutadana Utilitzar el coneixement sobre l evolució i 10 p. 87: 5

102 l organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment. Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania. Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col lectivament l enteniment. 10 p. 87: 5 10 p. 87: 5 Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal 1, 10 p. 73: 2, 4 aprendre, de com s aprén, i de com es gestionen i es controlen d una manera eficaç els processos d aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer

103 objectius personals. Ser conscient d aquelles capacitats que entren en joc en l aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l ajuda de distintes estratègies i tècniques. 1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 1-2; p. 77: 3; p. 80: 6-7; p. 87: Avaluació de coneixements, 7

104 Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics. 1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 1-2; p. 77: 3; p. 80: 6-7; p. 87: Avaluació de coneixements, 7 UNITAT 6 OBJECTIUS 1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris. 2. Distingir els tres grans gèneres literaris. 3. Identificar els trets característics de cada gènere en textos literaris. 4. Distingir el verb de la resta de categories gramaticals. 5. Conéixer les formes no personals del verb. 6. Reconéixer el nombre i la persona de les formes verbals personals. 7. Distingir entre formes verbals simples i compostes. 8. Produir textos literaris pertanyenys als disferents gèneres a partir de models o pautes. 9. Aplicar correctament les grafies b/v. 10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat. CONTINGUTS

105 Conceptes Els gèneres literaris. La narrativa. La poesia. El teatre. El verb. Concepte de verb. La forma del verb. Formes verbals simples i compostes. Verbs regulars i verbs irregulars. Les grafies b / v. Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris. Lectura, anàlisi i interpretació de textos pertanyents als diferents gèneres literaris. Identificació dels trets formals característics dels tres grans gèneres literaris. Redacció de textos literaris. Localització de les formes verbals d un text. Identificació del nombre i de la persona verbal. Classificació de les formes verbals segons distints criteris: formes simples o compostes, personals o no personals. Aplicació de les normés d ús de les grafies b/v. Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Valoració de la correcció ortogràfica. Interés per la reflexió lingüística. CONTINGUTS TRANSVERSALS

106 Educació moral i cívica El text Roma vista des d un avió, de Gaziel, reproduït en la pàgina 90, pot servir per a plantejar la relació entre el present i el passat històric tal com es viu en l actualitat. Es pot fer servir també per a reflexionar sobre l impacte que té l activitat turística a les nostres ciutats i espais naturals. Educació ambiental El text En un lloc solitari d Agustín Fernández Paz, reproduït en la pàgina 99, es pot utilitzar per a plantejar en l aula l impacte humà en els espais naturals i la dificultat de trobar en l actualitat espais naturals on puguem estar sols. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. Comprén textos literaris de diferents gèneres. 2. És capaç de raonar l adscripció genèrica d un text literari. 3. Identifica en un text literari els trets propis del gènere a què pertany. 4. Sap localitzar les formes verbals d un text. 5. Reconeix, identifica i classifica les formes non personals del verb. 6. Determina el nombre i la persona de les formes verbals personals. 7. Classifica les formes verbals segons siguen formes simples o compostes. 8. És capaç de produir textos literaris a partir de pautes de manera que respecten les convencions de presentació dels diferents gèneres literaris. 9. Aplica correctament les regles d ortografia de la b i la v. 10. Comprén textos de diferents tipus i saber expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

107 COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS Competència en comunicació lingüística Buscar, recopilar i processar informació. Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. p. 89: 1-5; p. 91: 1-12; p.92: 13-17; p. 93: 1-2; p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96: 1-6; p. 100: 1; p.102: 1-3; p. 103 Avaluació: 1-7 p. 89: 1-5; p. 91: 1-12; p.92: 13-17; p. 93: 1-2; p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96: 1-6;p. 100: 1, 2, 3, 4; p.102: 1-3; p. 103: 4-7; p. 103 Avaluació: 1-7

108 Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat. Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. Conéixer i aplicar d una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d una manera adient. Expressar adequadament quant al fons i a la forma les p. 93: 1-2 p. 89: 1-5; p. 91: 1-12; p.92: 13-18; p. 93: 1-2; p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96: 1-6; p.102: 1-3; p. 103: 4-7; p. 103 Avaluació: 1-7 p. 103 Avaluació: 1-7 4, 5, 6, 9, 10 p.92: 13-17; p. 95: 8-11; p. 97: 1, 2, 3, 4; p. 98: 5, 6, 7, 8; p. 99: 9, 10, 11, 12; p. 100: 4,5, 6, 7, 8, 9.; p. 101: 1, 2; 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9; p. 103: 4-7; p. 103 Avaluació: 1-7 p. 91: 1-12; p.92: p.92: 18

109 idees i les emocions personals. Acceptar i fer crítiques amb un esperit constructiu. Matemàtica Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions p. 103: 10 p. 93: 1-2 Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la 1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9 informació en els esquemes previs de coneixement. Utilitzar les tecnologies de la informació i la 1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9 comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Dominar llenguatges 1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9 específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d aquests llenguatges.

110 Emprar les TIC com a eina en l ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. 1, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9

111 Aprofitar la informació que proporcionen les TIC i analitzar-la d una manera crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball col laboratiu, tant en el vessant sincrònic com diacrònic, coneixent i relacionant-se amb entorns físics i socials com més amplis millor. Competència social i ciutadana Utilitzar el coneixement sobre l evolució i l organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment. Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania. Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les p.91: I-III; p.103: 8-9 p. 103: 10 p. 103: 10 p. 103: 10

112 diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col lectivament l enteniment. Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal aprendre, de com s aprén, i de com es gestionen i es controlen d una manera eficaç els processos d aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Ser conscient d aquelles capacitats que entren en joc en l aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l ajuda de distintes estratègies i tècniques. p.91: I-III; p. 96: 1-6; p.102: 1-3; p.103: 8-9; p. 103 Avaluació: 1-7 p.91: I-III; p. 96: 1-6; p.102: 1-3; p.103: 8-9; p. 103 Avaluació: 1-7 UNITAT 7

113 OBJECTIUS 1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits. 2. Reconéixer, caracteritzar i interpretar relats mítics. 3. Distingir els principals déus i herois de la mitologia grega. 4. Conéixer els episodis més destacats de la mitologia hebrea. 5. Diferenciar els temps i modes verbals, i utilitzar-los correctament. 6. Reconéixer i utilitzar de manera correcta formes d expressar el mandat. 7. Fer servir adequadament formes verbals irregulars. 8. Produir textos narratius a partir de pautes o models. 9. Usar correctament les grafies p / b, t / d, i c / g. 10. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat. CONTINGUTS Conceptes El mite. La funció dels mites. Els mites grecs. La mitologia hebrea. El mode indicatiu: formes simples i formes compostes. El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes. El mode imperatiu. Els verbs irregulars. Les lletres p / b, t / d, i c / g. Procediments Elaboració de treballs, textos narratius i exposicions orals sobre els mites grecs i hebreus. Lectura, anàlisis i interpretació de narracions mítiques. Identificació de les funcions dels relats mítics.

114 Caracterització dels déus i herois d un mite. Reconeixement de les formes verbals en un text. Identificació de la persona, el nombre, el temps i el mode de les formes verbals d un text o oració. Conjugació de formes verbals, pertanyents a verbs regulars i irregulars, en distints temps i modes. Aplicació de les normes d ús de les lletres p / b, t / d, i c / g. Actituds Valoració de les aportacions culturals del passat i de la seua importància en la conformació de la nostra visió del món. Estima pels textos narratius com a font de plaer i de coneixement. Respecte per l ús correcte de las normes ortogràfiques.

115 CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació per a la pau La menció a Odisseu que vol tornar a casa després de la guerra en el tex L Odissea explicada als infants de la pàgina 106 pot servir per a argumentar a classe sobre la inutilitat de totes les guerres. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. Comprén textos literaris en què es narre un mite. 2. Identifica funcions i trets característics dels relats mítics. 3. Coneix els principals personatges i episodis de les mitologies clàssica i hebrea. 4. Localitza els verbs d una oració o d un text. 5. És capaç d dentificar la persona, el nombre, el temps i el mode d una forma verbal. 6. Utilitza de manera correcta el verb en oracions exhortatives de caràcter imperatiu. 7. Conjuga correctament els verbs irregulars d ús freqüent. 8. És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models. 9. Utilitza de manera raonada les lletres p / b, t / d, i c / g. 10. Produeix i comprén textos expositius orals i escrits. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars: COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS

116 Competència en comunicació lingüística Ser progressivament 1, 2, 3 p. 105: 1-4 competent en l expressió i la comprensió dels missatges orals que s intercanvien en situacions comunicatives diverses. Utilitzar d una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les 1, 2, 3 p. 105: 1-4 regles pròpies de l intercanvi comunicatiu en diferents situacions. Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. 1, 2, 3 p. 105: 1-4 Fer servir els 1, 2, 3 p. 105: 1-4 procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat.

117 Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d ús del llenguatge. Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. Expressar adequadament quant al fons i a la forma les idees i les emocions personals. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 112: 1-5; p. 113:1-5; p. 114: 6-10; p. 115: 11-13; p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9; p. 118: 1-4; p. 119: 5-9 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 111: 6, 7; p. 112: 1-5; p.113: 1-5; p. 114: 6-10; p. 115: 11-13; p. 116: 2, 3, 5, 7, 9; p. 117: 1-6; p. 118: 1-4; p. 119: 5-9 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 111: 6-7; p. 112: 1-5; p. 113: 1-5; p. 114: 6-10; p. 115: 11-13; p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9; p. 117: 1-6; p. 118: 1-4; p. 119: 5-9 8, 10 p. 119: 10

118 Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació transferència llenguatges. i d aquests 5, 7 p. 105: 1-4; p. 116: 8; p.111: 7; p. 112: 6; p. 119 Avaluació de coneixements: 1-7 5, 7 p. 105: 1-4 5, 7 p. 105: 1-4 Competència per aprendre a aprendre Manejar de manera 5 p. 116: 8 eficient un conjunt de recursos i tècniques de treball intel lectual amb manifestació de pensament estratègic.

119 UNITAT 8 OBJECTIUS 1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits. 2. Reconéixer, caracteritzar i interpretar llegendes populars i literàries. 3. Conéixer els principals personatges llegendaris de la literatura universal. 4. Distingir els diversos tipus de llegendes. 5. Identificar i classificar adverbis. 6. Distingir els adverbis de quantitat dels adjectius determinatius. 7. Reconéixer i usar correctament les preposicions i les conjuncions. 8. Produir textos de caràcter narratiu a partir de pautes o models. 9. Usar correctament les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora els escrits propis. 10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat. CONTINGUTS Conceptes Les llegendes. Concepte. Tipus de llegendes. Les llegendes literàries. Les paraules invariables. Els adverbis. Les preposicions i les conjuncions. La essa sorda i la essa sonora.

120 Procediments Elaboració de treballs i exposicions orals sobre personatges llegendaris. Lectura, anàlisi, interpretació i classificació de llegendes. Identificació de les característiques de les llegendes. Producció de textos narratius que continguen una llegenda. Comprovació de la invariabilitat de l adverbi. Localització i classificació d adverbis. Diferenciació entre adverbis de quantitat i adjectius determinatius. Reposició de les preposicions d un text o oració. Aplicació de les normes d ús de les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora. Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Valoració de la correcció ortogràfica. Interés per la reflexió lingüística.

121 CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació moral i cívica La llegenda d El Pardal de Sant Joan, reproduïda en la pàgina 126, es pot utilitzar per plantejar un debat en classe entorn del treball en molts països del món. La de Robin Hood, per a discutir les formes de lluita contra l opressió i la injustícia. Educació per a la igualtat d oportunitats per als dos sexes La llegenda del cor menjat, reproduïda en la pàgina 127, pot servir de motiu inicial per a plantejar un debat sobre la violència de gènere. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. Comprén textos literaris en què es narre una llegenda. 2. Identific els trets característics de les llegendes. 3. Coneix els principals personatges llegendaris de la literatura universal. 4. Classifica correctament una llegenda en funció dels tipus estudiats. 5. Sap reconéixer i classificar els adverbis presents en un text o en una oració. 6. Distingeix raonadament els adverbis dels adjectius determinatius en un context donat. 7. Localitza les preposicions i les conjuncions d un text, i les usa correctament. 8. És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models. 9. Aplica de manera raonada les regles d ús de les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora en la producció de textos. 10. Comprén textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa i és capaç de produir-ne. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

122 COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS Competència en comunicació lingüística Ser progressivament 8, 10 p. 121: 2 competent en l expressió i la comprensió dels missatges orals que s intercanvien en situacions comunicatives diverses. Produir textos orals 8, 10 p. 121: 2 adequats a cada situació de comunicació. Buscar, recopilar i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 121: 1-2; p.123: 1-9; processar informació. 10 p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4; p. 132: 10; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p Avaluació de coneixements: 1-6

123 Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat. Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l acció. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4; p. 132: 1; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135 Avaluació de coneixements: 1-6 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 910; p. 128: 1-4; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135 Avaluació de coneixements: 1-6 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 910; p. 128: 1-4; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135 Avaluació de coneixements: 1-6 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4; p. 129: 1, 2, 3, 4,5; p. 130: 6, 7, 8, 9; p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

124 Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d ús del llenguatge. Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135 Avaluació de coneixements: 1-6 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4; p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9; p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8; p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135 Avaluació de coneixements: 1-6 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4; p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9; p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8; p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135 Avaluació de coneixements: 1-6

125 Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. Expressar adequadament quant al fons i a la forma les idees i les emocions personals. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 910; p. 128: 1-4; p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9; p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8; p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135 Avaluació de coneixements: 1-6 1, 2, 3, 8, 10 p. 124: 18; p. 127: 12; p.135: 9-10 Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. 1, 2, 3, 5, 7, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; p. 132: 10; p. 127: 11; p. 135: 8 1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; 127: 11; p. 135: 8 Dominar llenguatges 1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;

126 específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d aquests llenguatges. Emprar les TIC com a eina en l ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. p. 125: 4; 127: 11; p. 135: 8 1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; 127: 11; p. 135: 8 Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal 1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p. aprendre, de com 135: 7 s aprén, i de com es gestionen i es controlen d una manera eficaç els processos d aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Ser conscient d aquelles capacitats que entren en joc en l aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l ajuda de distintes 1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p. 135: 7

127 estratègies i tècniques. Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics. 1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p. 135: 7

128 Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d una manera racional i crítica, amb la informació disponible. 1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p. 135: 7 UNITAT 9 OBJECTIUS 1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits. 2. Conéixer, comprendre i interpretar faules i contes populars. 3. Reconéixer els elements característics dels contes populars i distingir contes populars i contes literaris. 4. Reconéixer els trets propis de les faules. 5. Distingir paraules d una família lèxica i identificar-ne el lexema. 6. Separar paraules senzilles en lexema i morfemes. 7. Conéixer els principals procediments de formació de paraules. 8. Produir textos narratius a partir de pautes o models.

129 9. Utilitzar correctament les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. 10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat. CONTINGUTS Conceptes El conte. Concepte de conte. Els contes populars. Les rondalles. Les faules. L estructura de la paraula. Família lèxica. Lexemes i morfemes. Formació de paraules. Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. Procediments Narració oral de contes i faules. Lectura, audició, anàlisi i interpretació de contes i faules. Identificació dels motius característics dels contes populars en textos pertanyents a aquest subgènere narratiu. Reconeixement dels elements propis de la faula. Aplicació d una moralitat a situacions concretes de la vida quotidiana. Elaboració de resums de contes i faules. Producció de contes i faules a partir de pautes o models. Organització de paraules en famílies lèxiques. Creació de paraules usant els procediments comuns de formació. Aplicació de les normes d ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. Actituds Valoració del patrimoni cultural que constitueix el patrimoni de faules i de contes populars.

130 Interés per les obres literàries com a font de coneixement. Interés per la correcta aplicació de les normes ortogràfiques.

131 CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació moral i cívica La majoria dels contes i faules que es reprodueixen en aquesta unitat, com ara El lleó i el ratolí (pàgina 140), La gallina dels ous d or (pàgina 143), El lleó malalt, el llop i la rabosa i La tortuga i la llebre (pàgina 145) poden servir per comentar en l aula diversos valors morals i cívics. Educació per a la salut El text d Agustín Fernández Paz, Escriure com a teràpia, reproduït en la pàgina 150, planteja la importància d acarar els propis problemes per mitjà de l escriptura com un procediment per millorar l equilibri personal. Es pot demanar als alumnes que plantegen per escrit algun problema, siga personal o no, que els preocupa especialment. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. Comprén textos literaris en què es narre un conte o una faula. 2. Analitza en contes i faules els elements de la narració, els comprén i els interpreta. 3. Identifica en un conte els motius propis d aquest subgènere i diferencia contes populars i literaris. 4. És capaç de reconéixer els trets propis de la faula. 5. Identifica les paraules d una família lèxica i construeix famílies lèxiques a partir d un terme determinat. 6. Localitza el lexema d una paraula i separa en lexema i morfemes paraules senzilles. 7. Reconeixe i utilitza els procediments bàsics de formació de paraules. 8. Crea textos narratius a partir de pautes o models. 9. Aplica raonadament les regles d ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. 10. Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en

132 els diversos materials curriculars: COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS Competència en comunicació lingüística Produir textos orals 10 p. 139: 5 adequats a cada situació de comunicació. Buscar, recopilar i 1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; processar informació. p. 142: 12-19; p. 143: 1-5: p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5; p. 153: Avaluació de coneixements 1-6

133 Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat. Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l acció. Conéixer reflexivament el funcionament i les 1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5: p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5; p. 153: Avaluació de coneixements 1-6 1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5: p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5; p. 153: Avaluació de coneixements 1-6 1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5: p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5; p. 153: Avaluació de coneixements 1-6 1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5: p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5; p. 153: Avaluació de coneixements 1-6 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9 p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12,

134 normes d ús del llenguatge. Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. Conéixer i aplicar d una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d una manera adient. 13 p. 149: 14, 15, 16, 17, 18, 19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 147: 1, 2, 3, 4,5,6,7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13. p. 149: 14, 15, 16, 17, 18, 19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 141: 11; p. 144: 7; p. 145: 10; p. 146: Taller d escriptura; p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13; p. 149: 14, 15, 16, 17, 18, 19; p. 150: 2, 3, 5, 6, 7; p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 1, 2, 3, 4 p. 141: 11; p. 1464: 7; p. 145: 10; p. 146: Taller d escriptura

135 Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la 1, 2, 3, 4, 6, 7 p. 139: 4; informació en els p. 141: Investigació I-II; esquemes previs de p. 146: 5; p. 150: 7; coneixement. p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de coneixements 7

136 Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d aquests llenguatges. Emprar les TIC com a eina en l ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. Competència social i ciutadana Utilitzar el coneixement sobre l evolució i l organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment. 1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II; p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de coneixements 7 1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II; p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de coneixements 7 1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II; p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de coneixements 7 1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5

137 Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania. Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col lectivament l enteniment. Demostrar comprensió de l aportació que les diferents cultures han fet a l evolució i al progrés de la humanitat sense que això implique la pèrdua de la identitat local. Acceptar que tant els conflictes com els valors i els interessos formen part de la convivència, i resoldre ls amb una actitud constructiva. 1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5 1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5 1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5 1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5 Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal 1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II;

138 aprendre, de com s aprén, i de com es gestionen i es controlen d una manera eficaç els processos d aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de coneixements 7

139 Ser conscient d aquelles capacitats que entren en joc en l aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l ajuda de distintes estratègies i tècniques. Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics. Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d una manera racional i crítica, amb la informació disponible. 1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II; p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de coneixements 7 1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II; p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de coneixements 7 1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II; p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de coneixements 7

140 UNITAT 10 OBJECTIUS Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora. Reconéixer, interpretar, caracteritzar i recitar textos lírics. Fer el còmput sil làbic dels versos d un poema. Identificar el tipus de rima d una composició. Produir textos lírics a partir de models. Identificar el nucli d un sintagma. Distingir el subjecte i el predicat en una oració i els seus complements. Reconéixer el subjecte d una oració. Utilitzar correctament el dígraf ela geminada. Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat. CONTINGUTS Conceptes La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos. La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El vers blanc. El sintagma. Classes de sintagmes L oració. El subjecte i el predicat. El sintagma nominal. El sintagma verbal. La concordança.

141 La localització del subjecte. Subjecte omés Els complements del verb. El dígraf ela geminada. Procediments Lectura, audició, anàlisis i interpretació de textos lírics. Identificació dels temes tractats en un text líric. Determinació del número de síl labes dels versos d una composició. Classificació dels versos d un poema. Identificació del tipus de rima d un poema. Elaboració d esquemes mètrics. Producció de textos lírics a partir de consignes. Localització del nucli de diversos sintagmes nominals i verbals. Elaboració de la prova de la concordança entre els nuclis dels sintagmes nominals i verbals. Canvi de número en substantius i verbs. Aplicació de les normes d ús del dígraf ela geminada. Actituds Interés i gust per la lectura de textos lírics. Valoració de la lírica com forma d expressió de sentiments universals. Respecte per l ús correcte de les normes ortogràfiques.

142 CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació moral i cívica El poema de Vicent Andrés Estellés de la pàgina 156, permeten una reflexió sobre la identitat personal i el sentit de la vida i la condició humana així com els valors de la família i dels propis orígens. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. Mostra una certa evolució per que fa a la comprensió tectora. 2. És capaç de reconéixer, d interpretar, caractaritzar i de recitar textos lírics. 3. Fa el còmput sil làbic dels versos d un poema. 4. Identifica el tipus de rima d una composició. 5. Produeix textos lírics a partir de models. 6. Identifica el nucli d un sintagma. 7. Distingeix el subjecte i el predicat en una oració, i també els seus complements. 8. Reconeix el subjecte d una oració. 9. Fa servir correctament el dígraf l l. 10. S expressa oralment amb adeqüació, coherència i cohesió. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars: COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS

143 Competència en comunicació lingüística Ser progressivament 6 p. 155: 4 competent en l expressió i la comprensió dels missatges orals que s intercanvien en situacions comunicatives diverses. Produir textos orals 6 p. 155: 4 adequats a cada situació de comunicació. Buscar, recopilar i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; processar informació. 10 p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 167: 4; p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 coneixements 1-6 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 167: 1,2,3; p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de coneixements 1-6

144 Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-12; p. 158: 13-20; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 168: 1-5; p. 169: 58; p. 169: Avaluació de coneixements 1-6 Fer servir els 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; procediments 10 p. 158: 13-19; p. 159: 1- linguüístics per a 3; representar, interpretar i comprendre la realitat. p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 168: 1-5; p. 169: 58; p. 169: Avaluació de coneixements 1-6 Emprar els 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; procediments lingüístics 10 p. 158: 13-19; p. 159: 1- per a organitzar i 3; autoregular el p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; coneixement i l acció. p. 162: 1-7; p.163: 1, 2, 3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10; p. 165: 11,12,13,14, 15, 16: p. 166: 2, 3; p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de coneixements 1-6 Conéixer reflexivament 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;

145 el funcionament i les normes d ús del llenguatge. Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. 10 p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7;.163: 1, 2,3; p. 164: 4,5,6,7,8,9,10; p. 165: 11, 12, 13, 14, 15, 16: p. 166: 2, 3; p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de coneixements 1-6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 163: 1, 2, 3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10; p. 165: 11, 12, 13, 14, 15, 16: p. 166: 2, 3; p. 167: 3, 4, 5, 6; p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de coneixements 1-6 Conéixer i aplicar de 1, 6, 10 p. 163: 1, 2, 3; manera efectiva les p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, regles de funcionament 10; del sistema de la p. 165: 11, 12, 13, 14, llengua. 15, 16: p. 166: 2, 3; p. 167: 2, 3, 4, 5, 6 Ser conscient de les 1, 2, 3, 4, 5 p. 157: 12; p. 158: 20

146 convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.

147 Matemàtica Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions Conéixer i manejar els elements matemàtics bàsics en situacions, reals o simulades, de la vida quotidiana. Posar en pràctica els processos de raonament que ajuden a solucionar els problemes o a obtenir-ne informació. Seguir cadenes argumentals identificant les idees fonamentals p. 169: 10 p. 169: 10 p. 169: 10 p. 169: 10 Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III; p. 167:6; p. 169: 9 1, 2, 3, 4, 5, 6, p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III; p. 169: 9

148 comunicar-se. Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d aquests llenguatges. Emprar les TIC com a eina en l ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155:4; p. 157: Investigació I-III; p. 167:6; p. 169: 9 1, 2, 3, 4, 5, 6 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III; p. 169: 9 Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 aprendre, de com s aprén, i de com es gestionen i es controlen d una manera eficaç els processos d aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Ser conscient d aquelles capacitats que entren en joc en l aprenentatge i obtenir-ne un rendiment 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de coneixements: 7 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de coneixements: 7

149 màxim i personalitzat amb l ajuda de distintes estratègies i tècniques.

150 Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics. Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d una manera racional i crítica, amb la informació disponible. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de coneixements: 7 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de coneixements: 7 UNITAT 11 OBJECTIUS 1. Expressar-se per escrit amb coherència, correcció i propietat.

151 2. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora. 3. Reconéixer els trets propis de la lírica. 4. Conéixer els principals fenòmens mètrics. 5. Conéixer els tipus d estrofes. 6. Identificar l actitud del parlant en distintes oracions. 7. Classificar oracions segons l actitud identificada. 8. Reconéixer els mecanismes lingüístics característics de cada modalitat oracional. 9. Utilitzar correctament el punt i la coma. 10. Produir missatges orals adequats a les diferents situacions comunicatives. CONTINGUTS Conceptes L estrofa. Poemes estròfics: el sonet. Poemes no estròfics: el romanc. Oracions enunciatives. Oracions interrogatives i exhortatives. Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives. El punt i la coma. Procediments Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos lírics. Producció de textos lírics a partir de pautes. Mesura dels versos. Establiment de la rima d un poema. Elaboració de l esquema mètric d un poema. Identificació d oracions enunciatives. Localització de les marques de negació en les oracions enunciatives negatives. Identificació d oracions interrogatives i exhortatives. Formulació d oracions exhortatives utilitzant distints procediments.

152 Identificació d oracions exclamatives, dubitatives i desideratives. Formulació d oracions dubitatives i exclamatives amb diferents procediments lingüístics. Puntuació d un text. Actituds Interés i gust per la lectura de textos lírics. Interés i gust per la lectura de textos lírics. Valoració del text líric com a forma d expressió de sentiments i emocions. Valoració de la importància dels signes de puntuació en un text.

153 CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació moral i cívica Tant el poema de La rosa de paper, de Vicent Andrés Estellés, reproduït en la pàgina 178, com la ressenya de la pel lícula Pa negre, reproduïda en la pàgina 184, es poden aprofitar per fer reflexionar els alumnes sobre la falta de llibertat i sobre situacions concretes en que s ha produït aquesta falta de llibertat. Educació per a la salut Els dos poemes de Martí i Pol que es reprodueixen en la pàgina 185 poden ser un motiu per parlar sobre l alimentació i els seus efectes en la nostra salut. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. S expressa per escrit amb coherència, correcció i propietat. 2. Mostra un desenvolupament significatiu de la capacitat de comprensió lectora. 3. Es capac d elaborar l esquema mètric d un poema. 4. Coneix els principals fenòmens mètrics. 5. Reconeix els tipus d estrofes. 6. Identifica l actitud del parlant en distintes oracions. 7. Es capac de classificar oracions segons l actitud del parlant. 8. Reconeix els mecanismes lingüístics distintius de les modalitats oracionals. 9. Es capac de crear textos lírics per mitjà de pautes. 10. Produeix missatges orals adients a les situacions comunicatives. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

154 COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS Competència en comunicació lingüística Buscar, recopilar i 1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; processar informació. p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9; p. 185 Avalulació de Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. coneixements: 1-6 1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9; p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6

155 Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber. Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat. Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l acció. Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d ús del llenguatge. 1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9; p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6 1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9; p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6 1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9; p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2, 3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8; p. 181: 9, 10, 11, 12;

156 Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 182: 2, 3, 4, 5, 6; p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9; p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2, 3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8; p. 181: 9, 10, 11, 12; p. 182: 2, 3, 4, 5, 6; p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9; p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6 5, 6, 7 p. 179: 1, 2, 3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8; p. 181: 9, 10, 11, 12; p. 182: 2, 3, 4, 5, 6; p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7 Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III; p. 167: 6; p. 169: 9 1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III; p. 169: 9

157 intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

158 Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d aquests llenguatges. Emprar les TIC com a eina en l ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. 1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155:4; p. 157: Investigació I-III; p. 167: 6; p. 169: 9 1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III; p. 169: 9 Competència social i ciutadana Utilitzar el coneixement 9, 10 p. 173: 11 sobre l evolució i l organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment. Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i 9, 10 p. 173: 11 exercir d una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania. Comprendre de manera 9, 10 p. 173: 11

159 crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col lectivament l enteniment. Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 aprendre, de com s aprén, i de com es gestionen i es controlen d una manera eficaç els processos d aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Ser conscient d aquelles capacitats que entren en joc en l aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l ajuda de distintes estratègies i tècniques. Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de coneixements 7 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de coneixements 7 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de coneixements 7

160 recursos tecnològics.

161 Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d una manera racional i crítica, amb la informació disponible. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 UNITAT 12 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de coneixements 7 OBJECTIUS 1. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat. 2. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos orals i escrits. 3. Comprendre textos literaris del gènere dramàtic. 4. Reconéixer en un text dramàtic els seus principals elements. 5. Identificar els signes no verbals de la representació. 6. Justificar la coherència d un text. 7. Localitzar en un text els mecanismes de cohesió. 8. Conéixer i utilitzar els principals connectors.

162 9. Conéixer els signes de puntuació que hi ha en un diàleg. 10. Produir textos dramàtics a partir de pautes o models. CONTINGUTS Conceptes El teatre. El text teatral. Diàleg i monòleg. La representació. El text. Concepte de text. La cohesió textual. Els connectors. La puntuació dels diàlegs. Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos dramàtics. Localització de les acotacions en un text. Explicació dels signes no verbals. Identificació del monòleg en un text. Resums de textos dramàtics. Identificació dels elements d una representació a partir d un text dramàtic. Identificació del substantiu a què fa referència un pronom. Localització de connectors en un text. Puntuació d un text. Actituds Interés i gust per la lectura de textos dramàtics. Valoració dels textos dramàtics com a forma d expressió artística. Valoració de la importància dels signes de puntuació d un text.

163 CONTINGUTS TRANSVERSALS Educació moral i cívica El fragment teatral de Sang i ceba, reproduït en la pàgina 194, planteja un tema de gran actualitat: la corrupció de les institucions polítiques, la contracció d obra pública a partir d interessos personals o de partit, etc. Educació per a la igualtat d oportunitats per als dos sexes Els fragments de Supertot, reproduïts en les pàgines 191 i 192 mostren de manera estereotipada els rols tradicionals de l home i de la dona. Pot ser una oportunitat per fer-ne un debat. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. S expressa oralment i per escrit amb coherència, adequació i cohesió. 2. Comprén textos orals i escrits de distint tipus i és capaç de produir-ne. 3. Comprén textos literaris del gènere dramàtic. 4. Reconeix els elements principals d un text dramàtic. 5. Identifica els signes no verbals d una representació. 6. És capaç de justificar la coherència d un text. 7. Localitza els connectors utilitzats en un text. 8. Fa servir els connectors d una manera adient. 9. Aplica raonadament les regles d ús del guió, dels dos punts, i dels signes d interrogació i d exclamació en un diàleg. 10. Produeix textos dramàtics a partir de pautes. COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

164 COMPETÈNCIES BÀSIQUES / SUBCOMPETÈNCIES CRITERIS D AVALUACIÓN ACTIVITATS Competència en comunicació lingüística Produir textos orals 1 p. 187: 6 adequats a cada situació de comunicació. Buscar, recopilar i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; processar informació. 10 p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses. Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d altres entorns, idiomes 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 coneixements 1-6 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 198: 1; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de coneixements 1-6 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 198: 1; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;

165 i cultures, de fantasia i de saber. p. 201: Avaluació de coneixements 1-6

166 Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat. Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l acció. Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d ús del llenguatge. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de coneixements 1-6 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2; p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6; p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10; p. 199: 6; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de coneixements 1-6 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2; p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6; p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10; p. 199: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;

167 Considerar el llenguatge com un objecte d observació i anàlisi. Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua. p. 201: Avaluació de coneixements 1-6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; 10 p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de coneixements p. 189: 9; p. 190: 16 Tractament de la información i competencia digital Comprendre i integrar la 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, informació en els 10 esquemes previs de coneixement. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III; p. 198: 10; p. 200: 4; p. 201: 8-10 p. 189: Investigació I-III; p. 200: 4; p. 201: 8-10 p. 189: Investigació I-III; p. 200: 4; p. 201: 8-10

168 les pautes de descodificació i transferència d aquests llenguatges. Emprar les TIC com a eina en l ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III; p. 200: 4; p. 201: 8-10

169 Competència cultural i artística Expressar-se mitjançant codis artístics i disposar d habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes. 2, 3 p. 193: 13 Competència per aprendre a aprendre Ser conscient d allò que se sap i d allò que cal 3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluació de aprendre, de com coneixements 7 s aprén, i de com es gestionen i es controlen d una manera eficaç els processos d aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Ser conscient d aquelles capacitats que entren en joc en l aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat 3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluació de coneixements 7

170 amb l ajuda de distintes estratègies i tècniques. Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics. Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d una manera racional i crítica, amb la informació disponible. 3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluació de coneixements 7 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 194: 7; p. 201: Avaluació de coneixements 7

171 2n ESO Unitat 1: I tu, què lliges? A. Objectius didàctics Conéixer les característiques i els diferents tipus de novel la, i també alguns autors. Identificar l estructura interna d una novel la i els elements que la formen. Conéixer les categories gramaticals. Reconéixer el substantiu i les classes de substantius. Conjugar el present i els passats dels verbs regulars. Conéixer l alfabet valencià. Reconéixer i separar els dígrafs. Avançar en el coneixement i l ús de l ortografia de la b i la v. Millorar els recursos lèxics mitjançant la sinonímia i l antonímia. Explicar la situació de la nostra llengua dins del context de les llengües romàniques. Reconéixer les interferències lingüístiques amb el castellà. Explicar els gèneres literaris principals i distingir-ne els trets bàsics. Conéixer les característiques principals de la novel la fantàstica i alguns autors. B. Continguts Conceptes Procediments Actituds Característiques de la novel la. Classes de novel les. Estructures externa i interna de la novel la. Elements que formen la Lectura de fragments de diverses novel les. Identificació de les característiques dels textos narratius novel lats. Identificació de l estructura Valoració de les novel les per les vivències que aporten des d una anàlisi de la vida quotidiana. Valoració de la creativitat a partir de la ficció

172 novel la: personatges, espai, temps, trama i tema. Les paraules: lexemes i morfemes. Les categories gramaticals. El verb. Els temps de l indicatiu (I). Present i passat. Les lletres de l alfabet. Els dígrafs i la separació sil làbica. La lletra b. La lletra v. La sinonímia. L antonímia. Les interferències lingüístiques. Les llengües romàniques. Els gèneres literaris. La novel la fantàstica. de les paraules. Classificació de les paraules per categories gramaticals. Ordenació alfabètica de paraules. Escriptura de paraules amb dígrafs. Aplicació de les regles ortogràfiques de la b i la v. Consideració semàntica de sinònims i antònims, i de la precisió lèxica. Consulta de diccionaris de sinònims. Visita guiada a la biblioteca i les llibreries. Situació de les llengües romàniques sobre un mapa. Identificació del gènere literari d un text. novel lada o de qualsevol gènere literari. Valoració positiva del fet de compartir un mateix origen lingüístic amb molts països. Presa de consciència de les interferències lingüístiques amb el castellà i esforç per evitarles. Foment de la lectura de novel les de tot tipus. C. Criteris d avaluació Saber reconéixer les característiques de la novel la. Reconéixer l estructura d una novel la. Identificar els elements que formen una novel la. Analitzar correctament l estructura de les paraules. Classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen. Separar el lexema i els morfemes de les paraules. Conjugar els temps de present i de passat dels verbs regulars.

173 Ordenar paraules alfabèticament. Reconéixer síl labes amb dígrafs. Escriure correctament paraules amb b o v. Enriquir i/o modificar el lèxic d un text amb l ús de sinònims i antònims. Distinguir les interferències lingüístiques. Identificar i situar les llengües romàniques més conegudes. Reconéixer el gènere literari d una obra. Enumerar les característiques de la novel la fantàstica, i esmentar alguns autors i obres.

174 Unitat 2: compta amb mi A. Objectius didàctics Conéixer les característiques i els elements principals d un conte. Reconéixer l estructura d un conte. Identificar diferents tipus de contes. Conéixer les diferents maneres de presentar l ordre dels fets en una narració. Conéixer i emprar els determinants. Conéixer el futur i el condicional del verbs. Distingir les síl labes d una paraula i separar-les. Classificar les paraules segons el nombre de síl labes. Refermar l ortografia de les lletres m i n, i de l aplec mp. Millorar la comprensió i l expressió lèxica amb la polisèmia i la monosèmia. Distingir hem, ham, bé i ben. Adquirir un coneixement fonamentat de les variacions dialectals del català. Distingir les característiques principals del romanticisme i de la novel la romàntica. Conéixer alguns autors de novel les romàntiques. B. Continguts Conceptes Procediments Actituds

175 Característiques del conte. Tipus de contes. Estructura del conte. Recursos emprats en la narració breu. El temps del discurs. Els determinants. El futur i el futur perfet d indicatiu. El condicional i el Maneig dels diferents condicional perfet recursos lingüístics per a Valoració del paisatge, la d indicatiu. presentar l ordre dels fets en fauna i la flora de les La separació de síl labes. un relat. comarques valencianes. Ortografia de les lletres m i Reconeixement i ús dels Actitud positiva per a usar n, i de l aplec mp. determinats. correctament la llengua Polisèmia i monosèmia. Conjugació dels futurs i els escrita. Camp semàntic: els condicionals de verbs Valoració de la lectura com insectes i els arbres. regulars i irregulars. un hàbit positiu i divertit. Ús de: hem, ham, bé i ben. Classificació de paraules Respecte per les varietats Els dialectes. segons el nombre de dialectals de la llengua. Les varietats oriental i síl labes. Promoció i participació en occidental del català. La novel la romàntica. El romanticisme. Autors i títols de novel les romàntiques. Anàlisi de les Sensibilització per llegir, característiques i els escoltar i redactar contes. elements d un conte. Importància de la lectura Identificació de les parts com a mitjà d enriquiment d un conte. cultural i personal. Lectura i classificació de Estima pels nostres autors i contes. les seues obres. Escriptura de contes a partir Valoració positiva de dels epílegs. Separació de síl labes atenent els casos particulars. Aplicació de la norma d ús de les lletres m i n, i de l aplec mp. Ampliació del vocabulari relacionat amb insectes i arbres. Identificació de paraules polisèmiques i l originalitat per a presentar els fets d un relat. concursos literaris.

176 monosèmiques. Identificació de les varietats de la llengua a partir dels trets més significatius. Comentari de fragments de novel les romàntiques. C. Criteris d avaluació Reconéixer les característiques del conte.

177 Conéixer l estructura del conte. Identificar els recursos emprats en un conte. Aplicar els recursos per a presentar l ordre dels fets. Analitzar i classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen. Aplicar correctament l ús dels determinants. Separar síl labes i classificar paraules d acord amb el nombre de síl labes. Omplir buits de paraules amb m, n i mp. Identificar l accepció d algunes paraules polisèmiques. Diferenciar entre paraules polisèmiques i monosèmiques. Emprar correctament hem, ham, bé i ben. Distingir les varietats oriental i occidental del català a partir dels trets essencials. Esmentar algunes característiques de la novel la romàntica, alguns autors i algunes obres.

178 Unitat 3: Ha arribat el correu? A. Objectius didàctics Conéixer l estructura d una carta. Distingir entre una carta formal i una d informal. Utilitzar els recursos gramaticals per a redactar diferents tipus de carta. Conéixer els pronoms febles. Substituir complements per pronoms febles. Conjugar l imperatiu de verbs regulars i irregulars. Accentuar gràficament les paraules d un text. Dominar l ortografia de les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula. Identificar les abreviatures i emprar-les. Distingir aleshores, a les hores, alhora, i a l hora. Distingir els trets essencials del valencià i dels subdialectes valencians. Conéixer les característiques de la novel la de misteri i de terror. B. Continguts Conceptes Procediments Actituds Característiques de la Lectura i classificació de Valoració de la carta. diferents tipus de carta. importància d escriure Estructura de la carta Redacció de diferents tipus de cartes per a establir o formal i informal. carta. mantenir relacions Fórmules de cortesia: Maneig dels recursos lèxics i personals, professionals salutacions i gramaticals que intervenen en la o institucionals. acomiadaments. redacció d una carta. Sensibilització per Els pronoms febles: Pràctiques de correspondència integrar la carta com un característiques i formes. amb l alumnat d altres instituts. recurs literari i per La substitució del Escriptura correcta dels difondre el gènere

179 complement directe i el complement indirecte per pronoms febles. L imperatiu. pronoms febles, considerant-ne les característiques i les formes. Expressió oral i escrita d ordres: l imperatiu. Síl laba tònica i àtona. Identificació de la síl laba tònica. Regles de l accent gràfic. Accentuació segons les regles. Les lletres p/b, t/d i c/g al Escriptura de p/b, t/d i c/g al final final de paraula. de paraula. Les abreviatures. Identificació i ús de les Ús de: aleshores, a les abreviatures i de les sigles. hores, alhora i a l hora. Reconeixement dels El valencià: subdialectes del valencià. característiques. Elaboració d un mapa de les Subdialectes del valencià. comarques valencianes: Les comarques topònims. valencianes. Audició de textos i cançons en La novel la de misteri i de diversos subdialectes terror. Autors de novel les valencians. de Lectura i comentari de novel les terror.. de misteri i de terror. Projecció de pel lícules basades en novel les de terror. epistolar. Conscienciació de la importància d emprar un nivell de llengua adequat, més o menys formal, segons el destinatari d una carta. Valoració de la comunicació epistolar en la nostra llengua i foment de l intercanvi de correspondència entre l alumnat de diferents centres. Respecte per la correspondència i, més encara, per la personal. Reconeixement de les varietats geogràfiques i socials d una llengua. Valoració positiva de la lectura de novel les de terror com a mitjà per a divertir-se i aprendre. C. Criteris d avaluació Conéixer les característiques de la carta formal i de la informal. Analitzar com és una carta: estructura i recursos. Redactar una carta amb coherència, cohesió i adequació.

180 Identificar el nivell de formalitat i informalitat en les cartes. Usar en les cartes les fórmules de salutació i de comiat i les sigles i les abreviatures més usuals. Aplicar els pronoms febles correctament. Substituir el complement directe i el complement indirecte per pronoms febles. Conjugar l imperatiu de verbs regulats i irregulars. Accentuar paraules gràficament. Escriure correctament les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula. Identificar les abreviatures. Emprar correctament aleshores, a les hores, alhora, a l hora. Identificar els subdialectes del valencià. Conéixer els elements d una novel la de misteri o de terror. Esmentar autors i títols de novel les de misteri o de terror.

181 Unitat 4: Jo et conec! A. Objectius didàctics Aprendre a descriure persones. Conéixer els tipus de descripcións de les persones. Conéixer l estructura i els recursos lingüístics i gramaticals del retrat. Identificar i emprar l adjectiu en diferents graus. Conéixer l estructura de l oració copulativa. Aprendre a substituir l atribut per un pronom feble. Usar la dièresi adientment. Aprendre i aplicar l ortografia de les lletres g i j, i dels dígrafs tg i tj. Distingir els hipònims i els hiperònims. Distingir que i què. Identificar les característiques del llenguatge estàndard. Distingir els elements propis d una novel la històrica.

182 B. Continguts Conceptes Procediments Actituds El retrat: característiques Tipus de descripció. Recursos descriptius. L adjectiu. Els graus de l adjectiu. L oració copulativa. La substitució de l atribut per pronoms febles. La dièresi. Ortografia de les lletres g i j, i dels dígrafs tg i tj. Hipònims i hiperònims. Vocabulari de les parts del cos. Diferències ortogràfiques i d ús entre que i què. Els registres. L estàndard. La novel la històrica. Autors i títols de novel les històriques. Lectura i anàlisi de descripcions de persones. Realització de descripcions de diferents tipus. Distinció dels elements lèxics que intervenen en la descripció de persones. Maneig dels diferents descripcions discriminatòries per recursos lingüístics en la motius de raça, cultura, creació d un retrat. sexe o religió. Anàlisi d oracions copulatives. Valoració de la Substitució de l atribut per importància de saber pronoms febles. Reconeixement de descriure persones amb les objectivitat i correcció. paraules que fan la funció de predicat nominal. Escriptura de paraules amb les consonants g i j o els dígrafs tg i tj. Ús del registre adequat Localització en textos de a cada situació de paraules i expressions comunicació. pròpies del llenguatge Valoració de la lectura col loquial. com un hàbit positiu, Relació d expressions en el divertit i enriquidor. nivell estàndard i en el col loquial. Classificació de paraules en hipònims i hiperònims. Treball amb diccionaris Valoració de la importància de la descripció de persones en la producció literària. Foment d actituds en què no s empren Actitud positiva per a aprendre i usar el registre estàndard de la llengua. Interés per conéixer obres representatives de la novel la històrica.

183 visuals, temàtics i generals. Lectura de fragments de novel les històriques. Projecció de pel lícules basades en novel les històriques. C. Criteris d avaluació Descriure una persona usant diversos recursos lingüístics. Reconéixer els recursos emprats en un retrat.

184 Fer descripcions de diferents tipus. Reconéixer les descripcions en textos orals i escrits. Identificar l adjectiu. Mostrar els graus d un adjectiu. Analitzar sintàcticament oracions copulatives. Aplicar correctament l ús dels pronoms personals febles en la substitució de l atribut. Omplir buits de paraules amb g i j o tg i tj. Col locar la dièresi adientment. Reconéixer els hipònims i els hiperònims. Completar textos amb hipònims i hiperònims. Distingir l ús de que i què. Explicar què són els registres. Identificar les característiques del registre estàndard. Enumerar característiques de la novel la històrica. Esmentar autors i títols de novel les històriques.

185 Unitat 5: Terra a la vista! A. Objectius didàctics Conéixer les característiques de la descripció d espais i d objectes. Distingir els diferents tipus de descripció. Saber emprar els recursos lingüístics en la descripció d espais. Conéixer i emprar les preposicions. Distingir les oracions actives i les passives. Conjugar i emprar el present de subjuntiu. Usar els signes de puntuació punt, coma, punt i coma d una manera adient. Aprendre i aplicar l ortografia de la lletra x, i dels dígrafs tx i ig Identificar i emprar les endevinalles, els refranys i les frases fetes. Distingir cap i cap a. Identificar les característiques del llenguatge col loquial. Distingir els elements propis d una novel la d aventures.

186 B. Continguts Conceptes Procediments Actituds

187 Característiques de la Anàlisi de l estructura d un text Valoració positiva de la descripció d espais. descriptiu. capacitat per a descriure Classes d espais. Lectura i anàlisi de diferents espais, objectes, Recursos lingüístics tipus de descripcions. persones, etc. emprats en la descripció. Ús dels recursos lingüístics en Respecte cap a les Estructura d un text la descripció d espais i opinions d altri. descriptiu. d objectes. Sensibilització per Les descripcions en la Identificació de les descriure d una manera narració. preposicions. detallada, imaginativa i Les preposicions. Classificació de les eficaç. Les oracions actives i passives. El present de subjuntiu. Les oracions imperatives negatives. Els signes de puntuació: el punt i la coma. Ortografia d x, ix, tx i ig. Endevinalles, refranys i frases fetes. Ús de cap i cap a. El llenguatge col loquial. La novel la d aventures. Autors i titols de novel les d aventures. preposicions i les locucions Valoració de la presa de preposicionals. decisions, reflexionades Anàlisi de l estructura de les i argumentades, en oracions actives i passives. situacions de conflicte. Identificació de les oracions imperatives negatives. Conjugació del present de subjuntiu de verbs de les tres conjugacions. Puntuació de textos segons la intencionalitat expressiva. Escriptura de paraules amb la consonant x i els dígrafs tx i ig. Aprenentatge d endevinalles i Valoració positiva de l ús de refranys i frases com a mostra de competència lingüística. Ús d un nivell de llengua adequat al context i a la intencionalitat. Interés per viatjar com un mitjà d enriquiment personal i professional. identificació de refranys i frases Foment de l interés per fetes. la lectura de novel les Identificació de frases fetes d aventures. representades amb fotografies.

188 C. Criteris d avaluació Reconéixer les característiques d una descripció. Analitzar l estructura d un text descriptiu. Redactar descripcions amb coherència, cohesió i adequació. Emprar els recursos lingüístics necessaris en la descripció d un espai i d un objecte. Conéixer i emprar les preposicions. Conjugar el present de subjuntiu. Identificar els components d una oració activa i una de passiva. Usar el signes de puntuació per a donar el significat adient a un text. Aplicar les regles d ús de les grafies x, tx i ig. Conéixer endevinalles, frases fetes i refranys. Emprar cap i cap a. Identificar el registre col loquial d un text. Reconéixer les característiques de les novel les d aventures. Esmentar autors de novel les d aventures i les seues obres.

189 Unitat 6: Parlant la gent s entén A. Objectius didàctics Expressar oralment idees, sentiments i opinions. Reconéixer les característiques pròpies dels textos dialogats. Conéixer l estructura del diàleg. Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en un text dialogat. Saber emprar recursos lingüístics en l elaboració de diàlegs teatrals. Expressar-se oralment utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la consecució de la intenció comunicativa. Conéixer els pronoms interrogatius. Aprendre a combinar els pronoms febles. Identificar i emprar les oracions juxtaposades. Usar els signes de puntuació dos punts, punts suspensius, cometes adientment. Aprendre i aplicar l ortografia de les lletres que representen els fonemes de la esse sorda i la esse sonora. Conéixer i evitar els barbarismes. Distingir: medi, mig i mitjà. Identificar les característiques del llenguatge literari. Distingir les característiques del text teatral. Conéixer alguns autors i obres de teatre de diferents èpoques, cultures i gèneres.

190 B. Continguts Conceptes Procediments Actituds La conversa. Característiques estructura del text dialogat. Tipus de textos dialogats. Els recursos lingüístics i Identificació dels procediments Participació i emprats en la descripció d un respectuosa espai. responsable Identificació de les parts d una converses conversa. dramatitzacions. Anàlisi de l estructura que presenta un text dialogat. tipogràfics del text Ús adequat dels recursos dialogat. lingüístics en l elaboració de textos Els pronoms teatrals. interrogatius. Combinació correcta dels pronoms Les combinacions febles. teatrals. pronominals. Reconeixement de les oracions Potenciació Les oracions juxtaposades. juxtaposades. Puntuació de textos segons la Els signes de puntuació: intencionalitat expressiva. dos punts, punts Coneixement i aplicació de suspensius i cometes. l ortografia de la /s/ i de la /z/. Ortografia de la esse Coneixement i identificació dels sorda i la esse sonora. barbarismes més freqüents, i Els barbarismes. Ús de medi, mig i mitjà. substitució normatives. per paraules C. Criteris d avaluació Analitzar l estructura d un text dialogat. i en i Respecte per les normes que regeixen l intercanvi comunicatiu basat en diferències de criteri. Valoració positiva de la lectura de textos de l assistència al teatre com un recurs per a gaudir i aprendre. Valoració de la importància de respectar les normes que han de regir una conversa. Actitud crítica respecte a l ús generalitzat de

191 Reconéixer els elements propis dels actes comunicatius. Reconéixer i emprar les característiques tipogràfiques dels textos dialogats teatrals. Emprar els recursos lingüístics necessaris en l elaboració d un text dialogat. Identificar els components i la funció de cada pronom feble en una combinació de pronoms. Usar els signes de puntuació per a donar el significat adient a un text. Aplicar les regles d ús de la esse sorda i la sonora. Reconéixer i usar eficaçment els pronoms interrogatius. Reconéixer i usar alguns adjectius i adverbis que poden fer la funció d un pronom interrogatiu. Identificar la juxtaposició entre oracions. Diferenciar els barbarismes dels préstecs lingüístics. Emprar medi, mig i mitjà. Conéixer les paraules adequades en valencià i evitar els barbarismes. Reconéixer les característiques del llenguatge literari. Esmentar algunes característiques del teatre actual. Conéixer alguns dramaturgs i algunes obres de teatre actuals.

192 Unitat 7: Seguim les normes A. Objectius didàctics Reconéixer les característiques pròpies del text instructiu. Conéixer l estructura del text instructiu. Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en les instruccions. Saber emprar aquests recursos per a elaborar ordres, instruccions i consells. Conéixer els adverbis i les locucions adverbials, i emprar-los en diferents contextos de comunicació. Distingir el complement circumstancial de la resta de complements en l estructura del predicat. Reconéixer les oracions coordinades. Saber escriure en lletra els numerals. Aprendre i aplicar l ortografia de r i rr. Augmentar el cabal lèxic a partir de l ús de prefixos. Distingir entre: només i no més. Identificar un text tècnic o científic i el camp semàntic a què pertany. Identificar el llenguatge literari com un dels registres cultes de la llengua. Identificar el tipus de poesia lírica i de poesia èpica. Conéixer alguns poetes actuals. B. Continguts Conceptes Procediments Actituds Les del text instructiu. La recepta de cuina. característiques Identificació de les Valoració positiva de característiques que apareixen en la claredat i l ordre diferents textos instructius. en l exposició Anàlisi de l estructura d un text d instruccions, instructiu. ordres i consells. Ús adequat dels recursos lingüístics L estructura del text instructiu. Els recursos lingüístics del text instructiu. en l elaboració de les instruccions, Actitud crítica respecte al contingut d alguns

193 Les perífrasis les normes i els consells. jocs electrònics. d obligació. L adverbi. Elaboració de les instruccions d un Valoració positiva de joc amb l aplicació dels elements la dieta mediterrània i Les locucions instructius necessaris. promoció adverbials. Reconeixement i ús dels adverbis i d alternatives al El complement les locucions adverbials. menjar poc circumstancial. Identificació i ús dels complements saludables. Les substitucions circumstancials. Valoració positiva dels pronominals dels Substitució dels cc pels pronoms rètols públics escrits complements circumstancials. febles. Redacció d oracions coordinades. correctament valencià. en Les oracions Revisió de l ortografia de la Interés per expressarse coordinades. consonant r. oralment i per escrit Escriptura dels Formació de paraules noves a partir amb coherència, numerals. de prefixos amb un significat adequació i cohesió. Ortografia de r i rr. específic. La derivació: els prefixos. Ús de: no més i només. El llenguatge tècnic o científic. La poesia. Tipus. Poetes actuals. C. Criteris d avaluació Identificació d un text científic i el seu àmbit de coneixement. Recitar poemes. Interés i admiració per la bellesa del llenguatge poètic. Valoració dels Escriure i escoltar poemes i cançons poemes i de l estètica en valencià. Reconeixement del tipus de la paraula. de Interés per l audició de composició poètica a partir d un cançons i poemes model o d un comentari crític. musicats. Reconéixer les característiques del text instructiu. Analitzar l estructura d un text instructiu. Emprar els recursos lingüístics necessaris en l elaboració de textos instructius. Emprar les perífrasis d obligació en textos instructius, consells i ordres. Identificar i usar els adverbis i les locucions adverbials. Identificar els complements circumstancials.

194 Substituir els cc pels pronoms febles corresponents. Identificar els diferents tipus d oracions coordinades. Escriure en lletra els numerals. Aplicar les regles d ús de r i rr. Formar paraules amb prefix i classificar-les segons el significat. Emprar només i no més. Identificar les paraules científiques o tècniques. Conéixer les característiques bàsiques d un text científic. Reconéixer les característiques de certes composicions poètiques. Esmentar els tipus de poesia. Esmentar poetes.

195 Unitat 8: Amb raó! A. Objectius didàctics Expressar oralment arguments i opinions. Comprendre i produir discursos orals amb finalitat argumentativa. Distingir les característiques pròpies dels textos orals produïts amb finalitat argumentativa. Conéixer l estructura d un text argumentatiu. Saber emprar els recursos lingüístics i no lingüístics necessaris en l argumentació oral i en la publicitat gràfica. Conéixer i emprar les conjuncions. Reconéixer les oracions subordinades causals i finals. Escriure en majúscula les paraules que n han de dur. Aprendre i aplicar l ortografia de la ele geminada. Formar paraules derivades mitjançat sufixos. Distingir per què i perquè. Identificar els camps semàntics. Conéixer les relacions que impliquen les llengües en contacte. Distingir els elements propis de l assaig. Conéixer obres de Joan Fuster i d altres assagistes actuals. B. Continguts Conceptes Procediments Actituds L article d opinió. Característiques l argumentació. Estructura del text argumentatiu. Recursos lingüístics i no lingüístics l argumentació. Identificació del recursos Participació de emprats en un text argumentatiu oral i escrit. lliure, responsable i respectuosa en situacions de comunicació. Lectura i anàlisi d articles d opinió. Respecte per les opinions Anàlisi dels recursos d altri. de lingüístics i gràfics en un Respecte per les normes anunci. que regeixen l intercanvi

196 L anunci publicitari. Elaboració d un article comunicatiu basat en Les conjuncions d opinió amb l aplicació dels diferències de criteri. coordinants. elements argumentals Actitud crítica pel que fa a Les conjuncions necessaris. subordinants. Identificació de les informacions rebudes. les Valoració de la presa de Les oracion s subordinades conjuncions en textos. decisions, reflexionades i causals. Classificació de Les oracions subordinades conjuncions. les argumentades, situacions de conflicte. en finals. Anàlisi d oracions causals i Prevenció davant d ofertes i L ús de les majúscules. finals. promocions comercials que Ortografia de l l. Compleció de paraules amb inciten al consum. La derivació: els sufixos. Hipònims i hiperónims. l l. Ús de la majúscula. Valoració crítica de l ús de la violència. El camp semàntic. Correcció de textos en què Interés per fomentar la Ús de perquè i per què. hi ha un ús incorrecte de les correcció lèxica, gramatical i Les llengües en contacte: majúscules. ortogràfica. bilingüisme i diglòssia. Característiques l assaig. Autors d assaig: Joan Fuster. Classificació de paraules en de camps semàntics. Consulta de diccionaris temàtics, visuals i especialitzats. Formació de paraules derivades amb sufixos. Comentari dels conflictes de les llengües en contacte. Recerca d informació sobre assagistes. Treball amb textos assagístics a fi d identificar els elements i els recursos propis d aquest gènere. Foment de l augment del vocabulari. Actitud positiva en la defensa de l ús de la nostra llengua en qualsevol situació. Valoració positiva de l obra dels nostres assagistes. Foment de l interés per expressar les opinions d una manera adequada.

197 C. Criteris d avaluació Reconéixer les característiques d un text argumentatiu. Analitzar l estructura d un text argumentatiu. Redactar un text argumentatiu amb coherència, cohesió i adequació. Identificar els recursos argumentatius en un anunci gràfic. Conéixer i emprar les conjuncions coordinants. Conéixer i emprar les conjuncions subordinants. Distingir les oracions subordinades causals i les finals. Escriure en majúscula les paraules que calga. Aplicar les regles d ús de la ele geminada. Escriure paraules derivades mitjançant sufixos. Conéixer el significat d alguns sufixos. Distingir els hipònims i els hiperònims. Usar correctament per què i perquè. Identificar els conflictes que generen les llengües en contacte. Exposar les característiques de l assaig. Conéixer autors d assaig actuals.

198 Unitat 9: Si l encerte, l endevine A. Objectius didàctics Expressar i raonar oralment qüestions relacionades amb les prediccions que es fan del futur. Reconéixer les característiques i els recursos lingüístics dels textos predictius. Identificar textos predictius inserits en narracions i explicacions. Conéixer l estructura dels horòscops i els butlletins meteorològics. Elaborar textos predictius. Reconéixer textos predictius inserits en novel les i unes altres narracions. Distingir les oracions impersonals. Distingir les oracions subordinades de temps, de lloc i de manera. Conéixer l ús de l apòstrof i del guionet en els pronoms febles. Conéixer l ortografia de c, q i el dígraf qu. Millorar el cabal lèxic a partir de la composició de paraules. Distingir fins i fins a. Conéixer la situació actual de la nostra llengua. Conéixer les característiques de la cançó. B. Continguts Conceptes Procediments Actituds Característiques i classes Identificació de les Valoració de les prediccions de textos predictius. característiques dels textos per a aconseguir Recursos lingüístics dels predictius. determinades metes basades en una programació textos predictius. Anàlisi de l estructura de Estructura del text predictiu. diversos textos predictius. d activitats. Vocabulari relacionat amb Reconeixement dels Valoració dels textos la meteorologia i les recursos lingüístics emprats predictius com a eina capaç tècniques endevinatòries. en aquest tipus de text. d aconseguir uns resultats a Les oracions impersonals. Elaboració de prediccions partir d una recollida de

199 Les oracions subordinades científiques i no científiques. de lloc, de temps i de Jocs d endevinalles. manera. Reconeixement i El guionet i els pronoms diferenciació de les oracions febles. segons el verb i el subjecte. L apòstrof i els pronoms febles. Les combinacions de pronoms febles. Ortografia de c, q i el dígraf qu. La composició. Ús de fins i fins a. El valencià i la societat valenciana actual. L Acadèmia Valenciana de la Llengua. La cançó. Els cantautors. C. Criteris d avaluació Aplicació de l ortografia de les lletres c i q, i del dígraf comprovables. qu, en paraules amb el Anàlisi crítica de les fonema /k/. prediccions basades en Formació de paraules instruments i dades de mitjançant la composició. caràcter populista i sense Reflexió sobre la situació del cap suport objectiu ni científic. valencià en l ensenyament i la societat. Audició i comentari de cançons. Traducció de cançons a valencià. Comentari de l aportació dels cantautors a la normalització lingüística. dades. Presa de consciència de la importància i el caràcter científic que poden tenir les prediccions si es basen en dades objectives i Valoració de certes prediccions atenent només el caràcter d entreteniment que tenen. Interés per la lectura de novel les i textos científics que inclouen prediccions. Presa de consciència de la necessitat de mantenir i fomentar l ús del valencià en la cançó. Reconéixer les característiques dels textos predictius. Identificar diferents tipus de text predictiu. Analitzar l estructura d un text predictiu. Elaborar un text predictiu a partir de les característiques i els recursos lingüístics necessaris. Identificar les oracions impersonals. Identificar i emprar les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.

200 Emprar l apòstrof i el guionet en els pronoms febles. Substituir complements per combinacions de pronoms febles. Conéixer el lèxic de la meteorologia i unes quantes tècniques endevinatòries. Escriure la grafia correcta per a representar el fonema /k/. Formar paraules compostes i classificar-les segons la categoria. Emprar correctament fins i fins a. Reconéixer els factors que afecten la normalització de la nostra llengua. Esmentar les característiques de la cançó en valencià i alguns autors. 3r ESO UNITAT 1: Una finestra oberta al món COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El text descriptiu: la descripció objectiva i subjectiva El retrat Diferència entre llenguatge i llengua Elaboració de descripcions de persones Comparació entre els coneixements i actituds previs de l'alumnat sobre els conceptes de llenguatge i llengua i els adquirits al llarg d'aquesta unitat temàtica Creació d'hàbits per a l'obtenció d'informació prèvia a la descripció de persones i actitud afavoridora del respecte a la diferència física i psicològica de les persones Actitud positiva cap a l'aprenentatge i ús de diverses llengües, especialment del valencià CONEIXEME Sinonímia Ús del diccionari de sinònims Promoció de l ús del diccionari de

201 NT DE LA LLENGUA Derivats i modismes que expressen sentiments Les tres conjugacions regulars El sistema vocàlic i consonàntic: el sistema vocàlic tònic Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits sinònims com a recurs per a l augment del coneixement de vocabulari i recursos expressius Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques TÈCNIQUES DE TREBALL La descripció objectiva i subjectiva El diccionari de sinònims Diferenciació entre objectivitat i subjectivitat Producció de retrats Ús del diccionari de sinònims Foment de la percepció crítica de la realitat Creació de l hàbit d emprar el diccionari de sinònims EDUCACIÓ LITERÀRIA Els gèneres literaris L Edat Mitjana. Lírica trobadoresca. Ausiàs Marc Distinció dels principals gèneres literaris Lectura i comentari d obres de la lírica medieval Valoració dels orígens de la lírica Valoració de la literatura com a forma d expressió cultural d un poble

202 UNITAT 2: He mirat aquesta terra COMUNICACI Ó CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS Els textos expositius Els fullets turístics Les guies de senderisme Interpretació de textos expositius Exposició oral d'un itinerari turístic prèviament preparat Valoració de l obtenció d informació sobre el nostre territori LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA TÈCNIQUES DE TREBALL Les llengües en contacte Diferenciació entre comunitats lingüístiques i fronteres políticoadministratives a Europa Topònims Mitjans de transport Verbs irregulars: ser, estar, poder, voler, haver Les preposicions (1): a/en El subsistema vocàlic àton Els mapes Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Lectura comprensiva de mapes: signes convencionals, llegendes, icones, etc. Promoció d'actituds positives davant la realitat plurilingüe a Europa i especialment a Espanya. Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques Foment de l hàbit d utilització dels mapes, croquis i guies per a la realització d excursions, viatges i visites llocs diversos EDUCACIÓ LITERÀRIA La historiografia El gènere literari narratiu Les quatre grans Cròniques medievals. La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets Lectura i anàlisi de les característiques i de la intenció comunicativa de les cròniques medievals Anàlisi dels elements del gènere Valoració de les Cròniques com a patrimoni cultural i artístic col lectiu Foment de la lectura comprensiva de textos literaris

203 narratiu Producció de narracions

204 UNITAT 3: Un munt de músiques COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA TÈCNIQUES DE TREBALL EDUCACIÓ LITERÀRIA CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS Els textos expositius periodístics La variació funcional: els registres lingüístics Els registres lingüístics: ampliació de vocabulari Verbs irregulars (2): fer, tenir (o tindre), venir (o vindre), anar, eixir Les preposicions (2): a + CD Pronoms febles (1): formes i funcions Les palatals africades Les palatals fricatives Redacció de textos expositius periodístics orals i escrits. Els tipus de diccionaris L espai, el temps i els fets en la narració Anàlisi i elaboració de textos instructius Adequació dels participants en la comunicació a la situació comunicativa en la selecció del registre Elaboració d un diccionari personal Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Ús de la memòria com a joc i per a l aprenentatge Elaboració d un diccionari visual Lectura i comentari d obres literàries medievals Creació d actituds comunicatives per a l ús de l esquema textual instructiu Valoració positiva de l'ús adequat dels registres lingüístics i de les varietats de la llengua Valoració de l adequació lingüística a la situació comunicativa Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques Valoració del desenvolupament de la capacitat memorística Presentació acurada de la informació en un diccionari visual Adquisició d hàbits de lectura de textos literaris Valoració de la literatura clàssica

205 La literatura medieval: Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer Ramon Llull com a element identificador cultural d un poble

206 UNITAT 4: Conte contat, aquest conte s ha acabat COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA TÈCNIQUES DE TREBALL CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El text narratiu: el conte El conte d autor i el conte tradicional Les rondalles: Enric valor Els prejudicis lingüístics (1) La polisèmia Els verbs velaritzats (1) Les preposicions (2): en/amb Pronoms febles (2): CD i CI Les consonants fricatives alveolars [z] i [s] L enquesta Les fonts d'informació tradicionals (biblioteques, especialistes, organismes i associacions, revistes especialitzades,...) i digitals per a l'elaboració de treballs d'investigació Anàlisi i elaboració de textos narratius Anàlisi i valoració dels prejudicis lingüístics de l alumnat Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Realització d enquestes Obtenció d'informació sobre la consciència ecològica pròpia Creació d actituds comunicatives per a l ús de l esquema textual narratiu Promoció d activitats que impliquen la narració Promoció d'actituds positives davant els prejudicis lingüístics Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques Actitud positiva envers l'obtenció d'informació de diverses fonts i cap a la investigació rigorosa sobre qualsevol tema Promoció d actituds positives de conservacionisme i ecologisme EDUCACIÓ El narrador com a tècnica Anàlisi de la funció dels cavallers Valoració positiva del Tirant lo

207 LITERÀRIA literària Els cavallers medievals Joanot Martorell i Tirant lo Blanc medievals Lectura i comentari de Tirant lo Blanc Blanc com a obra cabdal de la literatura Foment del gust per la lectura d'obres clàssiques UNITAT 5: Un món perdut: els Tepuis COMUNICACI Ó CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS Els textos narratius periodístics: el reportatge Lectura i anàlisi de diversos reportatges Elaboració de reportatges Foment i creació d'hàbits de lectura crítica de textos periodístics, especialment de reportatges Valoració positiva del reportatge com a mitjà de coneixement del món LLENGUA I SOCIETAT Els prejudicis lingüístics (2) Reflexió, anàlisi i valoració de les principals causes que originen els prejudicis lingüístics Actitud crítica davant valoracions poc rigoroses sobre les llengües basades en idees preconcebudes CONEIXEME NT DE LA LLENGUA Semàntica (1): els mots sinònims Els verbs velaritzats (2). Els verbs irregulars: meréixer, nàixer, etc. Preposicions (4): cap/cap a Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques Pronoms febles (3): atribut i predicatiu

208 Ortografia de [v] i [b]; Les oclusives finals: [p], [t], [k] i [b] [d], [g] TÈCNIQUES DE TREBALL EDUCACIÓ LITERÀRIA Recerca d informació per a l elaboració de reportatges La recitació El gènere líric o poesia (1) Jaume Roig: l Espill. Sor Isabel de Villena: Vita Christi Interpretació d informacions obtingudes a través de fonts diverses Creació d un recital poètic Lectura i comentari d obres del segle d or Anàlisi de la poesia satírica com a literatura crítica del seu temps Foment de la manipulació de textos com a font per a la creació i l originalitat Promoció d activitats orals o per a l oralització amb intenció estètica Fruïció de la lectura de textos literaris

209 UNITAT 6: La màgia de la memòria COMUNICACI Ó CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El s textos expositius: el mapa visual El text instructiu Lectura i anàlisi de mapes visuals Lectura i anàlisi de textos instructius Creació d actituds comunicatives per a l ús de l esquema textual instructiu Promoció d activitats que impliquen l exposició d un tema LLENGUA I SOCIETAT El conflicte lingüístic. La substitució lingüística Anàlisi i interpretació de diverses situacions de llengües en contacte Actitud afavoridora del procés de normalització de les llengües minoritzades, especialment del valencià CONEIXEME NT DE LA LLENGUA Semàntica (2): diferències semàntiques entre llengües Les perífrasis d obligació Morfologia verbal: el passat L oració simple i la composta Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques Pronoms febles (4): CC La síl laba, diftongs i hiat; Les consonants geminades tl i l l TÈCNIQUES DE TREBALL La recitació Anàlisi i interpretació de textos poètics Fruïció del gènere poètic EDUCACIÓ LITERÀRIA El gènere líric o poesia (i 2): les figures literàries Lectura i comentari d obres literàries Foment de l interés per la lectura d obres literàries clàssiques La literatura urbana: la ciutat

210 de València al segle XV. Joan Roís de Corella UNITAT 7: Ei! KOM COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS Les noves modalitats comunicatives: el correu electrònic, els missatges de telèfon mòbil, etc. L evolució de les llengües La nostra història lingüística Les llengües romàniques Semàntica (i 3): diferències entre llengües Les perífrasis de probabilitat Coordinació i juxtaposició: connectors Pronoms febles (5): combinació binària Accentuació i dièresi Grups consonàntics cultes: MB, MP. MPT, MM, MF Anàlisi i producció de noves modalitats comunicatives vinculades a la tecnologia digital Anàlisi i valoració de l'evolució externa i interna de la llengua Elaboració d un diccionari personal Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Foment de l'interés per l anàlisi del canvi en els sistemes de comunicació Actitud crítica davant el procés d'evolució de la llengua: equilibri entre genuïnitat de les formes lingüístiques pròpies i les de nova creació i/o incorporació Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques TÈCNIQUES La dramatització Aprenentatge de diàlegs per a ser Afavoriment d actituds positives per a fer escenificacions,

211 DE TREBALL interpretats de forma dramàtica dramatitzacions, diàlegs en veu alta, etc. EDUCACIÓ LITERÀRIA El teatre medieval: el Misteri d Elx Manifestacions valencianes tradicionals Lectura i comentari d obres literàries de caire religiós i popular Assistència a la representació del Misteri d Elx Foment de l interés per la lectura d obres literàries clàssiques Valoració del Misteri d Elx com a patrimoni de la humanitat i com a patrimoni valencià

212 UNITAT 8 : Temps d oci, temps de lleure COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El text argumentatiu: l article d opinió La taula redona La interferència lingüística: préstecs i barbarismes Lectura i anàlisi d articles d opinió i de textos persuasius Identificació de préstecs i identificació i substitució de barbarismes Creació d actituds comunicatives per a l ús de l esquema textual argumentatiu Promoció d activitats que impliquen l expressió de l opinió Valoració positiva dels préstecs lingüístics com a mecanismes enriquidors de les llengües CONEIXEME NT DE LA LLENGUA La interferència lèxica La subordinació: substantives, de relatiu i adverbials Pronoms febles (i 6): combinació binària (i 2) L accent diacrític; la hac (h) Ús de recursos que eviten les interferències lingüístiques Elaboració d un diccionari personal Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques TÈCNIQUES DE TREBALL La taula redona Anàlisi i interpretació d'una taula redona Preparació i participació en una taula redona Actitud afavoridora del respecte al torn de paraules, especialment en una taula redona, i a les diverses opinions Actitud positiva respecte de

213 l'expressió de les idees pròpies d'una manera fluida i satisfactòria EDUCACIÓ LITERÀRIA L assaig La nostra literatura durant els segles XVI, XVII i XVIII. La literatura popular. La cançó Anàlisi de textos de literatura popular. Enregistrament i transcripció d'una cançó Foment de l'interés per les cançons populars com a obres populars de transmissió oral que reflecteixen la manera de pensar, la història, els costums, els mites, etc. d'un poble al llarg del temps

214 4t ESO UNITAT 1: Fantàstica imaginació COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El text expositiu (1): estructura Som iguals som diferents (1): la diversitat lingüística Lèxic del món fantàstic Els verbs d ús bàsic i sinònims (1) El gènere: substantius i adjectius Repàs morfologia verbal (1): el passat perifràstic Les perífrasis d obligació L oració (1): L orde dels components de l oració i la concordança Tan/tant Les oclusives finals Identificació i producció de textos expositius Anàlisi de la diversitat lingüística al món Ús del diccionari de sinònims Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Creació d actituds comunicatives per a l ús de l esquema textual expositiu Actitud positiva cap a diversitat lingüística al món Valoració positiva de l ús del diccionari de sinònims com a eina per a la millora de la competència lèxica Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques TÈCNIQUES DE TREBALL La documentació i la recerca d informació Ús autònom de les fonts d informació tradicionals i de les TIC Interés per la bona presentació de treballs acadèmics, en format paper i en suport digital EDUCACIÓ LITERÀRIA Els gèneres literaris El Romanticisme i la Diferenciació dels gèneres literaris Actitud afavoridora per a l acceptació dels diferents

215 Renaixença Jacint Verdaguer, Teodor Llorente, Constantí Llombart, Àngel Guimerà Lectura i anàlisi de textos del Romanticisme i la Renaixença gèneres literaris Adquisició d hàbits de lectura Valoració positiva del període de la Renaixença com a moment de recuperació de la tradició literària en la nostra llengua

216 UNITAT 2: Res no és el que sembla COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA TÈCNIQUES DE TREBALL EDUCACIÓ LITERÀRIA CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El text expositiu (2): fonts d informació Som iguals som diferents (i 2): la diversitat lingüística El lèxic de l esport El vocabulari d especialitat El nombre: substantius i adjectius Repàs morfologia verbal (2): passat perifràstic i passat simple Les perífrasis de probabilitat i imminència L oració (2): oració simple i composta. Tipus de compostes. Anàlisi sintàctica Quan / quant L accentuació dièresi i hiat divergent; La recerca d informació per a l elaboració de treballs acadèmics Els gèneres narratiu i el gènere dramàtic Aplicació d estratègies per a la recerca d informació en fonts Anàlisi de la diversitat lingüística a l Estat espanyol Interpretació d informació dels vocabularis d especialitat, sobretot en format digital Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Ús de tècniques de recerca d informació en fonts tradicionals i TIC Anàlisi de les característiques del gènere teatral i del narratiu Promoció d estratègies per a la consulta de fonts d informació Actitud positiva cap a diversitat lingüística a l Estat espanyol Valoració positiva de l ús dels diccionaris d especialitat, sobretot en format digital, com a eina per a la millora de la competència lèxica Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques Sentit crític en la selecció de la informació obtinguda a través de fonts diferents Valoració del gènere teatral per a representar històries i de la

217 El Realisme i el Naturalisme: Narcís Oller i Eduard Escalante El sainet Lectura i anàlisi de textos narració per a contar-les Adquisició d hàbits de lectura Valoració positiva de les obres de Narcís Oller i d Eduard Escalante

218 UNITAT 3: Els moderns COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA TÈCNIQUES DE TREBALL EDUCACIÓ LITERÀRIA CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El text expositiu (3): esquema i resum Les llengües romàniques Lèxic de les arts Verbs d ús bàsic (3) Repàs morfologia verbal (3): present indicatiu i subjuntiu (1a conjugació) Els pronoms relatius (1) L oració (3): oracions subordinades. Les subordinades substantives Si no/sinó Les majúscules i les minúscules L esquema i el resum Els versos: síl labes i rima El Modernisme i el Noucentisme: Joan Maragall i Eugeni d Ors Elaboració d esquemes i resums Identificació del valencià com a llengua romànica Ampliació de la competència lèxica especialitzada Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Aplicació de l esquema i el resum en l elaboració de textos expositius de l àmbit acadèmic Anàlisi de la rima i la mètrica Lectura i anàlisi de textos Afavoriment de l ús de tècniques per a la condensació d informació Valoració positiva del procés de diversificació de les llengües romàniques Foment de la precisió lèxica en l expressió oral i escrita Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques Autonomia en l elaboració de treballs acadèmics Promoció d actituds estètiques en la literatura Adquisició d hàbits de lectura Valoració positiva de les obres de Joan Maragall i d Eugeni d Ors.

219 UNITAT 4: Allò que l ull no veu COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El text expositiu (i 4): el paràgraf La història de la llengua (1): des dels orígens fins al segle XV El vocabulari patrimonial i els préstecs Els relatius (i 2): relatiu possessiu i neutre Repàs morfologia verbal (4): la 2a conjugació L oració (4): subordinades de relatiu Si / sí / s hi L abreviació (1): les abreviatures Repàs de fonètica i d ortografia: j, g, tj, tg, x, tx, ig Elaboració de paràgrafs Utilització de procediments per a redactar treballs classe i fer exposicions orals Anàlisi de la història de la llengua des dels orígens fins al segle XV Distinció entre lèxic patrimonial i préstecs lingüístics o manlleus Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Foment de les tècniques per a l elaboració de treballs i exposicions orals Foment de l estudi de la història lingüística Promoció de la reflexió sobre l origen dels mots Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques TÈCNIQUES DE TREBALL L exposició oral formal Elaboració de textos expositius com a suport per a les exposicions orals formals Adquisició d estratègies per a l exposició oral de treballs acadèmics EDUCACIÓ LITERÀRIA La metàfora i la comparació Les Avantguardes Identificació i aplicació de les tècniques de la metàfora i la Valoració de les tècniques literàries en l ús de la llengua

220 comparació Lectura i anàlisi de textos Adquisició d hàbits de lectura Valoració positiva de les avantguardes com a moviment renovador i innovador de les lletres europees i catalanes

221 UNITAT 5: Colze a colze, pas a pas COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El text argumentatiu (1): estructura Els arguments. Tesi i antítesi La història d ela llengua (2): segles XVI i XVII Les interferències lèxiques i semàntiques Els pronoms febles (1): el CD Repàs morfologia verbal (5): la tercera conjugació L oració (5): les subordinades adverbials circumstancials Per / per a L abreviació (2): els acrònims Repàs de fonètica i d ortografia: [z] i [s] Identificació dels arguments i de l estructura argumentativa Anàlisi de la història de la llengua dels segles XVI i XVII Ús de diccionaris convencionals i digitals en la correcció de treballs acadèmics Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Promoció d actituds afavoridores per a l expressió de l opinió pròpia Foment de l estudi de la història lingüística Promoció de l ús de sistemes convencionals i digitals per a la correcció lingüística Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques TÈCNIQUES DE TREBALL L argumentació oral formal Elaboració d argumentacions per a la defensa i refutació de temes diversos Adquisició d estratègies per a l argumentació oral en l àmbit acadèmic EDUCACIÓ LITERÀRIA El ritme poètic La poesia des de la Guerra Civil fins a l actualitat: Vicent Andrés Estellés, Salvador Anàlisi i producció de textos amb ritme poètic Lectura i anàlisi de textos Valoració del ritme en la poesia Adquisició d hàbits de lectura Valoració positiva de les obres poètiques des de la Guerra Civil

222 Espriu, Joan Brossa i Maria Mercè Marçal fins a l actualitat

223 UNITAT 6: Ser jove, quina moguda COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA TÈCNIQUES DE TREBALL CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El text argumentatiu (i 2): l article d opinió La història de la llengua (3): ss. XIX i XX Els neologismes Els pronoms febles (2): CI i la combinació CD i CI (1) Repàs morfologia verbal (6): els verbs irregulars més freqüents (ser, estar, tenir, fer, voler, poder, anar, eixir i viure) L oració (6): subordinades adverbials finals, causal i consecutives Doncs / perquè L abreviació (3): les sigles Repàs de fonètica i d ortografia: j, tj, g, tg, ll, i Anàlisi i producció d articles d opinió Anàlisi de la història de la llengua dels ss. XIX i XX Aplicació dels mecanismes de creació de mots nous Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Els diccionaris de neologismes Ús autònom de diccionaris convencionals i de correctors lingüístics digitals com a instruments per a la correcció lingüística EDUCACIÓ Les veus de la narració Identificació i elaboració de seqüències textuals on apareixen Foment de les estratègies per a l expressió de l opinió pròpia Foment de l estudi de la història lingüística Adquisició d hàbits per a l ús de la precisió lèxica en l expressió oral i escrita Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques Foment d actituds positives per a la presentació de treballs acadèmics correctes lingüísticament Foment d estratègies per a la

224 LITERÀRIA La narrativa de postguerra: Mercè Rodoreda i Enric Valor diferent veus narratives Lectura i anàlisi de textos redacció Adquisició d hàbits de lectura Valoració positiva de les obres de Mercè Rodoreda i d Enric Valor

225 UNITAT 7: La publicitat, una qüestió de llengua i imatge COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El text publicitari: els arguments persuasius Anàlisi i producció d anuncis i d eslògans La planificació lingüística Anàlisi de la planificació lingüística de les llengües minoritzades, especialment del valencià La fraseologia (1): les solidaritats lèxiques; Verbs d ús bàsic, antònims i sinònims Els pronoms febles (3): els pronoms atribut i predicatiu. Combinació de pronoms (2) Repàs morfologia verbal (7): derivats de batre, cloure, fondre, metre i rompre L oració (7): subordinades adverbials condicionals i concessives Perquè/ per què/ per a què L abreviació (i 4): els símbols Repàs de fonètica: [λ]/[j]; ortografia: tl, tll, l l, mb, mpt, mm, nn, nv Aplicació d estratègies de lectura de manuals de correcció lèxica i semàntica Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Promoció de l actitud crítica davants els missatges publicitaris Actitud positiva davant les polítiques de planificació de les llengües minoritzades, en especial del valencià Foment de l actitud positiva per a la presentació de textos acadèmics amb precisió lèxica i semàntica Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques TÈCNIQUES El tractament de la informació: Ús autònom de diccionaris de Adquisició d estratègies crítiques

226 DE TREBALL la precisió lèxica i semàntica sinònims i antònims, en format convencional i digital EDUCACIÓ LITERÀRIA El text teatral: la representació El teatre actual Anàlisi de les tècniques de representació teatral Lectura i anàlisi de textos teatrals per a l ús de les TIC en la correcció lingüística Foment de les representacions teatrals com a tècniques de producció textual Adquisició d hàbits de lectura Valoració positiva de les obres teatrals contemporànies UNITAT 8: Un debat, de bat a bat COMUNICACI Ó LLENGUA I SOCIETAT CONEIXEME NT DE LA LLENGUA CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS El debat: la refutació i la concessió Unitat i diversitat: la variació lingüística i l estàndard La fraseologia (i 2): locucions i refranys Els verbs de dicció: dir, parlar, etc. Els pronoms febles (i 4): els pronoms CC i CR. La combinació de pronoms (i 3) Repàs morfologia verbal (i 8): les formes no personals del verb L oració (i 8): subordinades adverbials comparatives Ús dels arguments per a rebatre i refutar opinions Identificació i ús lingüística de la variació Aplicació d estratègies de lectura de manuals de correcció lèxica i semàntica Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits Foment de les estratègies per a rebatre opinions Valoració de la variació lingüística i de l estàndard com a varietat supradialectal Foment de l actitud positiva per a la presentació de textos acadèmics amb precisió lèxica i semàntica Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques

227 L ús de ser i estar en determinacions circumstancials de lloc El tipus de lletra: redona, cursiva i negreta Repàs de fonètica i d ortografia: els sons de gendre i ioga TÈCNIQUES DE TREBALL EDUCACIÓ LITERÀRIA El tractament de la informació: la precisió lèxica i semàntica Els subgèneres de l assaig L assaig: Joan Fuster Ús autònom de diccionaris de locucions i frases fetes i de refranys, en format convencional i digital Identificació dels subgèneres de l assaig Lectura i anàlisi de textos Adquisició d estratègies crítiques per a l ús de les TIC en la correcció lingüística Valoració de l assaig com a gènere de la literatura de pensament Adquisició d hàbits de lectura Valoració positiva de les obres de Joan Fuster

228 b) Distribució temporal de les unitats didàctiques 1r ESO La distribució temporal prevista inicialment per a desenvolupar les 12 unitats en què s'ha organitzat el curs, d'acord amb els materials didàctics usats i a la càrrega lectiva assignada (3 hores setmanals), és la següent: Primera avaluació: unitats 1 a 4 Segona avaluació: unitats 5 a 8 Tercera avaluació: unitats 9 a 12 2n ESO En aquest curs es treballarà amb el llibre Valencià: Llengua i Literatura 2n ESO (Projecte ONA) de l editorial Bromera i les unitats es dividiran de la següent manera: 1a avaluació: unitats 1, 2, 3 2a avaluació: unitats 4, 5, 6 3a avaluació: unitats 7, 8,9 3r ESO Expressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a partir de l'organització del material curricular de 3r d'eso en vuit unitats didàctiques. UNITAT DIDÀCTICA Unitat 1: Una finestra oberta al món Unitat 2: He mirat aquesta terra! Unitat 3: Un munt de músiques Unitat 4: Conte contat, aquest conte s ha acabat Unitat 5: Un món perdut. Els Tepuis Unitat 6: La màgia de la memòria. Te n recordes? Unitat 7: Ei!, KOM Unitat 8: Temps d oci, temps de lleure TEMPORALITZACIÓ setembre-octubre novembre desembre gener febrer març abril maig-juny 4t ESO

229 Expressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a partir de l'organització del material curricular de 4t d ESO en vuit unitats didàctiques. Unitat Unitat 1: Fantàstica imaginació Unitat 2: Res no és el que sembla Unitat 3: Els moderns Unitat 4: Allò que l ull no veu Unitat 5: Colze a colze, pas a pas Unitat 6: Ser jove, quina moguda! Unitat 7: La publicitat, una qüestió de llengua i imatge Unitat 8: Un debat, de bat a bat Temps setembreoctubre novembre desembre gener febrer març abril maig-juny 6.METODOLOGIA.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES a) Metodologia general i específica de l àrea o matèria. Quan arriba a l ensenyament secundari, el nostre alumnat té ja conformats una sèrie d esquemes a propòsit del fet lingüístic i del fet literari. Aquests esquemes poden estar constituïts per: Coneixements implícits sobre el funcionament del codi lingüístic. Habilitats d anàlisi i de comprensió de textos, frases, sintagmes i mots. Habilitats i destreses d expressió oral i escrita. Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura. Coneixements sobre la situació en què es donen els missatges lingüístics. Consciència de la relació entre llengua i comunicació, etc. Partint d aquests esquemes previs, cal plantejar l ensenyament-aprenentatge de la llengua d acord amb un enfocament comunicatiu, és a dir, s han de relacionar els mecanismes de la llengua amb les condicions de producció i recepció de missatges. Per tant, caldrà tenir en compte: a) L apropiació dels paràmetres del context comunicatiu, tant físics (parlant, interlocutors, lloc i temps de l enunciació) com socioinstitucionals, susceptibles de deixar empremta en l enunciat, així com l apropiació de les regles sociocomunicatives mitjançant les quals s adequa el discurs al context. b) El coneixement i l ús reflexiu del codi lingüístic, oral o escrit, pel que fa tant al pla oracional (regles morfosintàctiques i lexicosemàntiques) com al discurs (esquemes globals dels diferents tipus de textos i procediments de cohesió). c) El desenvolupament d actituds com la valoració de qualsevol llengua com a mitjà d identitat cultural i de comunicació, la consideració de qualsevol llengua com a

230 conjunt de varietats d ús i la valoració i respecte d aquestes varietats d acord amb els paràmetres situacionals a què responen. Però la competència comunicativa no és un saber que es puga transmetre des de fora, sinó que els parlants el construeixen moguts per la necessitat de comunicació mitjançant múltiples intercanvis al llarg de tota la vida. Aquest fet exigeix unes estratègies d ensenyament obertes a la varietat d estils d aprenentatge dels alumnes i a la diversitat de situacions de comunicació. En definitiva, el que l escola ha de potenciar és l autonomia de l aprenent, la capacitat d aprendre a aprendre. Una metodologia com la que acabem d esmentar es concreta en el terreny lingüístic en una concepció de l aula com al marc per a la comunicació interactiva i on es facen arribar una gran diversitat de discursos que servisquen com a instruments pedagògics adients perquè la reflexió sobre els mecanismes de la llengua estiga integrada en les tasques d anàlisi i producció del discurs. Aquests aspectes són resolts, d una banda, per la utilització d una àmplia i variada gamma de textos i de seqüències textuals, i, de l altra, per una programació basada en el treball per tasques o per projectes que facilita la diversitat d intercanvis comunicatius entre els alumnes, així com el vincle necessari entre l ús de la llengua i la reflexió metalingüística. b) Activitats i estratègies d ensenyança i aprenentatge. Les activitats i estratègies d aprenentage i ensenyança es basen en els principis d intervenció educativa d orientació constructivista i té com a element clau l aprenentatge significatiu, un factor per a promoure la millora del procés d ensenyament-aprenentatge. Fer un aprenentatge significatiu suposa establir una relació entre allò que s aprén i algun element ja existent en l estructura cognitiva de l individu i que és rellevant respecte al nou material objecte d aprenentatge. Segons la concepció constructivista de l aprenentatge escolar, és l alumne qui construeix els propis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l aprenentatge d un contingut nou siga significatiu, cal que l alumne relacione aquest contingut amb els conceptes que ja posseeix i les experiències prèvies. L atribució de significat donada al material que és objecte d aprenentatge té lloc a mesura que l alumne va relacionant allò que aprén amb allò que ja sap i d aquesta manera va construint, modificant i reelaborant els seus esquemes de coneixements. Els avantatges inherents a l aprenentatge significatiu, els podríem resumir de la manera següent: El coneixement que s obté significativament és retingut durant un període més llarg de temps, és a dir, es fixa de manera més estable en l estructura cognitiva de l alumne. La informació que s assimila significativament augmenta la capacitat d aprendre altres conceptes que hi estan relacionats i en facilita l aprenentatge. La informació apresa, encara que s oblide amb el temps, ja ha enriquit l estructura cognitiva, perquè ha provocat l ampliació, la diferenciació i la reestructuració de les idees rellevants de l alumne. Per això, allò que de veritat interessa en l acció docent del professorat és que l aprenentatge que els alumnes i les alumnes facen siga el més significatiu possible. L aprenentatge significatiu suposa, en l alumnat:

231 L assimilació activa del contingut de l aprenentatge. És a dir, perquè el discent assimile els nous coneixements, cal que faça una activitat intensa per a establir relacions entre els nous coneixements i els ja existents en la seua estructura cognitiva. La construcció de nous coneixements i la modificació dels que ja posseeix. La diferenciació progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que l aprenentatge es porta a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboració dels significats, ja que la informació adquirida és modificada i, alhora, modifica els conceptes amb els quals es relaciona. Aquest desenvolupament es facilita quan les idees més generals es presenten primer i es deixa per a després la diferenciació progressiva. La reconciliació integradora dels continguts d aprenentatge. Quan dos significats conceptuals es presenten com a contradictoris, l alumne/a experimenta un desequilibri cognitiu que el professor o la professora ha d ajudar a superar. b.1). L aprenentatge significatiu i la funció del professorat Aquest nou enfocament del procés d ensenyament-aprenentatge haurà de modificar necessàriament la funció del docent. La seua tasca no consistirà ja a transmetre coneixement, sinó a: Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de l alumnat per a enfocar els blocs temàtics des d aquesta realitat. Ser capaç de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en l estudiant la necessitat de modificar els esquemes mentals amb què es representava el món. Ser capaç de proporcionar a l alumnat un nou material d informació que l ajude a reequilibrar aquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat que entraren en conflicte. El que acabem de dir significa que el professorat ha de conéixer i saber utilitzar, adequadament, no sols l estructura lògica dels blocs temàtics, sinó també l estructura psicològica de l alumnat. b.2). L aprenentatge significatiu i l organització de les activitats d ensenyamentaprenentatge Pel que fa a l organització de les activitats, convé assenyalar que el llibre de text de valencià per a l ESO les ha programades com a situacions en les quals l alumnat siga capaç de: «Sentir» la limitació dels seus sabers previs. «Experimentar» la inconsistència dels seus coneixements. «Descobrir» un nou esquema cognitiu més adequat per a comprendre la realitat. Un altre aspecte important que cal destacar del nostre projecte és la programació en espiral que s hi fa tant dels temes com de les activitats, de manera que aquells i aquelles alumnes que puguen no acaben mai de caminar-hi. 7. AVALUACIÓ a) Criteris d avaluació. Els criteris d'avaluació d'un curs mantenen una relació d'interdependència amb l'opció didàctica i metodològica i amb els objectius mínims fixats. Nosaltres partim ací dels criteris establits per la Generalitat Valenciana en el currículum de

232 l educació secundària obligatòria per a la matèria Valencià: llengua i literatura. L'avaluació d'una tasca -de qualsevol empresa- implica prendre en consideració tots els elements que hi intervenen, que en el cas de l'ensenyament serien els següents: l'objecte d'aprenentatge, l'aplicació metodològica d'aquest objecte, l'agent que l'aplica (el docent), el receptor-destinatari-participant (el discent), el material curricular, el mateix procés d'ensenyament-aprenentatge i fins i tot els sistemes i el procés d'avaluació. Hi haurem de tenir present, per tant, que al llarg de tot el curs l'èxit o el fracàs de la pràctica docent (el progrés en l'adquisició de la competència comunicativa en valencià de l'alumnat) dependrà de molts factors, i que l'harmonia d'aquests factors és imprescindible per a l'obtenció de resultats satisfactoris i eficaços. b) Instruments d avaluació. Al llarg del curs es poden realitzar proves d'avaluació de tipus diferents: a) Proves de diagnòstic: al principi de curs per a obtenir una informació mínima dels coneixements lingüístics previs i de la competència en valencià de cada alumne o alumna. b) Proves de progrés: exercicis de comprovació de coneixements orals i escrits sobre l'ús de llengua en un període determinat (en cada avaluació). d) Proves d'assoliment: exercicis orals i escrits per a la comprovació de l'adquisició de la competència comunicativa en valencià al final de cada nivell (juny i setembre). Les proves de recuperació es realitzaran al llarg del curs i tindran com a objectiu comprovar l'assoliment dels objectius mínims previstos per a cada nivell. Al mes de setembre hi haurà programades proves específiques de recuperació per a tots els cursos de l etapa c) Tipus d avaluació. Normalment quan es parla d avaluar, o de l avaluació, es relaciona amb situacions de neguit, nervis: se sol pensar en els exàmens, les hores d estudi, els temes que s han de saber, les notes... Tots aquests conceptes formen part de l univers de l avaluació però l enfocament i la importància que se li dóna a aquest procés pot fer que es visca com un fet angoixant i, per tant, avorrit i poc motivador o com una situació d aprenentatge integrada en les pràctiques diàries de l aula. Tant des del punt de vista de l estudiant com del professor, l avaluació de l aprenentatge dins l àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per dues funcions: - Per una banda s avalua l aprenentatge dels estudiants perquè el professor puga recollir evidències del seu progrés en el procés d aprenentatge i puga, així, oferir ajudes molt ajustades a les seues necessitats. Aquesta funció és de tipus pedagògic. - Per altra banda, s avalua l aprenentatge dels estudiants per comprovar que s han assolit uns coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en disposició de passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és de tipus acreditatiu.

233 Ambdues funcions posen de manifest l avaluació entesa com un mecanisme que té com a darrera finalitat comprovar que s estan assolint (o s han assolit), i en quin grau, els objectius d aprenentatge plantejats a l inici de l activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d aprenentatge introduint quan siga necessari mesures de millora. Si es té en compte el moment dins el procés d ensenyament-aprenentatge en què es duu a terme l avaluació, es poden diferenciar tres tipus d avaluació que responen a objectius diferents: - Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus d avaluació es produeix a l inici de l assignatura, normalment durant la primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d aprenentatge. - Avaluació formativa (continuada, processual): aquest tipus d avaluació es dóna durant tota l assignatura. L objectiu és informar de l evolució i progrés de l aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d avaluació fomenta i potencia la regulació de l aprenentatge dels estudiants. - Avaluació final (sumativa): és l avaluació que es produeix al final de l assignatura (les avaluacions parcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estiga configurat el sistema general d avaluació de l assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l aprenentatge que s havia planificat i que s'esperava que assoliren. Si es tenen en compte aquests tipus d avaluació i l objectiu que es proposen, es poden utilitzar diferents instruments d avaluació. Així, per exemple, en l avaluació inicial es poden fer servir qüestionaris, mapes conceptuals, preguntes obertes... - En l autoavaluació l estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d aprenentatge. Ell mateix és el responsable d avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes té ben preparats i quins ha de reforçar. - L avaluació entre iguals requereix de la participació de tots els estudiants (pot ser que estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs, proves escrites... dels seus companys. Els criteris d avaluació poden ser decidits pel professor o pels mateixos estudiants. Aquest sistema d avaluació permet a l estudiant posar-se en el rol d avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un company de l aula. L avaluació, en l àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d aprenentatge i que ha de partir d uns criteris explicitats i coneguts tant per l avaluador com per l avaluat.

234 1r cicle de l'eso CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ESO DEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA IES SANT VICENT CURS CONCEPTES 60% PROCEDIMENTS 30 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 15% del llibre de lectura) ACTITUDS 10%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació) 1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes, procediments i actitud) 2. En cada avaluació es farà un examen per tema o cada dos temes, a criteri del professor, amb un mínim de 5 preguntes. 3. En cada examen de conceptes es farà obligatòriamnet una prova de dictat, que suposarà el 10% del valor total de la nota mitjana de l'avaluació. Es podrà incloure dins del mateix examen o en un altre moment, a criteri del professor/a. Llevarem 0'1 punts per cada errada i 0'05 per accent. 4. Les lectures obligatòries per a 1r ESO són: a) 1r trimestre.lluna i la pluja, de Llucià Vallés,Editorial Bromera b) 2n trimestre: Joan el cendrós, Carles Alberola Editorial Bromera c) 3r trimestre L'ull de la mòmia, de Jesús Cortés, Editorial Bromera 5. Les lectures obligatòries per a 2n ESO són: a) 1r trimestre.marina, Gemma Pasqual, Editorial. Voramar. Per a 2n B-C- D també se'ls ofertarà Relats de terror, Edgar Allan Poe, Editorial Bromera b) 2n trimestre: Diari de la Neus Ed. Bromera Per a 2n B-C-D també se'ls ofertarà El món sobre rodes, Albert Casals, Editorial 62 c)3r trimestre La mansió del terror Ed. Bromera 6. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple elecció o de resposta curta, la qual tindrà un mínim de 10 preguntes. Cada 2 preguntes mal contestades, de les de múltiple elcció,descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral. 7. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.

235 8. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt. 9. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts. 10. Els alumnes que vagen a setembre hauran d'examinar-se de tots els continguts. L'examen serà igual que els realitzats durant el curs, també hi haurà un dictat. La prova inclourà 10 preguntes, 7 referides als continguts imaprtits i 3 relacionades amb els llibres de lectura obligatòria durant el curs. Cada pregunta valdrà 1 punt, s'haurà de traure un 5 com a mínim per a considerar aprovada l'assignatura. 11. La nota màxima amb la que es qualificarà la prova de setembre serà un 5. 2n cicle de l'eso CONCEPTES 60% PROCEDIMENTS 35 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 20% del llibre de lectura) ACTITUDS 5%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació) 1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors,sempre i quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes, procediments i actitud) 2. En cada avaluació es farà, com a mínim, un examen de conceptes, amb un mínim de 6 preguntes. 3. Es farà un control dels llibres de lectura i la qualificació d'apte, mínim un 5, serà requisit imprescindible i necessari per tal d'aprovar la matèria en cada trimestre. L'alumne tindrà l'oportunitat de recuperar els controls de lectura, NO APTE, durant el tercer trimestre. 4. Les lectures obligatòries per a 3r ESO són. a) 1r trimestre.lafàbrica, Gemma Pasqual, Editorial Voramar o Iqubal Masih, Miguel Griot, Editorial Oxford b) 2n trimestre: Tresors perduts, Ramon Homs, Editorial Oxford Una història familiar, Christine Nösthinger, Editorial Oxford 1. c)3r trimestre L'última faena del senyor Luna, Cèsar Mallorquí, Editorial

236 Edebé Romeo i Jabulita, Lutz van Dijk, Editorial Oxford Les lectures obligatòries per a 4t ESO són: a) 1r trimestre.terra baixa Àngel Guimerà, Editorial Teide b) 2n trimestre: Aloma, Mercé Rodoreda, Edicions 62 c)3r trimestre L'últim vaixell, Gemma Pasqual, de. Voramar o Ser Joan Fuster, Editorial Bromera, a criteri del professor. 6. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple elecció, o de resposta curta, la qual tindrà 20 preguntes. Cada 2 preguntes de resposta múltiple mal contestades, descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral. 7. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana aritmètica de les tres avaluacions. 8. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt, 0'5 cada treball,sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts. 10. Els alumnes que vagen a setembre amb els continguts i alguna o vàries lectures,s'aplicarà el següent criteri per tal de valorar la prova: 80% continguts i 20% lectures. Si, en un altre cas, només va a setembre amb les lectures o només amb els continguts, tant en una opció com en l'altra,l'examen valdrà el 100%. ës requisit imprescindible arribar a un 5 en les lectures i a un 5 en la matèria, per poder aprovar, en cas contrari, no s'aplicaran els percentatges. 11. La nota màxima amb la qual es podrà qualificar a un alumne en setembre serà un 5. Criteris per als alumnes de 2n, 3r i 4t d'eso amb la matèria pendent de cursos anteriors. Els alumnes que tinguen la matèria pendent de cursos anteriors podran

237 superar-la atenent als següents criteris: 1. Si l'alumne/a aprova les dues primeres avaluacions del curs en el qual està, es considerarà la matèria pendent aprovada. 2. Si no es dóna la condició anterior es farà una prova escrita de pendents a principis del mes de maig. Si no supera tampoc la prova referida en el punt 2, ja haurà de presentar-se a les proves de setembre.

238 Criteris de puntuació. Cada alumne comença el trimestre amb la nota de 10. L alumne haurà de mantenir aquesta nota a partir del treball diari. Cada dia, a classe, haurà de realitzar les activitats estipulades pel professor i entregar-li-les al final. Si un alumne no llig el llibre de lectura i no en fa l examen corresponent, tindrà 2 punts menys. Si un alumne llig un llibre suplementari, tindrà 0,5 punts més. Si un alumne escriu algun article per a la revista Ascla, que estiga bé per ser publicat, sumarà 0,5 punts més. Si durant dues classes consecutives un alumne no acaba de realitzar les activitats perquè es dedica a alguna altra tasca, tindrà 1 punt menys. Si l alumne entrega les activitats de forma incompleta, les haurà d anar refent fins a completar-les. Si l alumne un dia no entrega les activitats tindrà 0,5 punts menys. Si l alumne no entrega les activitats durant dos dies seguits, tindrà 1,2 punts menys. Si l alumne no entrega les activitats durant tres dies seguits, tindrà 3 punts menys, i un punt menys per cada dia suplementari. Encara que l alumne al final de trimestre tinga una nota de més de 5, no podrà aprovar l avaluació si: o No ha entregat totes les preguntes contestades. o Ha mostrat una actitud que no afavoreix la bona marxa de la classe i no ha contribuït a crear un bon ambient de treball. Els alumnes que suspenguen un trimestre podran començar el trimestre següent amb la nota de 5. Els alumnes que aproven el trimestre començaran el trimestre nou amb la nota del trimestre anterior. La nota final del curs s elaborarà a partir de la nota mitjana de les tres avaluacions. Material necessari Llibre de text. Una funda de plàstic amb el nom i el curs en una etiqueta per entregar al professor. Un funda de plàstic o carpeta per anar guardant els apunts de classe. Un paquet de quartilles (blanques o a quadres), que hauràs de numerar i posar el nom i el grup en cadascuna, per fer els exercicis de classe que aniran entregant-se al professor. Opcional: un fitxer per anar guardant les quartilles. Si no, una carpeta o una funda pot servir. Alguna altra llibreta o fulls que es puguen arxivar per agafar apunts i notes a classe. ELS ANTERIORS CRITERIS S'APLICARAN ALS CURSOS DE 2n i 3r D'ESO QUE IMPARTEIX EL PROFESSOR CÈSAR MORENO.

239 8. MESURES D ATENCIÓ A L ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA. Les necessitats educatives especials motivades per deficiències psíquiques o físiques greus d'algun alumne o alumna s han de tenir en compte per a oferir-li la possibilitat d'assolir els objectius mínims mitjançant unes altres vies previstes en aquesta programació. La planificació d'actuacions en aquests casos requereixen un tractament coordinat amb la resta de departaments i molt especialment amb el d'orientació. A partir de l'anàlisi de la situació concreta de l'alumne s ha de programar, si és el cas, una adequació curricular individual (ACI) on han de participar totes les àrees. En la nostra àrea la diversitat és present com en la resta d'àrees. Aquesta diversitat, però, obeeix a raons diverses, i el seu tractament, per tant, també demana l'ús d'estratègies adequades en cada cas. Pel que fa a la presència de la diversitat en la nostra àrea podem concretar-la en les situacions següents. 8.1 Incorporació tardana al sistema educatiu valencià Es tracta d'alumnat que no ha cursat l'assignatura Valencià: llengua i literatura amb anterioritat. Aquest alumnat, tant si ha sol licitat l'exempció de qualificació com si no ho ha fet, ha de rebre una atenció específica pel que fa al grau d'exigència i pel que fa al tipus d'activitats que haurà de realitzar a classe. En termes generals, l'alumnat que es troba en aquesta situació haurà de tenir una atenció individualitzada mentre el seu grau de comprensió oral i escrita estiga per davall dels mínims, amb la intenció que puga incorporar-se progressivament a la realització de les tasques proposades a la resta de la classe, si bé amb un grau d'exigència adaptat a les seues capacitats. Cada cas, però, necessita una atenció que s haurà de concretar després de mantenir una entrevista amb l'alumne i els seus pares o tutors. La millor forma d oferir un tractament educatiu adequat a l alumnat nouvingut és mitjançant un programa de compensació educativa per desconeixement de les llengües oficials, la planificació didàctica del qual s ha de fer en funció de l anàlisi de la realitat de cada centre, de cada aula i fins i tot de cada individu 1. A més a més d aquest programa, la Conselleria d Educació ha dissenyat el programa d acollida al sistema educatiu (PASE), un programa temporal d adaptació lingüística per a l alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu que desconeix la llengua base del programa d educació bilingüe (PEB) a què quede adscrit 2. Així mateix, hi ha la possibilitat de sol licitar la participació en el programa d acompanyament escolar i en el de 1 ORDRE de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula l atenció a l alumnat amb necessitats de compensació educativa (DOGV - Núm , ) 2 Programa PASE: RESOLUCIÓ de 15 d abril de 2008, de la Direcció General d Ordenació i Centres Docents, per la qual s estableixen els criteris i el procediment per a l autorització del funcionament durant el curs acadèmic , del Programa d Acollida al Sistema Educatiu (PASE) en centres docents sostinguts amb fons públics que impartisquen educació primària o educació secundària obligatòria ( DOCV núm. 5751, ). 44

240 suport i reforç (la finalitat dels quals és millorar els aprenentatges i l èxit escolar dels alumnes, propiciar la seua integració escolar i ampliar la participació de les famílies) Adaptacions curriculars En la nostra àrea, i especialment en determinats contextos sociolingüístics, és freqüent trobar-nos amb situacions de diversitat quant al grau de competència comunicativa inicial, quant a la capacitat per a arribar a una competència mínima o quant a la capacitat per a relacionar-se comunicativament amb el grup. Després de fer una avaluació inicial, és molt probable que aquesta diversitat siga una realitat i que calga emprar adequacions específiques que asseguren l'assoliment dels objectius mínims. Per això proposem les adequacions següents: Adequacions organitzatives: configuració de grups de treball heterogenis; treball per parelles amb un nivell d'interacció compensatori; tallers d'escriptura. Adequacions didàctiques: recursos didàctics de reforçament; atenció individualitzada. Si s hi donaren les circumstàncies, el departament hauria d elaborar i d aplicar les adaptacions curriculars significatives (ACIS) que hi corresponguessen. Aquestes adaptacions s'elaboraran a partir d'una avaluació psicopedagògica i implicarien una adequació d'objectius i una modificació dels criteris d'avaluació. En qualsevol cas és imprescindible preveure que aquestes situacions de diversitat (amb un índex elevat d'estrangers, un percentatge considerable del qual pot tenir deficiències comunicatives en valencià, i alguns altres també en castellà) seran cada any més generalitzades. Això exigeix que des del punt de vista organitzatiu -i pel que fa a la nostra àrea de forma particular- es formen grups d'atenció a aquestes persones. Les iniciatives del departament s han d emmarcar dins les propostes del programa d acollida del centre. El desdoblament de grups és una forma de treballar més personalitzada amb l alumnat d incorporació tardana al sistema educatiu, si el centre no disposa del programa de compensació educativa. Hi treballaríem aspectes bàsics de la llengua, amb un tractament específic com a llengua segona i/o com a llengua estrangera. Això demana que els continguts siguen els actes de parla, les estructures lingüístiques necessàries per a la comunicació formal i informal, les situacions comunicatives i sobretot l'aprenentatge de lèxic. La formació d'aquests grups de desdoblament es realitzaria a partir d'una prova inicial de diagnòstic que serviria al professorat del departament per conéixer la competència inicial de l'alumnat, les mancances i les necessitats. 3 Programa PAE i PSR: RESOLUCIÓ de 14 d abril de 2008, de la Direcció General d Ordenació i Centres Docents, per la qual s estableixen els criteris i el procediment per a l autorització del funcionament durant el curs acadèmic , del Programa d Acompanyament Escolar en col legis públics d educació primària i en instituts d educació secundària i del Programa de Suport i Reforç a instituts d educació secundària. ( DOCV núm. 5751, ) 45

241 8.3 L'avaluació de les adaptacions curriculars L'alumnat de cada grup d ESO que necessite una adaptació curricular (majoritàriament per incorporació tardana al sistema educatiu valencià) obtindrà una valoració positiva en funció dels aspectes següents: La integració de l'alumne/a en la dinàmica general de funcionament del grup. La resposta positiva a l'actitud cap a l'aprenentatge. L assoliment d'hàbits de treball bàsics. L assoliment de les capacitats bàsiques relacionades amb les habilitats de comprendre, llegir, parlar i escriure que permetran la integració amb les màximes garanties d'èxit lingüístic i comunicatiu en valencià en cursos posteriors. 8.4 Alumnes amb la matèria pendent de cursos anteriors. Els alumnes que porten la matèria pendent de cursos anteriors la podran aprovar si superen l assignatura del curs en el qual estan. La llengua té continuïtat a tota l ESO i per tant es pot aplicar aquest criteri. El professor del curs actual serà l encarregat de recordar-li-ho i de notificar al cap de departament si ha superat l assignatura pendent o no. 9.FOMENT DE LA LECTURA El Departament de valencià sempre ha considerat bàsic el fet que l alumnat llija i a més és pilar bàsic en els seus criteris de qualificació, els objectius a aconseguir són: Augmentar l interés de l alumnat per la lectura. Ampliar el lèxic ie l coneixement de la llengua. Estimular la capacitat creativa de l alumnat. Contribuir a la millora de l escriptura. Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal. Fomentar una actitud reflexiva i crítica. Fomentar l ús de la biblioteca per a l aprenentatge. Les propostes per a aconseguir-ho són: -Valorar la possibilitat de poder apujar nota llegint llibres d una sèrie que li proposa el/la professor/a, fins a un màxim de 1 5 punts (apareéis reflectit als criteris de qualificació) - Participar en la revista del centre Ascla, incita els/les alumnes a llegir les publicacions dels seus companys/es. - Fer que els alumnes es recomanen obres de caràcter literari. Convé fomentar la confiança en les seues recomanacions. - Incidir en la importància del plaer de la lectura i, per tant, en el valor de les lectures no prescrites. 46

242 - Oferir lectures de temàtica diversa, amb el treball didàctic corresponent, perquè el professorat en faça la selecció que considere oportuna en cada trimestre. - Anar a la biblioteca del centre o de la població i fer que els alumnes es recomanen els uns als altres obres de LIJ. - Lectura de textos de LIJ, per a después veure la pel lícula, si és el cas. - Reconéixer obres dels diferents gèneres literaris estudiats. - Portar a classe antologies poètiques adequades a l edat dels estudiants. - Llegir una rondalla d Enric Valor i completar-la en una excursió per a conéixer millor el paisatge descrit. A més a més, la riquesa lèxica que la caracteritza donarà peu a treballar el text des del punt de vista de la sinonímia. 10.UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ. - Ús del CD d àudio. - Visita de pàgines web de biblioteques, com ara < - Consulta de diccionaris en línia. - Consulta del material digital complementari al llibre de text. Farem ús de la pissarra digital. - Visita de pàgines web sobre LIJ o d autors de LIJ que continguen fòrums on puguen participar els alumnes. - Enregistrament de la lectura de poemes en veu alta per a promoure que els alumnes s escolten amb actitud crítica i constructiva. - Enregistrament d una lectura dramatitzada amb l objectiu de treballar els diàlegs i les diferents veus que apareixen en una narració. - Els programes de presentacions digitals, com ara el Microsoft Power Point o l Impress permeten elaborar mapes conceptuals. A banda, hi ha diferents aplicacions en línia dedicades a la creació d aquesta mena d esquemes, com ara Cmap Tools ( L ús d aquestes eines habitualment és molt intuïtiu, tot i que estan en anglés. - Ús del processador de textos per a elaborar diferents treballs. 47

243 - A partir del treball dut a terme ( podem haver enregistrat lectures dramatitzades del alumnes) podem plantejar la realització d un esquetx per a enregistrar-lo en vídeo. Es pot prendre com a punt de partida qualsevol dels textos conversacionals que apareixen al llarg del llibre de text. 11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. 1r ESO Valencià. LLengua i literatura. Projecet Adarve. Editorial Oxford 2n ESO Valencià. LLengua i literatura. Projecet ONA. Editorial Bromera 3r ESO Diàlegs-3-. Editorial Marfil. 4t ESO Diàlegs-4. Editorial Marfil A més s usaran aquells recursos que es creguen convenients en cada cas com per exemple: l ús del diccionari, els llibres de lectura obligatoris que apareixen als criteris de qualificació, alguna projecció sobre temes explicats a classe,..també es podran reforçar molts continguts amb fitxes o fotocòpies que porte el professor. 12.ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. -Tenim previstes algunes eixides relacionades amb la matèria impartida, sobretot als cursos de 2n cicle de secundària: València (Fira del llibre, ciutat medieval...), Elx (Basílica de Santa Maria, banys àrabs...) Gandia (Palau ducal dels Borja, Monestir de la Valldigna...), Xàtiva (castell, nucli històric...) Alcoi (Cercle industrial, nucli històric...). Les dates dependrien de les avaluacions i del temari. Tant per a 1r cicle com per al 2n cicle: Assistència a alguna obra de teatre programada per la UA. Participar en la campanya Cinema en valencià organitzada per la UA Promoure la participació en la revista del centre, la qual es publica íntegrament en valencià. Possibles trobades amb autors d'alguna de les lectures plantejades. (A determinar amb les editorial. Viatges interdisciplinars amb els departament d'anglés(londres). Participació en concursos de relats i redacció que es programen per al llarg del curs (Sambori, APA,etc.) Per al 1r Cicle, és factible alguna eixida, relacionada amb la matèria, sense determinar encara, en la mesura que es vagen oferint per les diverses entitats o en la mesura de les nostres possibilitats. 48

244 Depenent de les ofertes culturals que es presenten en el curs, es realitzaran altres eixides o activitats amb la resta dels alumnes. Assistència dels cursos de PEV a la Trobada de Secundària de la comarca de L Alacantí. CALENDARI DE REUNIONS DEL DEPARTAMENT Les reunions del Departament de Valencià es duran a terme amb una periodicitat mensual i sempre que ho requerisquen les circumstàncies. Tenint en compte que són susceptibles de modificació, la periodicitat d'aquestes està prevista per als dijous de 15'00 a 15'50 hores, PROGRAMACIÓ DE L'ASSIGNATURA OPTATIVA TALLER DE TEATRE. CURS 3r D'ESO L'activitat dramàtica és un procés artístic que proporciona als alumnes la possibilitat d'analitzar, comprendre i comunicar idees i sentiments que ells mateixos poden expressar amb gran varietat de formes simbòliques. OBJECTIUS El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a que els alumnes adquirisquen les següents capacitats: - Integrar de forma activa en un grup de treball - Analitzar conceptes, temes i esdeveniments de l'entorn personal a través de la projecció de la personalitat en papers i personatges. - Interpretar, coneixent i practicant de forma sistemàtica, tècniques de representació que suposen, fonamentalment, el control del gest i la veu. - Generar, desenvolupar i estructurar idees de forma coherent respecte a un conflicte entre personatges en un lloc i temps determinats. - Conèixer i utilitzar textos de la literatura per analitzar i comprendre la seva estructura formal i els seus continguts temàtics. - Integrar de forma harmònica altres llenguatges artístics associats al teatre (música, dansa, mímica, expressió plàstica...) - Valorar la importància del treball col.lectiu en produccions d'animació o muntatge d'un espectacle. - Participar en els espectacles teatrals gaudint i valorant els diversos elements que constitueixen la representació. - Conèixer tècniques tant pel que fa a la interpretació, com al muntatge o posada en escena i escriptura dramàtica, per aprendre a "moure's" dins del fet teatral. - Fomentar la comunicació oral i expressiva (des dels postulats de la retòrica) i el treball en equip, més enllà de la creació artística. 49

245 2. COMPETÈNCIES Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques La inclusió de la pràctica teatral concebuda com a manifestació literària i de creació expressiva en el tercer curs de l'educació Secundària Obligatòria, adquireix especial rellevància per ser una excel. lent activitat formadora de l'individu, tant a través dels textos, com en les diferents circumstàncies que concorren en la posada en escena. El currículum d'aquesta matèria, en tenir com a finalitat el desenvolupament de la capacitat per a interactuar de forma competent mitjançant la utilització del llenguatge com instrument de comunicació oral, contribueix a la competència en comunicació lingüística en permetre que l'alumne pugui arribar a comprendre, compondre i utilitzar textos diferents amb una intenció comunicativa: La de saber representar la realitat, organitzar el propi pensament i, alhora, aprendre. La matèria contribueix a la competència cultural i artística, igual que la resta de les formes d'expressió, en possibilitar que l'alumne es familiaritzi amb una àmplia varietat de manifestacions artístiques i culturals, tant del passat com del present, així com que s'iniciï en el coneixement dels principals materials, tècniques i recursos del llenguatge teatral. Alhora, li exigeix iniciativa, imaginació i creativitat en la realització d'experiències artístiques compartides. El teatre, com la resta de les formes d'expressió, té una sèrie de característiques pedagògiques que ofereixen a l'alumne un eficaç instrument de treball per a la seua formació integral com a persona i això contribueix la competència d'autonomia i iniciativa personal, en ajudar els alumnes a establir compromisos de treball cooperatiu i desenvolupar habilitats relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la confiança en un mateix, l'esperit de superació o l'assumpció de riscos per a la realització d'un treball ben fet, i l'apreciació de les contribucions alienes. El resultat final del treball realitzat pels alumnes és, d'una banda, aparador de el realitzat a l'aula, però ajuda també a la creació de nous i millors espectadors. La difusió dins i fora del centre dels espectacles teatrals dels alumnes ajuda a projectar una imatge activa i variada de la nostra educació i cultura, contribuint així a la competència social i ciutadana. 3. CONTINGUTS Es poden agrupar en els següents epígrafs, tenint en compte els elements bàsics de l'acció teatral: Personatge: Cos i moviment. Conceptes: El cos, la relaxació (respiració), l'observació, el cos en moviment, la postura i el gest, l'emissió de so, la construcció del personatge, el ritme, el tempo, la màscara. Procediments: Jocs (salts, curses, tombarelles) jocs de concentració, memòria sensorial, imitació de gestos, sonorització d'ambients. Actituds: Desinhibició i espontaneïtat de gestos, veu i moviment; valoració del món interior com a lloc de reconeixement d'un mateix; valoració del propi cos; comprensió i respecte pels altres, valoració de la interpretació com un treball sistemàtic, creatiu i agradable. 50

246 Espai: Grup Conceptes: Desplaçaments: el moviment com a resultat de la intenció i del caràcter del personatge, el recorregut (ritmes); la trobada (adaptació i conflicte), la planificació del desplaçament; l'objecte (relació amb l'objecte); determinació del lloc, l'espai (el cercle, l'escenari) Procediments: Jocs (execucions ràpides de moviments, caminar, córrer, representació de personatges), improvisacions (creació de personatges, manipulació d'objectes, evocació d'emocions), tècnica (entrades i sortides, parades, trobades), elaboració d'esquemes de escenografies, treballs de recerca. Actituds: Interés per organitzar l'espai d'acord amb unes necessitats específiques, participació activa en activitats, interès per organitzar activitats teatrals. Acció: Improvisació i interpretació Conceptes: Temps (ritme, acceleracions, pauses), temps simbòlic; conflicte (acció-reacció,desig i negació) Procediments: Jocs (elaboració en grup d'accions seqüenciades, realització de jocs, ús de recursos espacials, corporals i sonors, elaboració de propostes, realització de quadres escènics a partir d'una proposta gestual. Improvisació: desenvolupament d'un conflicte (protagonista-antagonista), cerca d'accions que donen sentit al text. Actituds: Sensibilització i vivència temporal, valoració del sentit del ritme com experiència interna o com a estímul extern, disposició oberta davant de qualsevol proposta, valoració d'una obra teatral a partir del ritme de desenvolupament del conflicte plantejat. Text: So. Veu. Text teatral Conceptes: La veu: la seva producció. La respiració com a aparell productor de la major part dels sons. Qualitats dels sons (volum, registre, matís). Reconeixement de sons. Articulació. Declamació. Recitació. Argument (gènesi d'idees, guions), tema (anàlisi de l'estructura, anàlisi de les motivacions dels personatges, anàlisi del llenguatge) Procediments: Jocs fonètics. Embarbussaments. Lectura i recitació de textos poètics i dramàtics. Jocs (desenvolupament de l'argument d'una història), tècnica (Guions, lectures de textos, anàlisi d'un text dramàtic, creació d'escenes o d'una obra teatral), improvisació (recreació de textos dramàtics), treballs de recerca (Temes de literatura dramàtica) Actituds: Valoració de la veu com a mitjà de comunicació de sentiments o sensacions. Valoració de l'expressió com a vehicle d'interacció amb el medi, anàlisi crítica dels processos socials, predisposició per prendre en consideració la representació teatral. Mitjans expressius no específics: llum i so 51

247 Conceptes: El visual (plàstica de l'espectacle), la llum, la imatge, el so (música, coreografia), altres processos. Procediments: Tècnica: dibuix d'esquemes, ús de materials per a realitzar elements de caracterització, improvisació o muntatge d'escenes, elaboració de models escenogràfics, elaboració d'escenografies, realització de treballs de il luminació, enregistraments, creació de cançons. Treballs de recerca: recopilació de material gràfic i audiovisual. Actituds: Valoració del fet teatral com a procés interdisciplinari, valoració de les possibilitats estètiques que els recursos tecnològics ofereixen, recerca de possibilitats expressives. Muntatge: Conceptes: El grup (cohesió del grup), rotació de funcions, la idea (anàlisi, assaigs, la mostra, el públic) Procediments: Jocs (dinàmica grupal). Improvisació (assaigs de situacions i personatges del guió). Tècnica: discussió en grup de les necessitats del muntatge, elaboració en grup de l'espai escènic i de la il luminació, so, etc. Realització de cartells, anuncis i programes. Actituds: Constància en la participació en les tasques cooperatives; anàlisi crítica del propi treball i del dels altres; valoració de les representacions com a producte de l'esforç de tot un equip, respecte i compromís pels terminis d'execució d'un treball. 4. ARTICULACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS Dues hores lectives setmanals. Els continguts es distribueixen en sis blocs, però s'intentarà treballar sempre sobre els tres primers blocs de contingut en cada classe. Els continguts s'aniran integrant en els següents, de manera que en les sessions es treballen els continguts ja assimilats i els nous. 5. METODOLOGIA. El treball s'ha d'orientar cap a activitats lúdiques, improvisacions, tècniques de representació i treballs de recerca. Lògicament, la representació d'una obra dramàtica pot ser tasca fonamental, però no és l'objectiu d'aquest taller: l'objectiu és dominar més el cos, la veu, l'espai, el grup, els objectes, el ritme... entrenar i desenvolupar les tècniques teatrals i no teatrals més interessants per millorar com a persona, com ser expressiu. El professor ha d'exercir un paper dinamitzador i negociador. No es tracta de buscar actors, sinó que ha d'existir un camí intermedi entre la iniciació i l'especialització. El desenvolupament de les capacitats individuals i grupals és tan important com la representació teatral. 6. CRITERIS D'AVALUACIÓ. 1. Aplicar tècniques d'expressió relacionades tant amb la veu com amb el cos. 52

248 2. Conèixer els elements que formen part d'una posada en escena i adquirir criteris per valorar-la. 3. Dominar l'espai en les improvisacions i en els jocs escènics. 4. Ser capaç de construir una escena dramàtica (en l'escriptura, en la interpretació i en el muntatge escènic). 5. Ser capaç de comunicar vivències interiors amb l'entorn (L'altre personatge i els espectadors) a través de les tècniques adquirides. 6. Analitzar un text teatral literari des de la seva estructura teatral (No l'estil literari sinó els conflictes, les accions, les tensions, la progressió dramàtica, etcètera). 7. Interpretar els textos proposats d'acord amb les tècniques de representació estudiades. 8. Realitzar correctament la lectura dramatitzada dels textos proposats. 9. Utilitzar altres llenguatges teatrals per complementar vel lingüístic en la dramatització. 10. Integrar de forma activa en el grup. L'avaluació serà contínua. La valoració del procés d'aprenentatge es centrarà en el seguiment d'actituds, interessos, hàbits de treball i grau de participació i adquisició de destreses específiques de l'activitat. També ha de ser valorat el nivell de responsabilitat de cada alumne i del grup. La valoració de la qualitat interpretativa no estarà subjecta a referents externs que funcionen com a models, sinó que atendrà a l'increment progressiu del grau de desinhibició i adquisició de nous recursos a l'hora de projectar en papers i cear personatges, o d'utilitzar de forma expressiva la veu i el gest. 7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ Es consideren instruments de qualificació: Les fitxes d'avaluació individualitzades, ja que permeten el seguiment del procés de cada alumne, el seu grau de participació i superació Unitat: Alumne/a: 53

249 Elements que cal observar Trets Ra ra me nt A v e g Q u a s i S e m p r a e d s e e s m p r e Cos Es mou amb desimboltura Es mou de formes diferents Veu Utilitza la seua veu sense inhibicions Utilitza la seua veu de formes diferents Espai Es desplaça fluidament Es desplaça de formes diferents Objectes Utilitza els objectes amb espontaneïtat Utilitza els objectes de formes distintes 54

250 Improvisacions no verbals Utilitza postures, gestos, moviments: per expressar sensacions, emocions, idees (relacionades amb la consigna; tot enriquint la consigna amb elements personals) amb la intenció de comunicar-se (tot prenent la iniciativa de la comunicació; reaccionant a la iniciativa dels altres i observantlos) 55

251 Improvisació verbal Utilitza les paraules: per expressar sensacions, emocions, idees (relacionades amb la consigna; tot enriquint la consigna amb elements personals) amb la intenció de comunicar-se (tot prenent la iniciativa de la comunicació; reaccionant a la iniciativa dels altres i observantlos) 56

252 Improvisació no verbal i gestual Creació individual i col lectiva Utilitza simultàniament la veu, la paraula, el moviment, els gestos i les postures: per expressar sensacions, emocions, idees (relacionades amb la consigna; tot enriquint la consigna amb elements personals) amb la intenció de comunicar-se (tot prenent la iniciativa de la comunicació; reaccionant a la iniciativa dels altres i observantlos) Utilitza adequadament diferents formes d expressió: per expressar sentiments per comunicar-te amb el grup i amb les persones externes al grupclasse 57

253 Unitat: Alumne/a: Molt bé Bé Passable Malament Participació en el joc Respecte de les consignes Escolta activa dels altres Atenció i constància durant la sessió Satisfacció personal Els treballs d'expressió escrita (guions, informes crítics, treballs monogràfics i bibliogràfics) realitzats individualment o pel grup. La seua valoració atendrà als nivells d'adequació amb els objectius proposats, a la claredat argumental, maduresa i profunditat dels comentaris. Ver diccionario detalladover diccionario detalladover diccionario detalladover diccionario detallado CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA OPTATIVA DE TERCER CURS D'ESO:TALLER DE DRAMATITZACIÓ I TEATRE. CURS APARTATS QUE ES VALORARAN: A) PUNTUALITAT I ASSISTÈNCIA A CLASSE: 2 PUNTS -Per cada dia de retard es lleven 0,5 punts. Les faltes no justificades a classe restaran també 0'5 punts. B) DISCIPLINA I COMPORTAMENT A LES CLASSES: 2 PUNTS -L'alumne ha de mostrar-se col laborador als assajos i sempre ha d'estar pendent del seu treball i el dels seus companys. Cada vegada que interferisca negativament en el desenvolupament normal de la classe se li restaran 0'5 punts. C) APORTACIÓ DE MATERIALS, VESTUARI I TREBALL DE DECORATS: 2 PUNTS -Quan a un alumne se li propose aportar algun material que sol tenir a casa, bé refrit als decorats o vestuari i no siga dut en la data acordada, així com no col labore eficaçment en la tasca encomanda per a la confecció de decorats o vestuari se li llevaran per cada falta comesa 0,5 punts. 58

254 D) REPRESENTACIÓ I POSADA EN ESCENA: 4 PUNTS - El dia de la representació és molt important que l'alumne mantinga la disciplina i la concentració, així com una actitud madura i solidària amb tots els eus companys. Qualsevol falta que impedisca la normalitat de la representació restarà 1 punt i la no assistència eixe dia, sense previ avís i amb causa justificada, comportarà la no superació de la matèria, i per tant, l'avaluació final de la mateixa serà insuficient. NOTA DE LES DIFERENTS AVALUACIONS -Si en la primera i segona avaluació no s'ha representat encara l'obra preparada la nota es farà sobre 6, és a dir sobre els apartats A), B) i C). Si l'alumne té un 6 se li posarà un 10 a l'avaluació. I quan es faça la representació ja es contaran tots els apartats. És condició indispensable per a poder aprovar que l'alumne tinga tots els apartats aprovats, és a dir, un 1 ene ls apartats A), B), C) i un 2 a l'apartat D). En cas contrari la nota serà insuficient. La nota final serà la mitjana aritmètica corresponent a les tres avaluacions. PROVA DE SETEMBRE - Si un alumne no supera la matèria farà un examen a setembre llegint tres obres de teatre, de diferent temàtica, i contestant preguntes sobre l'argument de les mateixes.la màxima nota que podrà aconseguir serà la mínima per aprovar: un 5. PROJECTE DE TREBALL MONOGRÀFIC D INVESTIGACIÓ PROFESSOR: JOAN RAMON GUIJARRO TOLEDO DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES SANT VICENT Des dels seus orígens com a espècie l ésser humà ha anat evolucionant en contínua interacció amb el medi. Aquesta relació ha estat tan estreta que podem afirmar, en certa mesura, que, d una banda, el medi ha afaiçonat l ésser humà i, d altra banda, l ésser humà ha afaiçonat el medi en què s ha desenvolupat. 59

255 L objecte del present projecte se centra a orientar l alumnat en la seua formació com a observador i investigador per tal que puga ensinistrar-se i desenvolupar la seua tasca des d una perspectiva crítica i tot seguint una metodologia científica a l hora d elaborar treballs de diferents àrees i disciplines. Quant als procediments cal esmentar els següents: Disseny d una carpeta d aprenentatge mitjançant l elaboració d un esborrany previ del treball a realitzar: títol, índex, parts, material gràfic, bibliografia i webgrafia. Elaboració d un plànning amb la seqüenciació. Recerca i selecció de la informació adient per a l elaboració del treball d investigació. Establiment de les conclusions. Valoració de làctivitat. La finalitat essencial del projecte és assolir uns procediments que permeten dotar l alumnat d una certa autonomia en l elaboració de diversos treballs d investigació. ACTIVITATS PROGRAMADES INVESTIGACIONS INTERDISCIPLINARS DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL Fem un hort ecològic i coneixem el nostre medi. Visita guiada a la Llometa Redona. INVESTIGACIONS INTERDISCIPLINARS DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL Projecte interdisciplinar Festes i més. Projecte interdisciplinar Evolució econòmica, demogràfica, sociocultural i sociolingüística de Sant Vicent del Raspeig. PROJECTE OBERT D INVESTIGACIÓ MEMÒRIA FINAL DE LA CARPETA D APRENENTATGE 60

256 SEQÜENCIACIÓ DE LES ACTIVITATS 1ª AVALUACIÓ ACTIVITATS 1 I 2. (INICI) 2ª AVALUACIÓ ACTIVITATS 1 I 2 (DESENVOLUPAMENT I CONCLUSIONS) ACTIVITAT 3 (INICI) 3ª AVALUACIÓ ACTIVITAT 3 (DESENVOLUPAMENT I CONCLUSIONS) ACTIVITAT 4 (ELABORACIÓ I LLIURAMENT) Al llarg de les diverses avaluacions l alumnat gravarà sota la coordinació del professor un espai radiofònic que serà emés posteriorment al programa L Almàssera de Ràdio Sant Vicent (95.2 de l FM). En aquests espais s exposaran les experiències relacionades amb les activitats desenvolupades al llarg dels diversos treballs monogràfics realitzats. CRITERIS D AVALUACIÓ L avaluació és contínua i la nota final s obtindrà de la manera següent: 1ª Avaluació (25% de la nota final de la matèria); 2ª Avaluació (25% de la nota final de la matèria); 3ª Avaluació (50% de la nota final de la matèria). Es valorarà positivament la implicació de l alumnat en l elaboració dels diversos projectes proposats així com la seua actitud participativa i col laboradora. L assistència a classe esdevé imprescindible per a l avaluació dels procediments desenvolupats al llarg de les avaluacions corresponents. El valencià serà la llengua vehicular en la realització de les diverses activitats programades. Es valorarà positivament l ús i l accés a les TIC en el procés d elaboració dels treballs corresponents així com la capacitat d expressió i d exposició a través dels mitjans de comunicació a l abast, especialment la revista del centre Ascla i el programa L Almàssera emés a la ràdio local. Heus ací els criteris davaluació. Coneixements...30% Procediments...40% Actituds...30% 61

257 BIBLIOGRAFIA I MATERIALS DIDÀCTICS El professor facilitarà mitjançant fotocòpies i mitjançant l aula virtual els materials didàctics adients per a l alumnat que orienten aquest en la realització dels projectes d investigació a realitzar al llarg del curs. Aquest material així com els treballs realitzats constituiran la carpeta d aprenentatge que l alumant haurà de lliurar junt amb la memòria final per a la seua avaluació per part del professor. Quant a la bibliografia que es farà servir cal assenyalar els títols següents. AURA, F. et al., La barrilla: un ejemplo de aprovechamiento del medio natural en el Raspeig, CESS, Sant Vicent del Raspeig, BLAY, C. Et al., Fiesta i tradición en el Raspeig ), CESS, Sant Vicent del Raspeig, CABRERA, X., coord., Història de la vida quotidiana, Bromera, Alzira, CAPÓ, B., Costumari valencià / 2. Coses de poble, Bullent, València, CASSANY, D., La cuina de l escriptura, Empúries, Barcelona, CASSANY, D., Reparar l escriptura. Didàctica de la correcció de l escrit, Graó, Barcelona, GUIJARRO, J. R., coord., Conec el meu poble: Sant Vicent del Raspeig, Bloc de Progrés Jaume I, Sant Vicent del Raspeig, GUIJARRO, J. R., El Raspeget. Miscel lània santvicentera, CESS, Sant Vicent del Raspeig, MEGG, E. S., Ecologia personal. La base de la alternativa ecológica, Alas, Barcelona, MILLÁN, V. GUIJARRO, J. R., Projecte didàctic interdisciplinari: la Llometa Redona com a recurs educatiu mediambiental, CESS, Sant Vicent del Raspeig, Treball monogràfic 4t C Professor: Perfecte Ripoll Objectiu: Realització al llarg del curs d un Reportatge d investigació publicable a La Revista de l institut. Un reportatge és el relat d uns fets que el reporter ha presenciat o ha indagat directament. Recrea, normalment els fets que van ser objecte d una noticia, però els analitza amb més profunditat que en el moment en què van ocórrer. 62

258 El reportatge es caracteritza per l abundància d elements descriptius; cal que hi apareguen testimonis, dades, ambientacions, descripcions, explicacions i, a més a més, cal contar-ho tot de manera que el lector ho comprenga i li resulte interessant. Aquest gènere informatiu és diferencia de la notícia, perquè el reporter té més llibertat expositiva a l hora de descriure els fets, i també perquè la visió que se n dóna és més completa, ja que hi aporta dades complementàries. És poden elaborar reportatges sobre fets i costums que, sense ser notícia, formen part de la vida quotidiana. També es poden elaborar reportatges sobre aspectes socials (Creix el nombre d indignats, escac i mat a l estat del benestar), de medi ambient (la mort de l energia nuclear), sobre l educació (el fracàs escolar: dietari, la violència de gènere en l adolescència)... Aquests són els passos per a fer un reportatge d investigació: Triar un bon tema. Documentar-se, buscar les fonts i recollir la informació. Redactar el reportatge. Elegir les fotografies. Redactar el especejaments i l entradeta. Corregir i... TITULAR Temporalització. Al llarg de la primera avaluació l alumne haurà de triar el tema sobre el qual voldrà realitzar el reportatge. Començarà a documentar-se i presentarà una primera divisió del reportatge en tres parts per tal de començar a confeccionar el reportatge. La primera part haurà d estar redactada el 24 de novembre La segona part haurà d estar redactada el 23 de febrer La tercera part haurà d estar redactada el 29 de març Metodologia Durant les classes l alumne es dedicarà a cercar informació a través d internet, així com a resoldre tots els dubtes amb el professor sobre el tema del qual està realitzant el Reportatge o sobre la manera de redactar-lo per tal que resulte adequat per a la publicació en una revista. També informarà al professor dels avanços en l elaboració del Reportatge. Contingut i Avaluació Cadascuna de les parts del Reportatge sevirà per tal de posar nota en les tres avaluacions. Aquesta nota tindrà en compte la Redacció, sense faltes d ortografia, la Presentació adequada per tal de poder ser publicada en La Revista de l institut en les dates anteriorment esmentades, així com el contingut adequat al tema del qual s està parlant. Haurà de tenir una extensió mínima d un foli per les dues cares amb una lletra Times New Roman 12 aproximadament- i podrà tenir fotografies per a documentar el tema del qual es parla. 63

259 Com que totes les avaluacions tenen el mateix valor, la nota final serà la mitjana de totes les Avaluacions. A l hora d avaluar el treball de l alumne s hauran de tenir en compte també les següent indicacions per tal de fer un bon reportatge: Fer una entradeta que capte l interés del lector. Iniciar el reportatge amb un esdeveniment curiós, que siga significatiu i porte el fil argumental durant tot el reportatge. Si el reportatge és sobre una persona, cal que aquesta aparega des del primer moment. Això ho podem fer contant algun fet del qual siga protagonista, perquè així captarem l atenció del lector i la projectarem sobre el personatge. No és molt recomanable iniciar un reportatge amb la data. Per a saber com plantejar-lo, cal definir la intenció del nostre reportatge: explicativa, d exaltació, biogràfica, cronològica... Cada paràgraf del reportatge h d estar unit a l anterior d una manera ben subtil. Ha d haver-hi un fil conductor que vaja des de l entradeta, passant pel cos, fins al punt final. En el reportatge, hi apareixeran anècdotes, exemples, descripcions i assumptes d interés humà. Cal contar-ho tot, però a poc a poc, i cal posar-hi totes les dades necessàries perquè el lector comprenga el que està llegint. Només citarem les fonts si pensem que s ha de verificar la nostra informació. En el reportatge, la informació no s hi presenta seguint l esquema de la piràmide invertida, per tant, a l últim paràgraf pot haver-hi informació interessant. Açò s ha de tenir en compte a l hora de tallar si no hi ha espai suficient. Sant Vicent del Raspeig, 27 de setembre del

260 PROGRAMACIÓ DE LES CLASSES DE REFORÇ I DE TALLERS CLASSES DE REFORÇ i TALLERS: OBJECTIUS L objectiu primordial de la classe de reforç en Valencià és donar el suport necessari a l alumnat que s hi incorpora i presenta dificultats en l aprenentatge de l idioma, ja per: Desconeixement total del Valencià. Retard o dificultat en algun aspecte fonamental de la nostra llengua. Objectius específics: 11. Comprendre i utilitzar el vocabulari bàsic per a comunicar-se. 12. Comprendre missatges orals en totes les formes: expositiva, narrativa, dialogada, poètica. 13. Sostenir converses en llenguatge usual, evitatnt els castellanismes i els tics repetitius. 14. Adquirir els mecanismes de la lectura en Valencià, assolint velocitat, pronúncia, accentuació i entonació adequada, segons possibilitats i capacitats de l alumnat integrant de l aula. 15. Comprendre un text llegit, distingint les idees fonamentalsde les secundàries. Respondre a preguntes tancades i obertes sobre el seu contingut. Resumir-lo. 16. Expressar-se per escrit amb un vocabulari i ortografia adients. 17. Aconseguir la correcta construcció d enunciats en Valencià, tant en l expressió oral com escrita. 18. Reconéixer en textos orals i escrits els elements de l oració (noms, adjectius, verbs...) 19. Treballar de forma més sistemàtica altres elements de la llengua que poden presentar més dificultats com: l apostrofació, formació de plurals, pronoms febles, conjugació verbal Reconéixer i valorar la llengua com un patrimoni cultural i un mitjà de comunicació viu dels parlants que la compartim i que, pertant, cal estimar i usar per a una millor integració social. 65

261 TALLER DE PRIMER CURS DE L ESO UNITAT 1 Els textos de la vida quotidiana. Les classes de textos segons l àmbit d ús. La carta personal. Notes, avisos, instruccions i normes. La diversitat lingüística. El llenguatge i les llengües. Les llengües d Espanya. Els registres lingüístics. El registre col loquial. El registre formal. Usos orals i escrits. L alfabet i els dígrafs. UNITAT 2 La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals. Les seccions d un diari. La notícia. Concepte de substantiu. Gènere i nombre del substantiu. Classes de substantius. La síl laba. Els diftongs i el hiat. El triftong. UNITAT 3 La narració: concepte i estructura. La narració literària. El narrador. Els personatges, l'espai i el temps. L adjectiu qualificatiu: concepte. El gènere i el nombre de l'adjectiu. El grau de l'adjectiu. Classes d'adjectius. L accentuació. L obertura de les vocals. 66

262 UNITAT 4 UNITAT 5 L exposició: concepte. Fases en l elaboració d un text expositiu. L exposició oral. La descripció: concepte. Classes de descripcions. Fases en l elaboració d un text descriptiu. Els determinants: concepte. Adjectius demostratius. Adjectius possessius. Adjectius numerals. Adjectius indefinits. Regles generals de la dièresi. El text literari. El llenguatge literari. Les figures retòriques. El pronom. Pronoms demostratius i possessius. Pronoms numerals i indefinits. Pronoms personals (febles). L apostrofació. UNITAT 6 Els gèneres literaris. La narrativa. La poesia. El teatre. El verb. Concepte de verb. La forma del verb. Formes verbals simples i compostes. Verbs regulars i verbs irregulars. Les grafies b / v. 67

263 UNITAT 7 El mite. La funció dels mites. Els mites grecs. La mitologia hebrea. El mode indicatiu: formes simples i formes compostes. El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes. El mode imperatiu. Els verbs irregulars. Les lletres p / b, t / d, i c / g UNITAT 8 UNITAT 9 UNITAT 10 Les llegendes. Concepte. Tipus de llegendes. Les llegendes literàries. Les paraules invariables. Els adverbis. Les preposicions i les conjuncions. La essa sorda i la essa sonora El conte. Concepte de conte. Els contes populars. Les rondalles. Les faules. L estructura de la paraula. Família lèxica. Lexemes i morfemes. Formació de paraules. Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos. La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El vers blanc. El sintagma. Classes de sintagmes L oració. El subjecte i el predicat. El sintagma nominal. El sintagma verbal. 68

264 La concordança. La localització del subjecte. Subjecte omés Els complements del verb. El dígraf ela geminada. UNITAT 11 L estrofa. Poemes estròfics: el sonet. Poemes no estròfics: el romanc. Oracions enunciatives. Oracions interrogatives i exhortatives. Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives. El punt i la coma. UNITAT 12 El teatre. El text teatral. Diàleg i monòleg. La representació. El text. Concepte de text. La cohesió textual. Els connectors. La puntuació dels diàlegs BIBLIOGRAFIA: Dolors Badia i d altres, 1r Quadern autocorrectiu de vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent. Dolors Badia i d altres, 2n Quadern autocorrectiu de vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent. Dolors Badia i d altres, 3r Quadern autocorrectiu de vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent. Dolors Badia, Jocs d expressió oral i escrita, Ed.: Eumo/Bullent. 69

265 TALLER DE SEGON CURS DE L ESO UNITAT 1: Històries per capítols Model Textual: La novel la Elements dels textos narratius Gramàtica: Les categories gramaticals El substantiu El verb El temps d indicatiu (I) Present i Passats Ortografia: L alfabet Els dígrafs Les lletres b i v Lèxic: Sinònims Antònims Literatura: Els gèneres literaris La novel la fantàstica 70

266 UNITAT 2: Conta, conta 11. Model Textual: 12. El conte 13. Gramàtica: 14. Els determinants 15. El temps d indicatiu (II):Futur I condicional 16. Ortografia: 17. La síl laba 18. La separació de síl labes 19. Les lletres m, n i l aplec mp 20. Lèxic: 21. La polisèmia 22. Literatura: 23. La novel la romàntica UNITAT 3: Tinc totes les cartes Model Textual: La carta Gramàtica: Els pronoms febles La substitució del CD I del CI per pronoms febles 71

267 L imperatiu Ortografia: L accentuació Les lletres p/b, t/d i c/g al final de paraula Lèxic: Les abreviatures Literatura: La novel la de misteri i terror UNITAT 4: Tens bon aspecte Model Textual: La descripció de persones Gramàtica: L adjectiu L oració copulativa Ortografia: Lèxic: La dièresi Literatura: Les lletres g i j i els dígrafs tg i tj Hipònims i hiperònims La novel la històrica UNITAT 5: Llocs inoblidables Model Textual: 72

268 La descripció d espais Gramàtica: Les preposicions Oracions actives i oracions passives El temps de subjuntiu: el present Ortografia: El punt, la coma i el punt i coma Les lletres x, l aplec ix i els dígrafs tx i ig Lèxic: Les endevinalles, els refranys i les frases fetes Literatura: La novel la d aventures UNITAT 6: Parles pels colzes Model Textual: El diàleg Gramàtica: Els pronoms interrogatius Les oracions juxtaposades Les combinacions de pronoms febles Ortografia: Lèxic: Els dos punts, els punts suspensius i les cometes La esse sorda i la esse sonora 73

269 Literatura: Els barbarismes El teatre UNITAT 7: Manual d instruccions Model Textual: El, text instructiu Gramàtica: L adverbi i les locucions adverbials El complement circumstancial Les oracions coordinades Ortografia: Lèxic: Escriptura de numerals Ús de r i rr La derivació (I): els prefixos Literatura: La poesia UNITAT 8: i tu, què opines? 11. Model Textual: 12. El text argumentatiu 13. Gramàtica: 14. Les conjuncions 15. Les oracions subordinades adverbials (I): causals i finals 74

270 16. Ortografia: 17. Ús de les majúscules 18. Ús de la ele geminada (l.l) 19. Lèxic: 20. La derivació (II): els sufixos 21. Literatura: 22. L assaig UNITAT 9: Preveure el futur Model Textual: El text predictiu Gramàtica: Les oracions subordinades adverbials (II) de lloc, de manera i de temps. Ortografia: Lèxic: Pràctiques de puntuació Les lletres c i q i el dígraf qu La composició Literatura: La cançó INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ Al llarg de cada una de les unitats didàctiques s'utilitzaran preferentment com a instrument d avaluació les produccions escrites i orals realitzades pels alumnes bé en l'entorn acadèmic, bé en l'entorn familiar com a resultat de les tasques de classe. D'esta 75

271 manera, el quadern de classe, l'observació directa en la realització d'activitats, la correcció dels exercicis i l'adequació al context es constitueixen com els principals instruments d'avaluació en la pràctica quotidiana. No obstant això, es contempla la possibilitat de realitzar, al final de cada una de les unitats, una prova d'avaluació per a comprovar el progrés en el procés d'ensenyament-aprenentatge que segueix l'alumne. Aquesta prova estarà orientada a demostrar el grau de competència adquirit fins al moment a través de tasques diverses. El resultat final de la prova ha d'ajudar el professor a comprovar en quin grau l'alumne és competent en comunicació lingüística. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a comprovar el nivell de competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar els instruments d'avaluació al nostre abast i promoure un aprenentatge significatiu i autònom. Per això, l'observació directa, la correcció personalitzada i la comprovació de la naturalesa de la correcció realitzada pels alumnes es converteixen en els principals procediments d'avaluació. Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat, però també a la prova de contingut, amb l'única excepció que la correcció en aquest últim cas la realitza el professor, no l'alumne. No obstant això, aquest procés corrector no ha d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el procés en si. Per a avaluar el dit procés, les tasques proposades han d'estar encaminades a aquest objectiu, no sols a demostrar uns coneixements teòrics. Com a resultat de totes les tasques que realitza en l'activitat diària i, si és el cas, en la prova d'avaluació al final de cada unitat, l'alumne ha de ser qualificat amb una nota numèrica final de l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del protocol de qualificació adoptat per cada departament. En el nostre cas aquest protocol segueix les pautes següents: 30% dels exercicis d'avaluació. 40% dels treballs de redacció i anàlisi. 20 % del quadern. 10 % de l'actitud. 76

272 BIBLIOGRAFIA: Dolors Badia i d altres, 1r Quadern autocorrectiu de vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent. Dolors Badia i d altres, 2n Quadern autocorrectiu de vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent. Dolors Badia i d altres, 3r Quadern autocorrectiu de vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent. Dolors Badia, Jocs d expressió oral i escrita, Ed.: Eumo/Bullent. 77

273 CRITERIS METODOLÒGICS I DE SELECCIÓ DE L ALUMNAT DE DESDOBLAMENT Desdoblament en el 1r Curs de l ESO: Per tal de distribuir l alumnat de desdoblament hem seguit el criteri numèric. És a dir el que hem volgut aconseguir és un nou grup dividint-lo per la meitat. Per tant aquest nou grup no es el dels alumnes que menys sap, o el dels alumnes que no deixen donar classes, sinó que en la mida del possible és un grup heterogeni on ha d haver tot tipus d alumnat, evitant l estigmatització i convertir-los en guetos. 11. La capacitat de l aula on s havia de donar el desdoblament (15 alumnes com a màxim) 12. Les característiques dels alumnes que havien d anar al desdoblament. 13. Pel que fa a l Avaluació aquesta la realitzarà el professor respectiu, ja que formen un nou grup. 14. Alumnes no catalanoparlants: Amb els alumnes procedents de països o territoris no catalanoparlants d incorporació recient al sistema educatiu valencià s utilitzaran altres textos més específics, per al seu procés d aprenentatge, així com quaderns d autoavaluació, per tal d afavorir el treball individualitzat i la més ràpida incorporació al grup de la classe. Educació Secundària (BATXILLERAT) 78

274 Valencià: Llengua i literatura Projecte curricular a partir dels materials de Batec 1 Bromera.txt 79

275 Valencià: Llengua i literatura AUTORS Vicent Borràs Enriqueta Rincon Antoni Torreño DIRECTOR EDITORIAL Josep Gregori Projecte curricular a partir dels materials de Batec Bromera.txt MATERIALS EDUCATIUS PER A L ESCOLA VALENCIANA 80

276 ÍNDEX 1. Justificació: objectius (generals i d àrea), continguts i criteris d avaluació 1.1. El Batxillerat. Objectius generals de l etapa Introducció al currículum de les matèries lingüístiques del Batxillerat del DECRET 102/2008, de la Conselleria d Educació. Objectius generals de l àrea Continguts especificats en el currículum de Batxillerat (DECRET 102/2008, de la Conselleria d Educació) per a l assignatura Valencià: llengua i literatura I i II, a la Comunitat Valenciana 1.4. Els temes transversals i el tractament de la diversitat 1.5. Criteris d avaluació 2. Els materials didàctics de Batec per a Batxillerat 2.1. El llibre de l alumne 2.2. Quadre de continguts de Batec 1 i Batec 2 3. Distribució concreta dels continguts en les unitats de Batec 1: procediments, conceptes i actituds 3.1. UNITAT Conceptes Procediments Actituds 3.2. UNITAT Conceptes Procediments Actituds 3.3. UNITAT Conceptes Procediments Actituds 3.4. UNITAT Conceptes Procediments Actituds 3.5. UNITAT Conceptes Procediments Actituds 3.6. UNITAT Conceptes Procediments Actituds 3.7. UNITAT Conceptes Procediments Actituds 3.8. UNITAT Conceptes 81

277 Procediments Actituds 3.9. UNITAT Conceptes Procediments Actituds 4. Objectius i criteris d avaluació seqüenciats en cada unitat didàctica 4.1. Unitat Objectius didàctics Criteris d avaluació 4.2. Unitat Objectius didàctics Criteris d avaluació 4.3. Unitat Objectius didàctics Criteris d avaluació 4.4. Unitat Objectius didàctics Criteris d avaluació 4.5. Unitat Objectius didàctics Criteris d avaluació 4.6. Unitat Objectius didàctics Criteris d avaluació 4.7. Unitat Objectius didàctics Criteris d avaluació 4.8. Unitat Objectius didàctics Criteris d avaluació 4.9. Unitat Objectius didàctics Criteris d avaluació 5. Metodologia educativa 5.1. Principis metodològics de l etapa 5.2. La funció del professorat 5.3. Enfocament metodològic de l àrea 6. Característiques psicològiques de l alumnat 6.1. Adolescència i evolució 6.2. Adolescència o transformació psicològica 6.3. El pensament formal, una meta evolutiva fonamental 6.4. El desenvolupament de les habilitats cognitives per mitjà de les habilitats del currículum 82

278 1. Justificació: Objectius(generals i d àrea), continguts i criteris d avaluació Batec és el nostre nou projecte per al Batxillerat LOE, que arreplega els objectius i l esperit de les actuals ordenacions educatives valenciana, espanyola i europea. L ensenyament de la llengua i la literatura, basat en el Marc de Referència Europeu, es revesteix d una metodologia comunicativa i incorpora de manera decidida i pràctica les noves tecnologies de la informació (TIC) tant com les actuals eines procedimentals. L objectiu principal de l àrea de valencià en aquesta etapa final educativa és aconseguir bons usuaris amb una competència lingüística C (Portfolio europeu de les llengües); uns usuaris que empren el valencià amb un bon nombre de destreses lingüístiques, i que reflexionen també al llarg dels dos cursos de Batxillerat sobre el passat, el present i la projecció futura de la llengua. Per això els materials que hem preparat en el llibre de l alumne combinen el treball amb textos de tota mena i la pràctica lingüística de comprensió i expressió oral i escrita. En aquest sentit, el professorat té a l abast un paquet de recursos sonors i audiovisuals en suport digital per completar moltes de les activitats proposades. Al mateix temps, en la Guia de recursos per al professorat trobareu un annex important de textos, en el solucionari de cada unitat, així com models d avaluació. Les pàgines següents concreten i materialitzen les decisions didàctiques que hem hagut de prendre els autors i l editorial a l hora d elaborar Batec 1 i 2, els materials de valencià de Bromera.txt per al Batxillerat, tot i que ací ens centrem específicament en el primer curs de l etapa. Ara només cal que el professorat que els adopte, com a rector i animador del grup i del procés educatiu, faça seu el nostre projecte i acabe de concretar i de determinar els objectius que pretén que assolisca l alumnat, per mitjà de quins continguts, amb quina metodologia de treball, amb quin ordre dels possibles, etc. Els nostres materials estan pensats per a satisfer el màxim de tipologies de professorat i d alumnat existents; però, com que, per diverses raons, entre les quals el temps, tot no es pot aplicar a totes les situacions educatives, queda en les mans de cada departament o de cada professor o professora l últim nivell de concreció o de selecció del currículum. Per tant, no ens ha de doldre deixar de veure alguns aspectes per a poder aprofundir en uns altres. Però això implica que els docents tinguen clars els elements del procés educatiu, la seua justificació i per quines opcions s inclinen, perquè només d aquesta manera podran oferir als discents una visió global i definida del desenvolupament de la matèria, tal com pretenen els nostres materials, i especialment aquest projecte. Només cal afegir que la nostra opció aposta per ajudar a assolir la meta ideal del professorat de valencià, sense augmentar l esforç ni minvar les possibilitats d èxit acadèmic pròxim: fer més i més bons usuaris de la nostra llengua i acostar-los al fet lingüístic i literari d una manera rigorosa, però planera i pràctica. Cal evitar que els arbres de l obsessió aprovadora sustentada majoritàriament en conceptes i terminologies o dels deliris de la didàctica-ficció que vol fer equivaler educació i joc sense cap esforç ens impedisquen veure el bosc més ric i profund de la comunicació, tant pràctica com estètica. Aquest projecte curricular presenta les línies bàsiques (objectius i currículum) del DECRET 102/2008, que estableix el currículum del Batxillerat en la Comunitat Valenciana, en l àmbit lingüístic i, en l assignatura Valencià: llengua i literatura I i II. 83

279 1.1. El Batxillerat Segons es desprén de la regulació de la LOE i del DECRET 102/2008, de la Conselleria d Educació que estableix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, el Batxillerat és una etapa postobligatòria de l educació secundària que té per finalitat proporcionar als alumnes i les alumnes formació, maduresa intel lectual i humana, així com els coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Es pretén que els ensenyaments de Batxillerat capaciten els alumnes per a accedir a l educació superior, tant a l ensenyament universitari com als ensenyaments artístics superiors, a la formació professional de grau superior, als ensenyaments professionals d arts plàstiques i disseny de grau superior i als ensenyaments esportius de grau superior. I per tant, encara que és una etapa final dels estudis de secundària que conclou satisfactòriament amb l obtenció del títol de Batxillerat, té alhora un caràcter propedèutic o preparatori d estudis superiors de qualsevol àmbit de la especialització laboral i/o universitària Per això en aquesta etapa es presta especial atenció a l orientació educativa i professional de l alumnat, i es diversifiquen les modalitats de Batxillerat De qualsevol maneta l assignatura Valencià: llengua i literatura I i II forma part de les matèries comunes a tot el Batxillerat, la finalitat de les quals és la d aconseguir millorar la formació general de l alumnat, augmentar la seua maduresa intel lectual i humana i aprofundir en les competències que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen continuar aprenent. En concret, l hàbit de lectura i la capacitat d expressar-se correctament, l adquisició de valors, així com l ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estan integrats en el currículum de les matèries comunes, i també, doncs, en l àrea de Valencià: llengua i literatura. Reproduïm tot seguit alguns dels objectius generals de l etapa que afecten directament o indirecta la dinàmica del procés ensenyament-aprenentatge de l assignatura Valencià: llengua i literatura, tant pel que fa al currículum com a la metodologia a emprar o els criteris d avaluació que es concretaran: a) Exercir la ciutadania democràtica, des d una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat. b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials. c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat. d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l eficaç aprofitament de l aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal. e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conèixer les obres literàries més representatives escrites en ambdues llengües. fomentant el coneixement i l estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones. f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte d estudi. 84

280 g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació. h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques. i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar, de forma solidària, el desenvolupament i millora del seu entorn social. j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient. k) Refermar l esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític. l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural. m) Utilitzar l educació física i l esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l àmbit de la seguretat viària i de la salut laboral. o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d Espanya i contribuir a la seua conservació i millora. p) Participar de forma activa i solidària en el desenvolupament i millora de l entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment els desenvolupat pels joves Introducció al currículum de les matèries lingüístiques del Batxillerat del DECRET 102/2008, de la Conselleria d Educació L ensenyament de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l ampliació de la competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dues llengües oficials de la Comunitat, especialment en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i artístic; i el desenvolupament de la capacitat de comprensió dels textos literaris mitjançant el coneixement dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos llengües. Aquestes dues matèries comunes per a totes les modalitats del Batxillerat en concurrència amb altres matèries, i d acord amb les finalitats educatives establides per a l etapa, incideixen en el desenvolupament del raonament lògic, en l adquisició de nous sabers per mitjà de l accés a la documentació i el tractament de la informació, en l educació de la sensibilitat artística i en l anàlisi i valoració crítica de la realitat. L educació lingüística específica del Batxillerat es referirà a l ús actiu de la llengua en aquells àmbits que resulten especialment significatius per a la formació dels estudiants d esta etapa: discursos de l àmbit acadèmic (científics, tècnics i humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicació i discurs literari. S atendrà, per tant, l aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes convencionals del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions orals, etc.) i dels esquemes textuals predominants en aquests gèneres discursius a través de l anàlisi i interpretació de textos de divulgació científica, estudis de crítica literària, 85

281 assajos, etc.; així com la utilització d estratègies per a seleccionar la informació i per a reelaborar-la per mitjà d esquemes, resums, fitxes, quadres sinòptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al nostre abast. És important, a més, que l alumnat es familiaritze amb l anàlisi i la posada en pràctica dels esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així com el desenvolupament d actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la vida social. Són d especial importància els discursos d expressió de l opinió donada l especial rellevància dels mitjans de comunicació social a través dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del món, al mateix temps que reben valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític, periodístic, religiós, publicitari, etc.) i es transmeten a través de canals i suports diversos -diaris, cartells, ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social, aquests es localitzen fonamentalment en l àmbit de les institucions, tant públiques com privades i en la relació interpersonal formal. L aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenvolupament d habilitats i destreses discursives, és a dir, el treball sobre procediments ha d articular l eix de tot el procés d ensenyança i aprenentatge. Així l estudi del discurs literari ha de contribuir, de manera molt especial, a l ampliació de la competència comunicativa ja que l objectiu bàsic d esta etapa consisteix en l ampliació de la competència literària entesa com la capacitat per a llegir, analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o considerats actualment com a literaris. Aquest objectiu implica consolidar l hàbit de lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar els sabers relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en què s han produït els textos literaris. Considerem la Literatura com a memòria universal de la humanitat, arxiu d emocions, idees i fantasies, raó per la qual col labora en la maduració intel lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la Literatura ben dirigit contribueix a l autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a l enriquiment cultural en múltiples direccions; que són objectius formatius d esta etapa. La progressió en l aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l aprofundiment del coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradició i els seus contextos culturals; sobre l ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general, sobre la manera especial de comunicació que representa el discurs literari. La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d ús serà objecte d aprenentatge en les dues llengües, la variació lingüística i els factors que l expliquen, l adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos científics en l ús de terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència dels factors del context, els procediments que contribueixen a cohesionar el text, les diverses possibilitats lèxiques i sintàctiques que són utilitzables per a expressar un mateix contingut, els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat, els mecanismes per a la formació de paraules, el coneixement de les relacions entre sons i grafies en relació amb la varietat i amb les normes socials en usos orals i escrits... L activitat gramatical és un component dels processos de comprensió i producció de textos i contribueix al desenvolupament d aquestes capacitats. La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges sobre l estructura de la llengua realitzats en etapes anteriors, així com a ampliar aquests coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s aborda en relació amb pràctiques discursives més complexes. L educació lingüística de l alumnat del Batxillerat ha de referir-se també al coneixement de la varietat lingüística segons factors geogràfics o històrics, així com de 86

282 la variació en relació amb l ús. Açò inclou la comprensió del caràcter plurilingüe d Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà són rellevants per a eradicar prejudicis i estereotips responsables d actituds negatives cap a les llengües i cap a qui les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis afectius i de conducta que afavorisquen una convivència democràtica. La graella següent recull els objectius generals de l àrea seqüenciats en els dos cursos, segons els nostres materials seguint l esperit del DECRET 102/2008, de la Conselleria d Educació: OBJECTIUS GENERALS DE L ÀREA 1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures formals, i, especialment en l àmbit acadèmic i en els mitjans de comunicació, posar atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació 2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l àmbit acadèmic, per mitjà de discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal, l adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l organització racional de l acció. 3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, especialment de la Comunitat Valenciana, de l Estat espanyol i d Europa i PRIMER CURS 1.1. Comprendre discursos orals de l àmbit literari atenent els elements del context de producció i recepció Comprendre discursos escrits de l àmbit literari atenent els elements del context de producció i recepció Produir textos orals i escrits amb intenció literària fent ús, en cada cas, de la varietat lingüística adequada al projecte creatiu Conéixer i valorar la realitat pluridialectal de l àmbit lingüístic propi Conéixer els diferents moments històrics que han SEGON CURS 1.1. Comprendre discursos orals i escrits socialment significatius, propis de l àmbit acadèmic, dels discursos orientadors de l opinió i la conducta (mitjans de comunicació, àmbit institucional i àmbit publicitari), aquells que regulen la vida social (àmbit administratiu) i propis del discurs literari Produir textos orals i escrits propis de l àmbit acadèmic, periodístic, publicitari i administratiu, utilitzant les normes lingüístiques i sociocomunicatives adequadament Conéixer i valorar la realitat pluridialectal de l àmbit lingüístic propi Conéixer i valorar la realitat plurilingüe de l Estat espanyol amb la finalitat de superar 87

283 dels estats americans castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa social de les llengües i afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus parlants, coneixent els distints orígens i històries, i valorant especialment, la importància de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació en tots els àmbits d ús. 4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en la comprensió, l anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la correcció de les pròpies produccions. 5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l opinió i els discursos reguladors de la vida social, i valorar la importància de l apropament als discursos per al coneixement de la realitat. condicionat la configuració interna i externa de la llengua i les seues manifestacions literàries. 3.3 Valorar la importància de la normalització del valencià com a símbol d identitat cultural i mitjà per a entendre la realitat i per a accedir al patrimoni cultural propi Sistematitzar el coneixement reflexiu de l estructura interna de la llengua i de les seues condicions d ús en funció dels discursos relacionats amb l àmbit literari Aplicar aquesta reflexió lingüística a la producció de textos relacionats amb l àmbit literari Analitzar críticament discursos procedents de l àmbit literari Analitzar críticament els tòpics literaris universals. prejudicis relatius a les llengües i evitar actituds discriminatòries envers els seus parlants Respectar la diversitat plurilingüe i pluricultural. 3.4 Conéixer els diferents moments històrics que han condicionat la configuració interna i externa de la llengua. 3.5 Valorar la importància de la normalització del valencià com a símbol d identitat cultural i mitjà per a entendre la realitat i per a accedir al patrimoni cultural propi Ampliar i sistematitzar el coneixement reflexiu de l estructura interna de la llengua i de les seues condicions d ús en funció dels diferents tipus de textos objecte d estudi d aquest curs Aplicar aquesta reflexió lingüística a la producció de textos propis relacionats amb els àmbits acadèmic, el propi dels mitjans de comunicació periodístic i publicitari i l administratiu Analitzar críticament discursos procedents de l àmbit dels mitjans de comunicació: notícia, editorial, article d opinió, cròniques, reportatges, publicitat 5.2. Analitzar críticament discursos propis de l àmbit administratiu, tant els procedents de l administració com els produïts pels ciutadans: lleis, Decrets, instàncies, resolucions, reglaments 88

284 6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l adquisició de coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de l àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d emprar tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, mitjans tradicionals i les noves tecnologies. 7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les seues formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.) i de la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i castellà, així 6.1. Fer servir adequadament la llengua com a instrument per a l adquisició de nous coneixements, especialment els referits a l àmbit literari Produir i interpretar textos orals i escrits relacionats amb l àmbit literari: crítica literària, comentari de textos literaris, recensions, ressenyes 6.3. Emprar tècniques de recerca i tractament de la informació, tant tradicionals com procedents de les noves tecnologies Conéixer les característiques dels diferents gèneres literaris Conéixer els procediments retòrics i altres recursos d anàlisi literària presents en el discurs literari Conéixer la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció i recepció de les obres literàries Reflexionar sobre 5.3. Valorar la importància del coneixement dels dos tipus de discursos esmentats Valorar la importància d assolir la capacitat crítica suficient davant d aquests discursos per a interpretar adequadament la realitat Fer servir adequadament la llengua com a instrument per a l adquisició de nous coneixements Interpretar textos orals i escrits propis de l àmbit acadèmic Produir textos orals i escrits propis de l àmbit acadèmic: planificar i dur a terme treballs monogràfics orals o escrits; emprar procediments per a obtenir, emmagatzemar i reformular informació; elaborar esquemes, resums, recensions, comentaris crítics de textos 7.1. Conéixer les característiques peculiars del discurs assagístic Reflexionar sobre les condicions actuals de recepció dels textos assagístics Interpretar i valorar críticament els textos propis del discurs assagístic a partir dels coneixements adquirits suara esmentats Conéixer els trets definidors dels grans períodes de la nostra literatura al llarg del segle 89

285 com d obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi. 8. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d enriquiment i de trobar plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artística de l ésser humà i com a expressió de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representació i interpretació del món les condicions actuals de recepció de les obres literàries Interpretar i valorar críticament les obres literàries. 7.6 Conéixer els trets identificadors dels grans períodes de la nostra literatura des dels inicis fins el segle XIX. 7.7 Conéixer els autors i les obres més significatives de cada període 7.8 Utilitzar les fonts bibliogràfiques i documentals sobre períodes, autors i obres amb la finalitat d ampliar la informació literària adequada als objectius del curs i d augmentar la capacitat crítica. 7.9 Gaudir de la lectura dels grans autors i obres del segle XX Valorar les obres literàries com a mitjà d aprofundiment intel lectual i com a aproximació múltiples perspectives d observació i recreació de la realitat Valorar les obres literàries com a discursos potenciadors de la sensibilitat i com a factor, d enriquiment personal. a alhora, 8.3. Valorar positivament les XX: modernisme, noucentisme, avantguardes, període de postguerra i literatura actual. 7.5 Utilitzar de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals per tal d ampliar la informació sobre autors i obres més rellevants del gènere Llegir i valorar les obres literàries com a mitjà d enriquiment personal: mitjà d aprofundiment intel lectual i d aproximació a múltiples perspectives d observació de la realitat Llegir i valorar les obres literàries com a discursos potenciadors de la sensibilitat artística Llegir i valorar positivament les obres literàries produïdes en la nostra llengua com a patrimoni cultural propi i com a símbol d identitat col lectiva. 90

286 9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions pròpies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d abús de poder, evitant estereotips lingüístics que suposen judicis de valor o prejudicis. obres literàries produïdes en la nostra llengua com a patrimoni cultural propi i com a símbol d identitat col lectiva Analitzar críticament, i evitar en les pròpies produccions, els usos de la llengua que manifesten actituds discriminatòries o d abús de poder en relació amb el gènere social, amb la llengua que es parla o amb grups socials marginats en el nostre entorn Analitzar críticament, i evitar en les pròpies produccions, els usos de la llengua que manifesten actituds discriminatòries o d abús de poder en relació amb el gènere social, amb la llengua que es parla o amb grups socials marginats en el nostre entorn. D acord amb tot l anterior, el currículum s organitza en quatre blocs de continguts: 1. ESTUDI DEL DISCURS: 2. ESTUDI DE LA LLENGUA, 3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ 4. EL DISCURS LITERARI. S estableixen tres tipus de continguts: a) Procediments, que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris. b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seu funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció. c) Actituds afavoridores de la normalització de l ús del valencià, d un comportament lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria. La interrelació dels continguts és un factor que s haurà de tindre en compte en la seua seqüenciació al llarg d aquesta etapa educativa, en l elaboració de materials didàctics, en la planificació de les activitats i tasques per a l aula i en l avaluació dels processos d ensenyança i aprenentatge. 91

287 1.3. Continguts especificats en el currículum de Batxillerat (DECRET 102/2008, de la Conselleria d educació) per a l assignatura Valencià: llengua i literatura I 1. Estudi del discurs. Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Coneixement del paper que exerceixen els factors de la situació comunicativa en la determinació de la varietat dels discursos. Classificació i caracterització dels diferents gèneres de textos, orals i escrits, d acord amb els factors de la situació, analitzant el seu registre i la seua adequació al context de comunicació. 2. Estudi de la Llengua. Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Reconeixement de la relació entre la modalitat de l oració i els actes de parla i interpretació del significat contextual de les modalitats de l oració. Reconeixement i ús de les formes lingüístiques d expressió de la subjectivitat i de l objectivitat i de les seues formes d expressió en els textos. Reconeixement i anàlisi de les relacions lèxiques de caràcter formal (composició i derivació) com a formes de creació de paraules. Distinció entre l ús objectiu (denotació) i subjectiu (connotació) de les paraules. Sistematització de conceptes relatius a l estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l oració i a la unió d oracions en enunciats complexos, a fi de reconèixer i utilitzar diferents possibilitats de realització en diferents contextos lingüístics i de comunicació. Reconeixement dels trets configuradors del sistema fonològic del valencià en relació amb el contacte entre llengües, amb les varietats sincròniques i amb les convencions ortogràfiques. Coneixement del fenomen de l existència de diferents registres i usos socials i valoració de la necessitat d una norma. Coneixement dels trets més característics i de l origen del valencià. Coneixement de la pluralitat lingüística d Espanya, de les seues causes històriques, de les situacions de bilingüisme i diglòssia i desenvolupament d una actitud positiva davant la diversitat i convivència de llengües i cultures. 3. Tractament de la informació. Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Utilització de procediments per a l obtenció, el tractament i l avaluació de la informació, a partir de documents procedents de fonts impreses i digitals, per a la comprensió i producció de textos. 4. El discurs literari. Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social. Consolidació de l autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d altres móns, temps i cultures. Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d obres breus i de fragments representatius de les diferents èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l evolució en la manera de tractar-los. 92

288 Composició de textos literaris o d intenció literària a partir dels models llegits i comentats. Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l entorn i de biblioteques virtuals. Les formes narratives al llarg de la història, des de la prosa medieval al Modernisme. Les Cròniques medievals, Jaume Roig, Isabel de Villena, Roís de Corella, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch. La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme. Ausiàs March i Teodor Llorente. El teatre, culte i popular, des dels orígens fins al segle XIX. El Misteri d Elx. Francesc Mulet, Eduard Escalante, Bernat i Baldoví. Valencià: llengua i literatura II 1. Estudi del discurs Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Anàlisi del tema, de l estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter expositiu i argumentatiu, procedents de l àmbit acadèmic. Composició de textos expositius orals i escrits propis de l àmbit acadèmic, a partir de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes textuals. Anàlisi del tema, de l estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i publicitaris. Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats. 2. Estudi de la llengua Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments anafòrics que contribueixen a la cohesió del text. Coneixement de les relacions que s estableixen entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l ús dels temps verbals. Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als contextos acadèmics i socials. Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics. Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques, apreciant-ne el valor social. Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d inclusió del discurs d altres en els propis. Aplicació reflexiva d estratègies d autocorrecció i autoavaluació per a progressar en l aprenentatge autònom de la llengua. 3. Tractament de la informació Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital, i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques. 93

289 4. El discurs literari Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social. Consolidació de l autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d altres mons, temps i cultures. Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l evolució en la manera de tractar-los. Composició de textos literaris o d intenció literària a partir dels models llegits i comentats. Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l entorn i de biblioteques virtuals. Les formes narratives des del Modernisme fins a l actualitat. Martí Domínguez i Enric Valor. La poesia des del segle XX fins a l actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés i María Beneyto. Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies. L assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l actualitat. Joan Fuster. 94

290 1.4. Els temes transversals i el tractament de la diversitat Continuem tractant curricularment alguns temes transversals (Educació ambiental, Educació per a la pau, Educació del consumidor, Educació per a la igualtat d oportunitats entre sexes, Educació per a l oci i el temps lliure, Educació per a la diversitat cultural, Educació per a la solidaritat ) Aquests temes apareixen formulats, sobretot, com a continguts actitudinals, però també com a continguts conceptuals i procedimentals en alguns casos. Solem incloure aquests temes a partir de textos (orals o escrits) que poden ser tant reals i actuals, com literaris i d altres èpoques, i solen treballar-se en activitats diverses (tant individuals com col lectives, orals i escrites). Però perquè aquests continguts no esdevinguen elements aïllats i, per tant, difícilment assumibles com a valors que han de ser omnipresents en la comunicació personal de cadascú, hem assumit que: a) que estiguen presents en totes les unitats i que mantinguen una relació adequada amb cada context històric, literari o comunicatiu; i b) que les mostres de discursos que oferim i les activitats que els treballen impulsen l alumnat, d una manera natural i integradora, a reflexionar i a posicionar-s hi. Quant al tractament de la diversitat, en estudiar els processos d ensenyamentaprenentatge, hom sol coincidir en el fet que els aprenentatges depenen de les característiques singulars de cada aprenent, de les experiències que ha viscut diferents centres, professorat, materials didàctics, grau d exigències i dels seus interessos, motivacions i capacitats. En Batxillerat, sembla més raonable exigir de l alumnat que, majoritàriament, tinga voluntat d assolir, com a mínim, un nivell mitjà de coneixements dins del grup. Això implica que cal esperar que l actitud dels discents siga estructurada, homogènia i positiva de cara a l activitat acadèmica, per tal com es tracta d una etapa postobligatòria adreçada als estudis posteriors, i perquè els anys i la superació de l ESO hauran marcat un procés de selecció i de més maduresa. Però, de tota manera, pensem que no cal descuidar un enfocament pedagògic que, també en Batxillerat, contemple l atenció a la diversitat de l alumnat com un eix de la seua actuació. D acord amb el que acabem de dir, el currículum ha de ser obert, flexible i diversificat i s ha de regir pels principis d unitat, de diversificació i d especialització en alguns dels grans àmbits del saber, de la cultura i de la professionalització, el projecte que concreta la proposta de Bromera.txt per a Batxillerat presenta els trets següents: a) Es guia pel principi d unitat ja que, pel que fa als continguts, sobretot amb relació als conceptuals, abasta els mínims requerits pel currículum oficial i, a més, contempla un conjunt d elements bàsics, assumibles per la pràctica totalitat dels alumnes i de les alumnes d aquest nivell. b) Al mateix temps, és obert, flexible i diversificat, sense que hi falten els continguts bàsics establits, possibilita diverses ordenacions didàctiques i selecció de les activitats i la matèria curricular. c) Moltes activitats possibiliten el treball en grup. Aquest sistema pot continuar sent una eina per a facilitar la interacció entre alumnes amb diferents capacitats i coneixements i pot millorar la motivació i la competència dels més febles, afavorint l aprenentatge per la imitació de les estratègies i dels recursos utilitzats pels companys i companyes. 95

291 En conclusió, les nostres propostes pretenen adequar el procés d ensenyamentaprenentatge a les característiques específiques de cada alumne. Amb aquesta intenció es plantegen formes d intervenció educativa que facen compatibles els interessos del grup i els de l individu de manera que el motiven a esforçar-se, a emprendre alguna de les diverses vies de treball que se li proposen a fi d aconseguir, com a objectiu prioritari, una preocupació personal per la nostra llengua i la nostra literatura, tant en el seu vessant comunicatiu i sociolingüístic com en la seua faceta estètica. Però açò ho aconseguirem si, a partir del coneixement, som capaços de provocar canvis en els comportaments lingüístics individuals i col lectius i que aquests esdevinguen hàbits permanents de respecte al patrimoni lingüístic i cultural dels valencians, per damunt de l assignaturització i com alguna cosa més profunda que el legítimament desitjat aprovat. 96

292 1.5. Els criteris d avaluació Els criteris d avaluació dels dos cursos de Batxillerat per a l assignatura Valencià: llengua i literatura, atenent el DECRET 102/2008, de la Conselleria d Educació, són els següents: PRIMER CURS SEGONS CURS 1. Analitzar oralment i per escrit textos (orals, escrits i iconicoverbals) pertanyents a diferents situacions de comunicació, tenint en compte la funció social que exerceixen, la tradició cultural en què s inscriuen i els valors que transmeten, assenyalant-ne les idees principals i les secundàries, aportant-hi una opinió personal. 2. Realitzar, de forma oral, una exposició acadèmica sobre un tema, planificant-la prèviament i adoptant l estratègia comunicativa adequada. 3. Elaborar breus treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la seua informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació propis de l àmbit acadèmic. 4. Compondre textos escrits expositius i argumentatius sobre temes literaris o lingüístics. 5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre aquestes i els seus significats. 1. Analitzar i valorar textos escrits de diferent grau de formalització, tenint en compte la funció social que exerceixen, la tradició cultural en què s inscriuen, l estructura i els valors que transmeten, 2. Elaborar treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació propis de l àmbit acadèmic. 3. Compondre textos escrits expositius i argumentatius de caràcter formal, sobre temes literaris, literaris o relacionats amb l actualitat social i cultural. 4. Identificar en intercanvis comunicatius de qualsevol tipus, especialment en textos específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a grups considerats marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre estes i evitar-les en les produccions pròpies. 5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre aquestes i els seus significats; utilitzant-hi la terminologia adequada. 97

293 6. Discernir els components bàsics i l estructura del lèxic del valencià i analitzar críticament els mecanismes d incorporació d elements fònics, morfosintàctics i lèxics com a conseqüència de les relacions entre les llengües. 7. Distingir les diferents llengües constitucionals d Espanya, especialment de la Comunitat Valenciana 8. Conéixer, identificar i analitzar en activitats discursives diverses les actituds sociolingüístiques que es manifesten, així com les diferents causes que poden tindre, en una situació de contacte de llengües. 9.- Interpretar el contingut d obres literàries breus i fragments significatius de la història literària en valencià (des dels inicis fins al segle XIX) utilitzant els coneixements sobre les formes literàries i els distints períodes, moviments i autors. 10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca i elaboració de la informació. 6. Comprendre l origen i la formació del valencià en la seua història i en el moment actual; valorant-ne les varietats. 7. Distingir les diferents llengües constitucionals d Espanya, conéixer-ne l origen i l evolució, promoure n l ús normalitzat en tots els àmbits i valorar críticament les situacions de bilingüisme. 8. Conéixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i d estil) del valencià. 9. Analitzar l evolució històrica dels gèneres literaris en valencià (segle XX i XXI), atenent el marc històric i cultural i la seua relació amb les obres i els autors més destacats, coneixent i aplicant tècniques d anàlisi i de comentari de textos per a interpretar obres literàries breus i fragments significatius d estes èpoques, utilitzant els coneixements pertinents sobre les formes literàries i els distints períodes, moviments i autors. 10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca i elaboració de la informació. 98

294 2. Els materials didàctics de Batec per a Batxillerat El professorat, a l hora de programar aquesta matèria, té propostes, necessitats i preferències diferents que ens hem esforçat a conjuminar al màxim perquè no resulten excloents o perquè, com a mínim, permeten un cert grau de personalització didàctica. Però l objecte d estudi del Batxillerat actual s organitza oficialment al voltant de quatre blocs de contingut: estudi del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i el discurs literari. I, tot i que varien els temes estrictes de cada unitat, els blocs són els mateixos per als dos cursos, la qual cosa fa que hàgem de combinar: a) el coneixement de tot fet lingüístic com un fet comunicatiu, on intervenen uns quants elements que el configuren, b) la reflexió i la pràctica sobre el codi lingüístic per a millorar la capacitat de comprensió i producció de textos, c) el coneixement i l aplicació dels recursos estilístics i literaris, d) la història de la nostra literatura amb referències a textos significatius d altres cultures, e) els tallers lingüístics i els literaris, i f) la pràctica d una sèrie de tècniques d aprehensió de la informació, que faran que el treball intel lectual siga més pràctic i efectiu, i més adequat a les noves possibilitats tecnològiques (TIC). Però som conscients, i també volem que en siga el professorat des de bon començament, que atendre totes les sensibilitats educatives implica oferir un ventall tan ampli de possibilitats que de cap de les maneres es poden dur a terme totes extensament i profundament. Açò vol dir que en els nostres materials oferim la possibilitat de treballar tots els aspectes, però deixem en les mans del professorat la capacitat de decidir-ne l ordre i l aprofundiment, resseguint els materials de cada unitat. Els materials de què disposa el professorat per a desenvolupar el currículum són: 1. El llibre de l alumne (Batec 1 i Batec 2), que és l eina principal amb què compta l alumnat per a adquirir la primera part dels continguts exigits a l etapa. 2. El CD (un per a Batec 1 i un altre per a Batec 2) de recursos sonors, que conté versions musicades de poemes, fragments recitatius de textos narratius, teatrals i poètics, relacionats tots ells amb parts del currículum 3. El DVD (un per a Batec 1 i un altre per a Batec 2) de recursos audiovisuals, amb documents de vídeos procedents de films, reportatges especialitzats, programes televisius, falques promocionals, representacions teatrals..., els quals ajuden a comprendre, valorar i il lustrar alguns apartats del currículum 4. La guia de recursos (una per a Batec 1 i una altra per a Batec 2) didàctics per al professorat, amb: el solucionari per a totes les activitats del llibre de l alumne, la concreció d objectius, continguts i criteris d avaluació en cada unitat didàctica un annex de textos complementaris a algunes activitats del llibre de l alumne la normativa vigent del currículum del Batxillerat en matèria de llengües. 5. El suport d Internet des de per a generar activitats i proves d avaluació 2.1. El llibre de l alumne 99

295 El llibre Batec es troba dividit en nou unitats, que al seu torn contenen cinc apartats importants. El professorat determinarà, en cada cas, el ritme, la selecció i l aprofundiment de continguts i activitats. En Batec 1 el primer i el segon apartats són aproximacions a la tradició literària històrica i contemporània (Història de la literatura i Un passeig literari pel segle XX respectivament) per tal que des de la literatura es combinen a les classes la visió del passat i del present. A continuació hi ha la secció Tècniques de treball, des d on s acaren moltes de les destreses lingüístiques i procedimentals per a l elaboració de textos, treballs monogràfics, recerca d informació... que es demanen des del currículum. Les dues últimes seccions de les unitats són de llengua: una de reflexió lingüística (La llengua en el seu context) i una altra de molt pràctica (Una norma per a tots), amb exercicis d ortografia, de gramàtica i lèxic, que pot ser en bona part autocorrectiva. Es clou cada unitat amb una proposta d autoavaluació (Repassem), en què es revisen la major part dels continguts treballats a la unitat. 2.2 Quadre de continguts de Batec 1 Aquest són els quadres de continguts de Batec 1. L organització que s hi proposa està pensada per dividir el contingut del llibre en tres segments de tres unitats cadascun, els quals correspondrien a les tres avaluacions del Batxillerat. Això no obstant es pot seguir igualment una seqüenciació vertical, des de la qual es treballarien en bloc determinats continguts i objectius d una secció que si així interessara per la dinàmica de l aula o per la programació general de determinats departaments didàctics o professors. 100

296 BATEC 1 1 Primers batecs (pàgs. 7-38) 2 Del batec a la paraula (pàgs ) 3 Primeres paraules (pàgs ) 4 Paraules justes HISTÒRIA DE LA LITERATURA Concepte de literatura. La narrativa La poesia i el teatre UN PASSEIG LITERARI PEL SEGLE XX Primer terç del segle XX La literatura de postguerra La prosa medieval La literatura en el període constitucio nal Entre el medievalisme i els nous temps La literatura ètica i el TÈCNIQUES DE TREBALL LA LLENGUA EN EL SEU CONTEXT NORMATIVA Escriure El procés d escriptura Escrits per a ser dits L escriptura literària Recerca d informació (fonts tradicionals i noves fonts) La XLPV El subratllat, el resum i l esquema Noves tecnologies El treball monogràfic i l exposició oral La comunicació: concepte i elements. Funcions del llenguatge La llengua com a sistema Àmbits d ús, gèneres discursius i registres lingüístics Els dialectes geogràfics Caracterització del valencià com a varietat dialectal. L origen del valencià. Del fonema al text: la doble articulació del llenguatge. La fonologia de la nostra llengua Obertura de les vocals L article Els indefinits prou i bastant Verbs irregulars Nexes: i i o La derivació La separació sil làbica Els possessius i els numerals L imperfet en eia Formes verbals acabades en *am i *au Incorreccions en la causalitat Composició de mots Geminacions, apostrofació i contracció. res, gens, cap Segona conjugació perquè, per què i per a què. Cultismes, neologismes i arcaismes L accentuació. L article neutre Els verbs cloure i fondre

297 (pàgs ) compromís respecte a altres sistemes lingüístics La morfologia: categories gramaticals Partícules adversatives Vulgarismes 5 Paraules cantades (pàgs ) Dels trobadors a Ausiàs March Vicent Andrés Estellés Comentari de poesia Nivells i disciplines lingüístiques L accent diacrític La dièresi. Els pronoms febles en, ho i hi Els verbs pondre, posar i soler que i què Coherència lèxica dels derivats 6 Paraules contades (pàgs ) 7 Batecs del pensament (pàgs ) 8 Batecs a HISTÒRIA DE LA LITERATURA La narrativa de cavallers Renaixement, Barroc i neoclacissisme La tradició teatral UN PASSEIG LITERARI PEL SEGLE XX Mercè Rodoreda TÈCNIQUES DE TREBALL LA LLENGUA EN EL SEU CONTEXT NORMATIVA Comentari de narrativa Joan Fuster Textos crítics: ressenya i dissertació Rodolf Sirera Comentari de teatre La formació i la creació de paraules La sintaxi Del pensament a l oració Els constituents bàsics de l oració (subjecte i predicat) Els complements Les propietats textuals: coherència, cohesió i adequació. b/ v /, -b/-p, -t /-d Pronoms febles CI i CD Verbs acabats en -metre i cebre com a, per a, fins a, des de, cap a Semblants però diferents -c/-g, cu/qu/k El CD i la preposició a Verbs velaritzats Les preposicions a i en locatives Expressions genuïnes amb preposicions z, s, ss, c, ç El CD i el participi 102

298 l escenari (pàgs ) 9 Nous batecs (pàgs ) La Renaixença Renovació i experiment ació literàries La reescriptura i els processadors de textos La modalització i la impersonalització en els textos Conceptes bàsics en sociolingüística. El contacte de llengües a Espanya. Les actituds lingüístiques Verbs acabats en -éixer Les preposicions a i en temporals Locucions adverbials Grafies palatals Adverbis en ment Els verbs de la tercera conjugació Preposicions per a expressar la localització vertical Coherència lèxica interna 103

299 104

300 Parts i seccions de les unitats: 1) Presentació de la unitat, on hi ha el títol que identifica tota la unitat i els continguts conceptuals que s hi tracten 2) Teoria de la literatura (unitats 1 i 2): aquesta secció obri tan sols les dues primeres unitats. Es pretén de fer així, una introducció teòrica i pràctica del funcionament del codi literari i dels trets dels seus gèneres tradicionals: narrativa i assaig (unitat 1), i poesia i teatre (unitat 2.) 3) Història de la literatura (unitats 3-9): aquesta secció fa un recorregut per la història social i cultural de la nostra llengua, i centra la seua anàlisi en la producció literària contextualitzada (autors, obres, època, estils literaris...) Hi distingirem: Una pàgina de presentació de la secció on apareix el títol i s hi fa un primer acostament al tema tractat Un seguit de fulls que desenvolupen per apartats d una pàgina o d una doble pàgina d extensió continguts relacionats amb el tema de la secció. En aquests fulls es combinen explicacions conceptuals, textos identificats amb una numeració creixent, i activitats relacionades amb la comprensió dels conceptes, dels textos; o de recerca, producció de textos, debat... La sessió de lectura: una doble pàgina en què s ofereix una lectura generosa, que pretén provocar el gust de la lectura de textos importants de la nostra tradició literària, a través d activitats d animació lectora i de comprensió. Aquesta doble pàgina està dissenyada perquè corresponga grosso modo a una sessió a l aula dedicada a la lectura i a les activitats al voltant de la lectura.. El Tòpic literari serveix d enllaç entre diverses visions d un tema al llarg de la història de la literatura. El tema (o tòpic literari) té relació amb algun aspecte important de la temàtica tractada en la secció i, sovint també, de la temàtica que tractarà el passeig literari pel segle XX. Un passeig literari pel segle XX (que canvia la coloració del fons de pàgina) pretén un acostament molt dinàmic a la literatura produïda en l últim segle. Aquesta secció vol servir d estímul per a la lectura de textos d autors contemporanis, a partir d una aproximació diferent i bastant lliure: - la contextualització social, cultural i històrica en la producció literària (unitats 1, 2 i 3 - la focalització en un autor consagrat i la seua obra, des de cadascun dels gèneres literaris (unitats 5,6,7 i 8) - l anàlisi de la producció literària en la nostra llengua des de plantejaments diversos com ara el compromís social (unitat 4) o l experimentació literària (unitat 9) 4) Tècniques de treball es planteja com una eina important per a dominar molts continguts procedimentals del currículum. El plantejament d aquesta secció no és en absolut teòric, sinó d aplicació pragmàtica a través de projectes i d activitats de producció lingüística. La metodologia parteix d una breu explicació, segueix amb la presentació d un model de text sobre el qual es proposarà el treball de recerca o de creació. 5) La llengua en el seu context és una secció en què es desenvolupen, amb la mateixa metodologia de les seccions anteriors, els continguts del bloc Estudi de la llengua assignats al primer de Batxillerat en el DECRET 102/2008, del currículum del Batxillerat. Molts d aquests conceptes es reprendran en Batec 2,

301 en tractar de manera globalitzada la pragmàtica textual des de la cohesió interna, la coherència significativa i l adequació al context de cada discurs. 6) La secció Una norma per a tots pretén revisar qüestions concretes de la normativa ortogràfica, gramatical i lèxica, en aquells aspectes específics que l experiència docent marca com a errors comuns dels usuaris de la llengua. Té un tractament pràctic de repàs puntual de gramàtica, i aplicació pràctica subsegüent, amb un exercici. Aquesta secció, per parts o globalment, es pot tractar en moments d inflexió durant una sessió a l aula, o també tenir un tractament més aviat autocorrectiu per part de l alumnat. 7) L Autoavaluació ofereix un seguit d activitats de recapitulació i repàs dels principals continguts treballats al llarg de les seccions de cada unitat. 106

302

303 3. Distribució concreta dels continguts en les unitats de Batec 1: procediments, conceptes i actituds 3.1. UNITAT Conceptes Aproximació al concepte de literatura L especificitat de l acte comunicatiu literari Les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història Els elements bàsics de la narrativa Aproximació als principals fets politicosocials del primer terç de segle XX La producció cultural i literària del Modernisme, del Noucentisme i de l Avantguardisme Les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil Les fases bàsiques del procés d escriptura El concepte de la comunicació i les funcions comunicatives Aprofundiment en les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià L ús dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU El present i formes no personals dels principals verbs irregulars Les conjuncions I i O Els derivats cultes Procediments Identificació de l especificitat literària i les seues diferents mostres Reconeixement de l especificitat de l acte comunicatiu literari Identificació dels diferents gèneres literaris al llarg de la història Reconeixement dels elements bàsics de la narrativa Identificació dels principals fets politicosocials del primer terç de segle XX Reconeixement de les mostres literàries del Modernisme, del Noucentisme i de l Avantguardisme Reconeixement dels autors i dels moviments literaris més emblemàtics de la València del segle XX fins a la Guerra Civil Identificació i utilització de les fases bàsiques del procés d escriptura Reconeixement del fenomen comunicatiu i les seues funcions Repàs de les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià Repàs dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU Repàs del present i formes no personals dels principals verbs irregulars L ús de les conjuncions I i O Formació dels derivats cultes Actituds Valoració de la literatura i anàlisi del concepte Valoració de la literatura com a especificitat humana i humanitzadora Valoració i anàlisi de la literatura com a acte comunicatiu Valoració i anàlisi dels gèneres literaris al llarg de la història Valoració i anàlisi dels elements bàsics de la narrativa

304 Valoració de l esforç normalitzador en el primer terç de segle XX Anàlisi i valoració de la producció literària en el modernisme, noucentisme i avantguardisme Anàlisi i valoració de l esforç dels intel lectuals valencians en els primers anys del segle XX Valoració de l escriptura com un procés conscient que es pot aprendre i millorar Valoració dels mecanismes comunicatius de les llengües naturals Anàlisi i valoració de la variació lingüística com un fenomen intrínsec a totes les llengües Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística 3.2. UNITAT Conceptes La recepció i interpretació literàries Elements bàsics del gènere poètic Especificitats del teatre com a text i com a espectacle Acostament als principals fets politicosocials del franquisme Producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco La producció cultural i literària en la nostra llengua a l exili Autors significatius del segle XX, des de la postguerra fins al 1978 Els mecanismes tradicionals de recerca d informació: les biblioteques La Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) Els nous suports informàtics d emmagatzematge d informació Mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet Llocs web útils a Internet sobre Llengua i Literatura Els àmbits d ús lingüístics, els gèneres discursius i els registres La separació sil làbica L ús del guionet Els possessius en el discurs Particularitats de la 2a conjugació irregular en els imperfets Corregir expressions de la causalitat incorrectes, Reflexionar sobre la forma i l ortografia correcta dels mots compostos. Composició de mots Procediments Identificació dels conceptes de recepció i interpretació literàries a partir de versions de textos poètics i teatrals Reconeixement i interpretació dels elements bàsics del gènere poètic a través de textos Identificació de les principals figures poètiques Interpretació dels principals esquemes mètrics de la nostra tradició poètica Reconeixement i interpretació de les especificitats del teatre com a text i com a espectacle, a través de textos Identificació dels principals fets politicosocials del franquisme Reconeixement de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco a través de textos literaris i expositius

305 Identificació d alguns dels nostres autors més significatius del segle XX, des de la postguerra fins al 1978 Identificació dels mecanismes tradicionals de recerca d informació a les biblioteques Reconeixement de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) Identificació dels nous suports informàtics d emmagatzematge d informació Reconeixement dels mecanismes informàtics i electrònics de recerca a Internet Identificació de fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de l assignatura Distinció dels diferents àmbits d ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus principals gèneres discursius i registres Repàs de la separació sil làbica Revisió de l ús del guionet Aprofundiment en el bon ús l ús dels possessius en el discurs Revisió d algunes particularitats de la conjugació irregular Correcció d expressions de la causalitat incorrectes Reflexió sobre la forma i l ortografia correcta dels mots compostos Actituds Valoració de la importància de la recepció i interpretació literàries Valoració del coneixement dels elements bàsics del gènere poètic per a la fruïció estètica de la poesia Valoració del treball col lectiu dels muntatges teatrals i de l organització necessària per arribar a l espectacle Anàlisi del context polític del franquisme i reconeixement, per contrast, de valors com ara la tolerància, la llibertat i la riquesa del plurilingüisme Anàlisi i valoració de l esforç, a l exili i en la clandestinitat, de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco Anàlisi i valoració dels principals protagonistes de la represa literària durant el Franquisme Valoració dels moviments de resistència i de protesta, en defensa de la llibertat i del canvi del règim totalitari de Franco Valoració de les biblioteques com a centre d emmagatzematge del saber Valoració de la utilitat de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) Anàlisi i valoració de nous suports informàtics d emmagatzematge d informació Valoració de la utilitat dels mètodes de recerca d Internet Anàlisi i valoració del bon ús dels fulls web a Internet Valoració de la utilitat d alguns fulls web per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura Valoració de la diversitat lingüística en àmbits, gèneres i registres de llengua Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística, tant en els camps ortogràfic, morfosintàctic o lèxic 3.3. UNITAT Conceptes

306 Reconeixement dels principals factors històrics en la configuració i expansió de la Corona d Aragó La funció estandaritzadora de la Cancelleria Reial Els primers textos escrits en la nostra llengua La prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV L obra de Ramon Llull Les quatre cròniques i la seua funcionalitat La funció social de la literatura al llarg de la història, a través de textos La situació política i cultural de l últim terç de segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística Els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari, a l actualitat Els conceptes de subratllat, resum i esquema Les noves fonts d informació electròniques Els conceptes de llengua i dialecte L origen del valencià La variació dialectal de la nostra llengua Aprofundiment en l apostrofació i la contracció L oposició RES, CAP, GENS Aprofundiment en els verbs de la segona conjugació L oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ El concepte de cultisme, neologisme i arcaisme Procediments Interpretació i construcció de taules cronològiques Interpretació de mapes històrics Identificació dels principals factors històrics en la configuració i expansió de la Corona d Aragó Reconeixement de l estàndard de la Cancelleria Reial Identificació dels primers textos escrits en la nostra llengua Reconeixement de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV Reconeixement i interpretació de l obra de Ramon Llull a través de fragments de textos escollits Reconeixement de les quatre cròniques i la seua funcionalitat a través de fragments de textos escollits Identificació de la funció social de la literatura al llarg de la història, a través de textos Identificació de la situació política i cultural de l últim terç de segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística Reconeixement dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari, a l actualitat L ús de les tècniques del subratllat, del resum i de l esquema L ús de les noves fonts d informació electròniques Identificació de la llengua i els dialectes a través de situacions concretes Reconeixement de l origen del valencià Identificació de la variació dialectal de la nostra llengua Repàs de l apostrofació i la contracció Repàs de l oposició RES, CAP, GENS

307 Repàs dels verbs de la segona conjugació Repàs de l oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ L ús i la formació de cultismes, neologismes i arcaismes Actituds Anàlisi i valoració de la configuració de la Corona d Aragó i la seua expansió Anàlisi i valoració de la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial Anàlisi i valoració dels primers documents escrits en la nostra llengua Anàlisi i valoració de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV Anàlisi i valoració de l obra de Ramon Llull en el seu context politicosocial Anàlisi i valoració de les quatre cròniques i la seua funcionalitat justificatòria Anàlisi i valoració de la funció social de la literatura Anàlisi i valoració de la situació política i cultural de l últim terç de segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística Anàlisi i valoració dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari, a l actualitat Anàlisi i valoració de la influència de l esforç privat i de l institucional e el nostre redreçament literari Anàlisi i valoració dels mecanismes del subratllat, del resum i de l esquema Anàlisi i valoració de les noves fonts d informació electròniques Anàlisi i valoració de l oposició llengua i dialecte Anàlisi i valoració de l origen del valencià Anàlisi i valoració de la variació dialectal de la nostra llengua Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística 3.4. UNITAT Conceptes El pas del món medieval a l humanisme Les principals característiques i autors de la prosa religiosa i l oratòria: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda El corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge L escola satírica valenciana: Jaume Roig i l Espill L obra d Isabel de Villena El concepte de misogínia i la seua evolució Procediments Actituds 3.5. UNITAT Conceptes Característiques de la poesia trobadoresca: formes, gèneres i temes Diferència entre trobadors i joglars Els trobadors de la Corona d Aragó: Cerverí de Girona Els certàmens i els tractats poètics Jordi de Sant Jordi

308 Les principals característiques de l obra d Ausiàs March El tòpic de l amor a través del temps Les principals línies per entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés El comentari de textos El comentari de text poètic Nivells d anàlisi lingüística i disciplines lingüístiques que se n ocupen L accent diacrític La dièresi Ús dels pronoms febles EN, HO i HI Els verbs PONDRE i POSAR i derivats, i els derivats de -SOLDRE Les partícules tòniques QUÈ i QUE La coherència lèxica en els derivats Procediments Reconeixement del components associats a la creació poètica en l edat mitjana: el cant i les estructures rítmiques Identificació de les tradicions primeres que influïren en la poesia peninsular: les kharges i la tradició trobadoresca Reconeixement de les característiques de la poesia trobadoresca, en formes, gèneres i temes Identificació de les diferències entre trobadors i joglars Reconeixement de la relació de la cultura d Occitània amb la Corona d Aragó, fins al segle XIII Identificació d alguns trobadors nascuts en els territoris de la Corona d Aragó: especialment la figura i l obra de Cerverí de Girona Identificació del paper dels certàmens poètics a partir del XIV dels tractats poètics medievals Reconeixement de la figura de Jordi de Sant Jordi i dels trets de la seua producció poètica Identificació de les principals característiques de l obra d Ausiàs March Reconeixement del tòpic de l amor en literatura a través del temps Identificació de les principals línies per entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés Identificació dels passos principals a tenir en compte per a un comentari de textos literari Identificació dels aspectes poètics puntuals a tenir en compte en un comentari de text poètic Reconeixement d algunes figures retòriques bàsiques emprades en el llenguatge poètic Identificació dels nivells d anàlisi lingüística i de les disciplines lingüístiques que se n ocupen Repàs de la normativa de l accent diacrític Repàs de la normativa de la dièresi Repàs de l ús dels pronoms febles EN, HO i HI Identificació de la correcta utilització dels verbs PONDRE i POSAR, dels seus derivats, i dels derivats de -SOLDRE Coneixement de l ús correcte de les partícules tòniques QUÈ i QUE Reflexió i pràctica sobre la coherència lèxica en els derivats

309 Actituds Anàlisi i valoració de la tradició poètica dels inicis de la literatura romànica Valoració de la primera literatura bilingüe en la Península: les kharges Anàlisi i valoració de la importància de la concepció de l amor cortés en la cultura europea Anàlisi i valoració del model vital de trobadors i joglars en el marc del feudalisme Anàlisi i valoració de les relacions de la Corona d Aragó amb el Llenguadoc, i dels lligams de cooperació supranacionals que s hi establiren Anàlisi i valoració de l evolució poètica que suposa l obra de Jordi de Sant Jordi Anàlisi i valoració dels canvis que suposaren els plantejaments poètics d Ausiàs March en el panorama literari: temes, llengua, estil, percepció de la dona i de les relacions sentimentals, barreja entre la tradició i la modernitat... Anàlisi i valoració de l evolució del tema de l amor al llarg de la història de la literatura Anàlisi i valoració de l obra (temes i registre poètic) i de l actitud vital compromesa del poeta Vicent Andrés Estellés Anàlisi i valoració de les passes a seguir per a l elaboració d un bon comentari literari Anàlisi i valoració dels nivells lingüístics intrínsecs al llenguatge verbal, i de les disciplines que l estudien Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística 3.6. UNITAT Conceptes Origen i tradició de la matèria de Bretanya Semblances i diferències entre els llibres de cavalleries i les novel les cavalleresques. Realitat i ficció El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín Curial e Güelfa Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc El Segle d Or de les nostres lletres L heroi i antiheroi literari al llarg de la història Les línies narratives de la postguerra Principals característiques de l obra de Mercè Rodoreda El comentari de textos narratius Els mecanismes externs i interns de creació lèxica les grafies B i V i les oclusives finals la combinació de CI i CD en els pronoms febles els verbs acabats en -METRE i -CEBRE l ús de les preposicions: COM A, PER A, FINS A, DES DE i CAP A reflexió sobre algunes confusions lèxiques Procediments Reconeixement de l origen i de la tradició europea de la matèria de Bretanya Identificació en un text dels trets propis del personatge arquetípic del cavaller

310 Identificació de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc Reconeixement dels elements meravellosos dels llibres de cavalleries Identificació de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les novel les cavalleresques Reconeixement dels principals trets dels relats El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín Reconeixement dels principals trets de la novel la Curial e Güelfa Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la seua obra Reconeixement dels principals trets de la novel la Tirant lo Blanc Identificació dels diferents tractaments respecte de les relacions sentimentals en la baixa edat mitjana, i comparació amb la novel la Tirant lo Blanc Reconeixement de les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d Or de les nostres lletres Identificació a través dels textos, de la varietat estilística de la producció literària del XV i importància de la novel la Tirant lo Blanc en aquest aspecte Reconeixement dels conceptes d heroi i antiheroi en la història literària a través dels textos Identificació de les principals línies narratives de la postguerra Reconeixement de les principals característiques de l obra de Mercè Rodoreda Identificació de fragments i motius de les novel les La plaça del diamant i Mirall trencat Identificació d un model de comentari de textos narratius a partir d un exemple de comentari Identificació dels principals mecanismes de creació lèxica en una llengua les grafies B i V i les oclusives finals la combinació de CI i CD en els pronoms febles els verbs acabats en -METRE i -CEBRE l ús de les preposicions: COM A, PER A, FINS A, DES DE i CAP A reflexió sobre algunes confusions lèxiques Actituds Valoració de la tradició europea de la matèria de Bretanya Valor del model cavalleresc en el seu context sociocultural Reflexió sobre la relació entre literatura i vida, en la baixa edat mitjana Valoració de la singularitat dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín Reflexió sobre les obres literàries (i les vides) a cavall de dos models culturals i/o religiosos Valoració de la singularitat de la novel la Curial e Güelfa Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell i comparació amb els valors propis Valoració de la singularitat de la novel la Tirant lo Blanc Valoració de l expressió desacomplexada de les relacions sentimentals a la novel la Tirant lo Blanc Valoració del context socioeconòmic que impulsà l esplendor cultural valencià al segle XV

311 Valoració de la riquesa estilística de la producció literària del XV i de la importància de la novel la Tirant lo Blanc en aquest aspecte Reflexió sobre els conceptes d heroi i antiheroi en la història literària i de la necessitat d adaptar-se a estàndards culturals diferents del propi, per entendre determinats textos literaris i/o altres situacions Valoració la diversitat estilística en narrativa durant la postguerra Reflexió sobre la dedicació literària de Mercè Rodoreda Valoració de la singularitat de les novel les La plaça del diamant i Mirall trencat Valoració de la realització d un comentari de textos narratius seguint les pautes d un model Valoració de l ús correcte de la llengua tant en el camp ortogràfic i ortofònic, com en el gramatical i lèxic 3.7. UNITAT Conceptes Les causes de la Decadència social i literària als Regnes de la Corona d Aragó L obra de Roís de Corella El Renaixement en literatura i Joan de Timoneda L estètica del Barroc Els escriptors del nostre Barroc: El Rector de Vallfogona, Francesc Mulet, Fontanella... La cultura i literatura neoclàssiques: Lluís Galiana i la Rondalla de rondalles La literatura popular durant la Decadència La literatura del jo i els llibres de viatges L obra assagística de Joan Fuster Els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació Els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, sintagma i oració Els constituents bàsics de l oració simple Els tipus d oracions Els tipus de complements Les grafies les grafies finals C i G i CU, QU i K L ús de la preposició a i el CD Els límits de la velarització Les preposicions A /EN amb valor locatiu Algunes expressions genuïnes amb preposicions Procediments Construcció de taules cronològiques Lectura i anàlisi d obres i fragments d obres significatives dels autors d aquest període Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la producció literària d aquest període a partir dels textos proposats Interpretació i actualització de textos Creació de textos breus assagístics

312 Visionatge de documents audiovisuals contemporanis a l època en què visqué Joan Fuster Lectura i redacció de textos crítics Preparació de possibles dissertacions Identificació d oracions, sintagmes i frases Anàlisi d oracions i complements Repàs d aspectes ortogràfics Correcció d errors morfosintàctics Compleció de paradigmes verbals Substitució de castellanismes Actituds Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que condicionen la producció literària durant la Decadència Valoració de les varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa cultural i lingüística Interés pel manteniment de la distintes formes literàries a pesar de la castellanització Valoració de la importància de l existència de la literatura culta i de la popular per a la normalitat de la llengua Anàlisi i valoració dels escrits personals i la seua difusió pública Valoració del compromís intel lectual, nacional, social i cultural de Joan Fuster Anàlisi i valoració de la passió literària de Joan Fuster i Josep Pla Valoració de la capacitat crítica i social de les ressenyes i les dissertacions Anàlisi i valoració positiva del coneixement sintàctic Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística 3.8. UNITAT Conceptes Aproximació als espais del teatre tradicional El teatre religiós: El misteri d Elx i les paròdies religioses El teatre profà: Serafina de Bartolomé Torres i el teatre a la cort de Germana de Foix El teatre durant els segles XVII i XVIII: Guillem de Castro, Francesc Fontanella, Francesc Mulet i els col loquiers El tòpic del graciós El teatre fins els anys 60 del segle XX L obra de Rodolf Sirera El comentari de textos teatrals Les propietats textuals La modalització o la impersonalització en els textos normativa: de les grafies Z, S, SS, C i Ç la concordança del participi amb el CD els verbs en -ÉIXER les preposicions A /EN amb valor temporal locucions adverbials genuïnes

313 Procediments Identificació dels principals espais escènics del teatre tradicional Reconeixement de les bases religioses del teatre medieval Identificació del model teatral religiós o de les paròdies religioses que en sorgeixen Identificació dels trets singulars de El Misteri d Elx Reconeixement de les escasses mostres de comèdia profana en el Renaixement valencià Identificació dels trets del teatre sorgit de la cort de Germana de Foix Reconeixement de la influència del teatre espanyol del Barroc, en l escena valenciana Identificació de les paròdies populars barroques en el teatre valencià Identificació de la disposició i localització de les primeres sales de teatre comercial valencianes Reconeixement dels distints tipus de graciós en la comèdia, al llarg de la història del teatre: el bufó, el clown... Reconeixement de les principals fites teatrals en el segle XX, i en la nostra literatura Identificació dels trets que caracteritzen el teatre de Rodolf Sirera, i de les etapes de la seua producció Reconeixement de la importància dramatúrgica de l obra El verí del teatre Identificació dels aspectes importants a tractar en un comentari de text teatral Reconeixement de les propietat inherents als textos: l adequació, la coherència i la cohesió Identificació dels aspectes que modalitzen o impersonalitzen els textos Repàs de la norma relacionada amb l ús de /z/ i /s/ Repàs de la norma relacionada amb la concordança del participi amb el CD Coneixement dels límits al model de conjugació de verbs acabats en -ÉIXER a l infinitiu Reconeixement de l ús correcte de les preposicions A i EN, en construccions temporals Repàs d algunes locucions adverbials genuïnes Actituds Anàlisi i valoració de la importància del fet teatral en la cultura occidental i en l edat mitjana europea Anàlisi i valoració de la relació entre la castellanització i la dificultat de desenvolupament del teatre valencià Anàlisi i valoració del plurilingüisme a partir de l obra Serafina, de Torres Naharro Anàlisi i valoració de la permanència de la tradició de El misteri d Elx, i de la seua declaració com a patrimoni de la humanitat Anàlisi i valoració de les primeres sales teatrals valencianes Anàlisi i valoració de la represa de formes teatrals cultes en el teatre valencià i en la nostra llengua Anàlisi i valoració de la constància i l esforç d investigació teatral en l obra de Rodolf Sirera Anàlisi i valoració de l escriptura col lectiva dels germans Sirera

314 Anàlisi i valoració de la importància de l obra El verí del teatre Anàlisi i valoració d un comentari de text teatral ben elaborat Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística 3.9. UNITAT Conceptes El context social i polític europeu i espanyol del segle XIX Les característiques del Romanticisme La relació del Romanticisme amb la Renaixença Els models lingüístics de la Renaixença La literatura dels Jocs Florals i els autors que la representen El paper de Teodor Llorente i Constantí Llombart en la Renaixença valenciana La novel la europea al segle XIX: Trets principals del Realisme i del Naturalisme en literatura L obra de Narcís Oller El teatre culte del segle XIX i Àngel Guimerà El sainet i els sainetistes valencians El tòpic literari del passat i l enyor La posició eclèctica dels nostres escriptors davant de l Avantguardisme L experimentació poètica i teatral en la postguerra L experimentació narrativa en la postguerra La generació de 1970 Tendències literàries i autors destacables des dels 80 Mètodes i tècniques per a la reescriptura literària El treball amb els processadors de textos La sociolingüística; conceptes bàsics Aproximació a la història social del valencià L ortografia de les consonants palatals Els adverbis en -MENT Remarques a la tercera conjugació Els adverbis i preposicions de localització vertical: BAIX, DALT, AMUNT, AVALL, SOBRE SOTA, DAMUNT, DAVALL Alguns castellanismes detectables per la fonètica i la forma Procediments Construcció de taules cronològiques Lectura i anàlisi d obres i fragments d obres significatives dels autors d aquest període Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la producció literària d aquest període a partir dels textos proposats Interpretació i actualització de textos Identificació dels diferents posicionaments lingüístics Detecció dels castellanismes i vulgarismes en els textos populistes Declamació de textos poètics Reconeixement de les característiques formalment innovadores Interpretació de les propostes literàries experimentalistes del segle XX Creació de textos seguit les pautes indicades

315 Revisió, correcció i reescriptura de textos proposats Identificació de les eines d escriptura dels processadors de textos informàtics Identificació de distintes situacions de contacte lingüístic Aplicació dels conceptes de la sociolingüística a la història social del català Aplicació correcta de les regles ortogràfiques Correcció d errors gramaticals Substitució de castellanismes lèxics Actituds Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que condicionen la producció literària durant la Renaixença Actitud respectuosa cap al redreçament de les llengües minoritzades Valoració positiva de l esforç dels nostres escriptors Anàlisi i valoració crítica dels esforços per la recerca d un model lingüístic durant la Renaixença Valoració positiva pel redreçament novel lístic durant el segle XIX Valoració crítica dels factors culturals, polítics, socioeconòmics i sociolingüístics i que condicionen la recepció de les obres dramàtiques Valoració i anàlisi pels esforços innovadors i experimentadors dels escriptors al llarg del segle XX Valoració positiva per la revisió, la correcció i la reescriptura de textos Valoració positiva per la presentació de textos Actitud positiva envers les eines que proporciona la sociolingüística com a disciplina explicativa de les realitats lingüístiques Valoració positiva de la lleialtat lingüística Identificació i superació dels prejudicis lingüístics Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística 4. Objectius i criteris d avaluació seqüenciats en cada unitat didàctica 4.1. Unitat Objectius didàctics Reflexionar al voltant del concepte literatura Reconéixer l especificitat de l acte comunicatiu literari Identificar les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història Interpretar els elements bàsics de la narrativa Conéixer els principals fets politicosocials del primer terç de segle XX Identificar la producció cultural i literària del Modernisme, del Noucentisme i de l Avantguardisme Reconéixer les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil Interpretar les fases bàsiques del procés d escriptura i aprendre a utilitzar-les Aproximar-se al fenomen de la comunicació i identificar-ne les funcions Reflexionar sobre el concepte de la variació lingüística Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:

316 o les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià o l ús dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU o el present i formes no personals dels principals verbs irregulars o les conjuncions I i O o els derivats cultes Criteris d avaluació Explicar el concepte de literatura Analitzar textos literaris com a actes comunicatius Extraure les característiques dels gèneres literaris Analitzar els elements bàsics de la narrativa Identificar els fets politicosocials més rellevants del primer terç de segle XX Identificar les mostres literàries més significatives del modernisme, noucentisme i avantguardisme Reconéixer els autors i els moviments culturals més importants de la València del primer terç de segle XX Seguir les pautes bàsiques del procés d escriptura Redactar un autoretrat Analitzar els elements de la comunicació Explicar el significat de diferents textos segons els contextos Extraure les distintes funcions del llenguatge predominants Analitzar les diferents variacions lingüístiques Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica Pronunciar amb correcció Corregir errades normatives de textos proposats 4.2. Unitat Objectius didàctics Valorar la importància de la recepció i interpretació literàries Reconéixer i interpretar els elements bàsics del gènere poètic Reconéixer i interpretar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle Identificar els principals fets politicosocials del franquisme Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua a l exili Valorar i conéixer alguns dels nostres autors més significatius del segle XX, des de la postguerra fins al 1978 Conéixer mecanismes, tradicionals de recerca d informació les biblioteques Conéixer i valorar la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) Conéixer els nous suports informàtics d emmagatzematge d informació Conéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet Reflexionar sobre la validesa dels fulls web a Internet Conéixer fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura Distingir els diferents àmbits d ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus principals gèneres discursius i registres

317 Repassar la separació sil làbica Revisar l ús del guionet Aprofundir en el bon ús l ús dels possessius en el discurs Revisar algunes particularitats de la 2a conjugació irregular, en els imperfets Corregir expressions de la causalitat incorrectes Reflexionar sobre la forma i l ortografia correcta dels mots compostos Criteris d avaluació Reconéixer i interpretar textos literaris a partir de models Identificar la poeticitat d uns textos a partir del concepte bàsic del que és poesia Reconéixer figures poètiques en distints textos Identificar les actituds líriques a partir de textos poètics Reconéixer estructures mètriques a partir de textos versificats Identificar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle Distingir en un text teatral el text literari del text didascàlic Reconéixer l estructura bàsica argumental dels textos dramàtics i identificar aquestes parts en distints fragments teatrals Identificar a partir dels textos els principals gèneres teatrals Identificar els principals fets politicosocials del franquisme Identificar les posicions contràries al règim totalitari franquista a partir de textos literaris de l època Interpretar textos literaris marcats pel tema de l exili o de la manca de llibertats Identificar els principals escriptors en la nostra llengua, des de la postguerra fins al 1978 i determinar els gèneres i els estils de la seua producció literària Reconéixer alguns cantants i algunes cançons de l anomenada Nova cançó Fer recerques bibliogràfiques utilitzant mecanismes tradicionals de recerca d informació, en una biblioteca Buscar bibliografia existent sobre un determinat tema a la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) Treballar amb informació de suports informàtics i audiovisuals Reconéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca a Internet Conéixer fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura Distingir els diferents àmbits d ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus principals gèneres discursius i registres Repassar la separació sil làbica i l ús correcte del guionet en la cadena de redacció Corregir mals usos de possessius en el discurs Revisar algunes particularitats de la 2a conjugació irregular, en els imperfets Corregir expressions de la causalitat incorrectes Reflexionar sobre la forma i l ortografia correcta dels mots compostos 4.3. Unitat Objectius didàctics Conéixer els principals factors històrics en la configuració i expansió de la Corona d Aragó Reconéixer la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial

318 Conéixer i valorar els primers textos escrits en la nostra llengua Interpretar i identificar la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV Aproximar-se a l obra de Ramon Llull Conéixer les quatre cròniques i la seua funcionalitat Reconéixer la funció social de la literatura al llarg de la història, a través de textos Valorar i conéixer la situació política i cultural de l últim terç de segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística Entendre els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari, a l actualitat Aprendre les tècniques del subratllat, del resum i de l esquema Reflexionar sobre el mètode i la validesa de l ús de les noves fonts d informació electròniques Identificar els conceptes de llengua i dialecte Conéixer l origen del valencià Reconéixer i valorar la variació dialectal de la nostra llengua Repassar continguts normatius a partir dels distints nivells lingüístics: o l apostrofació i la contracció o l oposició RES, CAP, GENS o els verbs de la segona conjugació o l oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ o diferència entre cultismes, neologismes i arcaismes Criteris d avaluació Construir i completar taules cronològiques a partir de textos explicatius Explicar els fets que configuren la Corona d Aragó Reconéixer la funcionalitat de la Cancelleria Reial Identificar els primers testimonis escrits Analitzar els textos juridicoadministratius Analitzar i situar l obra de Ramon Llull en el seu context historicosocial Extraure les característiques més importants i els eixos temàtics dels fragments de textos lul lians Reconéixer i identificar la nostra historiografia Analitzar la funció social de la literatura Explicar el procés de la transició democràtica Analitzar el fenomen literari durant l últim terç de segle XX Interpretar i valorar la influència dels factors policosocials en la literatura de l últim terç de segle XX Subratllar, resumir i esquematitzar diferents textos Reconéixer les noves tecnologies Identificar la caracterització del concepte de dialecte Explicar l origen de la nostra llengua Reconéixer la variació dialectal de la nostra llengua Aplicar les regles ortogràfiques Usar amb correcció i distingir alguns elements gramaticals semblants Reconéixer els cultismes,els neologismes i els arcaismes 4.4. Unitat 4

319 Objectius didàctics Entendre el pas del món i dels pensaments medievals a les visions humanistes Conéixer les principals característiques i autors de la prosa religiosa i l oratòria: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda Conéixer el corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge Conéixer l escola satírica valenciana: Jaume Roig i l Espill Analitzar l obra d Isabel de Villena Comprendre el concepte de misogínia i la seua evolució en la literatura Repassar i aplicar la normativa referent a: - l accentuació - verbs de la 2a conjugació - alguns nexes adversatius Criteris d avaluació Conéixer i interpretar els valors medievals presents en un text i distingir-los dels humanístics Comentar fragments de textos diversos del període Enumerar i reconéixer els trets definitoris i els autors dels segles XIII i XIV Substituir vulgarismes 4.5. Unitat Objectius didàctics Reconéixer les característiques de la poesia trobadoresca, les seues formes, gèneres i temes Diferenciar entre trobadors i joglars Conéixer la relació de la Corona d Aragó amb la literatura trobadoresca Aproximar l alumnat a alguns textos i autors de la lírica dels trobadoresca Reconéixer els trets poètics destacables de la poesia de Jordi de Sant Jordi Estudiar les principals característiques de l obra d Ausiàs March Reconéixer el tòpic de l amor en la literatura a través del temps Estudiar les principals característiques de la poesia de Vicent Andrés Estellés Facilitar un model general de comentari de textos literaris Facilitar un model particular de comentari de textos poètics Reconèixer els distints nivells d anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n ocupen Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica Reflexionar sobre la coherència lèxica en la formació de derivats Criteris d avaluació Analitzar textos de diversa tradició poètica i lingüística en la literatura medieval peninsular Relacionar el model feudal amb la literatura sorgida del concepte de l amor cortés Identificar el rol diferents de trobadors i joglars Reconéixer la importància de les relacions entre Occitània i la Corona d Aragó al llarg de l edat mitjana

320 4.6. Unitat 6 Discriminar en el panorama poètic medieval, l època dels certàmens i els tractats poètics Identificar les diferències morfosintàctiques i lèxiques entre l occità i el català Conéixer els principals trets de la poesia de Jordi de Sant Jordi Identificar en un text aspectes que recorden la biografia d Ausiàs March Identificar els temes principals de l obra d Ausiàs March a partir de textos Identificar el model lingüístic d Ausiàs March Reconéixer les fonts de la poesia de March a partir de la comparació de textos Identificar distintes concepcions de la relació amorosa en la literatura, a partir de textos diferents d èpoques i tradicions culturals distintes Reconéixer a partir dels textos les principals línies de la poesia de Vicent Andrés Estellés Aplicar el model de comentari de textos, i del comentari de textos poètics, a partir d un poema Reconéixer els distints nivells d anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n ocupen Aplicar la normativa sobre l accent diacrític Aplicar la normativa sobre la dièresi Aplicar la normativa sobre l ús dels pronoms febles EN, HO i HI Utilitzar de manera correcta els verbs PONDRE, POSAR i derivats, i els derivats de -SOLDRE Utilitzar de manera correcta les partícules tòniques QUÈ i QUE Aplicar la coherència lèxica en la formació dels derivats Objectius didàctics Conéixer l origen i la tradició de la matèria de Bretanya Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les novel les cavalleresques; i entre realitat i ficció Aproximar-se al Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín Descobrir la importància literària de Curial i Güelfa Conéixer la figura de Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc Observar les característiques del Segle d Or de les nostres lletres Identificar l heroi i l antiheroi al llarg de la història Reconéixer les línies narratives de la postguerra Identificar les característiques principals de l obra de Mercè Rodoreda Aproximar-se al comentari de textos narratius Conéixer els mecanismes externs i interns de creació lèxica Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents o Les grafies b i v, i les oclusives finals o La combinació de CI i CD en els pronoms febles o Els verbs acabats en -METRE i -CEBRE o L ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a o Reflexió sobre algunes confusions lèxiques Criteris d avaluació Reconéixer l origen sociohistòric i geogràfic de la literatura de cavallers

321 4.7. Unitat 7 Identificar en un text dels trets propis del personatge arquetípic del cavaller Identificar de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc Reconeéixer els elements meravellosos dels llibres de cavalleries Identificar de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les novel les cavalleresques Reconéixer els principals trets dels relats El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín Reconéixer els principals trets de la novel la Curial e Güelfa Identificar els valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la seua obra Reconéixer els principals trets de la novel la Tirant lo Blanc Identificar els diferents tractaments respecte de les relacions sentimentals en la baixa edat mitjana, i comparar-los amb la novel la Tirant lo Blanc Reconéixer les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d Or de les nostres lletres Identificar a través dels textos, la varietat estilística de la producció literària del XV i la importància de la novel la Tirant lo Blanc en aquest aspecte Reconéixer els conceptes d heroi i antiheroi en la història literària a través dels textos Identificar les principals línies narratives de la postguerra Reconéixer les principals característiques de l obra de Mercè Rodoreda Identificar fragments i motius de les novel les La plaça del diamant i Mirall trencat Realitzar un comentari de textos narratius a partir del model proposat Identificar els principals mecanismes de creació lèxica en una llengua Revisar i aplicar la normativa de les grafies B i V i les oclusives finals Revisar i aplicar la normativa respecte de la combinació de CI i CD en els pronoms febles Revisar l ús correcte dels verbs acabats en -METRE i -CEBRE Revisar i aplicar la normativa respecte de l ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a; reflexionar sobre algunes confusions lèxiques Objectius didàctics Conéixer les causes de la Decadència social i literària als Regnes de la Corona d Aragó Reconéixer el valor de l obra de Roís de Corella com a escriptor prerenaixentista Conéixer l evolució de la literatura culta durant el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme Comprovar la pervivència de la nostra llengua en la literatura popular Reconéixer el valor de la literatura del jo i els llibres de viatges Comprendre l obra assagística de Joan Fuster en el seu context Identificar els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació Comprendre els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, oració i sintagmes

322 Identificar els diversos tipus d oracions Identificar els diversos tipus de complements Repassar i aplicar la normativa: referent a: - les grafies les grafies finals C i G i CU, QU i K - l ús de la preposició a i el CD - els límits de la velarització - les preposicions A /EN amb valor locatiu - algunes expressions genuïnes amb preposicions Criteris d avaluació Construir i interpretar taules cronològiques Comentar fragments de textos del període Enumerar el trets definitoris i els autors dels segles XVI, XVII i XVIII Interpretar les obres en el context estètic del Renaixement, Barroc i Neoclassicisme Reflexionar críticament sobre la privacitat de la literatura del jo Identificar l estil i les preocupacions fusterians a partir de textos breus Ressenyar obres llegides Identificar oracions i sintagmes Analitzar oracions simples Corregir errors normatius Aplicar correctament la normativa gramatical 4.8. Unitat Objectius didàctics Reconéixer els principals espais escènics del teatre tradicional Conéixer els trets principals del teatre religiós de tradició medieval i les paròdies religioses Identificar el teatre profà del Renaixement valencià: Serafina de Bartolomé Torres i la cort de Germana de Foix Conéixer l evolució del fet teatral durant els segles XVII i XVIII Aproximar al tòpic literari del graciós en teatre Comprendre i valorar l evolució del teatre fins els anys 60 del segle XX Conéixer i valorar l obra de Rodolf Sirera Reflexionar sobre les tècniques de comentari de textos teatrals Elaborar un comentari de text teatral, a partir de la tècnica Conéixer les 3 propietats dels textos: l adequació, la coherència i la cohesió Identificar els elements modalitzadors i/o impersonalitzadors en els textos Repassar i aplicar la normativa: referent a: - les grafies Z, S, SS, C i Ç - la concordança del participi amb el CD - els verbs en -ÉIXER - les preposicions A /EN amb valor temporal - algunes locucions adverbials Criteris d avaluació Identificar els principals espais escènics del teatre tradicional

323 4.9. Unitat 9 Aplicar els coneixements de models teatrals en la redacció de textos de creació o de síntesi Reconéixer els factors diglòssics del teatre cortesà del Renaixement valencià Identificar el llenguatge culte i les influències d altres literatures en les mostres de teatre valencià en època moderna Identificar el llenguatge col loquial i vulgar del teatre popular del barroc, i els seus referents parodiats Identificar els distints tipus de graciós a partir de models textuals Representar escènicament fragments d obres importants de la tradició teatral Representar algun fragment de l obra de Rodolf Sirera Extraure les característiques del teatre de Rodolf Sirera a partir de fragments teatrals i d escrits teòrics Elaborar un comentari teatral a partir d un model Reconéixer, en determinats enunciats, els elements de les propietats textuals Reconéixer, en determinats enunciats, la modalització textual i/o la impersonalització Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica Corregir errades normatives de textos proposats Traduir correctament els textos proposats Objectius didàctics Conéixer el moviment romàntic en el context social i polític europeu i espanyol Conéixer el fenomen de la Renaixença i la seua relació amb el moviment romàntic Identificar els models lingüístics de la Renaixença Conéixer els poetes i les obres més importants de la Renaixença Conéixer el renaixement novel lístic durant el segle XIX i els principals corrents narratius del moment Conéixer la producció teatral culta i popular del segle XIX Identificar el tòpic de l enyor a través del temps Identificar els moviments estètics i els seus autors més innovadors i experimentalistes del segle XX Conéixer els mètodes i les tècniques per a la reescriptura literària Identificar les funcions d escriptura dels processadors de textos Conéixer els conceptes bàsics de la sociolingüística i la seua aplicació a la nostra comunitat lingüística Repassar i aplicar la normativa: referent a: o l ortografia de les consonants palatals o els adverbis en -MENT o la tercera conjugació o els adverbis i preposicions de localització vertical: BAIX, DALT, AMUNT, AVALL, SOBRE SOTA, DAMUNT, DAVALL o la detecció de castellanismes per la fonètica i la forma Criteris d avaluació Construir i interpretar taules cronològiques

324 Comentar fragments de textos del període Identificar els elements definitoris del nou canvi d actitud que la Renaixença mostra respecte de la llengua i la identitat del poble Indicar els trets propis del romanticisme i de la Renaixença Diferenciar els diversos tipus de novel la del segle XIX Identificar les característiques del sainet Identificar les característiques del teatre culte Destriar els vulgarismes i castellanismes dels textos populistes del segle XIX Identificar el tòpic de l ubi sunt en textos proposats Reconéixer i explicar els trets experimentadors i innovadors en les propostes textuals d alguns autors del segle XX Corregir i reescriure textos Analitzar i explicar situacions sociolingüístiques de contacte lingüístic Corregir errades gramaticals Aplicar correctament la normativa lingüística

325 5. Metodologia educativa Les metodologies educatives són eines per a la reflexió i l anàlisi, una indagació teòrica i pràctica per a proporcionar criteris i pautes d actuació del docent. Però qualsevol sistema, també els enfocaments constructivistes que tanta repercussió han tingut fins ara, no constitueix, i ja ho avançava el 1991 un dels especialistes més autoritzats de la reforma d aleshores, César Coll, una metodologia ideal i tancada, infal lible o inapel lable. Al cap i a la fi, la preeminència de la memòria i de les activitats considerades «tradicionals o academicistes» o l entronització exclusiva de la intuïció i de les activitats etiquetades com a «progressistes o activistes», no són, intrínsecament i exclusivament, ni bones ni dolentes, depenen de la seua adequació a la situació educativa real que, com ja hem dit, és a les mans del professorat Principis metodològics de l etapa Una referència, tot i que breu, a dos dels factors que han impulsat i justifiquen la intensa renovació pedagògica proposada en les darreres dècades del segle XX servirà com a introducció a la descripció del model educatiu que inspira el projecte Batec, de Bromera, per a Batxillerat. Ens referim, en primer lloc, als estudis de psicologia cognitiva aplicats a l educació, que coincideixen a destacar que l aprenentatge no es garanteix solament amb la transmissió i recepció/reproducció de la informació, sinó que implica necessàriament una personalització dels sabers mitjançant un veritable procés de construcció i reconstrucció del coneixement per part de l alumne. La intervenció pedagògica consisteix, doncs, a modificar l estructura cognitiva de l alumnat mitjançant un procés d equilibri inicial, desequilibri posterior i reequilibri final. En segon lloc, cal fer esment de les transformacions que determinen el pas de la societat industrial a la societat de la informació, caracteritzada, aquesta última, per la proliferació dels mitjans de comunicació i l accessibilitat il limitada a la informació indiscriminada, però reticent encara a potenciar l esperit crític en el seu ús. Des d aquests nous paràmetres, el model educatiu ha deixat de tenir com a objectiu últim l acumulació de coneixements i s enfoca ara a potenciar la capacitat de processar actes i experiències per a integrar-los en l esquema cognitiu. El nou plantejament metodològic de l educació en general i de l aprenentatge en particular pren com a punt de partida el fet evident de la disponibilitat de què cal aprendre, però incideix i s orienta decisivament cap a com s aprén, amb l objectiu prioritari de fer comprendre, integrar i donar sentit als nous coneixements que incorpora l individu en el procés educatiu. La renovació pedagògica iniciada a mitjan segle XX va cristal litzar en el mètode conductista de l aprenentatge, que proposava l assimilació dels coneixements per acumulació, basant-se en les lleis de l associació (contigüitat, similitud i contrast), potenciava les tècniques d estudi orientades a facilitar la memorització i posava l èmfasi en com estudiar. La revisió dels plantejaments didàctics s ha accelerat en les últimes dècades i ha propiciat la formulació de nous models d aprenentatge, entre els quals destaquen el model d aprenentatge significatiu d Ausubel, el de l aprenentatge generatiu de Wittrock o el dinàmic de Dilts i Epstein. Aquests contribueixen, des de perspectives diverses, a explicar el procés complex d aprendre a aprendre i participen de la teoria constructivista del coneixement. Si, segons el model tradicional, l ensenyament

326 s entenia com a producte i s ocupava quasi exclusivament de què, des el model constructivista l ensenyament es concep com a procés i incideix en com aprendre. L aplicació de les estratègies o tècniques d aprenentatge ocupen en aquest nou context la posició preeminent ja que articulen la construcció dels nous coneixements en estructures cognitives a partir de la capacitat de transformació, manipulació i apropiació de la informació. És l alumne qui aprén, atés que només ell té accés a la pròpia experiència que, per mitjà de l aprenentatge, es traduirà significativament en termes de comportament. Des d aquesta perspectiva, l aprenentatge significatiu se ns presenta: centrat en l alumne, en qui pretén provocar la curiositat, potenciar l evolució d acord amb els seus interessos particulars i fer-lo conscient del canvi constant a què estan sotmeses les estructures cognitives, organitzat a partir dels elements d informació relacionats per una característica conceptual comuna, articulat a partir dels coneixements previs de l alumne, orientat a elaborar estructures sòlides i estables de coneixements, interessat a fomentar una actitud flexible que permeta el canvi davant una nova informació significativa, enfocat cap a l aprehensió de les idees fonamentals de la informació i la memorització comprensiva, dirigit a renovar els mecanismes mentals reforçant-los o qüestionant-los. abocat a arbitrar estratègies encaminades a resoldre la pregunta com ensenyar a aprendre dins un procés sotmés a l autoavaluació tant del professorat com de l alumnat. Des del constructivisme, l alumne/a protagonitza l aprenentatge significatiu de coneixements que ja han estat socialment construïts i que constitueixen el patrimoni cultural de la societat on viu i des d on aprendre un corpus de continguts implica atribuir-li un significat i construir-ne una representació pròpia i personal La funció del professorat El model d ensenyament constructivista demana que la instrucció vaja encaminada a fer conscient l alumnat del seu procés d aprenentatge. Aquesta exigència metodològica implica el professorat i el responsabilitza de l elecció de les estratègies d ensenyament que han d influir en els processos d aprenentatge de l alumne/a Perquè aquest objectiu s acomplisca, les estratègies d aprenentatge han de ser adequades i contextualitzades, és a dir, adaptades a cada tipus de contingut i grau d aprofundiment previst, d una banda, i adaptades també a les capacitats cognitives de l aprenent, als coneixements previs, al temps disponible per a la tasca, etc. L aplicació adequada d estratègies d aprenentatge desperta en l alumne la percepció de la pròpia capacitat per a emprar eficaçment les habilitats cognitives i influeix positivament en l aprenentatge i en la construcció del coneixement. Però, aquesta instrucció haurà de ser directa, informativa de què cal fer i explicativa de per què cal fer-ho. La instrucció directa implica: Organitzar el material didàctic seqüencialment. Presentar el material en petits passos, clars i diferenciats, des de les idees generals a les particulars.

327 Presentar exemples susceptibles de ser analitzats, interpretats i, fins i tot, imitats, si es pretén estimular la creativitat comunicativa. Aportar explicacions convincents per als punts difícils, que puguen provocar desequilibri cognitiu. Fer de monitor en el progrés de l alumne i modelar les seues habilitats. És a dir, generar, aplicar i regular estratègies d ensenyament que desplacen gradualment la responsabilitat de l aprenentatge cap a l alumne. D altra banda, el professorat de llengües, en el nostre cas el de Valencià: Llengua i Literatura, té en el Batxillerat el text «com unitat d estudi i de coneixement» on aplicar les estratègies educatives, i compta amb l experiència i familiaritat amb els textos que l alumnat ha assolit durant l ESO. Aquest fet suposa un desafiament i un descans. És un desafiament, perquè, del seu encert en l elecció d aquests textos i de la documentació i entusiasme que pose en el seu tractament amb l alumnat, en dependrà, en gran mesura, l èxit, el progrés de la classe i la pròpia satisfacció personal. D altra banda, se suposa que aquesta etapa és un descans enfront de l anterior, perquè l alumnat, bastant entrenats ja en les tècniques d escoltar, parlar, llegir i escriure, pot donar un gran joc en el comentari de tot tipus de textos i, per la seua maduresa, les seues produccions escrites poden ser de més valor i interés. Aquesta maduresa pot suposar també una major comunicació, una major vivència conjunta de la cultura i de la mateixa tasca educativa entre docents i discents. El professor o la professora de Valencià: Llengua i Literatura en el Batxillerat pot, amb més facilitat que en l etapa anterior, introduir en la discussió de la classe dades i qüestions sobre la literatura universal, el cinema o el teatre, que estimulen l opinió de l alumnat: temes com les adaptacions cinematogràfiques d obres literàries, el paper del teatre en la vida social contemporània o l actualització dels clàssics i sobre la resta de textos i la seua incidència en la vida social. L exercici sistematitzat de l assaig per escrit sobre assumptes d interés social i cultural, i la discussió raonada en l aula, a més de vitalitzar la classe per a donar cabuda al contrast d opinions, milloraran notablement la capacitat d expressió oral i escrita de l alumnat, que, d altra banda, en necessitar expressar-se en públic sense timidesa i amb serenitat i fermesa, i en haver d obligar-se a escoltar i a respectar en el mitjà acadèmic, adquirirà aquests hàbits com una constant en la seua vida. En conclusió, el projecte Bromera.txt proposa els materials adients per a una instrucció adequada que provoque situacions d interacció i intercanvi alumnesprofessors i alumnes-alumnes basades en seqüències d ensenyament-aprenentatge guiades i cooperatives. Uns materials alhora integradors, flexibles i engrescadors que permeten el desenvolupament acadèmic dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals des d estratègies d ensenyament-aprenentatge significatives i autoregulades tant pels professors com pels alumnes Enfocament metodològic de l àrea El tractament d aquesta matèria en una etapa en què, pel fet de pertànyer a l Educació Secundària, centra el seu treball sobre «tècniques, mètodes i procediments» adverteix el professorat que ha canviat l orientació que abans se li donava. Si en l ESO els objectius eren «escoltar, parlar, llegir i escriure», en el Batxillerat són «parlar millor i escriure millor per a pensar millor». I la clau d açò es troba, continuant el procés iniciat en l etapa anterior, en ampliar l exercici de la lectura, l anàlisi, la interpretació i la valoració de textos.

328 Com ja hem dit, l explicació i el comentari de textos ha de ser el marc d actuació, i sobre aquest, el professorat tractarà d educar la sensibilitat, promoure la creativitat i afavorir el desenvolupament d habilitats i destreses discursives. Però açò no ens pot fer oblidar que els nuclis de continguts de la matèria han d unir estretament el context històric, el text literari, els usos de la llengua i l anàlisi reflexiva sobre aquesta. Es tracta, doncs, d un tractament integrat, que aconsella que l estudi de la llengua es faça principalment en els textos, i l estudi de la literatura servisca per a la consolidació de la competència lingüística. L estudi de la literatura, com ja hem dit, se centrarà en la lectura i l anàlisi de les obres representatives del nostre patrimoni literari i ha d incloure la seua consideració com a fenomen comunicatiu, com a producte estètic i com a fet cultural històric relacionat amb uns altres factors. Abordarà, també, la selecció, lectura i interpretació dels textos. Al mateix temps, cal insistir en la necessitat de desenvolupar la creació textual tenint com a suport les formes literàries bàsiques (narració, poema, teatre, assaig), juntament amb els subgèneres més importants i els components de cadascuna. Els dos cursos del Batxillerat suposen l última etapa en la preparació guiada d una part considerable del col lectiu estudiantil cap a una competència comunicativa òptima o, si més no, suficient per a desenvolupar autònomament la seua vida personal i professional futura. Per a saber adequar les formes lingüístiques al tipus de text o de discurs que s ha de produir, l escriptor o el parlant s han de trobar en situacions d ús que les demanen. Per aquest motiu el projecte Bromera.txt proposa a més d una metodologia basada en la definició i l anàlisi l ús, la manipulació, la constatació dels efectes d aquesta manipulació, l observació de regularitats, la utilització de procediments de recerca diversos a fi de descobrir tant els aspectes sistemàtics com les diferències segons els usos. En el procés intel lectual que l alumne haurà de desenvolupar al llarg dels dos cursos del Batxillerat jugarà un paper molt important la utilització estratègica de les habilitats cognitives i dels procediments d aprenentatge. El projecte Bromera.txt integra una àmplia gamma de materials didàctics orientats a desenvolupar estratègies d aprenentatge de complexitat diversa que tot seguit classificarem a grans trets: a) Estratègies de repetició, caracteritzades per un nivell mínim d elaboració personal de la informació o del contingut que cal aprendre. En aquesta etapa seran un simple auxiliar en l aplicació de les estratègies de gestió i de regulació. b) Estratègies de gestió, que comporten connexions entre els coneixements que l aprenent ja té elaborats i la informació que ha d incorporar a la seua estructura cognitiva. Possibiliten un tractament més o menys autònom i personalitzat dels materials d aprenentatge mitjançant la utilització intencional i contextualitzada del resum, el subratllat, els esquemes c) Estratègies de regulació, que, basades en l autocontrol sobre l acció d aprendre, comporten planificació i avaluació del propi procés d aprenentatge i es concreten en els projectes de treball. L avaluació es converteix en una nova planificació i l aprenentatge esdevé un procés dinàmic i autoregulat que es va perfeccionant en cada nova etapa. La plena autoregulació de l aprenentatge esdevé l actitud i la capacitat ideals que s han d anar fomentant progressivament, ja que entre estratègies de regulació i aprenentatge significatiu s estableix una relació de causació biunívoca indestriable. El projecte Bromera.txt fomenta des dels seus materials per a Batxillerat l aplicació d aquests tres tipus d estratègies d aprenentatge, a primera vista dicotòmics,

329 però que han de formar part d un procés continu i inclusiu orientat a regular la pròpia acció, a conéixer i a saber utilitzar tècniques i procediments concrets en el context d una orientació metodològica que cedisca progressivament el control de l aprenentatge a l aprenent. 6. Característiques psicològiques de l alumnat 6.1. Adolescència i evolució És durant la joventut que l evolució, és a dir, el procés que segueix una persona per a desplegar les seues capacitats i posar-les en funcionament, pren un ritme especialment accelerat i rellevant. Perquè l evolució siga possible, cal, no obstant això, que es posen en marxa quatre mecanismes evolutius bàsics: creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge. Tot i que els dos primers creixement i maduració són determinats per la biologia, i en els dos darrers desenvolupament i aprenentatge, hi influeixen elements de caràcter psicològic, cal recordar que tots quatre són interdependents. La maduració i el creixement tenen en la pubertat un punt d inflexió àlgid que coincideix amb el desenvolupament fisiològic dels òrgans sexuals, del sistema nerviós central i dels canvis qualitatius i quantitatius en l estructura i la funció cel lulars. El desenvolupament, entés com a procés que orienta l individu a la conducta conscient i a la vida autoregulada, es veu influït pel nivell de maduració assolit i inclou dos aspectes íntimament relacionats: a) La formació de les funcions psicològiques superiors: la motricitat voluntària, les funcions cognitives (percepció, atenció, memòria, representació, formació de conceptes i creativitat) i el llenguatge verbal, element bàsic de comunicació i formació del pensament. b) L organització de l activitat en relació amb un fi determinat, capacitat gràcies a la qual la persona pot preveure els esdeveniments, avançar-s hi, modificar-los i actuar segons els seus interessos i aficions a fi de decidir el seu futur. Desenvolupament i aprenentatge apareixen estretament relacionats des del moment que definim l aprenentatge com a procés continuat de construcció i millora d una teoria personal, és a dir, d una estructura interpretativa del món i guia particular de pensament i actuació individuals. L aprenentatge escolar participa d aquest procés que, ben entés, es prolonga al llarg de tota la vida, tot inserint-lo en uns determinats sabers culturals i oferint uns coneixements específics essencials en la construcció de la teoria personal pròpia de cada individu. Així, doncs, en l evolució d una persona participen l herència i l entorn, és a dir, els gens (les estructures anatòmiques i funcionals en forma de capacitats) i l experiència (l aprenentatge que propicia l adquisició dels trets característics que configuren una realitat sociocultural determinada) Adolescència o transformació psicològica L etapa del desenvolupament humà que denominem adolescència s inicia amb la pubertat, però aquesta no és un tot monolític. En aquest sentit, si fins ara els nostres alumnes han estat immersos en, l anomenada per alguns psicòlegs, «adolescència

330 puberal o estadi de la inquietud puberal», els receptors del Batxillerat s inclourien dins de l estadi conegut com «adolescència o entusiasme juvenil». L adolescència, en general, comporta un seguit de canvis que afecten l individu en la seua globalitat i la transformació psicològica dels nivells cognitiu i emocional (adolescència) és tan important com la fisiològica (pubertat). Tots aquests canvis psicològics de l adolescència es manifesten fonamentalment en: La integració d una imatge corporal nova (possiblement en conflicte amb els cànons esteticoeconòmics de la societat) que comportarà un esforç especialment difícil en aquesta edat. La recerca d una identitat personal, que implica una autodefinició de la persona davant d ella mateixa i davant de l entorn social i cultural, en relació amb un sistema de valors determinat. La importància de les relacions amb el grup d iguals (amics, companys) que arriba a relegar, tot i que aleatòriament, a un segon terme les relacions familiars. L aprenentatge del rol social dins d un procés d autodefinició que configura l adolescent com un individu independent capacitat per a incorporar-se a la societat adulta. 63. El pensament formal, una meta evolutiva fonamental La transformació psicològica comporta també una reestructuració de les capacitats cognitives de gran rellevància per a l aprenentatge escolar. Els canvis en l estructura i el procés de pensament associats a l adolescència s encaminen al desenvolupament complet de la intel ligència, amb la consegüent posada en funcionament d unes habilitats cognitives que són imprescindibles per a assolir un pensament autoregulat, independent de les contingències ambientals immediates. Aquest tipus de pensament és el que Piaget ha anomenat pensament formal, i al qual ens referim sovint amb el terme de pensament abstracte o científic. Segons Piaget que formulà la primera gran teoria coherent i sistemàtica sobre el desenvolupament cognitiu humà, el pensament formal és una intel ligència general, transferible a qualsevol tipus de situació, que consisteix bàsicament en l aplicació del mètode hipoteticodeductiu a la resolució de tota mena de problemes sobre la base dels tres trets funcionals que el caracteritzen (fer hipòtesis, comprovar hipòtesis i conéixer per mitjà del llenguatge). Treballs posteriors han objectat que la teoria piagetiana descriu el pensament formal com una construcció general i universal i el defineixen, contràriament, com un conjunt de components i habilitats concretes, adquirides separadament i molt relacionades amb la instrucció en àrees de coneixement específiques. Partint d aquest supòsit, el desenvolupament de les habilitats cognitives de l alumne, que en el procés educatiu l han de conduir cap al pensament formal, suposa un dels reptes més complicats amb què ha d enfrontar-se el professorat de secundària El desenvolupament de les habilitats cognitives per mitjà de les habilitats del currículum El marc curricular del Batxillerat aplica, en part, les teories de la psicologia evolutiva i de l educació segons el model sociocultural a l hora de definir els objectius de l ensenyament i l aprenentatge. Així, parteix de la base que l aprenentatge escolar ha de provocar el desenvolupament dels alumnes implicats, de tal manera que l assimilació

331 1R TRIMESTRE correcta dels continguts escolars siga capaç de propiciar canvis en l estructura profunda del pensament. En aquest procés, els mediadors que arbitren el desenvolupament i l aprenentatge són: Les eines materials, que amplien les pròpies possibilitats. El llenguatge, l eina psicològica o instrument de tipus simbòlic per excel lència, que fa possible la comunicació i crea noves estructures i formes de pensament. En el projecte Batec de Bromera corresponent a aquesta etapa, es desenvolupen els processos cognitius basats tant en la inducció com en la deducció. I s hi aplica una metodologia diversa basada, d una banda, en la instrucció directa i l exposició verbal de la informació, i de l altra, centrada en l experimentació i la praxi. L equilibri que proposa el marc curricular en el tractament i valoració dels continguts conceptuals i procedimentals caldrà situar-lo sempre en relació amb el nivell evolutiu de l alumnat. Però açò no vol dir que s haja de dependre n totalment, sinó per a saber d on hem de partir per a conduir-lo cap a l adquisició plena del pensament formal. També hem de tenir en compte que, en alguns casos, l estadi del pensament concret possiblement no s haja superat totalment, circumstància que aconsellaria la necessitat de continuar aplicant determinats suports icònics o físics i una metodologia més inductiva que no deductiva. En conclusió, la doble naturalesa dels continguts conceptuals i procedimentals en el currículum del Batxillerat, i les característiques del pensament formal encara incipient en l adolescència aconsellen una intervenció educativa que combine les activitats pràctiques de fonament metodològic inductiu amb la instrucció verbal articulada en exposicions teòriques que propicien la reflexió de caire deductiu, sense perdre de vista en cap moment que l objectiu final d aquesta etapa postobligatòria consisteix a desenvolupar al màxim la reflexió i la deducció. Tenint en compte aquestes consideracions, s ha desenvolupat des de Bromera.txt el Projecte curricular de l àrea Valencià: Llengua i Literatura per a l etapa d educació secundària postobligatòria o Batxillerat. UNITAT 1 PROGRAMACIÓ VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA 1R BATXILLERAT CURS 2011 Verbs irregu Nexes: i i o. Els derivats HISTÒRIA DE LA TÈCNIQUES DE LLENGUA I CONTEXT NORMATIV LITERATURA TREBALL La prosa medieval Recerca La comunicació Obertura de d informació Funcions del llenguatge L article La XLPV La llengua com a sistema Alguns inde bastant.

332 2N TRIME 3R TRIMESTRE Entre el medievalisme i els nous temps Dels trobadors a Ausiàs March La narrativa de cavallers Renaixement, Barroc i neoclassicisme. La tradició teatral Anàlisi poètica Comentari de teatre Comentari de narrativa Àmbits d ús, gèneres discursius i registres lingüístics. Els dialectes geogràfics Caracterització del valencià L origen del valencià Fonologia Morfologia Nivells i disciplines lingüístics. La formació i la creació de paraules. La separació Els possessi numerals. L imperfet e Formes verb am i au. Incorreccion causalitat. Composició Geminacion contracció. Res, gens i c Segona conj Perquè, per Cultismes, n arcaismes. L accentuac L article neu Els verbs clo Partícules ad Vulgarismes L accent dia La dièresi. Els pronoms hi. Els verbs po acabats en Que i què. Coherència derivats. b/v, -b/-p, -t Pronoms feb Verbs acaba cebre. Com a, per i cap a. Semblants p 7 La Renaixença Textos crítics: ressenya i dissertació. Sintaxi -c/-g, cu/-qu El CD i la pr Verbs velari Les preposic locatives. Expressions preposicions

333 8 Primer terç del s. XX Propietats textuals. Modalització i impersonalització. 9 La literatura de postguerra Sociolingüística. Contacte de llengües. Actituds lingüístiques. Z, s, ss, c, ç. El CD i el pa Verbs acaba Les preposic temporals. Locucions a Grafies pala Adverbis en Els verbs de conjugació. Preposicions la localitzac Coherència

334

335 UNITAT 1. Primers batecs OBJECTIUS DIDÀCTICS Reflexionar entorn del concepte literatura Reconéixer l especificitat de l acte comunicatiu literari Identificar les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història Interpretar els elements bàsics de la narrativa Conéixer els principals fets politicosocials del primer terç del segle XX Identificar la producció cultural i literària del modernisme, el noucentisme i l avantguardisme Reconéixer les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil Interpretar les fases bàsiques del procés d escriptura i aprendre a utilitzar-les Aproximar-se al fenomen de la comunicació i identificar-ne les funcions Reflexionar sobre el concepte de variació lingüística Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents: les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià l ús dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou el present i les formes no personals dels principals verbs irregulars les conjuncions i i o els derivats cultes CONTINGUTS B 1. Conceptes 11. Aproximació al concepte de literatura

336 12. L especificitat de l acte comunicatiu literari 13. Les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història 14. Els elements bàsics de la narrativa Aproximació als principals fets politicosocials del primer terç del segle XX La producció cultural i literària del modernisme, el noucentisme i l avantguardisme Les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil Les fases bàsiques del procés d escriptura El concepte de comunicació i les funcions comunicatives Aprofundiment en les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià L ús dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou El present i les formes no personals dels principals verbs irregulars Les conjuncions i i o Els derivats cultes B 2. Procediments 23. Identificació de l especificitat literària i les seues diferents mostres 15. Reconeixement de l especificitat de l acte comunicatiu literari 16. Identificació dels diferents gèneres literaris al llarg de la història 17. Reconeixement dels elements bàsics de la narrativa Identificació dels principals fets politicosocials del primer terç del segle XX Reconeixement de les mostres literàries del modernisme, el noucentisme i l avantguardisme Reconeixement dels autors i els moviments literaris més emblemàtics de la València del segle XX fins a la Guerra Civil Identificació i utilització de les fases bàsiques del procés d escriptura Reconeixement del fenomen comunicatiu i les seues funcions Repàs de les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià Repàs dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou Repàs del present i les formes no personals dels principals verbs irregulars L ús de les conjuncions i i o Formació dels derivats cultes B 3. Actituds Valoració de la literatura i anàlisi del concepte Valoració de la literatura com a especificitat humana i humanitzadora Valoració i anàlisi de la literatura com a acte comunicatiu Valoració i anàlisi dels gèneres literaris al llarg de la història Valoració i anàlisi dels elements bàsics de la narrativa Valoració de l esforç normalitzador en el primer terç de segle XX Anàlisi i valoració de la producció literària en el modernisme, el noucentisme i l avantguardisme Anàlisi i valoració de l esforç dels intel lectuals valencians en els primers anys del segle XX Valoració de l escriptura com un procés conscient que es pot aprendre i millorar Valoració dels mecanismes comunicatius de les llengües naturals

337 Anàlisi i valoració de la variació lingüística com un fenomen intrínsec a totes les llengües Valoració de l aplicació correcta de la normativa lingüística CRITERIS D AVALUACIÓ Explicar el concepte de literatura Analitzar textos literaris com a actes comunicatius Extraure les característiques dels gèneres literaris Analitzar els elements bàsics de la narrativa Identificar els fets politicosocials més rellevants del primer terç del segle XX Identificar les mostres literàries més significatives del modernisme, el noucentisme i l avantguardisme Reconéixer els autors i els moviments culturals més importants de la València del primer terç del segle XX Seguir les pautes bàsiques del procés d escriptura Redactar un autoretrat Analitzar els elements de la comunicació Explicar el significat de diferents textos segons els contextos Extraure les distintes funcions del llenguatge predominants Analitzar les diferents variacions lingüístiques 11. Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica 12. Pronunciar amb correcció 13. Corregir errades normatives en textos proposats UNITAT 2. Del batec a la paraula OBJECTIUS DIDÀCTICS Valorar la importància de la recepció i la interpretació literàries Reconéixer i interpretar els elements bàsics del gènere poètic Reconéixer i interpretar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle Identificar els fets politicosocials més importants del franquisme Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua a l exili Conéixer alguns dels nostres autors més significatius del segle XX, des de la postguerra fins al 1978, i valorar-los Conéixer mecanismes tradicionals de recerca d informació: les biblioteques Conéixer la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) i valorar-la Conéixer els nous suports informàtics d emmagatzematge d informació Conéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet Reflexionar sobre la validesa dels webs Conéixer webs útils per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura Distingir els diferents àmbits d ús en què es pot utilitzar la llengua, i els principals gèneres discursius i registres que hi ha Repassar la separació sil làbica

338 Revisar l ús del guionet Aprofundir en el bon ús dels possessius en el discurs Revisar algunes particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona conjugació Corregir expressions de la causalitat incorrectes Reflexionar sobre la forma i l ortografia correcta dels mots compostos CONTINGUTS B 1. Conceptes La recepció i la interpretació literàries Elements bàsics del gènere poètic Especificitats del teatre com a text i com a espectacle Acostament als principals fets politicosocials del franquisme Producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco La producció cultural i literària en la nostra llengua a l exili Autors significatius del segle XX, des de la postguerra fins al 1978 Els mecanismes tradicionals de recerca d informació: les biblioteques La Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) Els nous suports informàtics d emmagatzematge d informació Mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet Llocs web útils de Llengua i Literatura Els àmbits d ús lingüístics, els gèneres discursius i els registres La separació sil làbica L ús del guionet Els possessius en el discurs Particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona conjugació Correcció d expressions de la causalitat incorrectes Reflexió sobre la forma i l ortografia correcta dels mots compostos Composició de mots B 2. Procediments Identificació dels conceptes de recepció i interpretació literàries a partir de versions de textos poètics i teatrals Reconeixement i interpretació dels elements bàsics del gènere poètic per mitjà de textos Identificació de les figures poètiques principals Interpretació dels esquemes mètrics principals de la nostra tradició poètica Reconeixement i interpretació de les especificitats del teatre com a text i com a espectacle per mitjà de textos Identificació dels fets politicosocials més importants del franquisme Reconeixement de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco mitjançant textos literaris i expositius Identificació d alguns dels nostres autors més significatius del segle XX, des de la postguerra fins al 1978 Identificació dels mecanismes tradicionals de recerca d informació a les biblioteques

339 Reconeixement de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) Identificació dels nous suports informàtics d emmagatzematge d informació Reconeixement dels mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet Identificació de webs útils per al desenvolupament del temari de l assignatura Distinció dels diferents àmbits d ús en què es pot utilitzar la llengua, i els principals gèneres discursius i registres que hi ha Repàs de la separació sil làbica Revisió de l ús del guionet Aprofundiment en el bon ús l ús dels possessius en el discurs Revisió d algunes particularitats de la conjugació irregular Correcció d expressions de la causalitat incorrectes Reflexió sobre la forma i l ortografia correcta dels mots compostos B 3. Actituds Valoració de la importància de la recepció i la interpretació literàries Valoració del coneixement dels elements bàsics del gènere poètic per a la fruïció estètica de la poesia Valoració del treball col lectiu dels muntatges teatrals i de l organització necessària per arribar a l espectacle Anàlisi del context polític del franquisme i reconeixement, per contrast, de valors com ara la tolerància, la llibertat i la riquesa del plurilingüisme Anàlisi i valoració de l esforç, a l exili i a la clandestinitat, de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco Anàlisi i valoració dels protagonistes més importants de la represa literària durant el franquisme Valoració dels moviments de resistència i de protesta, en defensa de la llibertat i del canvi del règim totalitari de Franco Valoració de les biblioteques com a centre d emmagatzematge del saber Valoració de la utilitat de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) Anàlisi i valoració de nous suports informàtics d emmagatzematge d informació Valoració de la utilitat dels mètodes de recerca per Internet Anàlisi i valoració del bon ús dels webs Valoració de la utilitat d algun web per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura Valoració de la diversitat lingüística en diferents àmbits, gèneres i registres de llengua Valoració de l aplicació correcta de la normativa lingüística, tant pel que fa a l ortografia, la morfosintaxi o el lèxic CRITERIS D AVALUACIÓ Reconéixer i interpretar textos literaris a partir de models Identificar la poeticitat d uns textos a partir del concepte bàsic del que és poesia Reconéixer figures poètiques en diferents textos Identificar les actituds líriques a partir de textos poètics

340 Reconéixer estructures mètriques a partir de textos versificats Identificar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle Distingir en un text teatral el text literari del text didascàlic Reconéixer l estructura bàsica argumental dels textos dramàtics i identificar aquestes parts en fragments teatrals Identificar a partir dels textos els gèneres teatrals més importants Identificar els fets politicosocials cabdals del franquisme Identificar les posicions contràries al règim totalitari franquista a partir de textos literaris de l època Interpretar textos literaris marcats pel tema de l exili o de la manca de llibertats Identificar els escriptors més importants en la nostra llengua des de la postguerra fins al 1978 i determinar els gèneres i els estils que conrearen Reconéixer cantants i cançons de l anomenada Nova Cançó Fer recerques bibliogràfiques utilitzant mecanismes tradicionals de recerca d informació, en una biblioteca Cercar bibliografia sobre un determinat tema a la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) Treballar informació per mitjà de suports informàtics i audiovisuals Reconéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca per Internet Conéixer webs útils per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura Distingir els diferents àmbits d ús en què es pot utilitzar la llengua, i els principals gèneres discursius i registres que hi ha Repassar la separació sil làbica i l ús correcte del guionet en la cadena de redacció Corregir mals usos dels possessius en el discurs Revisar algunes particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona conjugació Corregir expressions incorrectes de causalitat Reflexionar sobre la forma i l ortografia correcta dels mots compostos UNITAT 3. Primeres paraules OBJECTIUS DIDÀCTICS 24. Conéixer els factors històrics principals en la configuració i l expansió de la Corona d Aragó 21. Reconéixer la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial 22. Conéixer i valorar els primers textos escrits en la nostra llengua 23. Interpretar i identificar la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV 24. Aproximar-se a l obra de Ramon Llull 25. Conéixer les quatre cròniques i la seua funcionalitat 26. Reconéixer la funció social de la literatura al llarg de la història per mitjà de textos 27. Valorar i conéixer la situació política i cultural de l últim terç del segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística 28. Entendre els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari en l actualitat 29. Aprendre les tècniques del subratllat, del resum i de l esquema

341 30. Reflexionar sobre el mètode i la validesa de l ús de les noves fonts d informació electròniques 31. Identificar els conceptes de llengua i dialecte 32. Conéixer l origen del valencià 33. Reconéixer i valorar la variació dialectal de la nostra llengua 34. Repassar continguts normatius a partir dels distints nivells lingüístics: 35. l apostrofació i la contracció 36. l oposició res, cap i gens 37. els verbs de la segona conjugació 38. l oposició perquè, per què i per a què 39. diferència entre cultismes, neologismes i arcaismes CONTINGUTS B 1. Conceptes 25. Els factors històrics principals en la configuració i l expansió de la Corona d Aragó 40. La funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial 41. Els primers textos escrits en la nostra llengua 42. La prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV 43. L obra de Ramon Llull 44. Les quatre cròniques i la seua funcionalitat 45. La funció social de la literatura al llarg de la història a través de textos 46. La situació política i cultural de l últim terç del segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística 47. Els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari en l actualitat 48. Els conceptes de subratllat, resum i esquema 49. Les noves fonts d informació electròniques 50. Els conceptes de llengua i dialecte 51. L origen del valencià 52. La variació dialectal de la nostra llengua 53. Aprofundiment en l apostrofació i la contracció 54. L oposició res, cap i gens 55. Aprofundiment en els verbs de la segona conjugació 56. L oposició perquè, per què i per a què 57. Els conceptes de cultisme, neologisme i arcaisme B 2. Procediments Interpretació i construcció de taules cronològiques Interpretació de mapes històrics 26. Identificació dels factors històrics principals en la configuració i l expansió de la Corona d Aragó 58. Reconeixement de l estàndard de la Cancelleria Reial 59. Identificació dels primers textos escrits en la nostra llengua 60. Reconeixement de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV 61. Reconeixement i interpretació de l obra de Ramon Llull per mitjà de fragments de textos escollits

342 62. Reconeixement de les quatre cròniques i la seua funcionalitat a través de fragments de textos escollits 63. Identificació de la funció social de la literatura al llarg de la història mitjançant textos 64. Identificació de la situació política i cultural de l últim terç del segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística 65. Reconeixement dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari en l actualitat 66. Ús de les tècniques del subratllat, del resum i de l esquema 67. Ús de les noves fonts d informació electròniques 68. Identificació de la llengua i els dialectes mitjançant situacions concretes 69. Reconeixement de l origen del valencià 70. Identificació de la variació dialectal de la nostra llengua 71. Repàs de l apostrofació i la contracció 72. Repàs de l oposició res, cap i gens 73. Repàs dels verbs de la segona conjugació 74. Repàs de l oposició perquè, per què i per a què Ús i formació de cultismes, neologismes i arcaismes B 3. Actituds Anàlisi i valoració de la configuració de la Corona d Aragó i la seua expansió Anàlisi i valoració de la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial Anàlisi i valoració dels primers documents escrits en la nostra llengua 75. Anàlisi i valoració de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV 76. Anàlisi i valoració de l obra de Ramon Llull en el seu context politicosocial 77. Anàlisi i valoració de les quatre cròniques i la funcionalitat que les justifica 78. Anàlisi i valoració de la funció social de la literatura 79. Anàlisi i valoració de la situació política i cultural de l últim terç de segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística 80. Anàlisi i valoració dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari en l actualitat 81. Anàlisi i valoració de la influència de l esforç privat i l institucional en el nostre redreçament literari 82. Anàlisi i valoració dels mecanismes del subratllat, del resum i de l esquema 83. Anàlisi i valoració de les noves fonts d informació electròniques 84. Anàlisi i valoració de l oposició llengua i dialecte 85. Anàlisi i valoració de l origen del valencià 86. Anàlisi i valoració de la variació dialectal de la nostra llengua Valoració de l aplicació correcta de la normativa lingüística CRITERIS D AVALUACIÓ Construir i completar taules cronològiques a partir de textos explicatius Explicar els fets que configuraren la Corona d Aragó Reconéixer la funcionalitat de la Cancelleria Reial Identificar els primers testimonis escrits Analitzar els textos juridicoadministratius Analitzar i situar l obra de Ramon Llull en el seu context historicosocial

343 Extraure les característiques més importants i els eixos temàtics dels fragments de textos lul lians Reconéixer i identificar la nostra historiografia Analitzar la funció social de la literatura Explicar el procés de la transició democràtica Analitzar el fenomen literari durant l últim terç de segle XX Interpretar i valorar la influència dels factors politicosocials en la literatura de l últim terç del segle XX Subratllar, resumir i esquematitzar diferents textos Reconéixer les noves tecnologies Identificar la caracterització del concepte de dialecte Explicar l origen de la nostra llengua Reconéixer la variació dialectal de la nostra llengua Aplicar les regles ortogràfiques Usar amb correcció i distingir alguns elements gramaticals semblants Reconéixer els cultismes, els neologismes i els arcaismes UNITAT 4. Paraules justes 11. OBJECTIUS DIDÀCTICS Entendre el pas del món i els pensaments medievals a les visions humanistes Conéixer les característiques i els autors principals de la prosa religiosa i l oratòria: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda Conéixer el corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge 11. Conéixer l Escola Satírica Valenciana: Jaume Roig i l Espill 12. Analitzar l obra d Isabel de Villena 13. Comprendre el concepte de misogínia i l evolució d aquest en la literatura Repassar i aplicar la normativa referent a: 11. l accentuació 12. els verbs de la segona conjugació 13. alguns nexes adversatius 12. CONTINGUTS B 1. Conceptes 14. El pas del món medieval a l humanisme 15. Les característiques i els autors principals de la prosa religiosa i l oratòria: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda 16. El corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge 17. L Escola Satírica Valenciana: Jaume Roig i l Espill 18. L obra d Isabel de Villena 19. El concepte de misogínia i l evolució d aquest B 2. Procediments B 3. Actituds 13. CRITERIS D AVALUACIÓ

344 Conéixer i interpretar els valors medievals presents en un text i distingir-los dels humanístics Comentar fragments de textos diversos del període Enumerar i reconéixer els trets definitoris i els autors dels segles XIII i XIV UNITAT 5. Paraules cantades 15. OBJECTIUS DIDÀCTICS Reconéixer les característiques de la poesia trobadoresca: les formes, els gèneres i els temes Diferenciar entre trobadors i joglars Conéixer la relació de la Corona d Aragó amb la literatura trobadoresca Acostar l alumnat a alguns textos i autors de la lírica trobadoresca Reconéixer els trets poètics destacables de la poesia de Jordi de Sant Jordi Estudiar les característiques principals de l obra d Ausiàs March Reconéixer el tòpic de l amor en la literatura a través del temps Estudiar les característiques principals de la poesia de Vicent Andrés Estellés Facilitar un model general de comentari de textos literaris Facilitar un model particular de comentari de textos poètics Reconéixer els distints nivells d anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n ocupen Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica Reflexionar sobre la coherència lèxica en la formació de derivats B. CONTINGUTS B 1. Conceptes Característiques de la poesia trobadoresca: formes, gèneres i temes Diferència entre trobadors i joglars Els trobadors de la Corona d Aragó: Cerverí de Girona Els certàmens i els tractats poètics Jordi de Sant Jordi Les característiques principals de l obra d Ausiàs March El tòpic de l amor a través del temps Les línies principals per a entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés El comentari de textos El comentari de textos poètics Els nivells d anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n ocupen L accent diacrític La dièresi Ús dels pronoms febles en, ho i hi Els verbs pondre i posar, i derivats, i els verbs amb -soldre Les partícules tòniques què i que La coherència lèxica en els derivats

345 B 2. Procediments 11. Reconeixement del components associats a la creació poètica a l edat mitjana: el cant i les estructures rítmiques 12. Identificació de les tradicions primeres que influïren en la poesia peninsular: les kharges i la tradició trobadoresca Reconeixement de les característiques de la poesia trobadoresca en formes, gèneres i temes Identificació de les diferències entre trobadors i joglars Reconeixement de la relació cultural entre Occitània i la Corona d Aragó fins al segle XIII Identificació d alguns trobadors nascuts en els territoris de la Corona d Aragó, especialment la figura i l obra de Cerverí de Girona Identificació del paper dels certàmens poètics a partir del XIV amb els tractats poètics medievals Reconeixement de la figura de Jordi de Sant Jordi i dels trets de la seua producció poètica Identificació de les característiques principals de l obra d Ausiàs March Reconeixement del tòpic de l amor en literatura a través del temps Identificació de les línies principals per a entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés Identificació dels passos principals que cal tenir en compte per a fer un comentari de textos literaris Identificació dels aspectes poètics puntuals que cal tenir en compte en un comentari de textos poètics Reconeixement d algunes figures retòriques bàsiques emprades en el llenguatge poètic Identificació dels nivells d anàlisi lingüística i de les disciplines lingüístiques que se n ocupen Repàs de la normativa de l accent diacrític Repàs de la normativa de la dièresi Repàs de l ús dels pronoms febles en, ho i hi Identificació de la utilització correcta dels verbs pondre i posar, dels seus derivats, i dels verbs amb -soldre Coneixement de l ús correcte de les partícules tòniques què i que Reflexió i pràctica sobre la coherència lèxica en els derivats B 3. Actituds Anàlisi i valoració de la tradició poètica dels inicis de la literatura romànica Valoració de la primera literatura bilingüe a la península Ibèrica: les kharges Anàlisi i valoració de la importància de la concepció de l amor cortés en la cultura europea Anàlisi i valoració del model vital de trobadors i joglars en el marc del feudalisme Anàlisi i valoració de les relacions de la Corona d Aragó amb el Llenguadoc, i dels lligams de cooperació supranacionals que s hi establiren Anàlisi i valoració de l evolució poètica que significa l obra de Jordi de Sant Jordi

346 Anàlisi i valoració dels canvis que comportaren els plantejaments poètics d Ausiàs March en el panorama literari: temes, llengua, estil, percepció de la dona i de les relacions sentimentals, barreja entre la tradició i la modernitat... Anàlisi i valoració de l evolució del tema de l amor al llarg de la història de la literatura Anàlisi i valoració de l obra (temes i registre poètic) i de l actitud vital compromesa del poeta Vicent Andrés Estellés Anàlisi i valoració dels passos que cal seguir per a elaborar un bon comentari literari Anàlisi i valoració dels nivells lingüístics intrínsecs al llenguatge verbal i de les disciplines que l estudien 11. Valoració de l aplicació correcta de la normativa lingüística CRITERIS D AVALUACIÓ 12. Analitzar textos de diversa tradició poètica i lingüística en la literatura medieval peninsular 13. Relacionar el model feudal amb la literatura sorgida del concepte de l amor cortés 14. Identificar els rols diferents de trobadors i joglars 15. Reconéixer la importància de les relacions entre Occitània i la Corona d Aragó al llarg de l edat mitjana Discriminar en el panorama poètic medieval, l època dels certàmens i els tractats poètics Identificar les diferències morfosintàctiques i lèxiques entre l occità i el català Conéixer els trets principals de la poesia de Jordi de Sant Jordi Identificar en un text aspectes que recorden la biografia d Ausiàs March Identificar els temes principals de l obra d Ausiàs March a partir de textos Identificar el model lingüístic d Ausiàs March Reconéixer les fonts de la poesia de March a partir de la comparació de textos Identificar diverses concepcions de la relació amorosa en la literatura a partir de textos diferents d èpoques i tradicions culturals distintes Reconéixer, a partir de textos, les línies principals de la poesia de Vicent Andrés Estellés Aplicar el model de comentari de textos, i de comentari de textos poètics, a partir d un poema Reconéixer els distints nivells d anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n ocupen Aplicar la normativa sobre l accent diacrític Aplicar la normativa sobre la dièresi Aplicar la normativa sobre l ús dels pronoms febles en, ho i hi Utilitzar de manera correcta els verbs pondre i posar, i derivats, i els verbs amb - soldre Utilitzar de manera correcta les partícules tòniques què i que Aplicar la coherència lèxica en la formació dels derivats UNITAT 6. Paraules contades 11. OBJECTIUS DIDÀCTICS

347 Conéixer l origen i la tradició de la matèria de Bretanya Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les novel les cavalleresques. I entre realitat i ficció Aproximar-se al Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín Descobrir la importància literària de Curial e Güelfa Conéixer la figura de Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc Observar les característiques del Segle d Or de les nostres lletres Identificar l heroi i l antiheroi literari al llarg de la història Reconéixer les línies narratives de la postguerra Identificar les característiques principals de l obra de Mercè Rodoreda Aproximar-se al comentari de textos narratius Conéixer els mecanismes externs i interns de creació lèxica Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents: c) les grafies b i v, i les oclusives finals d) la combinació de CI i CD en els pronoms febles e) els verbs acabats en -metre i -cebre f) l ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a g) reflexió sobre algunes confusions lèxiques 12. CONTINGUTS B 1. Conceptes 11. Origen i tradició de la matèria de Bretanya 12. Semblances i diferències entre els llibres de cavalleries i les novel les cavalleresques. Realitat i ficció 13. El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín 14. Curial e Güelfa 15. Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc 16. El Segle d Or de les nostres lletres 17. L heroi i l antiheroi literari al llarg de la història 18. Les línies narratives de la postguerra 19. Característiques principals de l obra de Mercè Rodoreda 20. El comentari de textos narratius 21. Els mecanismes externs i interns de creació lèxica 22. Les grafies b i v, i les oclusives finals 23. La combinació de CI i CD en els pronoms febles 24. Els verbs acabats en -metre i -cebre 25. L ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a 26. Reflexió sobre algunes confusions lèxiques B 2. Procediments 27. Reconeixement de l origen i de la tradició europea de la matèria de Bretanya 28. Identificació en un text dels trets propis del personatge arquetípic del cavaller 29. Identificació de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc 30. Reconeixement dels elements meravellosos dels llibres de cavalleries 31. Identificació de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les novel les cavalleresques

348 32. Reconeixement dels trets principals dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín 33. Reconeixement dels trets principals de la novel la Curial e Güelfa 34. Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la seua obra 35. Reconeixement dels trets principals de la novel la Tirant lo Blanc 36. Identificació dels diferents tractaments respecte a les relacions sentimentals a la baixa edat mitjana, i comparació amb la novel la Tirant lo Blanc 37. Reconeixement de les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d Or de les nostres lletres 38. Identificació, per mitjà dels textos, de la varietat estilística de la producció literària del XV i importància de la novel la Tirant lo Blanc en aquest aspecte 39. Reconeixement dels conceptes d heroi i antiheroi en la història literària a través dels textos 40. Identificació de les línies narratives principals de la postguerra 41. Reconeixement de les característiques principals de l obra de Mercè Rodoreda 42. Identificació de fragments i motius de les novel les La plaça del diamant i Mirall trencat 43. Identificació d un model de comentari de textos narratius a partir d un exemple de comentari 44. Identificació dels mecanismes de creació lèxica més importants en una llengua 45. Les grafies b i v, i les oclusives finals 46. La combinació de CI i CD en els pronoms febles 47. Els verbs acabats en -metre i -cebre 48. L ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a 49. Reflexió sobre algunes confusions lèxiques B 3. Actituds 50. Valoració de la tradició europea de la matèria de Bretanya 51. Valor del model cavalleresc en el seu context sociocultural 52. Reflexió sobre la relació entre literatura i vida a la baixa edat mitjana 53. Valoració de la singularitat dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín 54. Reflexió sobre les obres literàries (i les vides) a cavall de dos models culturals i/o religiosos 55. Valoració de la singularitat de la novel la Curial e Güelfa 56. Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell i comparació amb els valors propis 57. Valoració de la singularitat de la novel la Tirant lo Blanc 58. Valoració de l expressió desacomplexada de les relacions sentimentals en la novel la Tirant lo Blanc 59. Valoració del context socioeconòmic que impulsà l esplendor cultural valenciana al segle XV 60. Valoració de la riquesa estilística de la producció literària del XV i de la importància de la novel la Tirant lo Blanc en aquest aspecte 61. Reflexió sobre els conceptes d heroi i antiheroi en la història literària i sobre la necessitat d adaptar-se a estàndards culturals diferents del propi, per a entendre determinats textos literaris i/o altres situacions 62. Valoració de la diversitat estilística en narrativa durant la postguerra

349 63. Reflexió sobre la dedicació literària de Mercè Rodoreda 64. Valoració de la singularitat de les novel les La plaça del diamant i Mirall trencat 65. Valoració de la realització d un comentari de textos narratius seguint les pautes d un model 66. Valoració de l ús correcte de la llengua tant en el camp ortogràfic i ortofònic com en el gramatical i lèxic 13. CRITERIS D AVALUACIÓ 67. Reconéixer l origen sociohistòric i geogràfic de la literatura de cavallers 68. Identificar en un text els trets propis del personatge arquetípic del cavaller 69. Identificar la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc 70. Reconéixer els elements meravellosos dels llibres de cavalleries 71. Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les novel les cavalleresques 72. Reconéixer els trets principals dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín 73. Reconéixer els trets principals de la novel la Curial e Güelfa 74. Identificar els valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la seua obra 75. Reconéixer els trets principals de la novel la Tirant lo Blanc 76. Identificar els diferents tractaments respecte a les relacions sentimentals a la baixa edat mitjana, i comparar-los amb la novel la Tirant lo Blanc 77. Reconéixer les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d Or de les nostres lletres 78. Identificar, a través dels textos, la varietat estilística de la producció literària del XV i la importància de la novel la Tirant lo Blanc en aquest aspecte 79. Reconéixer els conceptes d heroi i antiheroi en la història literària a través dels textos 80. Identificar les línies narratives principals de la postguerra 81. Reconéixer les característiques principals de l obra de Mercè Rodoreda 82. Identificar fragments i motius de les novel les La plaça del diamant i Mirall trencat 83. Fer un comentari de textos narratius a partir del model proposat 84. Identificar els mecanismes principals de creació lèxica en una llengua 85. Revisar i aplicar la normativa de les grafies b i v, i les oclusives finals 86. Revisar i aplicar la normativa respecte a la combinació de CI i CD en els pronoms febles 87. Revisar l ús correcte dels verbs acabats en -metre i -cebre 88. Revisar i aplicar la normativa respecte a l ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a 89. Reflexionar sobre algunes confusions lèxiques UNITAT 7. Batecs del pensament OBJECTIUS DIDÀCTICS Conéixer les causes de la decadència social i literària als regnes de la Corona d Aragó

350 11. Reconéixer el valor de l obra de Roís de Corella com a escriptor prerenaixentista 12. Conéixer l evolució de la literatura culta durant el Renaixement, el Barroc i el neoclassicisme 13. Comprovar la pervivència de la nostra llengua en la literatura popular 14. Reconéixer el valor de la literatura del jo i els llibres de viatges 15. Comprendre l obra assagística de Joan Fuster en el seu context 16. Identificar els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació 17. Comprendre els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, oració i sintagmes 18. Identificar els diversos tipus d oracions 19. Identificar els diversos tipus de complements Repassar i aplicar la normativa referent a: 11. les grafies finals c i g, i cu, qu i k 12. l ús de la preposició a en el CD 13. els límits de la velarització 14. les preposicions a i en amb valor locatiu 15. algunes expressions genuïnes amb preposicions CONTINGUTS B 1. Conceptes 20. Les causes de la decadència social i literària als regnes de la Corona d Aragó 21. L obra de Roís de Corella 22. El Renaixement en literatura i Joan de Timoneda 23. L estètica del Barroc 24. Els escriptors del nostre Barroc: el Rector de Vallfogona, Francesc Mulet, Fontanella La cultura i la literatura neoclàssiques: Lluís Galiana i la Rondalla de rondalles 26. La literatura popular durant la Decadència 27. La literatura del jo i els llibres de viatges 28. L obra assagística de Joan Fuster 29. Els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació 30. Els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, sintagma i oració 31. Els constituents bàsics de l oració simple 32. Els tipus d oracions 33. Els tipus de complements 34. Les grafies finals c i g, i cu, qu i k 35. L ús de la preposició a en el CD 36. Els límits de la velarització 37. Les preposicions a i en amb valor locatiu 38. Algunes expressions genuïnes amb preposicions B 2. Procediments Construcció de taules cronològiques Lectura i anàlisi d obres i fragments d obres significatives dels autors d aquest període Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la producció literària d aquest període a partir dels textos proposats Interpretació i actualització de textos Creació de textos breus assagístics

351 Visionament de documents audiovisuals contemporanis a l època en què visqué Joan Fuster Lectura i redacció de textos crítics Preparació de possibles dissertacions Identificació d oracions, sintagmes i frases Anàlisi d oracions i complements Repàs d aspectes ortogràfics Correcció d errades morfosintàctiques Emplenament de paradigmes verbals Substitució de castellanismes B 3. Actituds 11. Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que condicionaren la producció literària durant la Decadència 12. Valoració de les varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa cultural i lingüística 13. Interés pel manteniment de la distintes formes literàries a pesar de la castellanització 14. Valoració de la importància de l existència de la literatura culta i la popular per a la normalitat de la llengua 15. Anàlisi i valoració dels escrits personals i la seua difusió pública 16. Valoració del compromís intel lectual, nacional, social i cultural de Joan Fuster 17. Anàlisi i valoració de la passió literària de Joan Fuster i Josep Pla 18. Valoració de la capacitat crítica i social de les ressenyes i les dissertacions 19. Anàlisi i valoració positiva del coneixement sintàctic 20. Valoració de l aplicació correcta de la normativa lingüística CRITERIS D AVALUACIÓ Construir i interpretar taules cronològiques Comentar fragments de textos del període Enumerar el trets definitoris i els autors dels segles XVI, XVII i XVIII Interpretar les obres en el context estètic del Renaixement, el Barroc i el neoclassicisme Reflexionar críticament sobre la privacitat de la literatura del jo Identificar l estil i les preocupacions fusterianes a partir de textos breus Ressenyar obres llegides Identificar oracions i sintagmes Analitzar oracions simples Corregir errades de normativa Aplicar correctament la normativa gramatical UNITAT 8. Batecs a l escenari OBJECTIUS DIDÀCTICS

352 Reconéixer els principals espais escènics del teatre tradicional Conéixer els trets principals del teatre religiós de tradició medieval i les paròdies religioses Identificar el teatre profà del Renaixement valencià: Serafina de Bartolomé Torres i la cort de Germana de Foix Conéixer l evolució del fet teatral durant els segles XVII i XVIII Aproximar el tòpic literari del graciós en teatre Comprendre i valorar l evolució del teatre fins als anys seixanta del segle XX Conéixer i valorar l obra de Rodolf Sirera Reflexionar sobre les tècniques de comentari de textos teatrals Elaborar un comentari de textos teatrals a partir de la tècnica Conéixer les tres propietats dels textos: l adequació, la coherència i la cohesió Identificar els elements modalitzadors i/o impersonalitzadors en els textos Repassar i aplicar la normativa referent a: les grafies z, s, ss, c i ç la concordança del participi amb el CD els verbs en -éixer les preposicions a i en amb valor temporal algunes locucions adverbials genuïnes CONTINGUTS B 1. Conceptes Aproximació als espais del teatre tradicional El teatre religiós: el Misteri d Elx i les paròdies religioses El teatre profà: Serafina de Bartolomé Torres i el teatre a la cort de Germana de Foix El teatre durant els segles XVII i XVIII: Guillem de Castro, Francesc Fontanella, Francesc Mulet i els col loquiers El tòpic del graciós El teatre fins als anys seixanta del segle XX L obra de Rodolf Sirera El comentari de textos teatrals Les propietats textuals La modalització o la impersonalització en els textos Normativa de les grafies z, s, ss, c i ç La concordança del participi amb el CD Els verbs en -éixer Les preposicions a i en amb valor temporal Algunes locucions adverbials genuïnes B 2. Procediments 14. Identificació dels principals espais escènics del teatre tradicional 15. Reconeixement de les bases religioses del teatre medieval 16. Identificació del model teatral religiós o de les paròdies religioses que en sorgeixen 17. Identificació dels trets singulars del Misteri d Elx

353 18. Reconeixement de les escasses mostres de comèdia profana en el Renaixement valencià 19. Identificació dels trets del teatre sorgit de la cort de Germana de Foix 20. Reconeixement de la influència del teatre espanyol del Barroc en l escena valenciana 21. Identificació de les paròdies populars barroques en el teatre valencià 22. Identificació de la disposició i la localització de les primeres sales de teatre comercial valencianes 23. Reconeixement dels distints tipus de graciós en la comèdia al llarg de la història del teatre: el bufó, el clown Reconeixement de les principals fites teatrals en el segle XX i en la nostra literatura 25. Identificació dels trets que caracteritzen el teatre de Rodolf Sirera i de les etapes de la seua producció 26. Reconeixement de la importància dramatúrgica de l obra El verí del teatre 27. Identificació dels aspectes importants que cal tractar en un comentari de textos teatrals 28. Reconeixement de les propietat inherents als textos: l adequació, la coherència i la cohesió 29. Identificació dels aspectes que modalitzen o impersonalitzen els textos 30. Repàs de la norma relacionada amb l ús de /z/ i /s/ 31. Repàs de la norma relacionada amb la concordança del participi amb el CD 32. Coneixement dels límits en el model de conjugació dels verbs amb infinitius acabats en -éixer 33. Reconeixement de l ús correcte de les preposicions a i en en construccions temporals 34. Repàs d algunes locucions adverbials genuïnes B 3. Actituds 16. Anàlisi i valoració de la importància del fet teatral en la cultura occidental i a l edat mitjana europea 17. Anàlisi i valoració de la relació entre la castellanització i la dificultat de desenvolupament del teatre valencià 18. Anàlisi i valoració del plurilingüisme a partir de l obra Serafina, de Torres Naharro 19. Anàlisi i valoració de la permanència de la tradició del Misteri d Elx i de la seua declaració com a patrimoni de la humanitat 20. Anàlisi i valoració de les primeres sales teatrals valencianes 21. Anàlisi i valoració de la represa de formes teatrals cultes en el teatre valencià i en la nostra llengua 22. Anàlisi i valoració de la constància i l esforç d investigació teatral en l obra de Rodolf Sirera 23. Anàlisi i valoració de l escriptura col lectiva dels germans Sirera 24. Anàlisi i valoració de la importància de l obra El verí del teatre 25. Anàlisi i valoració d un comentari de text teatral ben elaborat 26. Valoració de l aplicació correcta de la normativa lingüística CRITERIS D AVALUACIÓ

354 35. Identificar els principals espais escènics del teatre tradicional 36. Aplicar els coneixements de models teatrals en la redacció de textos de creació o de síntesi 37. Reconéixer els factors diglòssics del teatre cortesà del Renaixement valencià 38. Identificar el llenguatge culte i les influències d altres literatures en les mostres de teatre valencià en època moderna 39. Identificar el llenguatge col loquial i vulgar del teatre popular del Barroc i els seus referents parodiats 40. Identificar els distints tipus de graciós a partir de models textuals 41. Representar escènicament fragments d obres importants de la tradició teatral 42. Representar algun fragment de l obra de Rodolf Sirera 43. Extraure les característiques del teatre de Rodolf Sirera a partir de fragments teatrals i d escrits teòrics 44. Elaborar un comentari teatral a partir d un model 45. Reconéixer, en determinats enunciats, els elements de les propietats textuals 46. Reconéixer, en determinats enunciats, la modalització textual i la impersonalització 47. Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica 48. Corregir errades normatives de textos proposats 49. Traduir correctament els textos proposat UNITAT 9. Nous batecs OBJECTIUS DIDÀCTICS Conéixer el moviment romàntic en el context social i polític europeu i espanyol Conéixer el fenomen de la Renaixença i la relació que té amb el moviment romàntic Identificar els models lingüístics de la Renaixença Conéixer els poetes i les obres més importants de la Renaixença Conéixer el renaixement novel lístic durant el segle XIX i els corrents narratius principals del moment Conéixer la producció teatral culta i popular del segle XIX Identificar el tòpic de l enyor a través del temps Identificar els moviments estètics i els seus autors més innovadors i experimentadors del segle XX Conéixer els mètodes i les tècniques per a la reescriptura literària Identificar les funcions d escriptura dels processadors de textos Conéixer els conceptes bàsics de la sociolingüística i l aplicació d aquesta a la nostra comunitat lingüística Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents: l ortografia de les consonants palatals els adverbis acabats en -ment les remarques a la tercera conjugació els adverbis i les preposicions de localització vertical: dalt, baix, damunt, davall, amunt, avall, sobre i sota detecció de castellanismes per la fonètica i la forma

355 CONTINGUTS B 1. Conceptes El context social i polític europeu i espanyol del segle XIX Les característiques del romanticisme La relació del romanticisme amb la Renaixença Els models lingüístics de la Renaixença La literatura dels Jocs Florals i els autors que la representen El paper de Teodor Llorente i Constantí Llombart en la Renaixença valenciana La novel la europea al segle XIX Trets principals del realisme i del naturalisme en literatura L obra de Narcís Oller El teatre culte del segle XIX i Àngel Guimerà El sainet i els sainetistes valencians El tòpic literari del passat i l enyor La posició eclèctica dels nostres escriptors davant de l avantguardisme L experimentació poètica i teatral en la postguerra L experimentació narrativa en la postguerra La generació dels 70 Tendències literàries i autors destacables des dels anys 80 Mètodes i tècniques per a la reescriptura literària El treball amb els processadors de textos Els conceptes bàsics de la sociolingüística Una aproximació a la història social del català L ortografia de les consonants palatals Els adverbis acabats en -ment Remarques a la tercera conjugació Els adverbis i les preposicions de localització vertical: dalt, baix, damunt, davall, amunt, avall, sobre i sota Alguns castellanismes detectables per la fonètica i la forma B 2. Procediments Construcció de taules cronològiques Lectura i anàlisi d obres i fragments significatius dels autors d aquest període Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la producció literària d aquest període a partir dels textos proposats Interpretació i actualització de textos Identificació dels diferents posicionaments lingüístics Detecció dels castellanismes i els vulgarismes en els textos populistes Declamació de textos poètics Reconeixement de les característiques formalment innovadores Interpretació de les propostes literàries experimentals del segle XX Creació de textos seguint les pautes indicades Revisió, correcció i reescriptura dels textos proposats Identificació de les eines d escriptura dels processadors de textos Identificació de diferents situacions de contacte lingüístic Aplicació dels conceptes de la sociolingüística a la història social del català Aplicació correcta de les regles ortogràfiques

356 Correcció d errors gramaticals Substitució de castellanismes lèxics B 3. Actituds 21. Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que condicionen la producció literària durant la Renaixença 22. Actitud respectuosa envers el redreçament de les llengües minoritzades 23. Valoració positiva de l esforç dels nostres escriptors 24. Anàlisi i valoració crítica dels esforços per la recerca d un model lingüístic durant la Renaixença 25. Valoració positiva del redreçament novel lístic durant el segle XIX 26. Valoració crítica dels factors culturals, polítics, socioeconòmics i sociolingüístics que condicionen la recepció de les obres dramàtiques 27. Valoració i anàlisi dels esforços innovadors i experimentadors dels escriptors al llarg del segle XX 28. Valoració positiva de la revisió, la correcció i la reescriptura de textos 29. Valoració positiva de la presentació de textos 30. Actitud positiva envers les eines que proporciona la sociolingüística com a disciplina explicativa de les realitats lingüístiques 31. Valoració positiva de la lleialtat lingüística 32. Identificació i superació dels prejudicis lingüístics 33. Valoració de l aplicació correcta de la normativa lingüística CRITERIS D AVALUACIÓ Construir i interpretar taules cronològiques Comentar fragments de textos del període Identificar els elements definitoris del nou canvi d actitud que la Renaixença mostra respecte a la llengua i la identitat del poble Indicar els trets propis del romanticisme i de la Renaixença Diferenciar els diversos tipus de novel la del segle XIX Identificar les característiques del sainet Identificar les característiques del teatre culte Destriar els vulgarismes i els castellanismes dels textos populistes del segle XIX Identificar el tòpic de l ubi sunt en textos proposats Reconéixer i explicar els trets experimentadors i innovadors en les propostes textuals d alguns autors del segle XX Corregir i reescriure textos Analitzar i explicar situacions sociolingüístiques de contacte lingüístic Corregir errades gramaticals Aplicar correctament la normativa lingüística CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE PRIMER DE BATXILLERAT DEPARTAMENT DE VALENCIÀ. LLENGUA I LITERATURA IES SANT VICENT CURS CONCEPTES 70% ( 60% control de matèria i 10% dictat)

357 PROCEDIMENTS 25 %/(15% llibre de lectura i 10% deures i redacció) ACTITUD 5 %( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació) 1. Els exàmens de continguts es faran un per avaluació de tipus test, dividint la matèria en dos proves de mínim 20 preguntes cadascuna. Una prova correspon als apartats del llibre Història de la literatura i La llengua en el seu context,i l'altra a l'apartat de Normativa. Les preguntes seran de múltiple elecció o de contestar breument. Les de múltiple elecció que siguen contestades incorrectament, a efectes de la nota, descomptaran una bé cada dues mal. Les de resposta curta no. Les que queden en blanc tampoc descomptaran. 2. La nota de l'apartat de conceptes serà la suma de les dues proves, que tindran el mateix valor. 3. L'apartat de procediments queda dividit de la següent manera: 15 % al llibre de lectura obligatori i 10% a les redaccions i deures de casa que es demanen durant el curs. 4. Del llibre de lectura es farà una prova escrita tipus test., en la qual les preguntes contestades incorrectment descomptaran una bé cada dues que estiguen mal. Les que queden en blanc no descomptaran..tindrà un mínim de 20 preguntes.és obligatori aprovar la lectura per poder aprovar l'avaluació. 5. Al llarg del trimestre es dedicarà, mínim una sessió, a fer una prova de redacció.uns dies abans es farà saber el tema per a que l'alumne puga buscar idees i durant la sessió farà la prova sense capa material d'ajuda (diccionaris, gramàtiques,..). La nota formarà part del 10% de procediments. 6. Al llarg del trimestre es dedicarà, mínim una sessió, a fer una prova de dictat. La nota formarà part del 10% de conceptes. 7. Per a la redacció i per al dictat aplicarem els següents criteris de correcció: Redacció de 200 paraules (10 punts) Les redaccions han de ser pròpies i complir les propietats mínimes d adequació i coherència, i han de redactar-se en el moment de la prova. A més, l escrit ha de quedar complet i arredonit. Quan una redacció infringisca de manera greu algun dels requisits anteriors, per exemple, quan no tracte en absolut d un dels dos temes proposats o quan l examinand actue fraudulentament, tindran una puntuació global, en els dos apartats de la redacció (propietats textuals i correcció), de 0 punts.

358 Les redaccions que no arriben al 75% per cent de l extensió demanada tindran una puntuació global, en els dos apartats, de 0 punts. Adequació, coherència, cohesió, extensió i presentació Adequació El text aconseguix el propòsit comunicatiu, s ajusta a la finalitat i a la situació comunicativa, es respecta el grau de formalitat de la situació i es tria la varietat lingüística i el registre que exigix el context. Coherència La informació expressada s ajusta quant a quantitat, qualitat i rellevància al que demana el text, i, a més, les idees s exposen d una manera clara i ordenada, i responen a una estructura entenedora de la qual es poden extraure fàcilment unes idees principals i unes altres de secundàries. Cohesió gramatical El text conté els elements lingüístics apropiats i està ben articulat: fa un bon ús de la connexió textual, del manteniment de les referències (connectors i marcadors discursius, signes de puntuació, temps verbals, pronoms, articles, demostratius, possessius, etc.), dels procediments de condensació i d ampliació de la informació (nominalitzacions, reformulacions, incisos, etc.) i, si cal, dels procediments de modalització, d impersonalització i de citació. Cohesió lèxica El lèxic triat és l apropiat per a la bona construcció del text; la selecció de les paraules s ha fet amb criteris de precisió, varietat i eliminació de repeticions innecessàries, i, a més, ha utilitzat mecanismes de referència, com ara la sinonímia, l antonímia o les relacions entre els termes d un mateix camp semàntic, per a fer més ric el significat del text. Extensió i presentació L extensió insuficient (d entre un 75% i un 99% de les paraules que es demanen) i la presentació inadequada podran descomptar punts del total d este apartat. Correcció: morfologia i sintaxi, lèxic i normativa ortogràfica Es corregix el text sencer. Es descompten 0'1 punts per cada error. Es compta un error per paraula. Cada dos errors d accents o dièresis descompten com un error. Amb 20 o més errades la nota serà 0 en el total de la redacció. Morfologia i sintaxi

359 Flexió nominal i adjectival; articles; demostratius; possessius; quantificadors: numerals, indefinits i quantitatius; pronoms personals forts i pronoms febles; relatius; interrogatius i exclamatius; preposicions; adverbis; conjuncions; interjeccions; flexió verbal i perífrasis. Lèxic Lèxic i fraseologia. Interferències lingüístiques (barbarismes). Normativa ortogràfica Ajuntar mots quan s han de separar o viceversa. Separació de paraules. Separació sil làbica a final de línia. Guionet. Apostrofació i contracció. Consonantisme i vocalisme. Accentuació i dièresi. Paraules inintel ligibles. Dictat de 100 paraules, aproximadament (10 punts) Es descompten 1 punt per cada error. Es compta un error per paraula. Els errors º repetits no descompten. El màxim permés són 10 errors. Correcció Paraules no escrites o canviades. Grafies ambigües. Separació de paraules. Separació sil làbica a final de línia. Guionet. Consonantisme i vocalisme. Apostrofació i contracció. Accentuació i dièresi. 6. Si un alumne té la lectura suspesa, farà una recuperació abans que acabe el trimestre, per poder aprovar la matèria, ja que és requisit imptrescindible tenir-la aprovada. 7. Si un alumne no assisteix el dia acordat per a realitzar la prova de lectura ha de justificar la falta degudament, el professor decidirà si és adequat realitzar-li la prova, i si aixina ho decideix ho farà a través d'una prova oral, on el docent li formularà diverses preguntes i l'examinand haurà de respondre adequadament i amb un nivell estàndard sense incorreccions, haurà de demostrar la capacitat comunicativa adient al nivell de 1r de batxillerat,on es valorarà la fonologia,elocució, lèxic, semàntica, morfologia i sintaxi. Valorarem amb 50% l'exposició oral i amb 50% els continguts, atenent als següents criteris: Intervenció oral. Competències lingüístiques Fonologia i elocució. Mostra una pronunciació i una entonació clares i naturals, i aplica els criteris d elocució estàndard. Pot tindre algun error puntual i poc significatiu (*espèrit per esperit, *proiecte per projecte...). Lèxic i semàntica. Utilitza un vocabulari ampli i precís sobre temes generals. El lèxic s ajusta a la normativa i evita els barbarismes. Ocasionalment, quan el discurs és espontani i relaxat, pot usar alguns barbarismes o col loquialismes aïllats habituals de la llengua informal (*pues, *menos, *casi...). Morfologia i sintaxi. Té un bon domini de les regles de la morfologia i de la sintaxi necessàries per a comunicar-se, ajustat a la correcció gramatical. Ocasionalment, quan el discurs és espontani i relaxat, pot presentar formes

360 pròpies de la morfologia i la sintaxi col loquials (ús incorrecte de formes verbals: *tingam, *admitixen...; omissió de pronoms; ús vacil lant del lo neutre;preposició a davant del CD;etc.) Fonologia i elocució. La pronúncia i l entonació són acceptables, per bé que presenta alguns errors propis de la parla col loquial informal o poc genuïna (caiguda vacil lant o sistemàtica de la d intervocàlica, palatalització de la l inicial, obertura de les vocals, etc.). Lèxic i semàntica. Presenta alguns buits lèxics que provoquen algunes vacil lacions, però que no obstaculitzen la comunicació. Usa alguns barbarismes i col loquialismes, encara que a vegades n és conscient i intenta corregir-los. Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi no s ajusten, en alguns aspectes, als usos del registre formal. Presenta alguns errors puntuals greus o algun de sistemàtic (ús incorrecte de pronoms febles: *dóna-li-lo...; de perífrasis verbals: *tinc que...; ús sistemàtic del lo neutre; etc.) Fonologia i elocució. La pronúncia és defectuosa i presenta molts errors i vacil lacions. Desfigura la fonètica genuïna. Lèxic i semàntica. El vocabulari és pobre i insuficient. Abunden els barbarismes i els col loquialismes i no hi ha cap indici d acostament a la llengua formal. Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi són clarament defectuoses i insuficients, amb molts errors greus de tot tipus 10. Si un alumne falta a classe el dia de la prova de redacció o de dictat, se li aplicarà la mitja a les que tinga fetes, no podrà repetir-les. Si no en fa ninguna,pels motius que siguen,la nota no computarà dins l'avaluació. 11. Si un alumne falta a classe el dia de la prova de continguts, i justifica la falta degudament, si el professor creu oportú li repetirà la prova, però aquesta ja no serà obligatòriament tipus test, podrà fer el professor la prova que considere adequada. 12. La nota de l'avaluació serà el resultat de la suma de conceptes i procediments i l'actitud, sempre i quan estiguen tots els apartats aprovats. 13. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt, sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts. 15. A l'últim trimestre l'alumne tindrà la darrera oportunitat, abans de la prova de setembre, per poder recuperar les avaluacions i lectures no superades. 16. La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions. 17. Els alumnes que vagen a setembre poden tenir sense superar:

361 a)continguts i lectures: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test, amb un mínim de 20 preguntes d'història de la literatura i La llengua en el seu context, i 20 de Normativa. A més d'un dictat, i dels llibres de lectura que no haja superat. La puntuació serà la següent: si té tres, dos o un llibre de lectura (conceptes 70%, lectures 20% i dictat 10%).Serà condició imprescindible per poder aprovar la matèria que l'alumne tinga les lectures aprovades, en cas contrari la qualificació, encara que els altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient. b)continguts: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test, amb un mínim de 20 preguntes d'història de la literatura i La llengua en el seu context, i 20 de Normativa. A més d' un dictat,( conceptes 80% dictat 20%). c)lectures: l'examen tindrà, com a mínim, 5 preguntes de cada lectura no superada.cada lectura ha d'estar aprovada (amb un 5).Serà condició imprescindible per poder aprovar la matèria que l'alumne tinga totes les lectures aprovades, en cas contari la qualificació,encara que els altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient. 18. La màxima nota amb la qual es podrà qualificar a la prova de setembre serà un Llibres de lectura obligatoris en 1r de Batxillerat a) 1r trimestre: El somriure del diable, Jordi Sierra i Fabra, Editorial Bromera b) 2n trimestre L'estany de foc, Silvestre Vilaplana, Editorial Bromera c)3r trimestre. Ací no paga ni Déu, Dario Fo, Editorial Bromera RECURSOS I ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

362 PARAULES I LLETRES-2 Valencià: llengua i literatura 2n batxillerat PRESENTACIÓ I METODOLOGIA El llibre Paraules i lletres-2, completa els estudis del batxillerat que es va encetar amb Paraules i lletres-1. Reflexionar sobre el llenguatge i desplegar la competència comunicativa són els dos grans objectius de Paraules i lletres-2. Aquests materials convidaran a analitzar què és això del llenguatge, quin paper fa en la construcció de l ésser humà, què és això de les llengües i quina funció els correspon en la vertebració de les societats. És un inici en els secrets que governen el fet, quotidià i extraordinari, de la comunicació oral i escrita. S hi tracta la diversitat lingüística i cultural com a característica indestriable de la mateixa naturalesa humana; la diversitat lingüística és un fet, real, saludable i universal, a casa nostra, a Europa i al món sencer. Mostrarem com actuen la variació i el canvi en la configuració constant de la llengua al llarg del temps, de l espai i dels diversos estrats socials i les diverses funcions comunicatives. Assistirem al procés que segueix la codificació de les llengües i com poden arribar aquestes a ser instruments de comunicació i de cohesió social. Finalment, ens acostarem a la nostra realitat sociolingüística: al present i al futur de l ús social de la llengua.

363 Ha arribat el moment de tractar aquests temes amb una certa profunditat i segons una metodologia que vol convidar a la recerca, a la investigació, a l anàlisi reflexiva i crítica. És per això que Paraules i lletres-2 planteja l exposició teòrica d una manera activa: sovint serà l alumne qui elaborarà els continguts a partir de les activitats, de les interrogacions que plantejaran aquests materials. Sovint també haurà de fer petites tasques d introducció a la recerca: haurà de consultar bibliografia específica, enciclopèdies, diccionaris i l oceà d Internet; haurà de donar forma a les pròpies opinions bé per escrit bé oralment; haurà de discutir-les i de defensar-les davant els companys i les companyes, i, finalment, haurà d arribar a conclusions sotmeses a crítica. Tot açò ocupa habitualment el primer i segon bloc de cada unitat de Paraules i lletres-2; concretament, l apartat CONTACTE (I) i, sobretot, l apartat COMUNICACIÓ (II). El CONTACTE (I) pretén acostar la temàtica de cada unitat als coneixements previs, als interessos, a qüestions d actualitat ; no es tracta sols de començar cada unitat «amb bon peu»: el CONTACTE (I) parteix de la idea que només aprenem, només fem veritablement nostre allò que de debò ens interessa, allò que ens resulta significatiu i que connecta amb nosaltres, amb les nostres opinions, al capdavall, amb la nostra experiència. Vet ací un principi rector d aquest llibre: no hi ha aprenentatge durador i creatiu sense experiència. L altre gran punt d atenció de Paraules i lletres-2, vinculat estretament amb l objectiu de millorar la competència comunicativa, és el treball dels textos, que impregna tot el llibre i, d una manera especial l apartat de COMUNICACIÓ (II) i, més avant, el de LITERATURA (IV). Llegir i escriure són habilitats importants en la vida quotidiana de bona part dels ciutadans i de les ciutadanes d aquesta societat. La lletra escrita ha pres actualment un valor que potser no havia tingut mai; emmirallats pels mitjans audiovisuals, arribem a oblidar que al darrere hi ha la paraula, i, molt sovint, la paraula escrita, com a mitjà bàsic, com a fonament. Una cançó de moda, un telenotícies, una telesèrie, un anunci o una pel lícula són impossibles sense l elaboració de discursos vinculats a la lletra escrita. Ser un bon comunicador implica, entre altres moltes condicions que Paraules i lletres-2 vol mostrar, ser un bon productor o productora de textos (orals i escrits). Construir un text és una destresa certament complexa, però ben assolible amb un treball metòdic, pausat i reflexiu. No podem perdre de vista que un estudiant és un gran elaborador i un gran devorador de textos de mena diversa. La paraula ha de ser per a ell o per a ella el mitjà fonamental per a l adquisició, l emmagatzematge i l expressió del coneixement. I més encara: ha d arribar a ser un instrument per a entendre críticament la societat i a si mateix. L apartat de COMUNICACIÓ (II) de cada unitat de Paraules i lletres-2 va adreçat a mostrar com s estructura el text com a unitat comunicativa bàsica i a practicar l anàlisi del text com a introducció a la lectura crítica. No hem d oblidar, a més, que hi ha una motivació utilitària molt concreta que demana insistir sobre aquest vessant de la formació: molts dels alumnes hauran de superar una prova que els permetrà accedir als estudis universitaris; aqueixa prova dóna molta importància al comentari de text. Ací els proposem un entrenament en aqueixa tècnica progressiu i acumulatiu: cada unitat tracta un aspecte concret del comentari. La pràctica d anàlisi de textos que es planteja en COMUNICACIÓ (II) no sols s ajusta al model de la Prova d Accés a la Universitat (PAU) sinó que té com a objectiu millorar la competència com a lector i com a productor de textos: dir el tema d un text, aïllar-ne les parts, resumir-lo, advertir-hi els recursos comunicatius i les marques textuals bàsiques (registre, modalització, etc.) i, finalment, expressar un judici crític i propi sobre el contingut del text són els punts d atenció de la PAU i constitueixen habilitats fonamentals per a tot futur universitari. Uns textos que mereixen una atenció especial són els literaris. La literatura també és comunicació: per una banda, comunica una manera de veure el món, individual i col lectiva, i, per una altra banda, és també un text, un missatge, amb totes les característiques que aquest presenta. Per això, el tercer bloc de cada unitat (LITERATURA) està dedicat al discurs literari, des

364 de finals del segle XX fins a l actualitat. Aquesta presentació cronològica permet situar els fets literaris en el context històric i social en què s han produït, sense oblidar l evolució de cada gènere al llarg del segle passat. Els continguts d història de la literatura es tracten de dues maneres: d una banda, s ofereix de manera explícita, sintètica i clara la informació essencial sobre els autors, les obres i, cosa fonamental, el context cultural, polític i sociolingüístic en què se situen; de l altra banda, com hem avançat adés, Paraules i lletres-2 convida a recercar més informació sobre els aspectes més interessants de cada etapa i de cada gran escriptor: són freqüents les activitats que pretenen traure les pròpies conclusions sobre el contingut d un text, sobre les causes o les conseqüències d un fet històric, sobre les relacions d un determinat moviment literari amb la ideologia o amb l art de cada període de la història... Arribar a tenir informació sobre la nostra literatura i valorar-la adequadament és fonamental per a aprendre a estimar la llengua, els escriptors i el país que l han produïda: per a descobrir-nos a nosaltres mateixos. A més, són constants les activitats que demanen que l amumne faça d aprenent d escriptor: que produïsca textos literaris (poemes, relats...). L apartat de LES PERSONES I LES LLENGÜES (IV) se centra en l estudi de la llengua com a fet social: la diversitat lingüística, la construcció de la norma lingüística i de l estàndard, la variació, la planificació i el futur de la nostra llengua... són atesos ací amb una metodologia centrada en la informació i en la reflexió. Cada unitat inclou també un seté apartat dedicat a l estudi dels diversos components de la gramàtica (la fonètica, el lèxic, la sintaxi i la morfologia): l apartat PARAULES. En aquest apartat, revisem qüestions de la normativa lingüística que ja deuen ser més o menys familiars als alumnes i altres aspectes de la descripció de la gramàtica que poden ser útils per a entendre com funciona la llengua, aquest instrument precís i creatiu. PARAULES fa molta atenció a la pronúncia: és molt important que l alumne aconseguisca un bon model fonètic. PARAULES pretén, a més, que adquirisca criteris de correcció: que sàpiga què és i què no és correcte i que ho sàpiga d una manera reflexiva i fonamentada. La sintaxi té ací un espai important: sobretot, tots aquells aspectes que tenen a veure amb el coneixement (una volta més) reflexiu del funcionament d aquest component tan important de la llengua. En el CD que acompanya el llibre hi ha textos que seran útils per a practicar la comprensió i l expressió oral, un vessant que és present en tot Paraules i lletres-2. Hi ha material d aprofundiment en la gramàtica, la fonètica i el lèxic en forma de quaderns. Cal veure en Paraules i lletres-2 un instrument per a avançar cap als estudis superiors i per a encomanar el plaer, fins i tot, el desfici per interrogar-se, per dubtar, per recercar, per reflexionar. Ací trobareu pàgines purament expositives i moltes d altres que inciten a dir-hi la seua, a elaborar una resposta personal o, almenys, a buscar-la en les opinions dels altres, en els llibres o en el món. Paraules i lletres-2 pretén de servir en un curs molt important en la vida d estudiants, un curs dens en assignatures i, potser, escàs en temps. Per això podran fer-lo servir com a llibre per a estudiar i, alhora, com a llibre per a investigar. Convé mesurar els esforços i triar aquelles propostes de Paraules i lletres-2 que puguen anar més bé, segons les necessitats i les possibilitats de temps i de funcionament de la classe. OBJECTIUS GENERALS DE BATXILLERAT I DE SEGON DE BATXILLERAT

365 Els objectius generals del batxillerat i els propis del segon curs d aquest nivell educatiu van ser fixats pel decret 102/2008, d 11 de juliol del 2008, del Consell de la Generalitat Valenciana (DOCV) (núm. 5806, ), tal com els reproduïm tot seguit. I. Introducció Llengua i Literatura II requereix els coneixements de Llengua i Literatura I. L ensenyança de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l ampliació de la competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dos llengües oficials de la Comunitat, especialment en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i artístic; i el desenvolupament de la capacitat de comprensió dels textos literaris per mitjà del coneixement dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos llengües. Aquestes dos matèries [castellà i valencià] comunes per a totes les modalitats del Batxillerat, en concurrència amb altres matèries i d acord amb les finalitats educatives establertes per a l etapa, incidixen en el desenvolupament del raonament lògic, en l adquisició de nous sabers per mitjà de l accés a la documentació i al tractament de la informació, en l educació de la sensibilitat artística i en l anàlisi i la valoració crítica de la realitat. L educació lingüística específica del Batxillerat es referirà a l ús actiu de la llengua en aquells àmbits que resulten especialment significatius per a la formació dels estudiants d esta etapa: discursos de l àmbit acadèmic (científics, tècnics i humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicació i discurs literari. S atendrà, per tant, l aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes convencionals del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions orals, etc.) i dels esquemes textuals predominants en aquests gèneres discursius, a través de l anàlisi i la interpretació de textos de divulgació científica, estudis de crítica literària, assajos, etc.; així com la utilització d estratègies per a seleccionar la informació i per a reelaborar-la per mitjà d esquemes, resums, fitxes, quadres sinòptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al nostre abast. És important, a més, que l alumnat es familiaritze amb l anàlisi i la posada en pràctica dels esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així com amb el desenvolupament d actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la vida social. Els discursos d expressió de l opinió, atesa l especial rellevància dels mitjans de comunicació social a través dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del món alhora que reben valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític, periodístic, religiós, publicitari, etc.) i que es transmeten a través de canals i suports diversos diaris, cartells, ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social, es localitzen fonamentalment en l àmbit de les institucions, tant públiques com privades, i en la relació interpersonal formal. L aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenvolupament d habilitats i destreses discursives, és a dir, el treball sobre els procediments ha d articular l eix de tot el procés d ensenyança i aprenentatge. Així, l estudi del discurs literari ha de contribuir, de manera molt especial, a l ampliació de la competència comunicativa, ja que l objectiu bàsic d aquesta etapa consisteix en l ampliació de la competència literària entesa com la capacitat per a llegir, analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o considerats actualment com a literaris. Aquest objectiu implica consolidar l hàbit de la lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar els coneixements relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en què s han produït els textos literaris. Considerem la literatura com a memòria universal de la humanitat, arxiu d emocions, idees i fantasies, raó per la qual col labora en la maduració intel lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la literatura ben dirigit contribueix a l autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a l enriquiment cultural en una diversitat de direccions; objectius formatius d aquesta etapa.

366 La progressió en l aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l aprofundiment del coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradició i els seus contextos culturals sobre l ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general, sobre la modalitat especial de comunicació que representa el discurs literari. La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d ús serà objecte d aprenentatge en les dos llengües, la variació lingüística i els factors que l expliquen, l adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos científics en l ús de terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència dels factors del context, els procediments que contribueixen a cohesionar el text, les diverses possibilitats lèxiques i sintàctiques que són utilitzables per a expressar un mateix contingut, els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat, els mecanismes per a la formació de paraules, el coneixement de les relacions entre sons i grafies en relació amb la varietat i amb les normes socials en usos orals i escrits. L activitat gramatical és un component dels processos de comprensió i producció de textos i contribueix a assolir aquestes capacitats. La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges sobre l estructura de la llengua assolits en etapes anteriors, així com a ampliar aquests coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s aborda en relació amb pràctiques discursives més complexes. L educació lingüística de l alumnat de Batxillerat ha de referir-se també al coneixement de la varietat lingüística, que dependrà de factors geogràfics o històrics, així com de les variacions relacionades amb l ús. Això inclou la comprensió del caràcter plurilingüe d Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà, continguts que són rellevants per a eradicar prejudicis i estereotips responsables d actituds negatives cap a les llengües i cap als que les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis afectius i de conducta que afavorisquen una convivència democràtica. D acord amb tot l anterior, el currículum s organitza en quatre nuclis de continguts: estudi del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i el discurs literari. II. Objectius generals El desenvolupament d aquesta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents: 1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures formals, i, especialment en l àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació, posar atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació. 2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l àmbit acadèmic, per mitjà de discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal, l adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l organització racional de l acció. 3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, prestant una atenció especial a la Comunitat Valenciana, a l Estat Espanyol, a Europa i als estats americans castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa social de les llengües, afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus parlants, coneixent els distints orígens i històries, i valorant, especialment, la importància de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació en tots els àmbits d ús. 4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en la comprensió, l anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la correcció de les pròpies produccions. 5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l opinió i els discursos reguladors de la

367 vida social, i valorar la importància de l acostament a aquests discursos per al coneixement de la realitat. 6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l adquisició de coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de l àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d emprar tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, mitjans tradicionals i les noves tecnologies. 7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i en castellà, així com d obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi. 8. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d enriquiment personal i de trobar plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a expressió de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representació i interpretació del món. 9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions pròpies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d abús de poder, evitant estereotips lingüístics que suposen judicis de valor o prejudicis. III. Nuclis de continguts D acord amb els objectius fixats per a l ensenyança i l aprenentatge de la llengua i literatura en el batxillerat, s estableixen tres tipus de continguts: *a) Procediments que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris. *b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seu funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció. *c) Actituds afavoridores de la normalització de l ús del valencià, d un comportament lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria. Aquests tres tipus de continguts recorren els quatre nuclis següents: 1. ESTUDI DEL DISCURS 2. ESTUDI DE LA LLENGUA 3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ 4. EL DISCURS LITERARI La interrelació dels continguts és un factor que s haurà de tindre en compte en la seua seqüenciació al llarg d aquesta etapa educativa, en l elaboració de materials didàctics, en la planificació de les activitats i tasques per a l aula i en l avaluació dels processos d ensenyança i aprenentatge. VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II 1. Estudi del discurs Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Anàlisi del tema, de l estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter expositiu i argumentatiu, procedents de l àmbit acadèmic. Composició de textos expositius orals i escrits propis de l àmbit acadèmic, a partir de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes

368 textuals. Anàlisi del tema, de l estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i publicitaris. Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats. 2. Estudi de la Llengua Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments anafòrics que contribueixen a la cohesió del text. Coneixement de les relacions que s estableixen entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l ús dels temps verbals. Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als contextos acadèmics i socials. Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics. Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques, apreciant-ne el valor social. Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d inclusió del discurs d altres en els propis. Aplicació reflexiva d estratègies d autocorrecció i autoavaluació per a progressar en l aprenentatge autònom de la llengua. 3. Tractament de la informació Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital, i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques. 4. El discurs literari Els continguts que corresponen a aquest nucli són: Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social. Consolidació de l autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d altres mons, temps i cultures. Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l evolució en la manera de tractar-los. Composició de textos literaris o d intenció literària a partir dels models llegits i comentats. Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l entorn i de biblioteques virtuals. Les formes narratives des del Modernisme fins a l actualitat. Martí Domínguez i Enric Valor. La poesia des del segle XX fins a l actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés i María Beneyto. Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies. L assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l actualitat. Joan Fuster.

369

370 OBJECTIUS PER UNITATS DE PARAULES I LLETRES-2n batxillerat UNITAT 1 (pàg. 8) Parlar, escoltar, llegir i escriure UNITAT 2 (pàg. 60) Construcció del sentit (I) UNITAT 3 (pàg. 104) Construcció del sentit (i II) UNITAT 4 (pàg. 148) Varietats, maneres de dir (I) UNITAT 5 (pàg. 188) Varietats, maneres de dir (i II) UNITAT 6 (pàg. 236) La cohesió i la comunicació (I) UNITAT 7 (pàg. 278) La cohesió i la comunicació (i II)

371 OBJECTIUS DE CADA UNITAT DE PARAULES I LLETRES, 2n DE BATXILLERAT ESCRIURE PARLAR, ESCOLTAR, LLEGIR I OBJECTIUS GENERALS En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de: 1. Entendre l aprenentatge lingüístic com a activitat humana complexa. 2. Analitzar les habilitats comunicatives de comprendre, de parlar i conversar, de llegir i d escriure com a capacitats humanes vinculades a l aprenentatge lingüístic i al desenvolupament d una competència comunicativa plena. 3. Conéixer les activitats de comprensió i de producció oral i escrita com a eines que ajuden a entendre la societat del nostre entorn. 4. Caracteritzar el text com a unitat comunicativa bàsica. 5. Explicar les diferències entre la comunicació oral i l escrita. 6. Identificar i caracteritzar els diversos tipus de textos. 7. Identificar les propietats textuals bàsiques: adequació, coherència i cohesió. 8. Conéixer els aspectes artístics i sobretot literaris relacionats amb el Noucentisme i el Modernisme. 9. Conéixer els fets històrics, socials i culturals que contextualitzen el període literari del Modernisme i del Noucentisme. 10. Explicar les característiques i les tendències que defineixen els moviments modernista i noucentista. 11. Conéixer els autors i les obres més representatives del Modernisme i del Noucentisme. 12. Explicar les conseqüències sociolingüístiques del procés d estandardització d una llengua. 13. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l anàlisi de la realitat sociolingüística com ara estandardització, codificació i normativització. 14. Caracteritzar el procés d estandardització lingüística seguit entre nosaltres. 15. Entendre la normativització com a tasca en procés constant, en la mesura que la norma lingüística ha de donar resposta a les necessitats dels parlants. 16. Discriminar auditivament i articular les vocals obertes i les tancades. 17. Aplicar els procediments bàsics de formació de mots: la derivació i la composició. 18. Conéixer els tipus de sintagmes i els formants. 19. Utilitzar correctament el vocabulari relacionat amb el camp semàntic del paisatge. 20. Distingir els usos i les precisions semàntiques dels verbs trencar o rompre, esguellar o esquinçar, espatlar, esmicolar i desbaratar.

372 CONSTRUCCIÓ DEL SENTIT OBJECTIUS GENERALS En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de: 1. Entendre el llenguatge com a instrument per al coneixement del món. 2. Desenvolupar la capacitat d observar i interpretar obres d art (pintura, escultura, text, etc.) tenint en compte la influència de l experiència cultural sobre la representació que cada societat construeix del món i com aqueixa experiència es reflecteix en la llengua. 3. Analitzar els aspectes que conformen la coherència d un text: enunciació del tema, títol, tesi, finalitat comunicativa, paràgraf, resum, estructura externa i interna en textos donats. 4. Identificar els cinc tipus d estructures textuals: expositiva, argumentativa, narrativa, descriptiva i instructiva o direccional. 5. Fer resums de textos. 6. Realitzar una exposició oral sobre els continguts literaris de la unitat (les trajectòries personals i literàries d alguns autors avantguardistes...) tenint en compte l estructura de textos expositius, així com les pauses i les modulacions de la línia melòdica que caracteritzen l oralitat del discurs. 7. Conéixer els principals ismes del moviment avantguardista i les seues manifestacions artístiques en pintura, cinema i literatura. 8. Produir textos literaris de caràcter avantguardista. 9. Conéixer els autors i les obres més representatives de l Avantguardisme en poesia, narrativa i teatre. 10. Desenvolupar la imaginació tot creant textos narratius relacionats amb retalls de les experiències personals en primera persona. 11. Explicar les conseqüències sociolingüístiques del procés de normativització i d estandardització d una llengua. 12. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l anàlisi de la realitat sociolingüística com ara: estandardització, codificació, normativització, etc. 13. Caracteritzar el procés d estandardització lingüística seguit entre nosaltres (des dels primers precedents s. XV fins a l actualitat).

373 14. Conéixer les aportacions dels diversos autors al procés de codificació, amb atenció especial a l obra de Pompeu Fabra i dels gramàtics valencians (Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor). 15. Analitzar la realitat sociolingüística d un període històric concret a partir de documents textuals concrets. 16. Discriminar auditivament i pronunciar vocals tòniques obertes: [E] i [O] en mots donats i en textos relacionats amb la unitat. 17. Aplicar la normativa ortogràfica de l accentuació en mots amb vocals tòniques obertes. 18. Identificar els diferents tipus de diftong creixent i decreixent, així com l hiat tot realitzant el còmput sil làbic de paraules. 19. Conéixer i aplicar la normativa ortogràfica de la dièresi. 20. Identificar i escriure correctament els quantificadors numerals, quantitatius i indefinits en contextos donats. 21. Identificar la funció de sintagmes diversos tot substituint-los pels pronoms febles corresponents i aplicant correctament la normativa de l apòstrof i del guionet. 22. Identificar els diferents tipus d oracions predicatives tot analitzant els constituents bàsics (subjecte, predicat). 23. Reconéixer els diferents tipus d oracions segons la modalitat (asseveratives, interrogatives, exclamatives...) 24. Ampliar el vocabulari mitjançant la sinonímia i l antonímia. 25. Classificar i organitzar el camp semàntic corresponent a les fruites i a les verdures. 26. Aplicar els conceptes d hipònim, hiperònim i geosinònim en el camp semàntic relacionat amb les fruites i les verdures. 27. Conéixer frases fetes i modismes relacionats amb el camp semàntic de les fruites i de les verdures. CONSTRUCCIÓ DEL SENTIT (i II) OBJECTIUS GENERALS En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de: 1. Analitzar els aspectes que conformen la coherència d un text. 2. Analitzar la progressió temàtica d un text. 3. Analitzar l organització de la informació en textos de tipologia diversa. 4. Analitzar la isotopia d un text. 5. Resumir un text. 6. Analitzar el context social i polític en què es va trobar la literatura escrita en la nostra llengua durant la dictadura franquista, a conseqüència de la repressió i de la prohibició a què van ser sotmeses les llengües i les cultures no castellanes. 7. Conéixer la situació de la narrativa en la nostra llengua durant la postguerra.

374 8. Conéixer el panorama literari i, específicament, narratiu de la Postguerra fins al Conéixer l obra de Mercè Rodoreda i d Enric Valor, com a representants de la narrativa d aqueix període. 10. Analitzar l obra narrativa de Mercè Rodoreda: circumstàncies personals, obra escrita, característiques del seu estil narratiu 11. Explicar el procés de minorització lingüística lligat a la situació de llengües en contacte. 12. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l anàlisi de la realitat sociolingüística com ara: bilingüisme (social i territorial), diglòssia, prejudici lingüístic, normes d ús social, transculturació o aculturació, drets lingüístics, cooficialitat, lleialtat lingüística, àmbits d ús, etc. 13. Analitzar situacions comunicatives quotidianes i contemporànies des d una perspectiva sociolingüística. 14. Explicar el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo al disseny d estratègies de redreçament de l ús social de llengües minoritzades. 15. Analitzar el present i les necessitats de futur de la nostra llengua, especialment en les comarques valencianes. 16. Discriminar auditivament i articular les consonants oclusives i el parell [v] i [b]. 17. Fer servir correctament les preposicions, específicament en el contextos de complement de règim que demanen canvi o caiguda de preposició. 18. Aplicar el concepte d oració composta, concretament en la distició d oracions juxtaposades i coordinades. 19. Aplicar criteris de correcció lingüística en la distinció de barbarismes lèxics. 20. Aplicar els conceptes de sinonímia, polisèmia i homonímia.

375 VARIETATS MANERES DE DIR (I) OBJECTIUS GENERALS En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de: 1. Entendre la capacitat comunicativa dels parlants com a tria constant entre el repertori de possibilitats expressives que forneix el sistema lingüístic. 2. Adequar la competència a les necessitats i al context comunicatiu. 3. Conéixer i aplicar els factors que condicionen la nostra manera d expressar-nos. 4. Distingir els conceptes de correcció i d adequació. 5. Conéixer i aplicar la relació que hi ha entre comprensió i producció d un text i el coneixement enciclopèdic. 6. Ser conscients de la variació lingüística en el propi ús. 7. Conéixer les tendències poètiques i els escriptors que van marcar el període de la postguerra. 8. Comprendre i analitzar textos poètics d estètica simbolista avantguardista i realista. 9. Comprendre les diferències que hi ha entre l estètica simbolista i la poesia influïda pel corrent del realisme històric (Vicent Andrés Estellés). 10. Conéixer l obra de Salvador Espriu, Joan Brossa i Vicent Andrés Estellés. 11. Conéixer i valorar positivament la diversitat lingüística d Espanya. 12. Analitzar i valorar des d una òptica sociolingüística el desigual reconeixement legal de les diverses llengües parlades a Espanya. 13. Analitzar les propietats dels sons vibrants i nasals. 14. Aplicar les normes ortogràfiques dels sons vibrants i nasals. 15. Pronunciar correctament els sons nasals a final de mot. 16. Utilitzar les preposicions a, per i per a, fins i fins a i com i com a segons els valors i les funcions que tinguen. 17. Analitzar els tipus d oracions subordinades substantives. 18. Conéixer els orígens del nostre lèxic, concretament del procedent del contacte amb l àrab, el castellà i l aragonés. 19. Utilitzar correctament els doblets lèxics del tipus doblar/doblegar, nombre/número, bossa/borsa, etc. 20. Analitzar el vocabulari relacionat amb la manera de ser de les persones.

376 VARIETATS MANERES DE DIR (i II) OBJECTIUS GENERALS En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de: 1. Valorar la llengua com a producte social sotmés a un procés de reelaboració constant, derivat de les necessitats del grup humà. 2. Explicar la llengua com a instrument comunicatiu i cognitiu, estratificador i cohesionador social, i de transmissió d una tradició cultural. 3. Entendre la capacitat comunicativa dels parlants com a tria constant entre el repertori de possibilitats expressives que forneix el sistema lingüístic. 4. Adequar la competència a les necessitats i al context comunicatiu. 5. Distingir els conceptes de correcció i d adequació. 6. Classificar les manifestacions de la variació lingüística segons les coordenades geogràfica, diacrònica, social i individual. 7. Caracteritzar l estàndard com a varietat comuna compartida i com a model de referència d ús. 8. Identificar els factors que condicionen la variació diafàsica o per registres. 9. Identificar les veus que participen en una situació comunicativa i conéixer el concepte de polifonia. 10. Saber i aplicar el concepte de discurs reportat i la intertextualitat. 11. Conéixer la situació de l assaig i el teatre durant l etapa de la postguerra. 12. Valorar i conéixer l obra teatral de Manuel de Pedrolo. 13. Valorar l obra assagística de Joan Fuster com un dels representants més importants de la literatura d idees durant el període de la postguerra. 14. Manifestar una actitud d acceptació i de comprensió de la diversitat lingüística com a mostra de la diversitat humana: com a producte de les respostes adaptatives que cada cultura ha produït. 15. Conéixer les propostes de classificació de les diverses famílies lingüístiques i situar-hi la llengua catalana. 16. Conéixer les relacions de parentiu que lliguen les llengües indoeuropees i, dins aquestes, les romàniques.

377 17. Conéixer la diversitat lingüística mundial i europea. 18. Analitzar els vincles que han lligat històricament l exercici del poder econòmic i polític amb la difusió de les llengües. 19. Practicar la pronúncia de les consonants alveolars fricatives [s] i [z] i africades [tz] i [dz]. 20. Conéixer la conjugació verbal irregular i els usos de l imperatiu. 21. Conéixer les oracions subordinades adjectives i diferenciar les especificatives de les explicatives. 22. Reconéixer el fenomen de la interferència lingüística i eliminar barbarismes. LA COHESIÓ I LA COMUNICACIÓ (I) OBJECTIUS GENERALS En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de: 1. Entendre la importància de la propietat de la cohesió en la significació dels textos. 2. Analitzar i fer servir en contextos comunicatius elements que conformen la cohesió textual com són els mecanismes de referència (sintacticosemàntics i lèxics), la connexió, la modalitat oracional i la modalització i la impersonalització. 3. Conéixer les tendències literàries més actuals en teatre i en poesia. 4. Explicar les característiques que defineixen la poesia des dels anys 70 fins a l actualitat. 5. Reconéixer la voluntat innovadora i la varietat de la literatura d aquests darrers anys. 6. Analitzar l estil i les característiques de l obra Miquel Martí i Pol. 7. Conéixer l embranzida viscuda pel panorama teatral: grups i tendències més avantguardistes. 8. Analitzar i conéixer l obra de Josep Maria Benet i Jornet i la seua vinculació amb el món audiovisual. 9. Distingir els conceptes de variació i canvi lingüístic. 10. Identificar els canvis lingüístics en els diversos nivells del sistema (fònic, lèxic i morfosintàctic) al llarg del temps. 12. Valorar la variació i el canvi lingüístic com a respostes adaptatives a les necessitats dels parlants. 13. Identificar i reproduir adequadament mots que continguen les consonants laterals o

378 líquides [l], [l:] i [ ]. 14. Fer servir les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). 15. Analitzar els tipus d oracions subordinades adverbials circumstancials (de temps, de lloc i de manera o mode). 16. Aprendre i fer servir una part del lèxic i la fraseologia relacionada amb el camp semàntic de la mar i del món mariner. II) LA COHESIÓ I LA COMUNICACIÓ (i OBJECTIUS GENERALS En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de: 1. Conéixer els aspectes treballats en aquesta unitat vinculats amb la cohesió (i II), concretament, els procediments de condensació i d ampliació de la informació, i els temps verbals. 2. Identificar els procediments d ampliació i condensació de la informació en un text. 3. Valorar la manera com es redacta o verbalitza la condensació i l ampliació de la informació en funció del context comunicatiu i el tipus de text.